Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

Défendons l’écosystème du Riberal. Écrivez les noms de rues en catalan.

RADIO ARRELS – 28 décembre 2021 – Chronique d’actualité 321

France Nature Environnement veut couper la majeure partie de l’eau des ruisseaux et assécher le Riberal, un écosystème millénaire et un paysage caractéristique du Roussillon, avec des arguments fallacieux. Il est fait un appel aux associations nord catalanes qui en sont membres afin qu’elles fassent casser ce gâchis antiécologique. Maintenant que tous les villages doivent avoir des noms de rues, c’est l’occasion de retrouver les noms traditionnels et de les écrire en catalan, comme l’ont fait beaucoup de communes.

Crida als ecologistes de Catalunya Nord: defensem l’ecosistema del Riberal

Vols fer una crida als ecologistes de Catalunya Nord per defensar l’ecosistema del Riberal.

Sí, perquè France Nature Environnement ataca en justícia el Riberal on vol tallar l’aigua. Faig una crida a tots els ecologistes nord catalans per a defensar un dels biòtops més preciosos que tenim al país, l’ecosistema del Riberal del Rosselló, basat sobre un regatiu i uns recs que l’han conformat des de fa més de mil anys. En efecte els primers canals ja són atestats a l’època carolíngia, i a l’època dels reis de Mallorca se confirma el dret de la gent de Catalunya Nord a utilitzar l’aigua dels recs, que existien ja feia temps pel que fa als recs principals.

Precisament són ells que són avui dia atacats per ecologistes anti-ecologia per aquest Riberal. Vol dir que són contra mantenir aigua als recs, doncs contra la vegetació i la fauna que acompanyen l’aigua, contra l’alimentació de les capes freàtiques, contra l’agricultura de les fruites i llegums del Riberal, que són contra els pagesos que en viuen. Què volen? Que en lloc de cultivar aquí productes agrícoles de proximitat -el nostre departament és un dels primers per la producció bio- se vol importar enciams, préssecs i tomates d’altres països o de l’altra punta del món?

Qui vol perpetrar el que qualifiqui d’atemptat caracteritzat a l’ecologia del meu país és una entitat que s’afirma ecològica, France Nature Environnement, una federació estatal de societats i associacions de protecció de la natura. Per això faig una crida a les associacions de Catalunya Nord que en fan part perquè facin retirar la queixa de la seua federació que vol tancar l’aigua dels recs de la Tet, el rec de Corbera, el Rec de Tuïr, el Rec de Nefiac i Millars, el Rec del Molí de Sant Feliu.

És un article de L’Indépendant que ha alertat del tema i ha jugat perfectament el seu paper de mitjà d’informació regional, deixant amplament la paraula als que ataquen en justícia el prefecte per fer-li pressió, és a dir France Nature Environnement, i als agricultors i la seua Cambra d’Agricultura de Perpinyà que criden contra el que consideren una aberració i un atac a la pagesia, i ho és. El títol era: “Le début de la guerre de l’eau?”

Per mantenir més aigua a la Tet volen disminuir els “prélèvements agricoles de manière drastique”, és a dir de 20 a 69% segons els mesos. Ho diu a L’Indépendant l’advocat de France Nature Environnement que porta el cas, un tal senyor Olivier Gourbinot. Això vol dir que durant l’estiu, quan els cultius necessiten més aigua, volen treure el 60% de l’aigua dels recs. No hi haurà prou aigua per tothom. És tornar a les penúries d’abans de la construcció del barratge de Vinçà. És condemnar la major part del regatiu a viure sense aigua, doncs de desaparèixer o de ser profundament alterat. És un ecosistema mil·lenari que se vol veure en perill. Per jo és una irresponsabilitat ecològica. Aquesta és la situació.

 

Des del Castell de Corbera, el Riberal d’Illa, Corbera i Nefiac, un ecosistema mil·lenari creat per l’aigua dels recs i els homes (foto Joan Becat).

 

Quins són els arguments que tenen contra els recs?

Els arguments per justificar aquest atac són científicament fal·laciosos. Són arguments “passe-partout”, aquí inadaptats. Que sapigui la Tet té aigua tot l’estiu, cosa que no era el cas abans del barratge de Vinçà. Segons el prefecte i els agricultors n’hi ha prou. Hi ha solucions si se’n vol més: gestionar d’una altra manera l’aigua acumulada a Vinçà, limitar només un poc l’aigua del recs, subvencionar els pagesos del regatiu perquè estalviïn millor l’aigua, pagant per exemple més instal·lacions de goteig (de goutte à goutte) i més altres.

L’advocat Gourbinot cita la necessitat de la circulació dels sediments. Perdoneu-me, però és una burricada de les grosses. Olivier Gourbinot és assalariat de France Nature Environnement Llenguadoc-Rosselló, i encarregat a nivell francès de l’associació dels dossiers mediterranis. Doncs hauria de saber que no és amb el petit flux d’aigua de l’estiu que se transporten els sediments, és a dir terra, fangs, sorra i pedres, sinó durant les fortes crescudes i els aiguats. No és l’aigua dels recs que priva la circulació d’aquests sediments. Si hi ha un culpable és el barratge de Vinçà: el cal destruir també?

Hi ha una altra burricada de les grosses que diu també aquest senyor. Sembla ignorar bona part del tema que tracta. Critica, per justificar de tallar l’aigua dels recs, que hi hagi pèrdues, infiltracions al llarg dels recs i agulles que porten l’aigua als camps i als vergers. És normal i benèfic, car alimenten les capes freàtiques que són tant necessàries a casa nostra i a on després pouen la gent i els municipis. És aquesta infiltració des de fa mil anys i el regatge dels camps que han creat l’ecosistema del Riberal. O bé ho sap i és un argument de mala fé, destinat a convèncer un jutge que belleu caurà en el parany, o bé és un ignorant dels sistemes ecològics que pretén defensar. Com ho diu amb sentit comú la presidenta de la Cambra d’agricultura de Perpinyà: “Il n’y a pas d’agriculture sans eau”, i encara més a casa nostra. Aquests són els arguments falsos que utilitzen.

Qui és France Nature Environnement?

Qui és aquesta entitat amb nom però anònima i impersonal que ven a fer l’Attila del nostre regatiu? Reuneix associacions de tot França i unes quantes d’aquí mateix, que estan doncs atacant elles també el seu propi país i els seus ecosistemes. Hi tornaré perquè voldria que reaccionin. El seu president és Arnaud Schwartz, un membre d’Alsace Nature que ha fet carrera dins la cooperació França-Alemanya i dins la pròpia federació France Nature Environnement. Com l’advocat és doncs un alliberat de l’entitat. Li pregaria que vingués aquí. I amb plaer li explicarem què passa pels ecosistemes d’una regió mediterrània amb regatiu.

En el seu programa quan va ser elegit el 2020, el senyor Schwartz deia que la seua prioritat era el diàleg. No sé si anar als tribunals és un model nou de diàleg. Si ho és, un combat de boxa o un duel amb espases també són un diàleg. La seua segona prioritat era de protegir l’humà. D’això se tracta aquí, protegir els pagesos i el nostre medi ambient, que precisament la seua entitat ataca.

Pel que fa a la mal anomenada federació France Nature Environnement, un dels seus objectius permanents és “Pouvoir se dire qu’un paysage était là avant nous et qu’il y sera encore après nous”. És precisament això que vull fer amb aquesta crònica, per a evitar que ells alterin el nostre paisatge de regatiu. Així són a France Nature Environnement. Incoherents.

Doncs una crida a les associacions de Catalunya Nord que també són membres de France Nature Environnement.

Però tot això no és tot. Com he dit France Nature Environnement té associacions nord catalanes adherents. És a elles que me vull dirigir, perquè expliquin a qui calgui a Montpeller o a París que tal com fa France Nature Environnement la seua acció és inadequada i que en cal fer una altre de més adequada, amb diàleg i un doble objectiu: la Tet i el regatiu del Riberal. No cal perjudicar l’un per afavorir l’altre. Volem els dos.

Per tant faig una crida a les associacions de Catalunya Nord que en fan part. Si els coneixeu els hi heu d’explicar. Ens hi hem de posar tots. Són tres associacions. Una d’elles és el CERCA-Nature, una abreviació de Cerdanya i Capcir. Una associació de protecció amb seu a Eina, on la seua responsable és guia a la vall. Us en vaig parlar fa poc, quan vaig felicitar-los pels comptatges d’ocells migradors que passen a la tardor al Coll de la Perxa. És impossible que els qui defensen els ecosistemes a la muntanya siguin còmplices de qui els vol alterar a la plana, al Riberal.

La segona associació és el GOR, Grup ornitològic del Rosselló, presidit per Joseph Huard, un guia naturalista cotlliurenc no pot ser que ataquin un ecosistema a casa seua. Al contrari, nos han d’ajudar a protegir-lo contra els seus agressors.

La tercera associació membre de France Nature Environnement és el CCNPO, el Comitè de conservació de la natura del Pirineu Oriental, creat fa més de cinquanta anys, que ha batallat per la Maçana i per totes les causes ecològiques. Faig una crida a Aline Fiala-Medioni que el presideix, ella que va ser directora del laboratori Aragó de Banyuls, faig una crida a l’admirat Josep Travé, el president d’honor. És impossible que un comitè creat per Georges Bassouls vagi contra l’ecosistema del Riberal, és impossible que els seus membres Henri Got, que va ser president de la universitat de Perpinyá, Guy Oliver, Jacques Centelles vagin també en contra. És en nom seu que France Nature Environnement ataca en justícia. Cal que expliquin als seus socis que treure l’aigua dels recs és un atac als ecosistemes de la plana del Rosselló, que ells mateixos s’han donat per missió de protegir. Aquí n’estem.

Poseu noms de carrers en català

Queden uns minuts per fer una altra crida per posar noms de carrers en català.

Un article sobre Cortsaví ha revelat el tema. Cortsaví té alguns noms de carrers i places, però no a tots, i ara cal posar nom a tot arreu. Ja uns carrers hi tenen noms en català: Carrer de l’Horta, el Barri d’Amunt, el Racó, amb unes plaques boniques. Hi ha escrit “Casa de la Vila” al damunt de la porta de l’ajuntament. Suposi que els nous noms seran també en català.

Però hi ha encara diversos pobles, sovint petits i on tothom se coneix, que no tenen noms de carrers. És l’ocasió de posar-ne i de recuperar els noms tradicionals, com han fet a molts pobles. A Sant Marçal trobem el Carrer d’Amunt i el Carrer d’Avall, el Carrer dels Vents i han retrobat els antics mestiers, els antics oficis: Carrers del Sabater, del Serrabigaire i de l’Apotecari.

Se pot també donar al carrer el nom d’una casa, d’una família del poble que s’hi està (o s’hi estava). Com han fet a Èvol on podeu passejar pels carrers del Barzet, del Borrell, del Barbablanc, del Ploraire, del Reganet, del Josepó o de l’Esquiu.

Si seu d’un poble on falten els noms de carrers, o si en coneixeu, feu propostes al batlle. També nos ho podeu dir a Ràdio Arrels i tindreu tot el nostre suport. Penseu que més de la meitat dels pobles de Catalunya Nord tenen els noms  dels seus carrers en català, i que sempre n’hi ha més.

Referència àudio:

https://www.radioarrels.cat/podcast/1515/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-28-de-desembre-del-2021

Commenter

Articles récents

Que sortira-t-il aux législatives en Catalogne Nord? Un tournant dans la guerre en Ukraine?
31 mai 2022
Le gouvernement nouveau est arrivé. Plus de Catalangate. Extraditions, fugues i migrations de travail.
24 mai 2022
La trame du Catalangate est à découvert. Quelques brèves notices du front électoral.
17 mai 2022
Législatives : rien n’est simple, tout se complique. Le président Puigdemont choisit le Conseil pour la République.
10 mai 2022
Le scandale du CatalanGate, de proportions internationales. Le ballet des stratégies pour les législatives.
3 mai 2022

Archives