Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

À Elna, 60ème anniversaire d’Omnium Cultural. Inondations catastrophiques en Allemagne.

RADIO ARRELS – 20 juillet 2021 – Chronique d’actualité 253

Omnium Cultural, la plus grande association d’Europe a célébré son anniversaire à Elna en présence des prisonniers et exilés politiques catalans. On évoque la trajectoire de l’entité. Des inondations avec beaucoup de morts et de disparus en Belgique et en Allemagne posent la question de la mauvaise planification territoriale et de la culture du risque, ainsi que celle du changement climatique.

Celebració a Elna del 60è aniversari d’Òmnium Cultural

Tractarem de temes marcant l’actualitat, i destacarem per començar la celebració a Elna del seixantè aniversari d’Òmnium Cultural.

Divendres passat al pati de l’antic col·legi d’Elna, justa a sota de la catedral que nos dominava, la celebració del 60è aniversari d’Òmnium Cultural va ser un acte memorable per diverses raons. Com sempre quan s’organitza des de Catalunya -se va veure amb el tall de l’autoruta al Pertús on de va muntar un escenari, o per l’acte multitudinari de Perpinyà al febrer de l’any passat- doncs com sempre va ser una organització perfecte, amb el suport de l’ajuntament d’Elna i d’Òmnium Cultural Catalunya Nord que presideix Montserrat Biosca.

Per a evocar les etapes d’aquests seixanta anys s’ha triat una evocació poètica a base d’imatges, vídeos projectats i lectures i cançons per intervinents a l’escenari, sota la batuta de la mestressa de cerimònia, la nostra Laura Bertran, que ho ha fet brillantment i amb sobrietat. Felicitacions a tots.

Òmnium Cultural va ser creat durant els anys més foscos del franquisme, al juliol del 1961, per cinc empresaris i mecenes catalans, que trobem a la base d’altres iniciatives com les edicions Proa o la Gran Enciclopèdia Catalana. Qui eren? El primer era Lluís Carulla, el fundador de l’empresa Gallina Blanca – segur que coneixeu aquests cubets per fer sopa, i de l’empresa internacional Agrolimen, que comercialitza ara Ausonia o Pans&Company. El segon era Joan Baptista Cendrós, un empresari de perfumeria: El tercer era Fèlix Millet i Maristany, dins la indústria cotonera i les assegurances. Joan Vallvé, el quart, era enginyer industrial i dirigia una empresa del ram del metall, i finalment Pau Riera tenia una empresa cotonera.

L’objectiu d’Òmnium Cultural era de difondre i estendre la cultura i la llengua catalanes. En resposta a una campanya seua demanant mitjans de comunicació i ensenyament en català, la policia del règim franquista va tancar els seus locals, buidar tots els papers et els arxius. Les activitats van continuar en la clandestinitat o amb altres noms fins que l’any 1967 se va legalitzar l’associació. Amb l’ajuda dels socis reagrupats en delegacions territorials a totes les ciutats de Catalunya, Òmnium Cultural va fomentar l’ensenyament del català amb la seua Delegació d’Ensenyament, que passarà a ser la base de l’estructura d’ensenyament del català de la Generalitat. També va albergar anys l’Institut d’Estudis Catalans, a qui el franquisme havia pres els seus locals. El primer contacte que vaig tenir amb l’IEC va ser a l’últim pis de la seu d’Òmnium Cultural. Va iniciar la publicació de la GEC, va crear el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la Nit literària de Santa Llúcia.

 

A Elna, els presos polítics i exiliats catalans reunits al voltants del president d’Òmnium Cultural Jordi Cuixart (font: naciódigital.cat, Josep M. Montaner, 16/07/2021).

 

Pels Jocs Olímpics de Barcelona va fer la campanya “Freedom for Catalonia” i per la matrícula CAT. És Òmnium Cultural que va organitzar la manifestació milionària del 10 de juliol del 2010 “Som una nació. Nosaltres decidim” després que el Consell Constitucional espanyol rebentés el nou estatut d’autonomia, que va ser l’arrencada del procés cap a l’autodeterminació i la independència. Des d’allavontes, amb l’ANC, Òmnium Cultural és un dels pilars d’aquest moviment. Per això, per a intentar bloquejar el moviment popular i intimidar el govern de Carles Puigdemont, l’Estat espanyol va fer empresonar els sues dos presidents, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez et 17 d’octubre del 2017, fins fa pocs dies.

Òmnium Cultural és l’associació més gran que hi hagi a Europa. Durant la transició democràtica tenia vint mil socis i només una mica més l’any 2010. En els deu últims anys va créixer constantment i divendres a Elna s’ha projectat el nombre actualitzat de 187.752 socis. A França no hi ha cap partit ni cap associació que tingui tants adherents. Els membres d’Òmnium Cultural paguen de seixanta a cent trenta euros l’any, o més si així ho volen.

L’acte de divendres a Elna va ser més que tot un acte polític major. Hi era presenta la plana major de l’independentisme català, invitada pel president d’Òmnium Jordi Cuixart. Hi havia el president Carles Puigdemont i els exiliats i exiliades Toni Comin, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Anna Gabriel vinguda de Suïssa. Hi eren els ex-presos polítics Oriol Junqueras, antic vicepresident de la Generalitat i president d’Esquerra Republicana, Jodri Sànchez, Josep Rull, Joaquim Forn i la presidenta Carme Forcadell. Hi faltava evidentment Jordi Turull que feia una travessia cívica de Catalunya i era prop de Manresa. Hi eren també l’actual presidenta del parlament de Catalunya Laura Borràs i el president de la Generalitat Pere Aragonès.

A tots reunits, en un parlament ple d’energia, Jordi Cuixart va demanar unitat d’acció. Va dir: “Som víctimes de la repressió perquè l’Estat té clar i sap que podem guanyar. No ho oblidem, podem vèncer i només depèn de nosaltres”. Va afegir: “Ho farem junts i ho farem millor”. Jordi Cuixart i Òmnium Cultural impulsen clarament una dinàmica comuna i l’ha demanada als líders aplegats i als partits “perquè escoltin la veu de la ciutadania”. Un gran moment i a casa nostra, car només aquí tots podien ser aplegats.

Inundacions catastròfiques a Alemanya

Això és la valoració que fa el nostre cronista Joan Becat d’aquest acte celebrat a Elna. Ara una altre tema ben diferent, ens vols parlar d’inundacions catastròfiques a Alemanya.

Les imatges són impactant, tot i que se facin massa habituals, i encara més el nombre de víctimes: més de 150 a Alemanya i trenta a Bèlgica. Hi ha centenars de desapareguts, que no se sap si van ser emportats o si s’han pogut refugiar a algun lloc. Un real desastre material i humà. Com s’ha pogut produir i perquè?

L’episodi és en relació amb la posició més meridional que de costum del jet stream, aquest corrent d’aire en altitud que fa la volta de l’hemisferi nord fent grans sinuositats de milers de quilòmetres. Quan la sinuositat és cap al nord permet l’entrada d’aire calent que ve del sud i un fenomen d’exasperació de la calor, com ha passat aquest juliol als Estats Units i al Canadà, amb una canícula de més de 50o. Quan la sinuositat és cap al sud entra el altitud una gota freda d’aire polar que, en contacte amb l’aire més calent, provoca fortes precipitacions com ha passat a Alemanya i a Bèlgica. Van ser 200mm en unes hores, que és molt per aquestes regions que no hi estan preparades, però no tant com em 2 d’octubre del 2020 al rerepaís de Niça, a la vall de la Roya, amb 500mm, o a casa nostra on l’Aiguat del 40 ve ser provocat per 1.500mm de pluja en tres dies.

Això vol dir que si les pèrdues humanes i els danys són tant forts és perquè hi ha altres raons que han jugat. Una d’elles és que el Rin i els grans rius són canalitzats, amb barratges que regularitzen el curs i fan electricitat. Per tant, quan hi ha crescudes, la gent ni se’n entera i no en veu cap conseqüència. Hi ha un sentiment de seguretat i s’ignora totalment el risc. Això fa que la gent no sap el que cal fer en cas d’alerta. Les precipitacions excepcionals per la regió se van anunciar dos dies abans i els habitants no han pres precaucions ni evacuat preventivament. De manera general ni sabien que eren en unes zones de risc.

Amb les fortes pluges en poques hores són tots els afluents que van desbordar ràpidament, creant onades d’aigua i fang que van ofegar la gent a casa seua. Evidentment, com a França i a altres llocs -i encara més a Alemanya on no hi ha tanta previsió i prevenció- s’ha construït molt on no calia, en zones inundables i tocant a tots els rius.

Un agreujant, també com sempre, és que en cas de fortes inundacions és l’electricitat que salta primer. Regions senceres van ser incomunicades, sense ràdio ni televisió per rebre els advertiments, les alertes i els consells. Dies després no s’havien restablert les connexions, cosa que explica perquè hi ha prop de persones declarades desaparegudes.

Ara bé, l’element major és que a Alemanya no hi ha el sentiment de risc perquè no hi estan acostumats. No és el cas a França on, amb les regions mediterrànies, per mala sort hi ha regularment alertes fortes o catàstrofes locals, per exemple a Nimes, a l’Auda, a Vaison-la-Romaine, a Niça… Hi ha doncs més que a Alemanya un inici de cultura del risc. A França ha augmentat la informació de la gent, el seguiment dels episodis extrems hora per hora, i cada quart d’hora quan se produeixen, i cada vegada més gent sap el què ha de fer. Segur que ràpidament Alemanya s’hi posarà també.

Els polítics alemanys i la gent l’han atribuït al canvi climàtic. No és del tot cert car amb menys danys un tal episodi s’ha produït anteriorment. Però és cert que el canvi climàtic els accentua i els farà cada vegada més freqüents i més forts. Quan pensi que hi ha encara gent cega, incrèdula i tonta que dubta del canvi climàtic, Més els cínics; després de jo el diluvi. Pensi que d’aquests d’ara endavant n’hi haurà menys a Alemanya.

Referència àudio:

https://www.radioarrels.cat/podcast/1274/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-20-juliol

Commenter

Articles récents

Jean Castex obtiendra le TGV Perpignan- Montpellier ? L’indépendantisme occupe à nouveau la rue. Les parcs à thème ou comment réinterpréter l’histoire.
14 septembre 2021
Les altérations du lit de la Tet. Tous les papiers de Salamanca ne sont pas revenus.
7 septembre 2021
Vers un nouveau référendum en Écosse. La fin des guerres coloniales.
31 août 2021
L’aéroport de Barcelone, extension, polémiques et solutions. L’Université Catalane d’Été, focus de la politique catalane.
24 août 2021
En Afghanistan l’histoire se répète. Aurons-nous un jour Perpinyà-Platja ? Faire du catalan une langue normale.
17 août 2021