Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

Le bilan de l’UCE 2019. L’année politique de la Catalogne a commencé à l’UCE. Ada Colau veut porter préjudice à l’économie de Barcelone.

RÀDIO ARRELS – 27 août 2019 – Chronique d’actualité 154

L’UCE de Prada a accueilli 1.500 participants avec davantage de jeunes et plus de gens du Pays Valencien et de Catalogne Nord. Seul problème, le refus du proviseur Baye Cek de laisser un des deux bâtiments de dortoirs. À l’UCE le discours du président Torra a ouvert l’année politique, proposant la confrontation démocratique et pacifique contre l’État, selon les théories de Gene Sharp. Pour lutter contre la contamination Ada Colau veut réduire l’activité du port de Barcelone et le nombre de vaisseaux, alors que ses ports de commerce et de croisière sont des premiers d’Europe et portent l’économie.

El balanç de la Universitat Catalana d’Estiu 2019

Ens retrobem avui als estudis, després de passar uns dies a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada, i ens en voldries fer un balanç.

La 51a Universitat Catalana l’Estiu s’ha acabat dissabte a Prada amb un balanç positiu. Hi han vingut exactament 1.481 participants registrats, o sigui un poc més que els anys anteriors, sense comptar la gent de Prada i del Conflent que venen als actes o a les classes lliurament, sense matricular-se. L’any passat van ser 1.466 participants inscrits i 1.390 l’any 2017.

Haguessin pogut ser més car el proviseur del liceu Renouvier, el senyor Baye Cek – no sé si pronuncii bé el seu nom car és francès d’origen senegalès, si no és el cas presenti excuses -, doncs aquest senyor no vol deixar a l’UCE un dels dos edificis de dormitoris que teníem llogats des de fa cinquanta anys. Per tant perdem 150 o 200 llits de capacitat d’acolliment. Haguéssim pogut arribar a 1600 o 1700 participants, que és el que acollíem abans que el senyor Baye Cek decidís que no tenien el dret d’utilitzar aquest edifici d’internat.

L’hem vist amb el senyor Christophe Janer, que és notari a Prada i se cuida de la societat d’economia mixta del municipi, que utilitza el liceu per les activitats culturals d’estiu, com ho permet la llei. També han intervingut el batlle de Prada Jean Castex i el gabinet de la presidenta de la regió Carole Delga, que és propietària del liceu. Tots dos se van fer “envoyer sur les roses”, com se diu en francès : jo sun l’amo, decideixi que no, fora i bon estiu.

L’argument que va avançar al senyor Janer és difícil de creure car, si és veritat, hi ha un problema greu de seguretat pels alumnes del liceu durant tot l’any. El senyor Baye Cek diu que no pot deixar l’edifici car hi ha productes perillosos a les classes de la planta baixa on els estudiants poden accedir. Però hi són tot l’any i, per tant, hi ha perill tot l’any. De dues coses l’una : o bé és veritat i els joves del liceu són en perill – alertarem els pares d’alumnes – o bé no hi ha perill, és una excusa de mal pagador i allavontes és un mentider. El que és cert és que sembla poc favorable al català i que vol tirar fora l’UCE i l’Escola de música del Festival Pau Casals que nos precedeix al liceu. Sembla poc favorable al català, belleu aquí tenim la raó de fons.

Tornem al balanç de l’UCE d’enguany. Ha augmentat el nombre de participants del País Valencià, que van ser el 14% dels inscrits, i els de Catalunya Nord, amb l’11%, als quals cal afegir la gent i els joves d’aquí que ajuden a l’organització i la gent de Prada que ve a l’UCE quan vol i, evidentment, no se matricula. Per les tres quartes parts dels estudiants, de totes edats, són en estada completa i l’altre quart en estada de uns dies. S’han notat també més joves i prop d’un terç que venien per primera vegada, o sigui una forta proporció de renovació, que és bon signe.

Cal destacar el discurs del president Torra – en parlarem ara mateix – i la cloenda amb la consellera departamental Madeleine Garcia Vidal, que ha pronunciat un discurs molt aplaudit, i el conseller d’ensenyament Josep Bargalló, que li ha donat les gràcies per la posició del consell departamental a favor dels presos i exiliats catalans. Un acte molt bonic.

L’any polític de Catalunya ha començat a l’UCE

Vet aquí el que se podia dir de l’UCE d’enguany. També hi ha començat l’any polític de Catalunya.

Efectivament. El dia 20, per la commemoració dels cinquanta anys de la Universitat Catalana d’Estiu, el president de la Generalitat Quim Torra ha pronunciat un discurs que tothom i especialment la premsa ha considerat com l’obertura de l’any polític a Catalunya. Quan dic la premsa no hi posi L’Indépendant car no n’ha parlat. De fet, han passat tots els dies de l’UCE i ni n’ha fet cap referència, cap dia. Què és aquest diari que no informa del que passa al seu país ? Com hem dit l’UCE ha reunit 1.500 persones, ha programat actes importants, on han participat gent i polítics de Catalunya Nord, i res. Fan boicot ? Són de vacances ? Silenci sobre l’esdeveniment cultural més important de l’estiu a Catalunya Nord. A més perjudiquen Prada i el seu ajuntament, que ajuden l’UCE, i els pobles del Conflent que se podrien citar, on l’UCE organitza activitats, com Pi, Vallestàvia, Molig, Codalet, Catllar i altres.

Tornem al parlament del president Quim Torra. N’ha parlat la premsa de Catalunya i de tot Espanya, de Madrid fins a Andalusia, fins al Diario de Burgos. Parlant de les resolucions del parlament que són votades i que no tenen efecte, el president Torra diu : “No ens mentim i no ens enganyem a nosaltres mateixos”, i proposa “la confrontació democràtica i pacífica” contra l’Estat. És a dir desobeir a les lleis injustes, “fer valer el projecte de la República per damunt de les conseqüències de la repressió”.

Per aquesta lluita pacífica però de confrontació als interessos de l’Estat i de les forces econòmiques que el sustenten, s’ha referit a Gene Sharp, un investigador americà expert en ciències polítiques, que exposa les seues teories en un llibre sobre la desobediència democràtica. És un manual de lluita no violenta contra el poder amb accions concretes per a desequilibrar-lo, per exemple amb la no-cooperació econòmica, el boicot econòmic i comercial, la desobediència civil, o bé ofegar les administracions amb protestes o demandes.

Va en aquest sentit la campanya de consum estratègic de l’ANC, que recomana comprar triant dins una llista d’empreses favorables a la independència. Per aquesta estratègia el president Torra confia amb la gent i proposa de començar un debat constituent ciutadà, és a dir preparar una constitució.

A l’UCE, el 20 d’agost del 2019, el president de la Generalitat Quim Torra durant el seu discurs (foto: Josep Ma Montaner /UCE).

Aquesta línia no és la d’Oriol Junqueras i d’ERC, que volen posar la independència entre parèntesis – s’ha dit a Prada en boca de Genís Guiteras, el batlle de Moià – mentre les circumstancies no són favorables. Però observi que no ho són i que no ho seran ni a curt ni a mitjà termini. Per tant és un abandó indefinit ? No tothom pensa d’aquesta manera dins ERC, car a l’UCE de Prada s’ha presentat el “Col·lectiu 1 d’octubre”, format de militants de base d’ERC, aquests mateixos que havien obligat l’any passat la direcció del partit a integrar la independència i la República dins la ponència del congrés. Us havia predit allavontes dins una crònica que la direcció del partit no en faria cas i seguiria en la seua línia, que és d’abandonar per ara la República. En tenim la prova. Però els altres partits, la gent i les associacions ciutadanes no ho veuen així i volen més que mai la República. Se veurà l’11 de setembre.

Ada Colau vol perjudicar l’economia de Barcelona

Doncs algunes reflexions al voltant de les diferents intervencions polítiques que s’han fet a l’UCE. Més enllà anirem a Barcelona on segons ens vols explicar perjudica l’economia de la ciutat.

No acabi d’entendre la senyora Ada Colau, la batllessa de Barcelona que acaba de ser reelegida amb les veus de Ciudadanos, de la dreta més dura. La Unió Europea ha posat una multa (une amende) a Espanya per no haver fet disminuir la contaminació de l’aire a Madrid i a Barcelona. En lloc d’atacar les causes – en primer la circulació automòbil i la calefacció l’hivern – té solucions que perjudiquen l’economia de la seua ciutat, doncs els llocs de treball i els recursos. No ho entenc i, és clar, ho condemni per suïcidari.

Sobre la contaminació diu que cal reduir l’activitat del port de Barcelona i el nombre de vaixells. Efectivament farà baixar en part la pol·lució, i al mateix temps que farà baixar l’economia. És veritat que els vaixells funcionen al fuel i que, pels creuers (les navires de croisière), com que no tenen electricitat disponible al port on brancar-se, fan funcionar els motors per tenir electricitat a bord. És lògic. No seria millor aportar-los brancaments elèctrics, que a més pagarien el consum d’electricitat a l’empresa i a la ciutats ? No, ella vol reduir el nombre de vaixells. És com dir : tinc les mans brutes, doncs cal tallar les mans, en lloc de rentar-les. Aquesta senyora és terrible.

De fet, tot això té a veure amb les inversions de l’Estat, on hi ha programades des de fa anys millores al port – que li pertoquen car són competències seues i no de la Generalitat, com també l’aeroport – i que no s’han fet. Això lliga amb la insuficiències d’inversions a Catalunya, que us comentaré un altre dia. Doncs l’equipament del port de passatgers s’ha de millorar, per l’electrificació com pels accessos, i el port de comerç, més al sud, al delta del Llobregat, encara no té la connexió amb els ferrocarrils, demanada fa deu anys. Els xinesos, que han comprat una part de la dàrsena dels containers per fer de Barcelona la seua porta principal d’entrada a Europa, van posar com a condició a l’Estat que calia el lligam ferroviari. L’Estat ho va prometre i no ho va fer. També disminuiria la pol·lució car caldria menys camions.

Amb aquesta política de limitació de les inversions, l’Estat se perjudica ell mateix, car Barcelona és el tercer port de comerç d’Espanya – els primers són d’hidrocarburs – i el setè del Mediterrani. És de lluny el primer port de creuers d’Europa amb 2,5 milions de creueristes per any, el doble de Venècia, Nàpols o

Marsella. Se veu amb aquestes dues xifres d’activitat la importància econòmica del seu port per Barcelona. Se veu també el handicap que és per Barcelona i Catalunya el fet de ser a Espanya i tot el que guanyarien a decidir de les seues inversions, i de què fan de llurs diners.

Referència àudio:
https://www.radioarrels.cat/podcast/362/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat-dimarts-27-dagost-2019

Commenter

Articles récents

Nouvelle étape dans la guerre de la Russie contre l’Ukraine. Parlons de migrations.
27 septembre 2022
La Generalitat historique et la Catalogne Nord. Madrid, l’Espagne et la dette de l’État. La rentrée parlementaire en France.
20 septembre 2022
La Diada du 11 Septembre déborde les partis. La tentation de l’écologisme de crèche de Noël.
13 septembre 2022
L’Espagne accusée de vulnération des droits politiques. La distillerie de Sant Feliu d’Avall en débat. Le “Mess des Officiers” de Perpignan.
6 septembre 2022
Une UCE d’un niveau exceptionnel. La Catalogne Nord, le pays catalan qui n’avait pas de nom.
30 août 2022

Archives