Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

La formation honteuse des maîtres bilingues de catalan. Yvan Auguet, nouveau président de l’Université. Les militaires fascistes espagnols et le roi Felipe VI.

RADIO ARRELS – 8 décembre 2020 – Chronique d’actualité 221

Les maîtres de l’enseignement bilingue catalan-français sont mal formés à Perpignan, avec seulement deux heures de catalan sur trente par semaine, alors que c’est moitié-moitié pour le breton, le corse et le basque. Le nouveau président de l’université est d’une ligne différente des deux précédents ; on indique les tendances de fond et les groupes correspondants. Un groupe de généraux et der colonels retraités écrivent au roi d’Espagne pour demander une main de fer et évoquent un putsch.

La vergonya de la formació dels mestres bilingües de català

Parlarem d’ensenyament per començar i de la vergonya de la formació bilingüe de català.

Els mestres d’ensenyament bilingüe català-francès de l’ensenyament públic són mal formats. El català és totalment sacrificat en la formació que reben a Perpinyà, a l’antiga IUFM que formava mestres, ara antena de la facultat d’educació de la universitat de Montpeller, plantada a Perpinyà. Com és sacrificat l’occità a Montpeller mateix i al Llenguadoc. Fins i tot poden sàller mestres dits bilingües que no saben prou català per ensenyar si no tenen abans una llicenciatura de català. Un escàndol.

El sistema és aquest : en el concurs, el normal com el bilingüe, compten més el francès, les matemàtiques i altres matèries -totes preparades en francès, ja els bilingües s’espavilaran després per fer aquestes matèries en català a la seua classe- que no pas el català. Per ser rebut mestre bilingüe val millor saber altre cosa que català.

Ho han vist bastants estudiants que fan el concurs bilingüe amb molt poc coneixement de català per ser segurs de quedar-se al Pirineu Oriental i no anar a on sigui dins l’acadèmia de Montpeller. Durant uns quants anys fan el que poden en classe bilingüe, és a dir molt francès i poc català -no és més bilingüisme-, després demanen mutació i no faran més català de la vida. Se perden regularment així llocs de treball dels pocs que són afectats al català.

Com és la formació dels mestres a l’antena de Perpinyà d’aquesta facultat d’educació de Montpeller? Doncs només dues hores la setmana de català sobre una trentena d’hores de formació. Com voleu formar ensenyants preparats amb dues hores? És menys que una llengua 2 o 3 a l’ensenyament secundari.

El 2015 se va presentar una proposta de màster bilingüe i immersiu. Ho va fer la universitat de Perpinyà. No va ser acceptada car les universitats de Montpeller i els ex-IUFM se li van oposar violentament.

Els talibans dels ex-IUFM de Montpeller i de Perpinyà i de la universitat Paul Valéry, per fer rebutjar la proposta de màster bilingüe i immersiu de català i d’occità, van fins i tot argumentar – jo eri present-que era contrari a la laïcitat de l’Estat francès! Per ells fer català era no ser laics. Per ells era fonamentalisme. Però qui són els fonamentalistes? I què és voler destruir i erradicar la llengua d’un país? No és fanatisme real? I a més vulneració de drets humans reconeguts per la carta de les Nacions Unides?

Aquesta gent lingüicidi i intolerant, que només se poden comparar als colonitzadors espanyols a Amèrica o als colonitzadors anglesos i francesos dels segles passats a Àfrica, els tenim entre nosaltres, a Montpeller i a Perpinyà. Lluiten en permanència contra les llengües del país i formen els nostres ensenyants. Ah! us diran que no, que s’estimen el català i l’occità. Això sí, només amb dues horetes la setmana de tu-tu-pan-pan, de flaviolet per divertir la gent i tenir una quartada, un alibi, perquè saben que això no portarà a res.

Ara bé, preparar futurs ensenyants bilingües amb la meitat de la formació en una llengua i l’altra meitat per l’altra llengua, com qualsevol persona raonable ho veuria normal, això no! Ni parlar-ne! A liquidar! No tenim sort, car la formació meitat-meitat és la que se fa pel basc, pel bretó i pel cors, i no la tenim pel català i per l’occità.

Ara mateix, aquest any, s’està preparant la renovació dels diplomes universitaris, com cada cinc anys, i entre altres la formació dels mestres bilingües. Per tant és l’oportunitat de presentar una proposta de màster d’ensenyament bilingüe real, amb una formació suficient en català a Perpinyà, i en occità a Carcassona, Montpeller i Nimes, com ho fan a Rennes, Brest i Siant-Brieuc pel bretó, a Ajaccio pel cors i a Baiona pel basc. Que no sem com els altres? Volem mestres competents i ben formats pels nostres fills i nets. Prou discriminació. Els talibans no han de dirigir-nos, ni a l’Orient Mitjà, ni a casa nostra. Us tindrem informats.

Yvan Auguet, nou president de la Universitat

Vet aquí per la situació dels mestres bilingües de català i la seua formació. Anem ara a la universitat de Perpinyà on Yvan Auguet és nou president.

Efectivament, des del 1er de desembre. Ja se veia perquè a l’octubre s’havien elegit els membres del consell d’administració, on era majoritari, que el van elegir fa pocs dies. Tenim doncs un nou president a la universitat de Perpinyà, el professor Yvan Auguet. És un científic reconegut que ha reprès la direcció del centre de dret de la competència del malaguanyat president Yves Serra, que va ser el seu director de tesi. Dirigeix un grup de recerca aprovat pel ministeri sobre el dret econòmic i del desenvolupament. Era fins ara el degà de la facultat de dret i ciències econòmiques, la més important de la universitat de Perpinyà. És a dir que coneix la gestió universitària.

Ha guanyat amplament l’elecció davant Xavier Py, un científic membre del laboratori del CNRS dels procediments i materials i energia solar, un dels grans laboratoris de la nostra universitat. Havia esta vicepresident de Fabrice Lorente i li havia succeït l’any passat, per acabar el mandat.


El professor Yvan Auguet, nou president de la universitat de Perpinyà, en una foto del Portail Universitaire du Droit (font: univ-droit.fr/universitaires).

A través d’aquestes dues candidatures s’oposaven dues línies, que són les de sempre a la universitat. Fins ara en les últimes dècades, llevat de l’historiador Jean Sagnes, havien estat presidents directament suscitats pels grans laboratoris, o presidents que eren juristes o literaris però que buscaven essencialment el poder i el maneig dels diners i dels llocs de treball per satisfer la seua base electoral, sempre amb vistiplau dels grans laboratoris que protegien d’aquesta manera el seu pré carré. La influència dels grans laboratoris se manifesta arreu però sobretot a les petites universitats com Perpinyà. D’una banda són indispensables car donen prestigi i visibilitat. Però d’altra banda desequilibren la base electoral, doncs el govern de la universitat, evidentment al seu profit. En efecte els laboratoris del CNRS escapen a la gestió de la universitat -són dirigits directament de fora- i els seus investigadors són gairebé tots d’aquesta corporació. Ara bé, tots ells tenen dret de vot a les eleccions universitàries. S’entén que quan la base total és modesta, com a Perpinyà, tinguin més pes. És el que passa.

En ciències, no tots són grans laboratoris. Hi ha també centres de recerca de la pròpia universitat, en general molt dignes i alguns brillants, però amb un futur menys assegurat. Després hi ha els investigadors i centres de recerca de lletres i dret, sovint menyspreats pels científics, tot i que tinguin centres d’un cert prestigi i d’un constant reconeixement pel ministeri, com precisament el del nou president Yvan Auguet.

Era el cas també en lletres i en el contracte anterior amb l’Estat, fa cinc anys, dels centres de recerca de castellà, especialitzat en l’Amèrica llatina, i el de català, l’ICRECS, tots dos en categoria A, la més alta de les cinc del ministeri. Això va ser desmantellat pel president Lorente, no per raons científiques, sinó per a protegir uns centres de lletres que podien desaparèixer car mal notats, va forçar la fusió de tots els laboratoris, castellà i català inclosos, per fer passar el conjunt aprofitant de l’etiqueta A dels dos que acabi de citar.

He constatat amb plaer que el programa del president Yvan Auguet vol mantenir les formacions d’excel·lència -com he dit és necessari- però que vol també donar confiança a les iniciatives i a les emergències de laboratoris i recerques. Criticava la gestió molt jerarquitzada i autoritària, una al·lusió no pas a Xavier Py que ha dirigit només un any, sinó al seu predecessor que feia i desfeia al seu gust però que tothom temia. També diu que vol prioritats científiques pròpies al territori i pensar més als estudiants de la universitat, 40% dels quals són “boursiers”, és a dir de revinguts modestos.

Parla de fer de Perpinyà un eurocampus digital. És utilitzar la desgràcia del Covid19 per fer un salt endavant. Recordi que durant dècades el departament de català era el sol a posar tots els seus ensenyaments a distància. Personalment he fet funcionar l’ICRECS, L’Institut català de recerca en ciències socials, com un laboratori científic i m’he situat sempre en la línia del professor Auguet, per exemple quan me vaig presentar fa anys a la presidència de la universitat, sense ser elegit, cal dir-ho. Però això és una altra història.

Els militars feixistes espanyols i el rei Felipe VI

Podem encara comentar un altra actualitat. Ens vols parlar dels militars feixistes espanyols i del rei Felip VI.

Que hi hagi feixistes a l’exèrcit espanyol i molts partidaris del partit d’extrema dreta Vox, ja se sap i ho hem comentat en aquesta crònica. Però resulta que en veure un govern PSOE-Podemos que fa votar el seu pressupost per partits catalans i bascos, un grup de 73 generals i coronels jubilats -per protegir els que són d’activa i que podrien ser sancionats- ha enviat una carta al rei Felipe VI per demanar-li reacció i mà dura. Parlen d’un “govern social-comunista amb el suport d’independentistes” i de “descomposició de la unitat nacional”. Hi ha moviments de suport dins l’exèrcit.

Què volen? Ho diu clar un dels promotors de la carta, un general jubilat, en un grup de whatsapp. Sense embuts: “No queda más remedio que empezar a fusilar 26 millones de personas”. Vol matar la meitat dels espanyols. Faig observar, si faig càlculs de nivell d’escola primària que si matava 26 milions d’espanyols, catalans i bascos inclosos, de 47 milions d’espanyols en total només en quedarien 21 milions. És a dir que ell mateix té consciència que és minoritari.

Diu també (traducció): “La forma de parar això és un nou alçament. Als meus 77 anys no sé què collons puc fer?” Bé, aquest vol una nova guerra civil. És probable que tot això no vagi més lluny que declaracions, que ells mateixos filtren. Però és un advertiment i pot influenciar les decisions polítiques del govern i confortar l’actitud del rei. Segur que les influencia.

Ja se sabia el rei Felipe pròxim de l’ultradreta i partidari de la manera forta, com ho hem constatat amb el seu discurs del 3 d’octubre del 2017. La qüestió és que, si el ministeri de defensa gestiona les forces armades espanyoles, és el rei que les comanda, cosa que no fa la reina d’Anglaterra ni cap sobirà en un país democràtic d’Europa. Per això els militars se dirigeixen a ell. Poca broma amb un exèrcit espanyol amplament feixista i un rei com Felipe VI. La pregunta és: hi ha futur per Catalunya en un Estat com aquest?

Referència àudio:

https://www.radioarrels.cat/podcast/923/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-09-de-desembre-del-2020

Commenter

Articles récents

Pablo Hasel et la pyromane Audiència Nacional. Le scandale du vote depuis l’étranger. Y a-t-il une droite républicaine en Espagne ? Le Sénat contre le vote électronique anticipé.
23 février 2021
Victoire de l’indépendantisme en Catalogne. Humour noir à la mode russe.
16 février 2021
L’échec des laboratoires pharmaceutiques français. Pologne, Hongrie, Espagne. La guerre des sondages en Catalogne.
9 février 2021
Élections en Catalogne le 14 février. L’Europe, entre vaccins et confinement.
2 février 2021
Les États Unis ont tourné la page. Le scandale des élections en Catalogne. L’Afrique commence aux Pyrénées.
26 janvier 2021