RADIO ARRELS – 20 août 2019 – Chronique d’actualité 153
Le trifachito PP-Ciudadanos-Vox gouverne en Andalousie, Murcie et Madrid. Le programme du parti fasciste Vox est examiné. La croissance économique de la Catalogne en 2018 a été forte, au- dessus de la moyenne européenne et espagnole, exportant pour les deux-tiers dans le monde. Pere Barrios constate : nous nous gèrerons mieux seuls que ceux de l’extérieur. Le BRGM conseille au syndicat de gestion du Tec de supprimer les rescloses des canaux. Cela altèrerait l’alimentation des nappes phréatiques. Sur la Tet on a fait le contraire, en créant des rescloses pour limiter le creusement du lit de la rivière.
L’extrema dreta Vox participa al govern d’Espanya
L’any passat, després de les eleccions autonòmiques a Andalusia, una coalició del Partido Popular, de Ciudadanos i del recent partit feixista Vox havia pres el poder, traient els socialistes que governaven anteriorment i havien guanyat les eleccions, però sense majoria. Allavontes se va parlar de trifachito, és a dir d’un tripartit amb els feixistes. Després de les eleccions autonòmiques d’enguany, menys a Catalunya, només se van poder fer un govern monocolor a tres autonomies : els socialistes a Extremadura i a Castella-la Manxa i el Partido Popular a Galícia. La dreta del Partido Popular i de Ciudadanos governa a Castella i Lleó.
A les altres comunitats hi ha coalicions d’esquerra o coalicions de dretes amb trifachito. “La peste brune”, com se designava el feixisme entre dues guerres, s’estén a Espanya amb bastanta acceptació, sense cap campanya en contra i sense que la dreta clàssica hi vegi un problema. Hi ha doncs trifachitos a Múrcia i a la capital, a Madrid. Tot un símbol. Per tant el bloc Partido Popular- Ciudadanos-Vox funciona normalment i integra el partit feixista Vox dins el joc polític, en situació de govern i amb integració del seu programa dins la negociació i dins l’acord.
És més, els partits del trifachito critiquen molts el PSOE per haver fet un acord de govern amb Podemos a l’Aragó, al País valencià, a les Illes Balears, a Navarra i a les Illes Canàries. És increïble. És el món a l’inrevés. Per ells és condemnable un acord socialistes-comunistes-verds i no ho és d’integrar feixistes declarats dins un acord de govern.
Cal dir que l’aliança PSOE-Podemos s’ha fet amb dificultats a molts llocs i no s’ha pogut fer al nivell del govern central d’Espanya, on els socialistes són molt reservats de cara a l’esquerra més radical. La raó és que són molt lligats als poders econòmics i bancaris que en realitat governen Espanya, influenciant segons el moment tant el PSOE com el Partido Popular.
Fins i tot l’inefable ministre d’afers exteriors Josep Borrell ha patrocinat un escrit, enviat als governs estrangers contra la independència de Catalunya, on se citen els partits que volen la unitat d’Espanya i hi posa Vox, que qualifica de conservadors i no d’extrema dreta, exactament com si fossin els Republicans a França. Contra Catalunya tot s’hi val. Com que per Borrell són conservadors i no feixistes, ha mirat el programa de Vox per les eleccions de fa tres mesos. Me direu vosaltres si són conservadors o feixistes.
Els primers punts del programa de Vox són la suspensió immediata de l’autonomia de Catalunya, la il·legalització dels partits, associacions i ONG que amenacen la unitat d’Espanya i processar-los. Tothom al tribunal. No volen cap autonomia i volen tornar a un Estat unitari. Diuen que volen ajudar la família i per això prohibir l’avortament i defensar la vida ja des de la concepció fins a la mort natural, és a dir tampoc cap mort assistida. Volen la derogació de la llei de gènere, destinada a perseguir les violacions i les violències a les dones. Amb quin argument ? Doncs perquè introdueix una discriminació entre sexes : diuen que avantatge les dones i perjudica els homes. No somrieu : per ells perseguir els violadors i els que piquen les dones treu drets al homes.
També volen derogar la llei de memòria històrica, que rehabilita les víctimes del franquisme. No cal, tot això fora. Diuen que cal homenatjar els que lluitaren per Espanya, és a dir els franquistes, i que cal recordar els gestos dels herois nacionals espanyols. Volen suprimir les quotes electorals per sexe. Evidentment no volen immigració i volen deportar els immigrants il·legals. Qüestió educació, la mateixa a tot arreu i l’espanyol obligatori. Volen que el Marroc reconegui que Ceuta i Melilla són espanyoles, però volen recuperar Gibraltar. És el programa de Franco. Ni Mateo Salvini a Itàlia ni Marine Le Pen a França no han gosat posar ni la meitat d’aquest programa.
Empresa i compromís de país a l’UCE
A la Universitat Catalana d’Estiu, Pere Barrios ha fet el punt sobre l’economia de Catalunya. És el vicepresident del nou equip de la cambra de comerç de Barcelona, que acaba de guanyar les eleccions consulars. Era encarregat de fer la lliçó inaugural de l’UCE. Va ser precís, documentat i va dir clarament per on anaven.
Actualment, el que tira endavant l’economia catalana és la indústria, el turisme i les TIC, les tecnologies de la informació i de la comunicació. A més Barcelona exerceix una gran atracció a tot Europa i s’hi instal·len moltes start-ups per a beneficiar d’un entorn favorable. Com a exemple ens ha dit que de cada cinc euros invertits a Espanya en noves tecnologies, tres ho són a Catalunya. Ha insistit sobre el teixit dens d’empreses petites i mitjanes molt reactives a les novetats del mercat, amb especialitats extraordinàriament variades, que aprofiten les unes de les altres per efecte de massa. Ha posat endavant l’adaptabilitat de la indústria, que és de les més àgils del món per seguir les tendències i les noves oportunitats del mercat.
S’ha confirmat el que us havia anunciat fa uns mesos, el creixement econòmic de Catalunya del 2018 ha estat fort, del 2,6%, per sobre de la mitjana europea i de la d’Espanya, França o Alemanya. És degut a la fortalesa de la demanda interior – se sap que Barcelona i Catalunya són el principal mercat de consum de la península ibèrica – i sobretot al saldo positiu de les exportacions, tant cap a Espanya que cap a l’estranger. El 65% de les vendes van cap enfora i només el 35% cap a Espanya, quan era el revés fa vint anys. Pere Barrios va afirmar : “Això vol dir que ara el nostre mercat és el món i que no pensem tant en clau espanyola”.
Per tant, per les empreses com per una majoria de la població, Espanya no és més la referència. El cordó umbilical s’ha trencat. El temps accentuarà aquest distanciament, car hi ha més empreses exportadores que mai. Són avui dia més de 17.000, o sigui el terç de tot Espanya, quan Catalunya representa el 20% de l’economia. Això mostra que és una economia més extravertida que la resta de l’Estat.
Què pensa la nova direcció de la cambra de comerç de Barcelona en relació amb el procés ? Pere Barrios ho ha dit clar, però a la seva manera, la d’un empresari : “Hem de dibuixar definitivament l’escenari per la Catalunya del 2030. Hi ha dos escenaris possibles : seguir amb l’autonomia, amb més competències, o esdevenir un Estat independent. L’empresari ha de dir la seva perquè, de fet, hi va del futur de les nostres empreses. Què és millor per les empreses i la generació de recursos i de benestar ?” I afegeix : “El que sabem tots [els empresaris] i hi ha una quasi unanimitat, és que ens gestionarem millor sols que des de fora”. No pot ser més clar.
Protegim les capes freàtiques
Hem de protegir les capes freàtiques i facilitar llur alimentació. Amb les canícules i la sequera que se fan sempre més presents i augmentaran en un futur pròxim, hi ha dos terços de França que pateixen actualment una penúria d’aigua. A Catalunya Nord, comença a ser també la situació normal cada estiu. Sort en tenim del barratge de Vinçà. Però l’aigua de Vinçà no arriba a tot arreu. No arriba a la plana baixa ni a la vall del Tec. Per tant són zones on cal vigilar les capes freàtiques i no pertorbar-les, car tenen tendència a enfonsar-se i a tenir menys alimentació.
Doncs per resoldre aquest tema, que penseu que vol fer el sindicat de gestió del Tec ? Doncs exactament l’invers. Per si les capes freàtiques no eren prou profundes, vol prendre disposicions per que s’enfonsin encara més. Si no fossin batlles i elegits de les quaranta comunes del Vallespir i de la plana, diria que són uns irresponsables i uns advocats del diable.
Què han fet ? Per ara no han fet res, i esperi que continuaran sense fer res abans que de crear situacions irreversibles. Ara bé, han demanat un estudis a un organisme estatal, el BRGM, el Bureau des recherches géologiques et minières, conegut per voler promoure extraccions a tot arreu, que aconsella de suprimir, de treure les rescloses dels recs que deriven l’aigua del Tec cap als regatius. Efectivament barren la ribera, l’aigua de desvia en part i una altra part passa per sobre de la resclosa i continua cap avall. Una d’elles és a Ortafà, és la resclosa del Rec d’Elna. Si se treu el Tec s’enfonsarà, l’alimentació del rec serà compromesa i, evidentment, seran compromeses les capes freàtiques alimentades pel nivell de la resclosa i pel rec, seran pertorbades i s’enfonsaran. És de sentit comú.
Perquè ho volen fer ? Per dos motius. Primer facilitar l’escolament de les sorres i de les graves. Segon per deixar passar els peixos migradors : les anguiles, les llamprees (les lamproies) i les aloses, per fer una continuïtat ecològica. Dues d’aquestes espècies no són més al Tec. Si se vol deixar passar els peixos, se poden fer passatges amb esglaons, com s’ha fet a molts rius de França on hi havia grans barratges o simples rescloses.
Us vull fet remarcar una altra cosa. A la vall de la Tet, se va treure del llit de la ribera tanta sorra i tanta grava, aquí, allà i més lluny que després, a cada riuada, la Tet regularitzava el seu llit, treia a un lloc per dipositar a un altre i feia un nou perfil que en pocs anys se trobava per sota del llit anterior. Resultat : les piles de tots els ponts se descalçaven, amb risc d’inestabilitat i de caiguda del pont amb una riuada més forta. Doncs per portar remei se va reforçar i cimentar totes les bases dels pilars dels ponts i se van construir rescloses, petits barratges que tallaven tota la ribera cada quatre o cinc quilòmetres, no per irrigar sinó per evitar que el riu s’enfonsés. És a dir que el remei va ser tot el contrari del que aconsella el BRGM pel Tec.
Això dit per la vall de la Tet, veig que al llarg del Tec, de Ceret cap avall, s’ha tret molta sorra i molta grava, i que també ha calgut consolidar el pont d’Elna. Amb aquest panorama, se vol a més treure les rescloses ? Faria riure si no fos tan trist.
