Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

Pologne, Espagne, même combat contre l’Europe. Pour fuir la justice il vaut mieux être roi. Vitalité des migrations d’oiseaux par le Coll de la Perxa.

RADIO ARRELS – 12 octobre 2021 – Chronique d’actualité 265

Dans le bras de fer entre l’Union Européenne et la Pologne la Cour constitutionnelle polonaise déclare la suprématie des lois de l’État sur les traités européens, ce qui détruit le système européen. On analyse les conséquences. Pendant qu’il mène une vie de luxe à Abu Dhabi payée par l’Espagne, l’ex-roi Juan Carlos verrait archivées les recherches judiciaires contre lui. Cette année un nombre record d’oiseaux migrateurs sont passés par la haute Cerdagne, en particulier des oiseaux de proie.

Polònia, Espanya, mateix combat contra Europa

Començarem tractant de Polònia i d’Espanya que fan el mateix combat contra Europa.

És una revolta. Era divendres i en el món de la Unió Europea va ser com una bomba. El Tribunal constitucional de Polònia declara que la constitució polonesa i les lleis del país són per sobre dels tractats europeus, tot i que Polònia hi ha adherit formalment quan va entrar a la Unió Europea.

Hi ha una pugna entre les institucions europees i la Polònia car el govern de dretes d’aquest Estat ha modificat la legislació sobre la justícia, ha revocat jutges que no li agradaven i n’ha posat els nous sota influència directa dels dirigents polítics del país. No hi ha separació de poders, la justícia és a les ordres de la política. El mateix passa a Hongria, amb com a conseqüència una recessió dels drets socials i cívics, per exemple en relació amb la família, els homosexuals i la premsa. Per fer pressió la Unió Europea ha posat com a condició per pagar els trenta sis mil milions d’euros per la represa econòmica post-Covid que Polònia canviï aquesta legislació.

La resposta de Polònia és doncs que el Constitucional, la més alta instància jurídica polonesa, poblada de gent que li són favorables pel govern -com el Partido Popular espanyol ha fet pel Tribunal Suprem i el Poder judicial- diu que les decisions europees contra Polònia són inconstitucionals i per tant nul·les. Considera que Polònia és per sobre de qualsevol decisió europea (recordem presa per 27 Estats) i que és a la Unió Europea de modificar-la.

Si la Unió Europea no reacciona serà que ho accepta. Seria el final d’aquesta institució basada sobre l’acceptació dels tractats comuns i del dret europeu per sobre del dret dels Estats. Fins ara és l’invers del que diu el Constitucional polonès que ha passat. Per exemple quan hi va haver nous tractats com el de Maastricht del 1992, o més recentment el de Lisboa del 2007, que reformava les institucions europees, França ha modificat la seua constitució per adaptar-la als tractats. Tots els Estats han fet així.

Per tant Polònia ataca un punt essencial. No és que un text constitucional de Polònia o d’un altre Estat sigui per sobre dels tractats europeus, és l’invers. Els Estats han d’adaptar la seua legislació i els tribunals europeus, especialment el de Luxemburg, que és encarregat de regular el contenciós entre els Estats i la Unió, sancionen els Estats que no compleixen.

Això val fins a les més petites decisions. Per exemple si la Unió Europea canvia les normes sobre els pesticides residuals dins la fruita -que ens va concernir fa uns anys-, els Estats han d’adaptar les seues normes. Si no ho fan és la norma europea que preval i fa la norma estatal caduca i inaplicable.

Veurem ràpidament com les institucions europees reaccionen. Car ho han de fer, és vital car és la primera vegada que hi ha un atac de front. Tenen diferents mitjans de pressió. Poden, com ho han fet, suspendre les ajudes relacionades amb el Covid o les altres. Polònia és un dels Estats més beneficiaris. Poden demanar al tribunal europeu de condemnar la decisió polonesa i establir una forta multa per cada dia de no-compliment. Se la pot excloure parcialment de les decisions d’Europa, per exemple del consell on se prenen les decisions entre Estats, o treure els funcionaris polonesos de les institucions europees, o fins i tot excloure totalment Polònia de la Unió Europea. És cert que no s’anirà tan lluny, però una o diverses de les primeres etapes s’han de produir fins que Polònia cedeixi.

Per tant ara Espanya no és la sola a no reconèixer la supremacia de les institucions europees. Amb Espanya la situació és ambigua, però el principi de desobediència és el mateix. Amb la qüestió dels euroordres de detenció dels eurodiputats catalans -sobre els quals el Tribunal de Justícia de la Unió Europea encara no ha dictaminat- el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional espanyols les han validades. Per tant se declaren per sobre de qualsevol decisió favorable als perseguits que prendria el tribunal europeu. Ara bé encara no l’ha presa i se pot interpretar aquest vot espanyol com una pressió. Aquí és l’ambigüitat. Ja se veurà quan decideixi. Però la rebel·lió espanyola hi és a través de casos personals i no pel conjunt com Polònia. És la mateixa posició: digui el que digui Europa, nosaltres sem per sobre i no respectem aquestes decisions.

És interessant veure que Espanya i Polònia són els dos Estats que han rebut -i que reben- més subvencions de la Unió Europea. Són els que més s’aprofiten d’Europa que volen complir-ne les normes. Me recorda una reflexió dins l’emissió “La faute à l’Europe” a la ràdio i a la televisió a l’inici del 2020, on el tema era “La faute à l’Espagne” i se criticava la persecució dels eurodiputats catalans que no podien entrar al parlament, car Espanya no respectava les normes europees. Se deia: “L’Espagne est en Europe. Elle doit appliquer les règles et pas seulement recevoir l’argent européen”.

És cert que la pugna entre Polònia i Europa tindrà una incidència sobre la decisió que el tribunal europeu prendrà sobre els tres eurodiputats catalans Carles Puigdemont, Toni Comin i Clara Ponsatí. Si és positiva, Espanya l’aplicarà o no? Si no ho feia seria com Polònia en estat de rebel·lió, amb sancions possibles.

Per fugir la justícia, millor ser rei

És un cas que anirem seguint. Altre tema d’actualitat que vols comentar, per fugir de la justícia millor ser rei.

Ja sé que no tothom ho pot fer, però n’hi ha que sí. Ha fet un any que el rei Juan Carlos I, posat al tron per un dictador feixista, el general Franco, ha fugat de la justícia i viu tranquil als Emirats Àrabs Units. És perseguit per la justícia suïssa pels diners negres que té als bancs del país i diversos paradisos fiscals, per diversos centenars de milions d’euros. El jutge suís ha demanat informació a la justícia espanyola i que investigui sobre aquests tripijocs i malversacions a gran escala.

És el que ha fet la fiscalia del Tribunal Suprem espanyol, la mateixa que ha estat tan diligent i implacable contra els presos polítics catalans, que per condemnar-los s’ha inventat fins i tot delictes que no hi eren, com la rebel·lió, la sedició, i el seu invent de la violència de les manifestacions pacífiques!

Doncs la setmana passada una filtració -evidentment per preparar el terreny- revelava que el fiscal (el jutge d’instrucció) arxivaria la investigació contra l’ex- rei Joan Carlos. “Circulez, y a rien à voir!”. No hi ha delicte per nosaltres. Que el jutge suís faci el que vulgui. Nosaltres ni perseguirem, ni condemnarem el rei, ni us donarem informació.

Quins són els arguments per una decisió tan escandalosa? Doncs diuen que abans de la seua abdicació l’any 2014 el rei era protegit per la seua funció. Notem de passada que no ha valgut per la presidenta del parlament de Catalunya Carme Forcadell, que va ser condemnada tot i que era protegida per la seua funció. Pel que ha passat després no han trobat proves, segons diuen. No sabem si les han buscat o si eren molt amagades, en tot cas diuen que no n’hi ha. I pel que el rei devia als impostos per l’ús d’unes targetes de crèdit obertes per un generós empresari, doncs ho ha regularitzat amb un acord amigable amb el ministeri de finances. Doncs no hi ha més motius pel fiscal.

A l’escàndol de la decisió s’afegeix l’escàndol de la situació del rei a Aràbia. Podríeu pensar que viu allà sobre les seues reserves tan notables de diner negre que té amagades. Doncs no. Paga Espanya, paga el govern espanyol i paga el rei sobre la dotació que li denen. Com passa?

El rei viu en una illa privada, Zaya Nurai (l’illa Nurai) tocant a Abu Dhabi, que és un dels emirats units. Un refugi de luxe, gran casa, moltes habitacions, set banys, piscina, platja privada, etc. Milers i milers d’euros per dia. Podeu trobar exemples de preus a internet per anar a un hotel veí. Si hi aneu en família seran 3.400 euros el dia només per l’habitació. El rei regularment les filles i la família. Tot pagat per l’Estat espanyol. No s’ha fet públic tot aquest cost. Té en permanència quatre guàrdies civils per a protegir-lo, pagats pel ministeri de l’interior, el mateix ministeri i el mateix cos de la guàrdia civil que teòricament l’investiguen. Aneu a entendre com funciona Espanya.

És veu que l’exili és molt dur pels pobres reis que fugen la justícia implacable del seu país. La meua conclusió és que millor ser rei quan un vol fugir de la justícia. “Selon que vous serez puissant ou misérable, les jugements de cour vous rendront blanc o noir”, deia ja La Fontaine dins la seua faula “Les Animaux malades de la peste”.

Vitalitat de les migracions d’ocells pel Coll de la Perxa

Per acabar canviem de tema, ens vols parlar del ocells que migren pel Coll de la Perxa.

Sé que trepitgi les “plates-bandes” del nostre Albert Noguer, l’home que defensa la natura a Ràdio Arrels, i li demani públicament que me perdoni. Però us haig de confiar la meua sorpresa i el meu contentament quan vaig llegir fa uns dies aquesta notícia a la rúbrica d’Eina a L’Indépendant: han passat pel Coll de la Perxa i l’altiplà d’Eina 210.600 ocells migradors, que ha comptat els observadors especialitzats a finals d’estiu i primer mes de tardor. Tant per la vitalitat dels ocells com per la infinita paciència i abnegació d’aquests ornitòlegs professionals o aficionats, estic bocabadat.

Diuen que és el tercer lloc de pas europeu. Jo no ho sabia i me va fer molt satisfet, no de la classificació sinó del fet que aquí passen tants ocells i que no s’aprofita del pas per matar-los com fan a altres llocs, per exemple a les Lanes i al País Basc.

Diuen també va ser enguany una bona sorpresa el nombre d’ocells de presa, rapinyaires, 30.000 en total. És impressionant. Entre els quals els milans negres, de la família dels falcons, que cacen ratolins, els esparvers, l’àliga serpentera, un gran ocell de presa (en francès el circaète Jean-le-Blanc, un nom curiós i bonic). I sense comptar les cigonyes i tots els altres ocells i els passarells.

M’ha tan interessat que si puc, a l’agost o al setembre de l’any vinent, aniré a fer companyia un moment a aquests apassionats.

 

Un vol de 400 cigonyes blanques en migració passa el Coll de la Perxa en direcció del sud (font: lindependant.fr, Frédérique Berlic, 04/10/2021).

 

Referència àudio:

https://www.radioarrels.cat/podcast/1418/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-12-doctubre-2021

Commenter

Articles récents

Les meetings de les présidentielles commencent. Une table de dialogue sans referendum pacté.
7 décembre 2021
Panorama des pré-présidentielles en France. Création du BOC, le journal officiel de la République.
30 novembre 2021
Les misères de la vie politique en Catalogne. Nouveaux recours en Europe et plus de poursuites judiciaires en Espagne. Le Covid19 est toujours entre nous et pour longtemps.
23 novembre 2021
L’Assemblée du Conseil pour la République s’est constituée. La Résistance nord catalane pendant la Seconde guerre mondiale.
16 novembre 2021
Le Conseil pour la République brise les modèles. Le 7 novembre, la Diada et les 40 ans d’Arrels. Le 11 novembre, souvenir d’une boucherie inutile.
9 novembre 2021

Archives