Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

Jusqu’à quand aurons-nous des panneaux mal écrits ? Hispanité ou excuses pour un génocide ? La suprématie du droit européen. La Generalitat négocie du vent.

RADIO ARRELS – 19 octobre 2021 – Chronique d’actualité 266

En Catalunya Nord les panneaux des routes n’ont pas été corrigés alors que l’IGN a corrigé en catalan les noms de tout le territoire. Échec total à Barcelone du jour de l’Hispanité, alors que le Mexique demande toujours que le roi d’Espagne s’excuse pour le génocide des amérindiens et que le papa François demande pardon pour les péchés commis par l’Église. À l’usage de la Pologne et non d’Espagne Josep Borrell affirme la suprématie du droit européen et annonce des sanctions, alors que pour les mêmes raisons il y a crise entre l’UE et le Royaume Uni à propos de l’Ulster. Cette année comme les années antérieures l’État ne respecte pas les prévisions d’investissements en Catalogne et au Pays Valencien.

Fins quan tindrem panells mal escrits?

Avui vols començar amb una pregunta que nos fem molts de nosaltres: Fins quan tindrem panells mal escrits?

En tinc realment una fart de veure a les vores de les carreteres del país els noms del país mal escrits, com ho eren fa cinquanta o cent anys. Sempre les mateixes faltes, sempre les mateixes fonetitzacions a la francesa, que no tenen ni cap ni peus.

Ep! No penseu que faig una crònica antifrancesa. Res d’això. Al contrari, us cal saber que l’IGN, l’Institut Geogràfic Nacional francès, amb seu a Saint-Mandé a París, ha acabat de corregir la totalitat de Catalunya Nord amb una grafia catalana correcta a tots els seus mapes a 1:25.000, la coberta de base que utilitzen els excursionistes, els turistes, els visitants i tots nosaltres.

Poca broma, car l’IGN té el monopoli de la cartografia oficial a França. Ningú més no té dret de fer aquests mapes. Per tant és la sola referència que val, no n’hi ha cap altra. Si no fos França una república laica diríem: “És paraula de Déu”. Us demani de verificar. Per exemple anant gratuïtament al seu portal internet que se diu Géoportail, i aneu a Carte topographique IGN. Constatareu que d’Òpol a Custoja i de Canet a Portè, tots els nom són en català, a tot arreu, a una sola excepció a cada municipi: els noms dels municipis que amb els dels departaments i regions són els sols a ser oficials. No els poden doncs canviar, però tots els altres sí, i és això que ha fet l’IGN, des de l’any 1982.

Quan se’ls hi parla del català i dels noms mal escrits, hi ha gent ignorant, racista, intolerant que us diuen, com m’ha passat sovint: “On est ici en France, Monsieur!”. És una estupidesa i la manifestació d’una agressivitat que té altres motius en realitat, polítics o racistes. Jo els hi contesti sempre, fent el que no ho entén: “Mais c’est parce qu’on est en France qu’il faut écrire les noms en catalan”. I els hi expliqui perquè. En general no tinc èxit, perquè la raó és altra cosa.

En efecte, des del 1982, any on l’IGN va publicar instruccions pels seus enquestadors i cartògrafs, tot és clar: a França s’han de respectar els noms i per tant no s’han de francesitzar. Els nom que ho van ser han de tornar a ser ben escrits, encara que siguin traduits. Car la norma és que un nom ha de ser escrit correctament en la llengua que l’ha creat. Per tant aquí si a l’origen el nom era en francès és escrit en francès, si era a l’origen en català s’ha d’escriure en català, sigui com sigui escrit en els mapes i en els panells. Punt. Concerneix la quasi totalitat dels noms.

 

Extracte del mapa de l’IGN penjat al seu portal públic a internet: Géoportail. Aquí el sector de Soanyes. Notareu que tots els nombrosos noms de lloc són amb grafia catalana correcta, llevat de “Souanyas”, car els únics noms amb grafia oficial són els noms de municipis, de departaments i de regions. Aquí, tots els altres noms són corregits (font: geoportail.gouv.fr).

 

No se tornen a fer els mapes de l’IGN cada any, és clar. En les zones on se venen més són actualitzats i redibuixats cada deu o vint anys, a les altres cada vint o trenta anys, de vegades més. Amb el seu pas posat, però sempre en la mateixa direcció s’han corregit els mapes 1:25.000 de Font-romeu, Montlluís i del Pimorent l’any 1986. Després, de 1996 a 2006 va ser el torn de Perpinyà, Banyuls, Ceret i Prada.

El 2017 s’ha corregit el mapa del Massís del Canigó. Com que allavontes hi havia un director de l’IGN que per fer estalvis no volia canviar els noms, li van escriure i insistir el Sindicat mixt Canigó Gran Paratge, amb desenes de municipis concernits, el diputat Robert Olive, el senador Francesc Calvet. Cal dir que la gent de la Comissió toponímia de l’IGN, que s’estimen els noms i els mapes, amb qui treballi des de fa quaranta anys, havien preparat tot.

El 2018 van sàller corregits el mapa de Tuïr-Illa, la franja que faltava de Mosset a Mentet i la part catalana del mapa de Durban-Leucata. Tot això pels mapes paper, els mapes blaus. Si en teniu de vells, heu de comprar els nous, us agradaran i us seran útils. Pel portal internet de l’IGN ja fa quinze anys que havia estava corregit.

Enteneu la meva ràbia? Fins quan a Catalunya Nord tindrem panells mal escrits, quan l’Estat ja ha fet la seua feina?

Hispanidad o excuses per un genocidi?

Si escolteu i teniu alguns d’aquests panells amb faltes d’aquelles que piquen als ulls, els podeu enviar aquí a Ràdio Arreles que els farem seguir a Joan Becat. Seguim amb un altre tema amb el dia de la Hispanitat.

El 12 d’octubre és el dia de la Hispanidad, la festa nacional espanyola, que va ser molt promoguda sota la dictadura franquista, i que ho és encara a Espanya. És la commemoració de la descoberta d’Amèrica per Cristòfol Colom i la celebració de la colonització espanyola, quan se va hispanitzar tot Amèrica. Des de fa unes desenes d’anys marca per molts països sud americans va ser l’inici d’un genocidi, per la gran quantitat d’amerindis que van morir, i d’un etnocidi per la destrucció de les seues civilitzacions.

A Espanya i sobretot a Madrid és el dia de l’exaltació de la grandesa del país i del que va ser. És a dir del que no és més. A Madrid aquest any hi va haver la gran desfilada militar, amb espectadors més aviat de dretes que van aplaudir el rei i xiular Pedro Sánchez.

A Barcelona una manifestació al Passeig de Gràcia, al centre de la ciutat, va ser convocada pels unionistes del Partido Popular i de Vox sota el lema “Cataluña sume por España”. Però, ai las!, només la van seguir dos mil participants, comptant ample. Per tant podeu constatar que, amb una quantitat tan minse, Catalunya no suma gaire per Espanya. No hi ha foto amb la onada dels quatre cents mil participants a l’11 de Setembre de fa un més, que desbordaven de la Via Laietana i de l’avinguda de l’estació de França.

Fa un parell d’anys que el president de Mèxic Manuel López Obrador ha demanat al rei Felipe VI que s’excusi en nom d’Espanya pels excessos de la colonització espanyola. Cap resposta, sinó a través del dia de la Hispanidad i de la seua celebració. Des d’allavontes no hi ha cap presència espanyola oficial a les cerimònies mexicanes, com si fossin països enemics.

El president de Mèxic ha fet la mateixa petició al papa Francesc car l’Església va ser l’altre protagonista i l’excusa d’aquests terribles fets. El papa ha contestat per carta al president mexicà on reconeix els errors d’aquesta època i demana perdó pels pecats comesos per l’Església durant la evangelització que va seguir la conquesta. Diuen que una falta reconeguda ja és mig perdonada.

Una darrera nota, aquesta d’un humor macabre. En una biografia del rei Juan Carlos I, la periodista li demana què pensa de Franco. Ell contesta (traducció): “Sense ell, la transició no hagués estat possible”. Efectivament, sense una dictadura prèvia no se pot fer transició cap a una democràcia. Per tant moltes gràcies general Franco per haver oprimit el país durant quaranta anys per fer apreciar millor a la gent un altre règim. Hagués pogut afegir: “Gràcies general Franco per fer-me rei”, però se veu que a més d’estafador el rei Juan Carlos és un desagraït.

La supremacia del dret europeu

Bé, després d’això ens parlaràs de la supremacia del dret europeu.

Hi ha de vegades moments al·lucinants. M’ha tocat viure un d’aquests moments quan vaig veure sàller a la televisió Josep Borrell, representant per la Unió Europea pels afers estrangers declarant en anglès a propòsit de Polònia, que vol posar les seues lleis per sobre dels tractats europeus. Va dir amb fermesa: “Cal ser clar. Quan seu membre d’un club n’heu de respectar les regles. I la primacia del dret de la Unió Europea sobre el dret nacional és un dels pilars de la construcció europea”. Afegia que s’estudien sancions contra Polònia.

Molt bé. Però quan era ministre d’afers exteriors espanyol afirmava el contrari i feia pressions per l’extradició dels exiliats catalans. Què dirà a propòsit d’Espanya si el tribunal europeu la condemna?

Un altre tema d’actualitat de la setmana demostra que la qüestió del dret europeu és determinant per a Europa. És relacionat amb el Brèxit. El punt que més va retardar l’acord va ser la situació de l’Ulster, de la Irlanda del Nord. La sallida del Regne Unit de la Unió Europea creava una frontera externa, doncs duanera entre les dues Irlandes. Era contrària als acords de pau que hi van parar la violència de l’IRA i dels Unionistes, i Irlanda no en volia de frontera. Boris Johnson va acceptar que la frontera duanera sigui marítima, doncs entre Irlanda i Anglaterra. Irlanda del Nord doncs quedava britànica però era també dins el mercat europeu.

La qüestió que crea una crisi diplomàtica entre el Regne Unit i la Unió Europea és: qui té control i jurisprudència sobre aquest comerç i exportacions- importacions nord irlandeses? Són els tribunals europeus ja que s’apliquen les normes europees car són dins el mercat europeu, o són els tribunals anglesos ja que és territori sobirà anglès fora d’aquesta Unió Europea? Quin prima, el dret anglès o el dret europeu? Boris Johnson no vol baixar de cavall i Brussel·les diu que passi el que passi en els territoris on s’apliquen normes europees -aquí comercials- és el dret europeu que preval i que els tribunals europeus són per sobre de tots els altres.

És exactament la mateixa situació que la Unió Europea té amb la revolta de la Cort Constitucional polonesa i amb et Tribunal Suprem espanyol que, l’una i l’altre no volen respectar la supremacia del dret europeu. És Josep Borrell que confirma que no pot ser i que s’estiraran les orelles de tothom.

La Generalitat negocia vent

Acabem amb un altre tema. Anem cap a Catalunya on dius que la Generalitat negocia vent.

Un any més l’Estat espanyol no compleix, ni de lluny, les seues promeses d’inversions a Catalunya, pressupostades, votades. A més, de sempre, la dotació per infraestructures i altres inversions és a Catalunya inferior al que representa en població o en economia. A més doncs de donar menys que als altres, el govern espanyol no gasta el que té pressupostat.

Aquest any 2021, fins al mes de juny el compliment de les inversions previstes posa Catalunya a l’últim lloc d’Espanya, amb només 13% del previst per l’any, just al darrere del País Valencià amb 15%. Són les dues comunitats autònomes per perjudicades. Mentrestant Madrid és al davant amb ja 37% realitzats.

Això no és perquè hi ha el Covid19. La sots inversió a Catalunya i la sobre inversió a Madrid és una política volguda i permanent. Entre 2015 i 2018, doncs abans del Covid, les inversions s’han executat a Catalunya només al 66% quan a Madrid van ser del 114%. Per tant vol dir que se desvien inversions d’altres llocs cap a la capital de l’Estat.

Actualment Esquerra Republicana està negociant el seu vot als pressupostos de l’Estat amb Pedro Sánchez. Els dos diuen que serà a canvi d’inversions històriques. Sobre el paper. El que és cert és que Madrid no complirà, ni ara, ni abans, ni després. Per tant ERC votarà per promeses que seran vent. “El que el vent s’endugué”, “Autant en emporte le vent”.

Referència àudio:

https://www.radioarrels.cat/podcast/1429/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-19-doctubre-2021

Commenter

Articles récents

Que sortira-t-il aux législatives en Catalogne Nord? Un tournant dans la guerre en Ukraine?
31 mai 2022
Le gouvernement nouveau est arrivé. Plus de Catalangate. Extraditions, fugues i migrations de travail.
24 mai 2022
La trame du Catalangate est à découvert. Quelques brèves notices du front électoral.
17 mai 2022
Législatives : rien n’est simple, tout se complique. Le président Puigdemont choisit le Conseil pour la République.
10 mai 2022
Le scandale du CatalanGate, de proportions internationales. Le ballet des stratégies pour les législatives.
3 mai 2022

Archives