RÀDIO ARRELS – 20 avril 2021 – Chronique d’actualité 240
Les élections seront en fin juin et déjà la présidente de la région fait campagne. Un maire nord catalan lui répond. Les verts français votent une motion pour l’amnistia, faire cesser la persécution et pour le droit d’autodétermination en Catalogne. Après une première investiture ratée, de trois semaines de reproches mutuels et finalement d’appels à un haut niveau, les négociations ont repris. Retransmission en direct et en catalan à Radio Arrels du match de l’USAP la semaine dernière et des Dragons Catalans cette semaine.
Tenim data per les eleccions de juny
Tenim molts temes a tractar i començarem per les pròximes eleccions, al juny.
Les eleccions departamentals del Pirineu Oriental i les eleccions regionals d’Occitània tindran lloc els diumenges 20 i 27 de juny. Ens ho ha dit el Jean Castex que, aquesta vegada, no s’hi presentarà. Però ja ha començat la campanya de les regionals per la presidenta dels occitans, Carole Delga que, com a occitans d’adopció que sem, és també la nostra, encara que no volguéssim.
Un batlle d’un poble de Catalunya Nord me comentava que com altres havia rebut una carta de la presidenta de la regió “Occitanie”, doncs Carole Delga, demanant-li el seu suport per la seua candidatura i reelecció al juny. Li va contestar tornant-li la carta amb aquestes paraules: “Sra. presidenta de la regió Occitània us heu enganyat, aquesta carta no ens concerneix. Concerneix la regió Occitània. Aquí sem dins el País Català”.
Evidentment el panell País Català era posat a l’entrada del seu poble, com a molts pobles de Catalunya Nord. Ell, com molta gent d’aquí no ha encara engolit i té encara a través del canyó el refús d’Occitània-País Català, unànimement demanat pel departament del Pirineu Oriental i per catorze comunitats i sindicats de municipis. Tothom. Aquesta reacció humorística però amb raons profundes significa, com diu un adagi popular: no volem ser cornuts i pagar-vos el ball (être cocu et vous payer le bal). Pensi el mateix.
EELV és un partit coherent i valent
Un altre tema també relacionat amb la política. Ens vols parlar d’Europa Ecologia els Verds, que veus coherents i valents?
A nivell estatal i a iniciativa dels Verds de Catalunya Nord i de llur president Nicolas Berjoan, Europa Ecologia els Verds ha votat una moció amb títol: “Amnistie, arrêt de la persécution et droit d’autodétermination en Catalogne”. Diu que cal diàleg i negociació entre el govern espanyol i Catalunya, que cal una amnistia pels presos polítics i pels exiliats. i que no hi hagi més persecució judicial contra els independentistes perseguits.
A més prenen una posició política de principi i són el primer partit francès a ferho, car acceptarien “una Catalunya independent i republicana dins la Unió Europea si aquesta és la voluntat de la majoria dels catalans”. En això són coherents car defensen les minories nacionals i el dret a l’autodeterminació. Són valents de fer-ho per Catalunya car el context a França no és favorable. S’ha de recordar també que el grup dels Verds al parlament europeu s’ha pronunciat i ha votat contra el suplicatori d’aixecament de la immunitat parlamentària a Carles Puigdemont, Toni Comin i Clara Ponsatí.
En dos intervius a Vilaweb i a Ràdio Arrels Nicolau Berjoan ha revelat que els Verds francesos havien rebut pressions de no votar aquesta moció dels Verds espanyols i, cosa més sorprenent, d’ICV, Iniciativa per Catalunya-Verds, que fa art dels Comuns i de Podemos, car no volen que se digui que Catalunya sigui una nació ni que sigui independent. I això que volen negociar la seua participació al govern de Catalunya. Que quedi clar el què pensen.
Com apropar posicions divergents pel govern de Catalunya?
Fa transició amb el següent tema perquè ens interessem amb el què passa a Catalunya Sud en un moment d’intenses negociacions per formar govern.
Tot queda pendent tres setmanes després de la sessió d’investidura fallida de Pere Aragonès per l’abstenció de JuntsxCat, car no hi havia cap acord i volia obtenir el suport a l’entesa ERC-CUP sense decidir sobre els punts de divergència principals. Després d’aquesta bufetada, que és la mateixa que fa tres anys no va permetre la investidura de Carles Puigdemont per les reticències del parlament del parlament Roger Torrent, d’ERC, i després de Jordi Turull i Jordi Sánchez.
Pere Aragonès va primer continuar a ser intransigent. Tàctica o moviment d’humor? Va declarar que no volia ser supeditat a Waterloo i que volia ser plenament president de la Generalitat. Molt bé. Però tothom sap que no ho serà plenament perquè a ERC no és ell qui mana, sinó Oriol Junqueras que dirigirà a través d’ell des de la presó, com en la legislatura precedent dirigia des de l’exili Carles Puigdemont a través del president Carles Puigdemont. Per tant començava malament.
És la presidenta de l’ANC Elisenda Paluzie que va plantejar les qüestions reals: molt bé per la taula de diàleg amb el govern espanyol de Pedro Sánchez però si aquest diu, com ho ha repetit últimament, de referèndum ni parlar-ne, què se fa? És a dir, se vol negociar un govern de Catalunya sense perspectives a mig termini de cara a la independència quan els electors han dit majoritàriament que la volen?
Constatant el carrer sense sallida, per la veu del secretari general del partit Jordi Sánchez, Junts proposa allavontes de votar per un govern minoritari d’ERC i de la CUP, ja que tenen un programa pactat, i que passaran a l’oposició. És una gran pressió i l’anunci que caldrà negociar tot amb ells durant quatre anys, el pressupost i cada llei, amb d’aquí dos anys un vot de confiança que vol la CUP. És un camí de creu que desgastarà ERC i li prohibirà d’aplicar el seu programa. Si fem comparacions, és el desgast que ha patit Quim Torra de part d’ERC anteriorment. Ara bé això és una pressió de Junts per millor negociar car, si no entren al govern perdran conselleria i tots els alts càrrecs de govern de Junts anirien al carrer. El sacrifici seria gran i suportable pel partit?
El que trobi més estrany és que, amb aquestes perspectives, ERC no faci algunes concessions polítiques per alguns punts del programa de Junts per tenir quatre anys de govern estable on se podria reforçar. Per exemple decidir què se farà si hi ha un impàs amb el govern Pedro Sànchez i participar al Consell per la República, seguint la proposta de l’ANC de fer un comitè directiu a cinc, els tres partits independentistes, més l’ANC i Òmnium Cultural.
Finalment, la setmana passada, Pere Aragonès ha fet el que havia de fer ja fa setmanes, telefonar i prendre contacte directament amb qui encapçala el partit amb qui vols pactar i no ignorar-los. Li ha costat vint dies a ho entendre, a ell o a l’Oriol Junqueras, dies durant els quals els seus seguidors i els de Junts se van dedicar a retreure tot i qualsevol cosa als altres, com ho havien fet durant tota la legislatura precedent. Lamentable, car fa encara més difícil un acord.
Doncs Pere Aragonès ha parlat amb Jordi Sànchez i amb Laura Borràs, que encapçalen la llista de Junts, i amb Carles Puigdemont a Waterloo, que presideix el Consell per la República i és un president de la Generalitat a l’exili. Pere Aragonès ha dit a la premsa que no era una conversa política sinó privada. Ei! Qui se pot creure que no han parlat de la constitució del govern i que era només per demanar-li si s’havia fet vacunar contra el coronavirus?
Suposi que ha donat fruits car aquest cap de setmana, ERC i Junts s’han tornat a reunir per negociar un pla de govern i llur participació. Finalment. Esperem que hi hagi resultats.
Rugbi en català a Ràdio Arrels
Deixem de costat la política. Vols tornar sobre aquesta estrena a Ràdio Arrels, que ara retransmet rugbi en català.
La setmana passada és a marcar a les agendes car, a més de la bona notícia de la llei Molac, una altra m’ha fet satisfet i feliç. He sentit a Ràdio Arrels la retransmissió en català del partit entre l’USAP i Biarritz. No sé si ho han fet en basc a Biarritz. M’agrada el rugbi i he pogut seguir el partit. Els comentaristes van tenir sort car el primer partit retransmès va ser palpitant, indecís però finalment l’USAP va guanyar. I aquest dissabte jugaven també a l’estadi Gilbert Brutus els Dracs Catalans contra l’equip anglès de Salford. Se’ls van menjar i la retransmissió en català nos va fer viure aquests moments intensos.
És la Plataforma per la Llengua que ha ajudat a posar en plaça aquesta excel·lent iniciativa. Els hi doni les gràcies i els feliciti. Ara, perquè tot sigui absolutament perfecte falta el públic i l’ambient sempre festiu i animat de l’estadi. Com l’equip de l’USAP, els dos comentaristes esportius catalans Sebastià Girard i Gregori Sansa, com també Laura Bertran als estudis se n’han sallit molt bé. Els feliciti també. A diferència dels jugaires, suposi que no tindran cap lesió -encara que amb la veu no se sap mai- i que no se faran expulsar per targeta vermella. Fins al pròxim partit, i moltes gràcies.
Dragons Catalans guanyen l’equip anglès de Salford per 42 a 6 (font: francebleu.fr,
17/04/2021).
Referència àudio: https://www.radioarrels.cat/podcast/1109/la-cronica-dactualitat-de-joan-becatdimarts-20-dabril-del-2021