Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

L’UCE se fera à Prada et depuis Prada. L’euro- ordre contre Lluís Puig est rejeté par la justice belge. L’extrême droite est dans l’armée espagnole.

RADIO ARRELS – 11 août 2020 – Chronique d’actualité 204

L’UCE sera une université virtuelle avec les cours diffusés depuis Prada. Les actes et débats se feront aussi à Vallroc ainsi que les spectacles le soir, tous visible par streaming. Le juge belge rejette l’euro-ordre car le Tribunal Suprême n’était pas compétent pour demander l’extradition. Bien que cela ne change pas la sentence, cela implique qu’il ne l’était pas non plus pour le procès des prisonniers politiques et pour les sentences. Un ex-lieutenant a montré que les militaires espagnols votaient très majoritairement pour le parti fasciste Vox, en étudiant les résultats des dernières élections générales espagnoles.

L’UCE se farà a Prada i des de Prada

Comencem parlant de la Universitat Catalana d’Estiu que començarà d’aquí a pocs dies. Se farà a Prada, des de Prada, però sense públic.

Són les circumstàncies. Us vaig comentar la setmana passada que la Universitat Catalana d’Estiu se faria en format virtual, per internet, i que nos veuríem obligats de deslocalitzar les conferències, homenatges i debats. Però hem trobat la manera de fer-los també des de Prada. Hem rebut el 5 d’agost un “arrêté” i una carta del batlle de Prada Yves Delcor on lamenta la situació, però informa : “nous avons pris la décision de ne pas ouvrir les locaux de la halle des sports pour accueillir cette manifestation (l’UCE) et de ne pas autoriser les manifestations prévues sur la voie publique”. Per tant ni gimnàs Gipuló ni plaça de Prada. Ras i curt, estem tancats a Vallroc sense poder sortir, i a més amb poca gent, com us he dit.

Però s’han fet ja 51 UCE a Prada i, estudiant-ho tot ràpidament, el president del Patronat i de l’IEC Joandomènec ROS i el president de l’equip rector Jordi Casassas han pres la decisió de fer-la igualment i des de Prada del 17 al 24 d’agost. A Vallroc hi haurà doncs només l’equip d’organització i els operaris pels cursos a distància, car tots els cursos seran emesos des de Prada, a l’hora i el dia indicats dins el programa.

Quedaven els debats i actes del migdia i de les cinc de la tarda. Doncs se faran també tots des de Prada, amb la gent convidada a Vallroc, amb les personalitats, els conferenciants i els convidats previstos en el programa. Un dels dos tendals instal·lats al pati de Vallroc serà transformat en estudi, en plató a l’aire lliure i aquests actes en presencial seran tramesos en steaming. Els podreu doncs veure directament a la pantalla del vostre ordenador lliurement, cada dia del 17 al 24 d’agost.

Mateixa cosa pels espectacles que no podem fer doncs a la plaça de Prada, “sur la voie publique”, com diu el batlle. Doncs cada dia a les nou del vespre l’espectacle se farà al plató del segon tendal a Vallroc i serà també difós en directe en streaming. Si no podeu remenar el cos o ballar a la plaça, doncs ho fareu a casa o al lloc on tindreu l’ordenador.

L’edifici principal de Vallroc amb, de banda i banda dos edificis d’habitacions, on se farà l’UCE 2020 : gestió dels cursos en línia, actes i debats en presencial, concerts al vespre. A l’esquerra, a l’horitzó apareix el Pic del Canigó. Durant l’any, gestionats per l’UCE, acull el centre d’aprenentatge escolar transfronterer Pau Casals i l’alberg Prada-Canigó (foto arxiu UCE).

Pels cursos us haureu de matricular, ja que seran reservats als estudiants i persones inscrites. Per fer-ho, aneu al portal de l’UCE, a uce.cat, i després a 51a UCE. Us costarà 45 euros, però en lloc d’haver de triar un sol curs i de us perdre els altres, com quan és al liceu Renouvier, els tindreu tots a disposició. Heu de considerar aquests 45 euros tant com un preu d’inscripció que com una ajuda que feu a l’UCE, car és molt possible que aquest any els comptes siguin més que difícil d’ajustar. Ens faltaran probablement diners.

A la primavera, durant el confinament i amb l’horitzó molt negre i renúncies a tot arreu, se va platejar el “Què fem ?”. La facilitat era com tothom o gairebé tothom, de renunciar i, abrigant-se sota el paraigua del coronavirus de dir : “Passiu bé, fins l’any que ve”. Però l’UCE s’ha fet sempre i les circumstàncies del franquisme, tot i que diferents, eren també difícils. A més l’UCE permet el debat sobre els grans temes dels Països Catalans i sobre l’actualitat, que és especialment punyent, a Catalunya com arreu aquest any. Per tant no calia tancar un dels pocs llocs de debat i de Països Catalans que tenim a la nostra mà.

Així se va fer, amb un programa com si tot fos normal. Pels debats i conferències tindreu per exemple una conferència sobre “L’Agenda verda”, un debat sobre “El poder judicial, polític i la societat civil”, o sobre “Els drets dels pobles” amb Liam Kennedy, un professor de la Universitat irlandesa de Dublín. Se donarà el premi Canigó a Josep Espar Ticó, un empresari i promotor cultural catalanista, cofundador de l’Avui i de Cavall Fort, que va organitzar el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, amb un dels àmbits al Palau de Congressos de Perpinyà.

Per la inauguració el dia 17 vindrà Josep Maria Argimon, el secretari de salut pública de la Generalitat, que està organitzant la lluita contra el Covid19 i que farà el parlament principal. Serem informats de primera mà. Per la cloenda s’homenatjarà Vilaweb, que celebra els seus 25 anys d’existència, i presidirà l’acte el president de la Generalitat Quim Torra. El punt àlgid serà probablement la vinguda del president Carles Puigdemont per una intervenció sobre la pregunta : “La independència és desactivada ?” És el que voldria el govern espanyol i els antiindependentistes d’Espanya i de Catalunya. És el que no vol la majoria de catalans. Ens ho diu un sondeig recent que dona una àmplia majoria independentista al Parlament de Catalunya si hi hagués ara unes eleccions. És el que no vol el president Puigdemont que ha preparat un nou full de ruta i un nou partit.

Per aquest acte com per tots els altres, no veniu a Prada a Vallroc, pensant que podreu passar per una escletxa. Ho lamentem però no serà possible, per ningú, ni pels membres del Patronat de l’UCE ni pels oficials i persones que no participin directament a l’acte. Les condicions que nos permeten de fer malgrat tot l’UCE són que no hi ha cap públic. Esperi que ho entendreu. Creieu que nos trenca el cor, però nos hi juguem la possibilitat mateixa de fer l’UCE. El prefecte i el sotsprefecte de Prada, en les reunions prèvies, s’inquietaven més que tot del públic que podia venir malgrat la prohibició i s’aglomeraria a les portes per forçar l’entrada. Ha quedat clar que ells tancarien l’UCE el dia mateix si érem desbordats per deu, vint, trenta o més persones aplegades a fora per entrar. Demanem la vostra ajuda i comprensió. En compensació tindreu la satisfacció i l’orgull, com tots nosaltres, que no renunciem a la Universitat Catalana d’Estiu i que la clavem, com cada any, al cor de Catalunya Nord, a Prada.

És això que volíem saber sobre l’UCE i és veritat que aquest debat amb la participació de Carles Puigdemont podria donar ganes a la gent d’apropar-se a Prada. Doncs queda aquesta recomanació.

En efecte és impossible. Nos ajudareu en no venir.

L’euroordre contra Lluís Puig rebutjada per la justícia belga

L’euroordre contra Lluís Puig ha estat rebutjat per la justícia belga.

La notícia ha caigut divendres : el jutge belga que estudiava l’euroordre emès pel Tribunal Suprem espanyol contra el conseller a l’exili Lluís Puig ha negat, ha refusat l’extradició. És un fracàs encara més gran per la justícia espanyola quan se sap la raó del rebuig. El jutge belga diu que el Tribunal Suprem no era competent per demanar l’extradició.

Recordem que és la tercera euroordre contra els exiliats. La primera va ser retirada pel jutge Llarena, que en va fer una segona. Va tenir la vergonya de se la veure refusar per un defecte de forma. En va fer una tercera. Com diu la dita, mai dos sense tres. Doncs aquesta també fracassa perquè la justícia belga creu que el Tribunal Suprem no era qui havia de jutjar aquests fets ni aquestes persones.

Evidentment això no farà canviar la sentència terrible d’un total de cent anys de presó del Tribunal Suprem contra els presos polítics catalans, però diu que el fiscal Llarena d’aquest tribunal no podia perseguir els polítics que acusava. Si ho entén així la justícia d’un altre Estat europeu, significa que els criteris de l’Estat espanyol no són compatibles amb els seus, que són diferents. Per tant en tota lògica, si els valors són diferents, de dues coses una. O bé és la justícia belga que no respecta els drets fonamentals de les democràcies i allavontes el Tribunal Suprem ha tingut raó de perseguir i condemnar els presos, o bé és la justícia espanyola que no respecte els drets fonamentals i el jutge belga té raó de dir-ho i de refusar de lliurar-li un exiliat que no tindria els seus drets garantits. Triareu, però jo m’inclini més a creure una justícia d’un país que és notòriament democràtic, Bèlgica, que la justícia d’un Estat postfranquista.

Doncs qui era competent ? Els presos i exiliats havien estat cessat per l’article 155 i el govern Rajoy, per tant no eren ni diputats ni consellers. Doncs era competent la justícia ordinària i no la justícia d’excepció d’Estat. A més els fets que l’Estat espanyol retreu als acusats, el referèndum i la declaració d’independència, s’han produït a Catalunya en el marc d’un parlament autonòmic. Per tant és als tribunals de Catalunya a qui tocaven la instrucció. Ho van dir els advocats que defensaven els presos. Era també a aquests tribunals de Catalunya de qualificar els delictes : era rebel·lió, o era sedició, o era només desobediència al Tribunal Constitucional que havia prohibit el referèndum ? També era als tribunals de Catalunya de fer el judici i de dictar la sentència eventual.

Perquè no s’ha fet així ? D’evidència hi ha dues raons. D’una part el govern de Madrid i els jutges extremistes del Tribunal Suprem no tenien confiança en els tribunals de Catalunya. Pensaven que no serien prou durs o, diguem-ho, que respectarien el dret espanyol. Recordem que els presos van ser condemnats per sedició, que és un aixecament armat dins el dret espanyol, quan els fets van ser realitzats pacíficament. La segona raó és que se volia polititzar el judici i la sentència per fer-ne un instrument de repressió contra una opinió pública catalana que era, com a mínim, de la meitat dels ciutadans de Catalunya.

Com he dit, aquesta decisió belga no farà baixar de cavall el jutge Marchena, però és un element més, i de pes, a favor dels presos i exiliats quan la causa arribi al Tribunal de Drets Humans de la Unió Europea.

La ultradreta és dins l’exèrcit espanyol

Acabarem parlant de l’exèrcit espanyol dins el qual hi ha l’ultradreta.

Tothom suposa que l’exèrcit i la policia sòn conservadors. Però és que a Espanya són feixistes. He llegit un interessant interviu de Luís Gonzalo Segura per Andreu Barnils. Era tinent de l’exèrcit espanyol, un militar, i en va ser expulsat fa uns anys per denunciar la corrupció, els abusos i els privilegis dins les Forces Armades. Des d’allavontes ha escrit uns quants llibres i, amb el cessament del coronel Pérez de los Cobos fa uns mesos alerta de la forta presència de l’extrema dreta dins l’exèrcit espanyol i del perill que això representa per la democràcia.

En particular ha mostrat que els militars voten molt majoritàriament pel partit feixista Vox. Ho ha fet d’una manera molt senzilla. Ha mirat a tot espanya els resultats de l’últim vot a les eleccions generals espanyoles a les diverses seccions censals (a França dirien els bureus de vot). Quan hi ha una caserna dins el poble o dins el barri, on voten doncs la gent del poble i els militars, el vot a favor de Vox se dispara. Gairebé a tot arreu quan en els bureus de vot dels voltants els percentatges de Vox són de 2 o 3%, si hi ha una caserna militar pugen entre tretze i vint per cent. A Catalunya és el cas a Talarn, al Bruc i a Sant Climent Sescebes, just al sud de l’Albera. Per tant no hi ha dubtes.

És per això que un govern espanyol amb el Partido Popular i Vox seria perillós per la democràcia car, a més dels feixistes que serien al govern, tindrien el suport d’una Guárdia Civil i d’un exèrcit d’ultradreta. Com diu la dita, “Bon Sant Roc, guardeu-nos de la pesta i del foc !”

Referència àudio:

https://www.radioarrels.cat/podcast/777/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-11-dagost-del-2020

Commenter

Articles récents

Le message politique du président Quim Torra. Sur le coronavirus en Espagne et en France. La Croix de Sant Jordi à Aire Nou de Baó.
29 septembre 2020
Le président Torra comparait devant le Tribunal Suprême. Rentrée avec coronavirus en Europe et dans le monde. Un slovène gagne le Tour de France.
22 septembre 2020
Un 11 Septembre insolite, comme l’est aussi l’année. Quelle ligne politique suivra l’indépendantisme catalan ?
15 septembre 2020
Perspectives du processus d’indépendance de la Catalogne
12 septembre 2020
Le panorama politique de Catalogne. De la nécessité de maintenir les écoles ouvertes.
8 septembre 2020