Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

Éléments sur le cas Juan Carlos de Bourbon. Kamala Harris, un nom à mémoriser. Les cours de l’UCE 2020.

RADIO ARRELS – 18 août 2020 – Chronique d’actualité 205

La relation du roi enfui à Abu Dhabi avec la justice espagnole est analysée, ainsi que la symbiose du PSOE avec la monarchie depuis les années 80 et la figure du juge d’instruction qui porte le cas en Suisse. Si Joe Bilden gagne, Kamala Harris sera la première femme vice-présidente des États-Unis, et peut-être le chef de l’État si le président ne peut achever son mandat. Commentaire des cours du campus virtuel de l’UCE 2020.

Elements sobre el cas Juan Carlos de Borbón

Volem parlar del rei emèrit, Juan Carlos de Borbón, amb alguns elements suplementaris que ara sabem.

Sabem des d’ahir que l’ex-rei ha fugit a Abu Dhabi, als Emirats Àrabs Units. Ha tornat cap a l’origen regional del diners negres fraudulents que són el motiu de la causa oberta a Suïssa.

Però primer recordarem els fets, ara ben establerts. Abans de fugir el rei Juan Carlos ha escrit una carta privada al seu fill, el rei actual Felipe VI, que l’ha fet publicar. Diu textualment : “ante la repercusión pública que están generando ciertos acontecimientos pasados en mi vida privada” … “te comunico mi meditada decisión de trasladarme, en estos momentos, fuera de España”. La raó segons ell ? “para contribuir a facilitar el ejercicio de tus funciones”. Que bo aquest rei ! Perquè se’l critica si té amor filial ?

Doncs per a protegir el seu fill dels escàndols marxa d’Espanya, fuig diu molta gent i polítics espanyols i catalans, per la seua vida privada. Ho diu ell mateix, queda clar. Dic clar perquè ara s’escriu a certs diaris de tendència monàrquica, a Madrid com a Barcelona, com la Vanguárdia, que només ha marxat per passar vacances, fastiguejat i avorrit com tots nosaltres pel confinament. Són cortines de fum. Llevat que vulgui realment tornar perquè` s’ha adonat que fugir era el pitjor car, a més de fer la culpabilitat evident, feia més possible una extradició.

Si s’hagués quedat a Espanya dependria de la justícia espanyola d’acceptar o no una extradició. Amb l’excusa que és aforat podrien refusar-la. En efecte, si el rei en funcions és inviolable, com a França el president de la República durant el seu mandat, un cop acabada la funció esdevé un ciutadà que se pot perseguir pels seus actes privats, aquí l’emblanquiment de diners negres. Però a la seua abdicació el govern Rajoy li va atorgar i fer votar l’aforament, és a dir la immunitat a vida. Per tant la justícia espanyola no el podria lliurar o jutjar, llevat que se li tregui la immunitat.

Ara bé, hem vist l’any passat que aquesta justícia espanyola se salta les normes legals com li dona la gana : Carme Forcadell tenia immunitat parlamentària i malgrat això i sense treure-l’hi, la va jutjar i condemnar. Perquè no ho farien al rei Juan Carlos ? No m’ho crec, però podem posar la pregunta.

Un altre element sobre l’afer investigat a Suïssa. Segons el diari Ara el jutge d’instrucció, el fiscal suís que instrueix el cas és Yves Bertossa, un home d’esquerres, fill d’un fiscal general de Ginebra que va lluitar fa vint anys contra la utilització del secret bancari per cobrir el blanqueig de diners i l’evasió fiscal. Yves Bertossa és actualment encarregat de la delinqüència financera i econòmica. Li toca doncs el cas del rei Juan Carlos. És ell que va destapar el 2013 el compte secret a Suïssa del ministre de finances Jérôme Cahuzat, del govern del president Hollande.

No sé si tindrà el mateix èxit que amb Cahuzac, però crec que és una garantia que no deixarà caure el cas Juan Carlos de Borbón i el seu compte a números, que se diu Lukum. Per cert, aquest nom de compte és premonitori, car un lukum és una pastisseria de l’Orient Mitjà, molt ensucrada. Quan se sap que és a l’Orient Mitjà que el rei Juan Carlos “s’est sucré”, convindreu que el nom era tot indicat.

Un tercer element. La fugida de l’ex-rei ha estat facilitada pel govern del PSOE de Pedro Sánchez, que paga ara els guàrdies civils que l’acompanyen. Per tant, a més de facilitar la seua evasió, sabia on era i el protegia. No us heu d’estranyar d’aquesta situació d’un govern d’esquerres protegint un rei espanyol suposadament delinqüent. A Catalunya Nord com a França, molta gent pensa que els monàrquics són gent o partits de la dreta conservadora, i que l’esquerra és per essència republicana. Ha estat el cas a França a finals del segle XIX i durant la primera meitat del segle XX. Però a Espanya, ser d’esquerres i monàrquic és compatible.

No perdeu de vista que el recent sistema monàrquic espanyol, instal·lat per Franco, va funcionar només després de la seua mort. Se va estabilitzar i va ser acceptat amb el govern socialista de Felipe González, que va governar amb majoria absoluta durant més de deu anys. És doncs el binomi socialistes del PSOE – nou rei d’Espanya que va posar de debò en plaça el sistema monàrquic espanyol. Els socialistes del PSOE de Pedro Sánchez avui en són els hereus directes i procuren preservar i consolidar el sistema monàrquic espanyol d’avui dia, car hi ha tempesta.

Als anys vuitanta, quan s’instal·la el sistema, fins i tot el partit comunista de l’antifranquista militant Santiago Carrillo estava d’acord amb la monarquia. Tota l’esquerra. Si havien quedat republicans era ben amagat, car res no ho deixava pensar, ni en els actes ni en les paraules.

Cal pensar que una més que ampla majoria dels espanyols, persones i partits, volen la unitat d’Espanya per damunt de tot, fins i tot dels drets democràtics. Són a favor de la monarquia que n’és el símbol per ells, doncs a favor de la seua perennitat. Per tant estan disposats a cobrir tot el que aquesta monarquia faci d’il·legal. A més, amb els catalans i bascos a l’aguait de la més petita fissura dins el sistema posat en plaça pel franquisme, qui s’arriscaria a consultar els espanyols sobre monarquia o república ?

Per tant l’ex-rei Juan Carlos de Borbón pot dormir tranquil als Emirats, evidentment pel que fa a Espanya. Per Suïssa, són figues d’un altre cistell.

Kamala Harris, un nom per recordar

Deixem de banda Juan Carlos i interessem-nos a Kamala Harris, un nom per recordar.

El candidat demòcrata Joe Bilden ha triat Kamala Harris com a candidata a la vicepresidència per formar el tiquet electoral, com diuen als Estats Units. Si els dos són elegits al pròxim novembre serà una gran novetat car és una dona – mai cap dona ha estat presidenta o vicepresidenta – i és de color, car és filla d’un pare jamaicà i d’una mare de l’Índia. El seu nom Kamala és indi.

Fins ara la batalla era entre Donald Trump, que anuncia 73 anys i se diu ell en plena forma, i Joe Bilden, de 77 anys, que Trump qualifica de vell i castigat pels anys. En realitat Donald Trump ja té 74 anys, car fa els anys al juny, i Joe Bilden tindrà 77 anys si és elegit, car fa els anys a finals de novembre. Són de la mateixa generació i els acudits de Trump contre Bilden, la seua edat i les seues distraccions són especialment mal vingudes car se li podrien aplicar a ell mateix.

Per això la tria de Kamala Harris és tant important, car té 55 anys. Això fa caure totes les crítiques contra el risc d’elegir Bilden car la permanència de la funció presidencial quad assegurada sense noves eleccions. A més, sent de color, pot reforçar cap als demòcrates el vot dels afroamericans i altres grups de ciutadans americans portats per la immigració, quan Trump és per una Amèrica blanca i és oposat a la immigració.

Qui és Kamala Harris ? És una jurista californiana que ha fet tota la seua carrera com a fiscal, jutgessa d’instrucció, i se la presenta – no sé si ho és – com a defensant la gent més desafavorida en la seua feina. Políticament és moderada, cosa que treu les crítiques de Trump contra la jove generació de polítics demòcrates que presenta, amb la seua moderació i delicadesa habitual, com a extrema esquerra i comunistes, que és un dels pitjors insults per molts americans.

Malgrat tot l’edat de Trump, que voldria un segon mandat, i sobretot de Bilden, que en voldria un primer, plantegen la qüestió pels dos de la seua salut i de la possibilitat que no puguin acabar en mandat. És aquí que la personalitat de Kamara Harris és molt rellevant. Si Joe Bilden té un impediment per exercir la presidència, momentani o llarg, és ella qui assumiria aquesta funció. Seria la primera dona a presidir els Estats Units, i a més seria una dona de color.

Se planteja ja ara també la qüestió del segon mandat. Joe Bilden, quan acabaria el seu primer mandat, podria ser un candidat a un segon a 82 anys d’edat ? És acostumat que els presidents vulguin fer els dos mandats consecutius que permet la constitució americana, com ho han fet Barak Obama i George Bush, i com ho pretén Donald Trump. Per tant, si per les raons que sigui Kamala Harris havia d’acabar el mandat de Joe Bilden, seria la candidata natural dels demòcrates per la reelecció. Enteneu perquè hem començat dient- vos : Kamala Harris, un nom per recordar.

Els cursos de l’UCE 2020

Uns minutets par parlar dels cursos de l’UCE.

Els cursos de la Universitat Catalana d’Estiu han començat ahir, però com que són tots en línia i que podeu accedir a tots, fins i tot els que han passat, us podeu inscriure encara. Aneu a uce.cat i entreu a 52a UCE. Els cursos són el matí de les 9 a les 12, i els cursos de formació cultural de 3 a 5 de la tarda : són els dels Països Catalans, de Catalunya Nord, de llengua occitana i de català.

Vallroc, a Prada, on se fa el 2020 la Universitat Catalana d’Estiu (foto Joan Becat).

Entre els cursos, tots d’actualitat, en destacaré uns quants, el de sostenibilitat i canvi climàtic de les ciències i tecnologia, o el curs sobre el risc ambiental de les ciències de la natura. L’àrea de salut tracta evidentment del Covid19. En dret parlen de cultures jurídiques i democràcia, i en economia els cignes negres. Què són aquests occells ? És una teoria econòmica sobre els esdeveniments imprevisibles o inesperats que canvien totalment les previsions, de vegades per tant petits que siguin. De la mateixa manera que és insòlit un cigne negre enmig de cignes blancs. És el cas de la crisi econòmica deguda al coronavirus, evidentment.

En història repassen, del segle XV al segle XXI, els conflictes catalans amb el poder. És d’actualitat. El llengua parlen del multilingüisme i en música del tema dels músics i del desig de llibertat, on parlen tant de Beethoven que de Charlie Parker. Aquest any hi ha una nova àrea de gènere on veuran la plaça de la dona dins la societat i el sistema. Pot interessar la gent de Catalunya Nord el curs de ciència política sobre la Va República francesa i com entendre la política francesa. Ens servirà.

Per tota la gent que segueix durant l’any cursos de català per adults, us recomani el curs d’iniciació al català que se fa cada tarda. A més del dia mateix, hi podreu accedir tan com voldreu. Per tant us heu d’inscriure, ni que sigui per ajudar l’UCE. Bons cursos i bona UCE a tothom !

Referència àudio:

https://www.radioarrels.cat/podcast/785/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-18-dagost-del-2020

Commenter

Articles récents

Nouvelle étape dans la guerre de la Russie contre l’Ukraine. Parlons de migrations.
27 septembre 2022
La Generalitat historique et la Catalogne Nord. Madrid, l’Espagne et la dette de l’État. La rentrée parlementaire en France.
20 septembre 2022
La Diada du 11 Septembre déborde les partis. La tentation de l’écologisme de crèche de Noël.
13 septembre 2022
L’Espagne accusée de vulnération des droits politiques. La distillerie de Sant Feliu d’Avall en débat. Le “Mess des Officiers” de Perpignan.
6 septembre 2022
Une UCE d’un niveau exceptionnel. La Catalogne Nord, le pays catalan qui n’avait pas de nom.
30 août 2022

Archives