RADIO ARRELS – 26 octobre 2015 – Chronique brève 31 – Joan BECAT
Réflexions sur le nom de la nouvelle grande région où la Catalogne Nord sera intégrée, que ses habitants le veuillent ou non.
Bon dia. Avui voldria compartir amb vosaltres algunes reflexions sobre el nom de la nova gran regió on serem incorporats, que ho volguéssim o no.
Fa pocs dies, els diaris d’aquesta nova regió anònima, és a dir encara sense nom, han fet una enquesta prop dels lectors, proposant diferents noms. Ha guanyat de molt Occitània. És normal ja que sobre més de sis milions d’habitants, sem menys de mig milió a Catalunya Nord on, per cert, ha guanyat un nom que fa referència a la identitat catalana.
Doncs parlem d’Occitània, que la gent dels dotze altres departaments prefereixen.
Primer, hem de constatar que el concepte d’Occitània, tal com s’utilitza avui per a designar el conjunt de les terres occitanes, és un concepte nou, contemporani, com ho és també Catalunya Nord per a designar la part nord del Principat de Catalunya que va ser annexada per França al Tractat del Pirineu.
En efecte, les regions tradicionals occitanes són a l’est la Provença, al centre el Llenguadoc, del Roine fins passat Tolosa, la Gascunya a l’oest, amb la Guiena al voltant de Bordeus, i més al nord l’Alvernia i el Llemosí. Per tant Occitània és un concepte identitari global amb un cert contingut polític, que no correspon pas a un conjunt històric, però si a un projecte cultural i, per alguns, a una voluntat política.
Si l’Estat francès ho acceptava seria una gran novetat, car fins ara no ha acceptat cap nom que faci referència a una identitat o a una nació, ja que segons la doctrina d’aquest Estat no hi ha cap altra nació que la francesa, Només s’accepten noms de províncies històriques o noms neutres, com Migdia-Pirineu. Esperem doncs a veure quin nom serà triat.
La segona reflexió va relacionada amb el nom que s’havia donat fa quaranta anys a l’actual regió Llenguadoc-Rosselló, feta de trossos i bocins, amb els departaments que quedaven, sense homogeneïtat ni coherència, però a la qual finalment ens hem acostumats. El nom triat, Llenguadoc, era una burricada, car era només la meitat est del Llenguadoc històric i la seva capital era Tolosa. De fet hagués valgut millor anomenar Llenguadoc la regió Migdia-Pirineu.
La fusió de les dues regions reconstitueix el conjunt del Llenguadoc, on s’afegeix la nostra petita regió catalana. Per tant el nom més lògic, en el sistema francès actual, seria Llenguadoc-Rosselló pel conjunt de la nova gran regió.
Si s’acaba triant Occitània, molt bé pels militants occitans, però serà una altra tria incompleta i aberrant, donant el nom del conjunt a només una part, com s’havia fet anteriorment pel nostre Llenguadoc-Rosselló. Car fan par també d’Occitània els Gascons, els Llemosins, els Alvernesos, els Provençals i altres, que s’hi trobaran fora.
