Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

La supplique contre les députés européens catalans exilés. Pour une vaccination mondiale contre le coronavirus.

RADIO ARRELS – 2 mars 2021 – Chronique d’actualité 233

Après la Commission d’affaires légales, le parlement européen peut décider la levée de l’immunité des députés européens catalans. On examine les étapes suivantes et on analyse la réaction insolite du juge Llarena. La vaccination progresse de manière inégale ainsi que la contagion. La pandémie s’achèvera seulement s’il y a une vaccination mondiale, les pays riches payant les vaccins pour les pays les plus pauvres.

El suplicatori contra els eurodiputats exiliats

Una de les temàtiques que va ocupar l’actualitat la setmana passada va ser el suplicatori contra els eurodiputats catalans Carles Puigdemont, Toni Comin i Clara Ponsatí. Què és un suplicatori?

Quan el Tribunal de la Unió Europea va validar l’elecció de Carles Puigdemont i Toni Comin com a eurodiputats, el Tribunal Suprem espanyol va dipositar un suplicatori prop del parlament europeu per què votés l’aixecament de llur immunitat parlamentària i que els pugui jutjar. Clara Ponsatí va entrar al parlament europeu després, quan van marxar els anglesos i també se demana la mateixa cosa per ella. Un suplicatori -une supplique en francès- és un escrit pel qual se demana una cosa a una autoritat superior, aquí el Tribunal Suprem suplica el parlament europeu.

Aquesta demanda té un camí previst pel reglament de l’assemblea. Primer passa per la Comissió d’afers legals. Té vint-i-cinc membres, de tots els grups del parlament i de tots els Estats, com les altres comissions, habitualment un o dos d’un mateix Estat. Ha d’estudiar el cas, fer comparèixer els diputats afectats, un ponent fa un informe que és votat: és la proposta d’aixecar o no la immunitat. Després la proposta passa al ple del parlament que la vota i pren doncs la decisió. Dimarts passat va ser la primera etapa: la Comissió d’afers legals ha aprovat la proposta d’aixecar la immunitat per quinze vots sobre vint-i- cinc.

Què pot passar si el parlament europeu segueix, com és molt possible, aquesta proposta? Doncs Carles Puigdemont, Toni Comin i Clara Ponsatí quedaran diputats europeus amb tots els seus drets de participació, de paraula i de vot.

Però la pèrdua de la immunitat reactivarà les euroordres de detenció del jutge Llarena i del Tribunal Suprem espanyol i serà a la justícia belga de dir si les accepta i ordena l’extradició o no. És la qüestió que tenia ja plantejada des de fa dos anys i que l’elecció al parlament europeu va suspendre, però no anul·lar. Ara bé, sí que mentrestant la justícia belga ha anat fins al final del procediment per la demanda d’extradició del conseller Lluís Puig. Sabem que l’ha denegada en primera instància i en apel·lació amb arguments molt forts: no era al Tribunal Suprem de jutjar el cas i, sobretot, refusava car la presumpció d’innocència no era respectada a Espanya, on no era garantit un judici just. De fet era una justícia d’un Estat europeu que condemnava la justícia d’un altre Estat europeu.

 

Clara Ponsatí, Carles Puigdemont i Toni Comin, tres eurodiputats catalans per qui el Tribunal Suprem espanyol demana l’aixecament de llur immunitat (font: Vilaweb, 22/02/2021).

 

Doncs els tres eurodiputats Puigdemont, Comin i Ponsatí aniran davant el mateix tribunal i davant la mateixa cort d’apel·lació. Diran el mateix? o canviaran de parer davant les mateixes situacions i les mateixes amenaces? Tothom pensa que la justícia belga confirmarà la primera sentència per una segona sentència semblant. El aquest moment el tema de les euroordres seria tancat.

Només el cas podria continuar, i probablement així serà, si el Tribunal Suprem espanyol o els tres encausats van davant el Tribunal de la Unió Europea. Farem una pregunta semblant a la que plantejàvem fa un instant per la justícia belga: el Tribunal europeu tirarà enrere o no? Desfarà el que va acceptar l’any passat? A més hi ha aquesta vegada els arguments de la sentència belga sobre el cas de Lluís Puig.

Per tant, tot i la primera etapa guanyada pel jutge Llarena i els eurodiputats espanyols membres de la Comissió d’afers legals, i la segona davant del ple del parlament europeu que també poden guanyar, sembla que el jutge Llarena vegi negre el final de la història.

Però davant d’aquesta situació aquest jutge espanyol, Pablo Llarena, ha reaccionat.

Efectivament, a la sorpresa general. Fa pocs dies i sense esperar el resultat del vot del parlament europeu, ha pres una decisió insòlita i precipitada. Anticipant de molt el pas de les diferents etapes que acabi d’indicar, ha decidit presentar al Tribunal de la Unió Europea una qüestió prejudicial. És una precaució que prenen sovint els advocats i els tribunals dels Estats abans d’una sentència per a verificar per endavant si complirà amb els requisits del dret europeu. Són precisions o aclariments demanats per assegurar-se que després, si la sentència és recorreguda, no podrà ser atacada per no respectar les normes en vigor.

Si el jutge Llarena és tan segur del seu bon dret i si el Tribunal Suprem diu que preval sobre les decisions europees, com ha fet per Oriol Junqueras, que el tribunal europeu ha declarat eurodiputat i que el tribunal espanyol ha guardat a la presó, perquè fer aquesta qüestió prejudicial? Precisament per cobrir-se en cas de fracàs al final. Vol demanar quins són els criteris que s’han de formular per una euroordre, car el Tribunal Suprem espanyol discrepa de la interpretació que en fa la justícia belga.

Per cobrir-se encara més el jutge Llarena ha donat tres dies al Tribunal Suprem i als advocats dels tres eurodiputats catalans per enviar-li els seus suggeriments. Doncs vol mullar et Tribunal Suprem, no vol ser el sol que ha fet les faltes i ha fracassat si això arriba. Per anticipació no vol ser “le dindon de la farce” i el sol que pagarà el preu.

Els advocats de Carles Puigdemont, Toni Comin i Clara Ponsatí ja han indicat que demanaran al·legacions a transmetre al tribunal europeu. Per exemple la pregunta de saber si durant l’any passat el jutge Llarena ha violat els drets dels eurodiputats mantenint l’ordre de detenció que els impedia entrar a Espanya quan podien anar a tots els altres Estats de la Unió Europea. o encara la pregunta sobre el fet que va subratllar tant el Grup de detencions arbitràries de les Nacions Unides com la sentència belga: el jutge Llarena era competent per dictar les euroordres i per a jutjar-los?

S’ha dit també que hi va haver pressions sobre la Comissió d’afers legals i sobre el parlament europeu.

Són molt fortes. Fins i tot hi ha una enquesta interna sobre el funcionament d’aquesta comissió demanada pel president del parlament europeu. Se veu que les coses van ser fetes a la torero. Primer qui constitueix aquesta comissió? En general és un o dos diputats de cada Estat. Aquí, no. Hi ha cinc diputats espanyols, més tres suplents espanyols, de tots els partits: tres socialistes, dos del Partido Popular, dos de Ciudadanos i un de Vox. Perquè? Han fet el forcing per ser membres car sabien que aquesta comissió parlaria del Puigdemont. Qui és la bèstia negre dels partits espanyols? No és Oriol Junqueras ni cap altre car són empresonats i doncs controlats, és Carles Puigdemont. El volen fer caure de qualsevol manera. El president de la comissió és de Ciutadanos, el ponent que ha fet l’informe és un eurodiputat búlgar d’extrema dreta del mateix grup que Vox. Han fet tot per controlar la comissió.

A més s’ha fet una pressió considerable sobre els altres diputats de cada grup. S’ha de saber que al parlament europeu el diputats no poden fer grups estatals, han d’anar a un intergrup de la seua sensibilitat política, socialistes, dretes, ecologistes, extrema dreta, etc. Dins cada grup els diputats espanyols fan actualment una gran pressió pel vot al ple. Els grups on són els socialistes, el PP i Ciudadanos són junts majoritaris. És possible doncs que l’aixecament de la immunitat sigui votada.

Aixeca molta polseguera car a més s’han fet moltes irregularitats: filtracions, declaracions quan no en cal fer cap car hi ha secret d’aquestes deliberacions. Els diaris de Madrid publicaven ja els resultats abans d’hora. Independentment del resultat del vot el cas de Carles Puigdemont, Toni Comin i Clara Ponsatí, com la situació a Catalunya i el funcionament dolent de la justícia espanyola és motiu de debat dins la Unió Europea. Més eurodiputats són sensibilitzats al que passa a Catalunya i a Espanya. Els eurodiputats espanyols amb la seua campanya s’han cuidat de fer-ne publicitat.

Per una vacunació mundial contra el coronavirus

Continuarà perquè la setmana vinent arriba aquest suplicatori pel vot al parlament. Acabarem, Joan Becat, parlant de la vacunació a nivell mundial contra la pandèmia del coronavirus.

Una reflexió en quatre paraules. Com tothom sap, la vacunació progressa però de manera desigual segons els Estats i segons l’aprovisionament en vacunes. Progressa també al mateix temps la contaminació ja que hi ha variants que l’acceleren. És a dir que malgrat signe encoratjadors no estem encara en bona situació. Per exemple és encoratjador que a França els més afectats per casos greus o defuncions els més de 75 anys car molts són vacunats, sinó els que són just abans, que fan part dels que precisament fins ara no se vacunaven. Hi ha Estats que van molt més de pressa. Però estem arreu en una fase intermediària i falten mesos per canviar la dinàmica, per què el vacunats i els que ja han patit el coronavirus doncs immunitzats siguin una part més important.

Ara bé, malgrat això és molt possible que tinguéssim encara per anys el problema del coronavirus, car hi ha molts Estats pobres del món que vacunen poc, al sud-est asiàtic, a l’Àfrica i sud Amèrica. A més suposi que són els dirigents, l’exercit, la policia i els privilegiats que passen al davant. Hi ha probabilitat que el virus se mantingui per temps a una bona part del món. Si això es produeix, malgrat una bona immunitat a Europa o als països més rics, no ens podrem desfer de la pandèmia que nos arribarà constantment per les migracions, pels viatges de vacances d’europeus als altres continents, o de treball i negoci arreu del món.

Per tant la única solució serà una vacunació mundial. Com que molts països no s’ho poden pagar, vol dir que per egoisme, per autoprotegir-se els països rics hauran de comprar massivament vacunes, quan els laboratoris ho puguin fer i que els rics siguin servits, per donar-los als països més pobres per treure del món aquesta pandèmia.

Referència àudio:

https://www.radioarrels.cat/podcast/1037/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-02-de-marc-del-2021

 

Commenter

Articles récents

Jean Castex obtiendra le TGV Perpignan- Montpellier ? L’indépendantisme occupe à nouveau la rue. Les parcs à thème ou comment réinterpréter l’histoire.
14 septembre 2021
Les altérations du lit de la Tet. Tous les papiers de Salamanca ne sont pas revenus.
7 septembre 2021
Vers un nouveau référendum en Écosse. La fin des guerres coloniales.
31 août 2021
L’aéroport de Barcelone, extension, polémiques et solutions. L’Université Catalane d’Été, focus de la politique catalane.
24 août 2021
En Afghanistan l’histoire se répète. Aurons-nous un jour Perpinyà-Platja ? Faire du catalan une langue normale.
17 août 2021