Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

Puigdemont, oui ou non? Les fêtes de l’ours au Vallespir.

RADIO ARRELS – 6 févier 2018 – Chronique d’actualité 73 Joan BECAT avec Rafel RENYÉ

On investira le président Carles Puigdemont, oui ou non? Deux stratégies s’affrontent dans l’indépendantisme entre Junts per Catalogne et ERC, qui se dessinaient depuis des mois. Les fêtes de l’ours en Vallespir commencent, présentées dans un livre d’Oriol Lluís Gual.

Carles Puigdemont, president sí o no ?

Ens retrobem per parlar d’actualitat i començarem amb el president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont. Serà president, sí o no?

Aquesta és la qüestió. No sé si el vot d’investidura del president de la Generalitat tindrà lloc o no. Tampoc no sé si el candidat serà Carles Puigdemont o un altre. Ni evidentment quina serà la reacció del govern espanyol del Partido Popular. Però queda clar que hi ha dues estratègies afrontades entre els partits independentistes.

D’una banda hi ha Junts per Catalunya, la llista que va guanyar, encapçalada per Carles Puigdemont i Jordi Sànchez, un a Brussel·les i l’altre a la presó, i la CUP. Volen que se voti com més aviat millor i que s’investeixi el president Carles Puigdemont car va ser foragitat pel cop d’Estat de l’article 155 i ha guanyat les eleccions. És a dir que volen la continuació del procés d’independència ara mateix i volen afrontar-se amb l’Estat espanyol, tant per obligar-lo a fer nous actes de violència i antidemocràtics (la majoria de Carles Puigdemont sall de les seues pròpies eleccions: les respectarà o no?) com per desvetllar l’opinió europea i internacional. Sembla que Junts per Catalunya i la CUP tinguin el suport de les associacions cíviques , l’ANC i Òmnium Cultural.

D’altra banda hi ha ERC, que sembla voler un govern sense Carles Puigdemont i governar durant quatre anys en el marc d’una autonomia, diuen per fer progressar l’adhesió a l’independentisme i per no afrontar-se amb l’Estat espanyol, com ho ha dit clarament Roger Torrent. És a dir en el fons acatar l’article 155, la repressió i les amenaces, belleu pensant que a Madrid seran més dolços i alliberaran els presos, en particular el cap del partit Oriol Junqueras. No m’ho crec, car aquesta actitud d’acatament serà presa com una prova de feblesa i no s’aturarà la repressió, ans el contrari, car no és dins la manera de comportar-se del Partido Popular i dels neofranquistes. Ells volen erradicar l’independentisme, no pactar amb ell. A més els presos polítics i exiliats són el seu principal element de pressió: no l’abandonaran tan fàcilment.

El més probable que passi és que els presos no sallin de la presó, que a continuació se’ls jutgi i que se’ls condemni a molts anys de detenció, doncs que se quedin empresonats molt de temps. Sembla evident – comparant amb altres situacions anteriors en el món – que l’alliberament dels presos polítics i l’abandó de les causes judicials contra centenars i centenars de perseguits a Catalunya només pot fer part d’una negociació global, si aquesta té lloc un dia. Però, el que també és cert, és que no tindrà mai lloc si se posa en plaça un govern autonòmic tal com el vol Madrid, és a dir sense Carles Puigdemont.

És evident que aquestes dues estratègies ja existien durant la campanya electoral de la tardor. Si ERC ha volgut una llista separada és perquè pensava arribar primera i imposar la seua línia. Avui, si Junts per Catalunya no canvia de parer, hi ha un impàs polític que pot acabar fins i tot amb noves eleccions. En efecte, o bé hi ha una majoria independentista, o bé sembla difícil que hi hagi una altra coalició. Cap coalició podria ser majoritària i hauria de governar en minoria a condició que els altres partits s’abstinguin. El unionistes, Partido Popular, socialistes i Ciudadanos no són majoritaris, ni amb els Comuns, però podrien governar si els independentistes són dispersos. Un govern dit d’esquerres amb ERC, socialistes i Comuns igualment seria minoritari: a més d’una unió entre independentistes i antiindependentistes, caldria l’abstenció del Partido Popular i de Ciudadanos. Per tant, si no hi ha un acord entre les dues línies de l’independentisme hi haurà noves eleccions.

Avui tenim reunions que segueixen entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana amb una doble presidència com a opció sobre la taula.

És possible, però no hi pot haver una doble presidència de la Generalitat. Hi ha un president elegit, és Carles Puigdemont o serà un altre. Si és elegit pot designar una mena de primer ministre, ja que la composició del govern la fixa el president i pot posar un encarregat de dirigir la política en nom seu. Si hi ha un president a l’exili i un a Catalunya, vol dir que a l’exili és el president de la República, i l’altre el president de l’autonomia de Catalunya. Fa un mes ha fet un article a Vilaweb: és l’arma última. Però per que passi cal que Carles Puigdemont no pugui ser elegit president pel nou parlament, o que se li prohibeixi. Allavontes justificaria aquesta dualitat, però per raons i objectius diferents.

Analitzem els últims quatre mesos. S’han fet faltes? Com a mínim dues faltes, que veiem avui amb la distància i que eren més difícils de veure en el seu moment. Per tant no vull tirar la pedra a ningú.

La primera l’ha feta Carles Puigdemont quan suspèn la declaració d’independència el 10 d’octubre. El govern Rajoy ho hagués prohibit igualment, però allavontes no en tenia tota la base legal, amb una vaga resolució del Tribunal Constitucional. Només podia fer ús de la força, com per l’1 d’octubre. No tenia la constitució per ell. La suspensió li va permetre de fabricar-se una legalitat a la seua manera durant aquest interval de deu dies. Cita Carles Puigdemont davant el senat, que vota el 155 i ell el pot aplicar. De cara a l’exterior és dins la legalitat quan fa la repressió i empresona, cosa que permet a Europa i altres de tancar els ulls. La bona jugada, en compensació, és per Carles Puigdemont d’anar a Brussel·les.

La segona és quan la setmana passada Roger Torrent suspèn l’elecció del president de la Generalitat. Significa que acata el 155. No diu hi ha una elecció, hi ha una majoria, hi ha un candidat, fem la investidura. Indirectament diu que les decisions del Tribunal Constitucional són vàlides i que ell no vol entrat en dissidències. Cedeix. Se repeteix el mateix guió. Allavontes Mariano Rajoy era en una mala situació, car les sentències del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional no el justificaven del tot. Doncs per anul·lar una eventual elecció li calia una altra vegada utilitzar la força i no respectar les seves pròpies eleccions. La suspensió de Torrent li facilita la feina i el posa en molt bona situació, car pot entreveure que, si queda inflexible, s’acceptarà un altre president que Puigdemont, car sap allavontes que Roger Torrent i ERC no volen més desobeir. Els ostatges a la presó estan fent la feina pel Rajoy.

Què pot passar? La sola cosa que queda per fer pels partits independentistes, Esquerra republicana inclosa, és elegir Carles Puigdemont, de qualsevol manera, i veure què farà Mariano Rajoy. Noti que si Carles Puigdemont és elegit a part per una assemblea d’elegits a Brussel·les és posar en plaça una República car, elegint-lo se transforma en assemblea constituent.

Les festes de l’os al Vallespir

Si l’actualitat us marejava un poc, potser heu anar a la Festa de l’Os a Arles.

Diumenge ha començat el carnaval i les festes de l’os al Vallespir, a Arles, a Sant Llorenç i a Prats de Molló. És una gran originalitat de Catalunya Nord. És el sol lloc on aquesta festa tradicional té lloc, car existia a altres contrades. A més són festes realment viscudes per la gent, sobretot a Prats de Molló. Allà no és un muntatge turístic, la gent hi participa i si hi aneu us heu de posar dins el joc car no us podreu posar darrera d’una cinta o de barreres per veure el que fan. Us recomani un llibre extraordinari d’Oriol Luís Gual, Les derniers Ours. Une histoire des fêtes de l’Ours. És espaterrant. Primer hi ha moltes il·lustracions, actuals i antigues. És un plaer de veure les festes dels anys cinquanta, seixanta, com tot passava. Ell ha recollit la memòria de la gent. No és només una descripció d’ara sinó un pas dins el passat, un paral·lel entre ahir i avui. Aquí t’envises que hi ha arrelament i autenticitat. Ha retrobat els quaderns i les notes dels actors i organitzadors de fa dècades. També explica la simbologia de la festa i dels personatges. En un capítol parla també de les altres festes de l’os i figuracions amb ossos, al País Valencià, a Catalunya, a Andorra, a Aragó, a Cantàbria, a Gascunya i altres llocs, on gairebé totes han desaparegut. Explica també la simbologia, les relacions amb les estacions de l’any, l’any nou i l’arribada de la primavera, la minyona que se casa, l’afeitatge de l’os amb un picassó – doncs se fa home perdent la seua bestialitat -, l’amor d’una nina que se l’emporta, símbol de la civilització. Us recomani aquest llibre remarcable.

 

La portada del llibre d’Oriol Lluís Gual sobre les festes de l’os al Vallespir i altres llocs.

 

Referència àudio:

Articles récents

Que sortira-t-il aux législatives en Catalogne Nord? Un tournant dans la guerre en Ukraine?
31 mai 2022
Le gouvernement nouveau est arrivé. Plus de Catalangate. Extraditions, fugues i migrations de travail.
24 mai 2022
La trame du Catalangate est à découvert. Quelques brèves notices du front électoral.
17 mai 2022
Législatives : rien n’est simple, tout se complique. Le président Puigdemont choisit le Conseil pour la République.
10 mai 2022
Le scandale du CatalanGate, de proportions internationales. Le ballet des stratégies pour les législatives.
3 mai 2022

Archives