Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

Que peut-il se passer avec l’indépendance de la Catalogne? 1. Les élections de l’été 2015

RADIO ARRELS – 16 juillet 2015 – Chronique brève 23 – Joan BECAT

Quels sont le contexte et les perspectives des élections plébiscitaires du prochain 27 septembre?

Bon dia. Us vull parlar de les eleccions d’aquest estiu a Catalunya.

En efecte, a finals del mes d’agost i durant tot el mes de setembre Catalunya serà al centre de l’actualitat, tan a Espanya com a França i segurament a Europa. El president Artur Mas ha dit que convocaria eleccions plebiscitàries el 27 de setembre i tothom s’hi està preparant, els partits polítics catalans, els ciutadans i també el govern espanyol, ell per a oposar-s’hi, evidentment.

Crec que és bo que nosaltres també, des de Catalunya Nord, ens hi preparéssim. No pas per votar, car sem a França i no ens tocarà votar, mes per entendre el que passarà, per tenir algunes coses clares, els fets objectius, per veure-hi clar al mig de les polèmiques polítiques que hi haurà inevitablement.

Reunió de partits i d’entitats cíviques per la independència a la Generalitat (font: El Confidencial, “Mas anticipa elecciones al 27 de septiembre”)

Primer de tot el terme mateix d’eleccions plebiscitàries. Normalment unes eleccions no són plebiscitàries. O bé es fa un plebiscit, és a dir un referèndum – per exemple voleu o no voleu un Estat independent, com s’ha fet a Escòcia -, o bé són eleccions de diputats, en aquest cas al Parlament de la regió autònoma de Catalunya.

Mes com que l’Estat espanyol, és a dir el govern de Madrid del Sr Rajoy, no vol sentir a parlar de referèndum ni de consulta, i que ha perseguit en justícia els que ho faciliten, bé cal fer altra cosa. Notem passant que Espanya és un Estat poc democràtic, que té por de la gent, en tot cas molt més tancat que els altres Estats que deixen parlar els seus ciutadans, com Anglaterra per Escòcia, com França per la Martinica, la Guaiana i aviat per Nova Caledònia, o com Grècia o Suïssa. Per tant, a Catalunya, s’han convertit les eleccions en un referèndum de fet, de veritat. Els partits ja han posat la independència en el seu programa, a favor o en contra, i tot girarà al voltant d’aquest punt.

El resultat serà clar. Si no hi ha una majoria de diputats per la independència, aquesta no tindrà lloc a Catalunya i la seva gent quedaran amb els seus problemes, que són grossos, i amb les puncions financeres enormes que els hi fa Madrid. Si hi ha una majoria de diputats de diferents partits a favor de la independència, aquesta se farà, que sigui amb una proclamació ràpida o que sigui després de negociacions amb el govern espanyol i la Unió Europea, mes el que és segur és que es farà.

Articles récents

Élections coronavitriolées. Covid19, comment réactionnent les États voisins?
17 mars 2020
29 février, une affirmation politique d’une grande puissance. Manu veut revenir en France après avoir échoué à Barcelone.
10 mars 2020
Un 29 février réussi à Perpignan : une organisation parfaite, une autodiscipline impressionnante, une leçon pour Perpignan et pour la France. Combien étions-nous ?
3 mars 2020
Obstruction parlementaire. Éléments d’analyse du contexte du 29 février.
25 février 2020
Le 29 février s’approche. Maires et élus à l’honneur. Réflexions diverses sur la Catalogne.
18 février 2020