Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

La situation de l’Aiguat de 1940 peut-elle se reproduire ? Carles Puigdemont et Felipe VI. Plus sur le changement de rôles entre ERC et JxCat.

RADIO ARRELS – 13 octobre 2020 – Chronique d’actualité 213

L’Aiguat de 1940 est exceptionnel et unique ou peut-il se reproduire? Les trois facteurs météorologiques qui ont provoqué le drame sont examinés. Ils sont banals et leur conjonction peut revenir n’importe quelle année. Au même jour et heure les trois ex-présidents de la Generalitat dénoncent à Perpignan la répression espagnole et le roi préside un acte à Barcelone, isolé comme dans un bunker au milieu des protestations citoyennes. Compléments sur la déclaration de l’ex-président d’Esquerra Republicana de Catalunya sur l’évolution des positions d’ERC et de JxCat.

Se pot reproduir la situació de l’Aiguat del 40?

Comentarem temes d’actualitat. Aqueixa setmana és particular car se commemorarà els vuitanta anys de l’Aiguat del 40.

L’Aiguat del 40 va ser un esdeveniment excepcional car, durant el segle XX i el que tenim de segle XXI, no n’hem tingut cap altre de comparable. Hem conegut episodis de fortes pluges, algunes fortes crescudes i alguns desbordaments de les riberes, però cap de l’enorme dimensió de l’Aiguat del 40. No hem tingut els 1.500mm de pluja en tres dies ni els danys materials i humans. Hem conegut pluges de 300 o 400mm en un o dos dies, però res de comparable.

Per tant, la qüestió que nos podem posar és : la situació meteorològica que va provocar l’aiguat se pot repetir? O bé és excepcional i única en el sentit que ha passat malauradament una vegada, però que no hi ha gaire sinó cap possibilitat que torni a passar? Per tenir-ne la resposta, veiem el que ha passat a l’octubre del 1940, car diversos estudis i els mapes meteorològics de l’època permeten fer-nos una idea i treure’n conclusions pel futur que nos espera.

Us vaig comentar que van ser quatre dies de pluja, del 16 al 19 d’octubre, amb pluges diluvianes sobre el Canigó i els seus voltants, sobretot el segon dia. Quan se mira el que va passar, nos adonem que cada factor dels tres que van provocat l’aiguat era banal, en el sentit que se produeix gairebé cada any, aquí o al Mediterrani occidental que nos envolta. Meteorològicament doncs, no hi ha hagut cap circumstància excepcional. Quins són aquests factors?

Primer factor. Quan cada tardor passen depressions sobre el Mediterrani tenim pluges. Si hi ha contrast de temperatures amb el continent o si la depressió té aire calent i és molt marcada, les pluges són més fortes. Si en lloc de passar en poc temps, se queden mitja jornada o més, tenim pluges que poden passar els 300, 400 o fins i tot 500mm. Són el que se’n diuen episodis cevenols a França i aiguats a Catalunya. Aquest fenomen toca el País Valencià, Catalunya, Catalunya Nord, la Muntanya Negra, les Cevenes i Provença, segons on se situa la depressió dins el mar. A cada nostra se’n diu un cop de llevant o una llevantada. Tècnicament és un retorn d’est, car la depressió avança tot girant sobre ella mateixa en sentit invers de les agulles d’un rellotge. Per tant, quan és sobre el mar, nos envia marinada o vent de llevant, que porten les pluges. Per tant una situació clàssica, que ha passat també l’any 1940.

El massís del Canigó des del Mediterrani, a l’Escala i Empúries. Se pot apreciar la força i l’altura del front muntanyós sobre el qual, el 1940, van topar durant tres dies les masses d’aire humit vingudes del mar (foto Martina Camiade).

Segon factor. Quan la depressió és alimentada en aire tropical calent i passa sobre una mar encara calenta de l’estiu, se carrega de molta humitat. Si l’aire continental és fred (el 1940 havia nevat dies abans) i si en altitud hi ha una gota freda, el contrast de temperatures és encara més fort i provoca grans xàfecs d’aigua a la falda de les muntanyes que fan front a l’aire humit i més calent que ve del mar. És el que va passar i no hi ha a prop del mar a tot el Mediterrani occidental un obstacle més fort i més alt que el massís del Canigó i les muntanyes que segueixen cap al Puigmal.

Tercer factor. A més, per acabar, en lloc de passar en unes hores el sistema depressionari se va quedar al mateix lloc tres dies, car no podia evacuar-se cap a l’est com de costum, car hi havia un anticicló als Balcans que el bloquejava. Durant tres dies va enviar pluges abundoses al mateix lloc sense parar. A més, quan una depressió no se mou gaire o lentament se forma un vòrtex, un remolí -un tourbillon- que s’accentua i envia doncs més aire humit al continent. És el que passa a casa vostra si teniu el lavabo ple d’aigua i aixequeu la bonda. Veureu formar-se un remolí que s’accelerarà mentre el lavabo se buida.

Per tant tots els factors que van provocar l’Aiguat del 40 són banals i se reprodueixen un any o l’altre, aquí o allà. És la conjunció de tots que ha fet l’excepcionalitat. Aquesta conjunció se produeix rarament. La probabilitat és d’un segle a casa nostra. Però el canvi climàtic afavoreix tots els elements que hem dit i en facilitarà la conjunció. La conclusió és doncs que és inevitable que hi hagi un altre aiguat com l’any 40. La qüestió és doncs : què fem?

Carles Puigdemont i Felipe VI

Doncs si nos agafa, que siguéssim previnguts, avisats i preparats. Hi ha més temes que volem comentar amb el nostre cronista avui. Ens vols parlar de Carles Puigdemont i Felip VI.

Divendres 9 a la mateixa hora, 11h30, els tres presidents de la Generalitat Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra eren a la Casa de la Generalitat a Perpinyà, tocant a Ràdio Arrels, per una conferència davant la premsa catalana i francesa. Després van fer un passeig pels carrers de Perpinyà fins al Castellet, amb la gent encuriosida i plena de simpatia.

Mentrestant a Barcelona l’estació de França era transformada en un búnquer per un acte amb el rei Felipe VI i Pedro Sánchez. L’estació va ser tancada durant hores i el tràfic desviat, dues estacions de metro tancades, milers de policies i guàrdies civils vinguts d’Espanya a Catalunya per buidar els carrers i apartar els manifestants, allunyar tothom. Manifestacions a tots els voltants, xiulets, crits de “Catalunya no té rei”, cremada de fotos del monarca. I ell amb Pedro Sánchez en una bombolla hermètica, artificial, sense passeig a fora. Arribar, presidir i ràpid cap a l’aeroport acabat l’acte que servia de pretext.

L’Estat i el rei han volgut manifestar la possessió del territori i han demostrat l’aïllament de la monarquia, que ha vingut com en terra d’ocupació, que posseeix però que no domina.

A Perpinyà Carles Puigdemont ha afirmat que l’acte dels tres presidents de la Generalitat era previst i anunciat des de feia temps. Se va saber la visita del rei a Barcelona pocs dies abans. Per tant, tot deixa suposar que s’ha fixat la data i l’hora de l’acte del rei per tal que als informatius espanyols tinguin aquesta notícia borbònica, com a mínim a Madrid, per esborrar la notícia puigdemontiana, que era la més notable políticament i més inconfortable de cara a l’exterior per Espanya. TV3 ha retransmès íntegrament la compareixença dels tres presidents, ho ha repercutit la premsa barcelonina gràcies a la cobertura de Ràdio Arrels, que l’ha penjada a la seua pàgina web.

A la conferència de premsa perpinyanesa Artur Mas va parlar primer. Va preguntar : “És normal que a la Unió Europea del segle XXI els tres darrers presidents d’un territori hagin estat represaliat per defensar idees i executar accions no violentes ? Això és ètic mentre un rei emèrit d’Espanya va poder fugir amb la complicitat de l’Estat ?” Quim Torra va comentar que havia constatat els límits de les autonomies, especialment amb l’epidèmia del Covid19. Va afirmar que l’independentisme és l’únic moviment que, de manera radicalment democràtica, aspira a canviar les coses. Carles Puigdemont ha subratllat : “En els sis anys de Felip VI tots els presidents de la Generalitat han estat inhabilitats o destituïts”. La lluita polític en defensa dels drets dels catalans defensa els drets humans arreu del món.

Els tres presidents han firmat un manifest que afirma que “L’Europa dels drets humans és incompatible amb un país que se dedica a la repressió”. Se reclama la mediació internacional.

Més sobre el canvi de papers entre ERC i JxCat

Un poc més de comentaris sobre el canvi de papers entre Esquerra Republicana i Junts per Catalunya.

Us vaig informar que l’expresident d’ERC, Josep Lluís Carod Rovira havia declarat als Matins de Catalunya Ràdio que el seu antic partit jugava el mateix paper que fa uns anys Convergència i Unió. Un amable oient d’aquesta crònica – li doni les gràcies per la seua fidelitat – ha aportat precisions. És amb plaer que li completi la informació, que no podia ser massa llarga al final d’una crònica just abans d’un informatiu.

Li confirmi les paraules de Carod Rovira, que havia sentit i que he tornat a escoltar, car és penjada. Mirava un paper que tenia al davant seu. Per tant no era improvisat. Sabeu que filmen ara les tertúlies a les ràdios i les pengen a la seua web. Va dir exactament : “Em fa l’efecte que el que era l’ADN identificador d’allò que era Convergència, m’ho he apuntat, eh! (i llegeix), facilitat per pactar, pragmatisme, peix al cove, moderació formal, no radicalitat en les formes, sensació de partit d’ordre, diversitat social, pluralisme ideològic….. parlem d’Esquerra Republicana. És a dir, qui sembla que ocupa l’espai de mateu-vos però no us feu mal, poc a poc i bona lletra, o una cosa encara més contundent, de mica en mica s’omple la pica, és Esquerra Republicana, només n’hi ha una. Hi ha hagut com una recomposició que han estat capaços d’assumir una herència d’èxit que va funcionar durant vint-i-tres anys. El tema és, en el context polític actual, quines diferències ideològiques podries arribar a trobar entre Esquerra Republicana i Junts per Catalunya ? Més que ideològiques, són més aviat tàctiques i estratègiques. Uns posen com a fonament el diàleg amb el govern central (…) i altres diuen, el president Puigdemont, que si no hi ha confrontació intel·ligent no farem mai res. És una mica el que va passar a les acaballes del franquisme : reforma o ruptura ?”

Com que fa uns anys que Carod Rovira no és al cap d’Esquerra Republicana, un partit que va reformar per fer-ho clarament d’esquerres, crec que cal uns quants elements sobre ell. Carod Rovira va ser oposat a la política de CiU, i s’entén que li sapigui greu que ERC la segueixi avui dia. Amb Pasqual Maragall va ser l’artesà, del tripartit entre ERC, el PSC i Iniciativa-Verds, un partit format per comunistes i verds, que ara són als Comuns. Va ser vicepresident de la Generalitat.

A l’inici del procés, Josep Lluís Caroc Rovira se va allunyar d’ERC, amb aquesta fórmula : “no és que deixi ERC sinó certes actituds del partit”. Se veu que no ha canviat de parer.

Referència àudio:

https://www.radioarrels.cat/podcast/854/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-13-doctubre-del-2020

 

Commenter

Articles récents

La formation honteuse des maîtres bilingues de catalan. Yvan Auguet, nouveau président de l’Université. Les militaires fascistes espagnols et le roi Felipe VI.
8 décembre 2020
Les trente deniers des Évangiles. Le Train Jaune et son électricité.
1 décembre 2020
Où passera la ligne TGV entre Toluges et Salses? Les députés de Vox sont ridicules en Europe.
24 novembre 2020
Le post-trumpisme a commencé. Le major Trapero à nouveau chef des Mossos d’Esquadra.
17 novembre 2020
Les américains disent assez de trumpades!
10 novembre 2020