Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

Où passera la ligne TGV entre Toluges et Salses? Les députés de Vox sont ridicules en Europe.

RÀDIO ARRELS – 24 novembre 2020 – Chronique d’actualité 219

Le Soler proteste à cause du passage de la ligne TVG Perpinyà- Montpellier, connu depuis vingt ans. Il est conditionné par le tracé du tronçon Perpinyà-Figueres, adjudiqué en 2001. On examine les solutions qui étaient possibles et la croissance linéaire du Soler. Le TJUE a rejeté la demande des eurodéputés de Vox contre le parlement européen car inadmissible et parce qu’ils se sont trompés de tribunal.

On passarà la línia TGV entre Toluges i Salses?

Començarem avui parlant d’una temàtica nord catalana per saber on passarà la línia TGV entre Toluges i Salses?

Fa uns dies L’Indépendant ha publicat un article sobre el Soler: “Une ville coupée en deux ?”, tallada per la línia del TGV entre Toluges, on arriba fins ara, i Salses i més enllà vers Narbona i Montpeller. Les reaccions se manifesten al Soler car s’està fent la concertació pública sobre el traçat definitiu. Ja en dues cròniques de la primavera del 2015 evocavi aquest traçat i el debat sobre on serà l’estació, car el batlle de Perpinyà Jean-Marc Pujol volia que la línia definitiva passés per l’estació actual de la vila. Des d’allavontes res no ha canviat i el dilema sempre hi és.

Segons el pla proposat, on passarà la línia del TGV? Doncs, com és lògic, i previst ja quan s’ha fet el tram de l’Albera fins a Toluges, se perllonga la línia actual cap al nord, recta. Passa doncs entre el Soler i Santa Eugènia, tocant a la sallida de la via ràpida de la vora de la Tet. És el sol lloc on talla una zona urbana. En parlarem més endavant. Després passa entre Baó i Vilanova de la Ribera, i entre Baixàs i Paretstortes. Notem que fins a l’Aglí no caldrà destruir cap casa ni cap mas i que passa en zones rurals. Arriba a l’Aglí entre Ribesaltes i Espirà. Fins a les Corberes travessa el gran pla on passa el Ròbol a l’oest del Camp de Ribesaltes i talla per les Corberes. És original perquè no passa a la vora de l’Estany de Salses, com les altres vies de comunicació, sinó tres quilòmetres a l’interior, a mig camí entre Salses i Òpol, tirant cap a nord- est. A l’Auda, passa també prou lluny de Fitó. Per tant, llevat del Mas Passatemps, no hi ha cap construcció ni zona urbana.

Un element interessant, ell també previst des de fa vint anys, són els dos trams de vies de lligam amb el camí de ferro ja existent, al nord de Ribesaltes. El primer perllonga en línia recta la direcció de la via normal entre la Llavanera i Ribesaltes i, a partir de la gara d’aquesta ciutat, retroba la via nova del TGV un parell de quilòmetres més lluny. És el que està previst pels TGV que parin a la gara de Perpinyà. Com ara, entraran dins la vila i recuperaran la via general a gran velocitat passat Ribesaltes. Els altres TGV tiraran recte sense passar per Perpinyà.

El segon tram de via previst, al mateix sector de Ribesaltes, sallirà de la via TGV que vindrà de Barcelona i anirà cap a la zona industrial del Camp de Ribesaltes, dita Espai Empresa Mediterrània, i retrobarà la via del tren actual. Aquest dispositiu podria permetre que el Camp de Ribesaltes i els espais al seu voltant s puguin ser un dia un dels ports secs de Barcelona, en lligam amb el port marítim de la zona franca de la capital catalana. És un pla coherent i ben pensat. Tot és sobre internet i en detall. Aneu a “ligne-Montpellier- Perpignan.com”.

Espais reservats per la nova línia del TGV Montpeller-Perpinyà en el territori del municipi de Ribesaltes. A l’esquerra la nova línia, al mig el tram de lligam entre l’estació de Perpinyà i la línia, vers la dreta el tram de lligam entre la línia i l’espai industrial del Camp de Ribesaltes (font: ligne-montpellier-Perpignan.com, 2020).

Aquí és el traçat, doncs. Però quines solucions eren possibles?

Dues solucions se podien triar. Parlem-ne i mirem un poc enrere, quan se va fer l’adjudicació de la línia de Perpinyà a la frontera i del túnel del Pertús. A veure, de dues coses una diuen : o bé se volia fer passar per Perpinyà i la seua estació o bé, com se fa en general, s’evita la ciutat gran i se passa a l’exterior i s’hi fa una nova estació. Això ho calia preveure no ara, sinó a l’inici, és a dir just abans de la declaració d’utilitat pública, l’any 2001. Calia fer allavontes les pressions i les gestions oportunes.

Allavontes qui era responsable? El president de la República era Jacques Chirac, el primer ministre Lionel Jospin, el president de la regió Jacques Blanc, el del departament Christian Bourquin, el batlle de Perpinyà Jean-Paul Alduy i el del Soler François Calvet, que era també vicepresident de la regió. La responsabilitat del traçat s’ha fet entre aquests elegits. No recordi cap polèmica grossa a l’època sobre el traçat. Tots pensaven : ja veurem més endavant, car no hi havia cap data per la línia al nord de Perpinyà. No sé si se van envisar allavontes que el traçat sud, fins a Toluges, condicionava el traçat nord, fins a l’Auda. Acabarem per creure que a molts polítics els hi falta perspectiva a mig o llarg termini. Quan jove me’n passava una, mon pare me deia: “Nin, fes-te fi que tothom n’és”. Crec que val també pels grans i pels polítics.

Les dues solucions eren possibles. Per exemple a Girona el TGV passa dins la vila, encara que se’l vegi, i va a l’estació, però la línia és soterrada de cap a cap sota la ciutat. L’altra solució és la de Figueres, on la línia evita la ciutat i s’ha fet una estació nova a fora de la vila. Per Perpinyà, se podia soterrar (amb un cost elevat) o fer una nova estació entre Toluges, el Soler i Perpinyà, que podia dinamitzar tot aquest sector de plana i la vall de la Tet. Però no quedava en territori municipal de Perpinyà i feia caduc el projecte urbanístic de Centre del Món, a l’estació de TGV actual. No se pot fer contents tothom i son pare, diuen els savis.

La situació actual, amb la línia TGV que té un doble colze a angle recte, primer de Toluges cap a Perpinyà i desprès de Perpinyà cap al nord, és inaguantable per una línia TGV. Va ser una sallida provisional, que pot continuar servint pels TGV que parin a Perpinyà, que seran pocs, amb sort un terç, belleu un quart, probablement menys. Quan la línia nord sigui feta, és impensable que tots els TGV passin per l’estació de Perpinyà, amb corbes perilloses que s’haurien de passar a poca velocitat. Sense comptar que passarien dins la gara actual a una velocitat bastant alta, tot i que moderada per a ells. Ho imagineu? Per tant sembla normal que calgui una via directa pels TGV que no passaran per Perpinyà i travessaran la plana del Rosselló a velocitat de TGV, és a dir més de 300 km/h.

I al Soler?

Efectivament, l’únic problema és al Soler car és el sol lloc on passa dins una zona urbana. Si se mira el mapa a 1/25.000 de l’IGN del 2003, doncs quan començaven els treballs de la línia i que ja se sabia on passaria cap al nord, la urbanització del Soler parava abans de la zona prevista pel TGV. Només hi havia uns pocs locals industrials i comercials. Encara avui dia no hi ha cap lotissement de cases d’habitació. Era com si aquest espai fos reservat i utilitzat a l’espera. Si avui dia hi ha més edificis, van ser fets per molts d’ells en coneixement de causa. Suposi que se’n destruiran el mínim si la línia tira endavant, i que se protegiran els altres, tot i permetent el pas del tràfic transversal de votures i camions.

La urbanització del Soler és molt curiosa, és la sola d’aquest estil a la plana del Rosselló. S’allarga sobre més de quatre quilòmetres amb només cinc cents a sis cents metres d’ample, entre el talús que domina la Tet i el camí de ferro. És el contrari del creixement dels altres pobles, que se fa en taca d’oli, de vegades més d’un cantó que de l’altre, llevat que hi hagi una zona inundable com a Baó o a Sant Esteve. Per tant, perquè al Soler allargar la vila en la zona prevista pel pas del TGV i no pas la fer créixer de l’altra banda del camí de ferro, com a Millars per exemple? Avui dia, en tècniques d’infraestructures i organització urbana, no falten competències i solucions per saltar una via de tren.

Mentrestant, és clar que la gent afectada tindrà motius de queixar-se i de cercar responsables i una bona indemnització. Aquí n’estem per ara.

Els diputats de Vox fan el ridícul a Europa

Vet aquí per la problemàtica del TGV. Però ens queden uns minutets per comentar una altra actualitat : els diputats de Vox fan el ridícul a Europa.

Són perillosos a Espanya i són ridículs, a més de perillosos, quan en sàllen. Dijous passat el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg, ha donat la seua sentència sobre una demanda de tres eurodiputats de Vox contra el parlament europeu, car havia acceptat Carles Puigdemont i Toni Comin com a diputats europeus. Demanaven que s’anul·li aquesta decisió. Per la seua banda el parlament europeu demanava que no s’admeti el recurs i que els demandants paguin el cost del plet. A més, els dos imputats, Puigdemont i Comin, mitjançant els seus advocats Gonzalo Boye i Josep Costa han demanat d’intervenir en suport del parlament. També ha demanat d’intervenir a favor del parlament europeu el Regne d’Espanya, doncs contra els tres eurodiputats de Vox.

Entre altres arguments els demandants se declaren espanyols i que l’acceptació dels dos imputats vulnera la legislació espanyola. La sentència desmunta tots els arguments de Vox i, per aquest, constata que no donen cap argument indicant en què els afecta a ells personalment. Dit d’una altra manera : no és a vosaltres de queixar-vos sinó a vostre Estat o a qui legisla. “Circuler, y a rien à voir”. I així tot al llarg de la sentència d’una quinzena de pàgines, que els deixa ben planxats.

La conclusió de la sentència és, per dir-ho en termes dolços, deliciosa i clara. Són dues ratlles que diuen: “El Tribunal General desestima el recurs, en part per inadmissible i, en part, per ser interposat davant d’un òrgan jurisdiccional manifestament incompetent per ell”. És a dir que rebutja la demanda tot i argumentant perquè el recurs no s’aguanta, demolint un per un els seus arguments. Un cop aquesta feina jurídica de liquidació de la demanda feta, afegeix doncs que s’han equivocat de tribunal.

És el que ja havia dit el jutge belga al fiscal Llarena per la demanda d’extradició de Lluís Puig. L’advocat de Carles Puigdemont i Toni Comin, Gonzalo Boye, ho ha resumit dient: “Quan sallen d’Espanya no són capaços de guanyar res”. Afegeix: “Vox i Llarena sempre fan el ridícul quan van a Europa a exhibir la seua ignorància del dret europeu”.

És exactament això. Per ignorància del dret europeu Vox i els seus advocats s’han cobert de ridícul. Si volen ara anar al davant d’un altre tribunal, a on siguin, seguiran totes les consideracions de la sentència de l’alt tribunal europeu. A més han de pagar el cost de la defensa del Parlament Europeu. Per tant se’n tornen cornuts i han de pagar el ball.

Referència àudio:

https://www.radioarrels.cat/podcast/904/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-24-de-novembre-del-2020

Commenter

Articles récents

La formation honteuse des maîtres bilingues de catalan. Yvan Auguet, nouveau président de l’Université. Les militaires fascistes espagnols et le roi Felipe VI.
8 décembre 2020
Les trente deniers des Évangiles. Le Train Jaune et son électricité.
1 décembre 2020
Le post-trumpisme a commencé. Le major Trapero à nouveau chef des Mossos d’Esquadra.
17 novembre 2020
Les américains disent assez de trumpades!
10 novembre 2020
Non-lieu pour le major Trapero. Situation et perspectives en Nouvelle Calédonie. Opération Vólhov, les Russes débarquent !
3 novembre 2020