Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

Le Conseil pour la République prend possession du territoire. Joan Abelanet, l’homme de la Cauna de l’Aragó. Que la Catalogne brûle.

RADIO ARRELS – 27 juillet 2021 – Chronique d’actualité 254

Réunis au Soler les Conseils locaux forment la base territoriale du Conseil pour la République, la première institution républicaine. On revoit les principaux faits des dernières années. Pour le 50ème anniversaire de la découverte du crane de l’Homme de Talteüll on rend hommage au préhistorien Joan Abelanet, découvreur du gisement de la Cauna de l’Aragó. Le parc naturel du Cap de Creus brûle à cause du chauvinisme du délégué du gouvernement espagnol à Girona.

El Consell per la República pren possessió del territori

Començarem aquesta crònica d’actualitat amb el Consell per la República.

Els representants dels Consells locals de tot Catalunya del Consell per la República, que té la seu a Brussel·les, s’han reunit diumenge al Soler.. És una presa de possessió concreta del territori de Catalunya i, al mateix temps, dona una base real a aquesta institució republicana. És l’inici d’una doble estructura sobre un mateix territori, la de l’Estat espanyol i la de la República que se va construint. És el que va passar a les Repúbliques bàltiques, Lituània, Letònia i Estònia on, als anys noranta, van coexistir durant tres anys l’administració soviètica i l’administració naixent d’aquestes repúbliques, encara no consolidades ni reconegudes.

Amb aquesta etapa i les eleccions a l’Assemblea de representants del pròxim d’octubre la institució del Consell per la República esdevé un fet. Crec que és el moment de mirar tot el que ha passat en els últims anys i de fer el punt de la situació per l’independentisme català.

Diuen que els fets són tossuts, i és veritat que ho són de tossuts, perquè són fets, perquè ham passat i que ningú no pot dir que són imaginaris. Són reals i la seua realitat s’imposa, sobretot per Catalunya on els fets han passat davant centenars de mitjans de comunicació del món com a testimonis. Després qualsevol pot opinar sobre els fets, però no se poden treure. Sempre hi seran. Doncs quins són els fets que concerneixen el moviment independentista català i quins són els fets que concerneixen l’Estat espanyol?

L’independentisme català ha aconseguit unes etapes amb èxit, quan el govern espanyol de Mariano Rajoy afirmava que res no passaria. Se van aconseguir malgrat tot, amb una acció concertada del parlament de Catalunya, del govern de la Generalitat de Carles Puigdemont i sobretot de la gent, que hi va posar el seu vot i el seu cos.

És un fet que el parlament de Catalunya va votar les lleis de desconnexió que donen un marc jurídic a la futura separació de l’Estat espanyol, sigui el 2017 sigui sempre avui dia. És un fet que el referèndum de l’1 d’octubre del 2017 va tenir lloc i que va donar una majoria enorme de vots a favor d’una República. És un fet que el parlament de Catalunya va aprovar la República i n’és un altre que va ser proclamada el 27 d’octubre. Tot això existeix i dona un mandat popular i parlamentari per a continuar el procés encetat, encara que ho anul·li el govern espanyol.

 

Els delegats dels Consells Locals de Catalunya reunits al Soler per firmar i rebre la seua carta de comprimís amb el Consell per la República, durant el discurs del president Carles Puigdemont (font: Vilaweb, 25/07/2021).

 

És un fet que en plena repressió les eleccions del desembre del 2017 van confirmar la majoria parlamentària independentista i van confirmar el referèndum. Finalment és un fet que les eleccions del 2017 han donat 52% de vots a l’independentisme. Ara s’hi afegeix un altre fet: el Consell per la República comença a concretar el mandat del 2017. Són etapes successives en un mateix camí.

Quins són els fets del cantó del govern espanyol? És un fet que ha triat la repressió en lloc del diàleg. Una repressió violenta l’1 d’octubre del 2017 davant totes les televisions del món i la reprovació general. Una repressió que no havia gosat el govern franquista al final de la dictadura. La repressió judicial s’hi va afegir i ara la financera, com havia fet abans el franquisme. És un fet que la repressió és assumida i exercida tant per un govern de dreta del Partido Popular dom per un govern d’esquerres del PSOE i de Podemos. La repressió ha revelat un altre fet: no fa desaparèixer l’independentisme català sinó que ha reforçat la seua base electoral. La repressió, tot i que continua i s’accentua, és un fracàs i no porta a cap lloc.

Finalment, un altre fet és que el Consell de l’Europa ha condemnat la repressió a Espanya contra els presos polítics i el funcionament no democràtic de la justícia espanyola. Espanya i el seu govern poden deixar córrer, però és efectivament un fet que hi ha hagut una primera condemna internacional, que pot ser seguida d’altres.

Aquí n’estem dels fets incontestables. Tal com evolucionen les coses és possible i probable que altres etapes vindran en el que queda del 2021 i al 2022. Ho seguirem.

Joan Abelanet, l’home de la Cauna de l’Aragó

El segon tema és ben diferent. Ens vols parlar de Joan Abelanet.

Amic meu i amic de molta gent. Una bona persona coneguda de tothom. Festa grossa i commemoracions a Talteüll pel è aniversari de la descoberta del crani de l’Home de Talteüll, que ell vivia fa. Anys. S’ho mereix la descoberta i s’ho mereix el poble que n’ha sabut treure notorietat i profit. El museu és molt concorregut com també la cooperativa on venen mil·lèsims de l’excel·lent vi de l’Home de Talteüll. No crec que hi havia vinyes allavontes, belleu algun cep dins el bosc, però avui dia la suma del vi i del museu val el desplaçament.

L’Indépendant hi ha posat dues planes, un súper títol a la primera plana i un llarg interviu amb una apologia d’Henri de Lumley, que s’ho mereix en gran part també. Ara bé, no tot va ser com ell diu i vull aprofitar la celebració per retre homenatge a Joan Abelanet, el descobridor del jaciment de la Cauna de l’Aragó, que ha fet les primeres excavacions. Ell, nascut a Ribesaltes i que nos ha deixat fa dos anys, era un prehistoriador especialista dels megàlits, dòlmens i menhirs, i de les roques gravades, sobre els quals ha publicat dos llibres de referència.

Henri de Lumley, que llueix de ser doctor, s’atribueix la descoberta del jaciment, a més de la del crani que és seua. Tracta Joan Abelanet “amateur local”, que també era doctor en prehistòria com ell, amb una tesi presentada davant d’un jurat universitari, com se sol fer. Joan Abelanet va ser un dels científics que vaig mobilitzar pel DUEC, el Diploma d’universitat d’Estudis catalans, el primer ensenyament de català a la universitat de Perpinyà, i va recolzar la creació de CREC, el centre de recerques.

Veient que el jaciment de Talteüll era prometedor, és Joan Abelanet que va cridar un especialista de la prehistòria més antiga, Henri de Lumley. Joan Abelanet, descobridor i home modest, va ser el primer conservador del museu de Talteüll, de la seua creació fins a l’any 1990.

En aquest any de celebració de l’Home de Talteüll volia retre homenatge a Joan Abelanet, l’home sense el qual res d’això no hagués estat possible.

Que cremi Catalunya

Ha donat un títol un poc contundent a l’últim tema: que cremi Catalunya!

Sí, segons el delegat del govern espanyol. Va ser el primer gran incendi de l’estiu a Catalunya. D’altres segueixen i seguiran. Però fa una setmana hem assistit a un episodi d’incendi doblement lamentable. Primer perquè ha cremat bona part del parc natural del Cap de Creus, que és a continuació de l’Albera. De segon car se podia evitar en gran part. El foc s’ha desenvolupat durant tres dies, divendres, dissabte i diumenge, cremant 450 hectàrees d’un paratge de gran valor natural, quan s’hagués pogut controlar més aviat.

És el delegat del govern espanyol a Girona i la protecció civil espanyola que en són responsables car s’han negat a demanar l’ajuda dels dos hidroavions basats tot l’estiu a Perpinyà, quan ho demanava instantment la Generalitat. Hi ha un acord de cooperació transfronterer que val tant per Catalunya Nord com per la província de Girona. El foc era a l’Albera mateixa, a vint quilòmetres de la frontera i a un quart d’hora de vol de la Llavanera. Per ell, que cremi Catalunya mentre sigui espanyola i decideixi Espanya. Per aquests responsables espanyols -perdoneu, per aquests irresponsables espanyols- no sem tots a Europa i no ens hem d’ajudar mútuament, que un dia ho necessitarem nosaltres. No. Per ells la sobirania espanyola mal entesa passa al davant de la protecció del territori i de la gent. Bàrbars retrògrades.

Què ha passat? Tot i que en prevenció s’havia prohibit les excursions al Cap de Creus pel perill d’incendi, i que s’havien tancat les pistes, el foc se va declarar per una causa humana, per negligència. S’investiga l’ADN d’una resta de cigarret, d’un mégot trobat a l’inici de l’incendi. El foc ha pres grans dimensions amb el vent. Hi ha el conveni “Cooperem” amb els bombers de Catalunya Nord finançat amb un fons europeu, a l’origen del qual hi ha el gran incendi de l’Albera fa uns deu anys i un estudis del cap de bombers i catalanista del Pertús Miquel Payrot. Doncs el delegat del govern espanyol ha bloquejat la seua aplicació aquest divendres.

El director general de prevenció i extinció d’incendis de la Generalitat ha demanat la intervenció ràpida dels dos hidroavions basats a Perpinyà. També refús, quan se sap que un foc se controla en les primeres hores. El delegat del govern espanyol va fer venir hidroavions de Saragossa i de les Illes Balears. Tard i insuficient car el foc havia pres grans dimensions.

En un interviu el responsable de la Generalitat va declarar: “Ens vam emprenyar molt!”. I el delegat del govern espanyol? Va respondre als periodistes: “Hem pensat que era millor que primer esgotéssim els recursos (espanyols) per a evitar de precipitar-nos”. Increïble però exacte. Per combatre un incendi aquest senyor pensa que no cal precipitar-se. Mentrestant cremava el parc natural del Cap de Creus.

Referència àudio:

https://www.radioarrels.cat/podcast/1284/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-27-juliol

 

Commenter

Articles récents

Jean Castex obtiendra le TGV Perpignan- Montpellier ? L’indépendantisme occupe à nouveau la rue. Les parcs à thème ou comment réinterpréter l’histoire.
14 septembre 2021
Les altérations du lit de la Tet. Tous les papiers de Salamanca ne sont pas revenus.
7 septembre 2021
Vers un nouveau référendum en Écosse. La fin des guerres coloniales.
31 août 2021
L’aéroport de Barcelone, extension, polémiques et solutions. L’Université Catalane d’Été, focus de la politique catalane.
24 août 2021
En Afghanistan l’histoire se répète. Aurons-nous un jour Perpinyà-Platja ? Faire du catalan une langue normale.
17 août 2021