Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

Date et question pour le référendum. Des élections législatives avec des changements.

RADIO ARRELS – 13 juin 2017 – Chronique d’actualité 39 Joan BECAT avec Rafel RENYÉ

Le 9 juin le président Puigdemont a annoncé la data i la question du référendum pour l’indépendance de la Catalogne. La venue de Lluís Llach à Perpignan est évoquée. Commentaire du premier tour des élections législatives en France.

Data i pregunta pel referèndum a Catalunya

Notícies polítiques força denses aquests dies, al sud i al nord. Divendres el president Puigdemont va anunciar la data i la pregunta del referèndum.

Sí. La més important, per sobre de les legislatives, on tot s’anunciava. Era fa quatre dies, el 9 de juny, dia de Sant Prim, el president Carles Puigdemont ha donat data i pregunta pel referèndum d’autodeterminació. Serà l’1 d’octubre i la pregunta serà clara i binària: sí o no. Dues propostes i no tres, com em temia que passés car, quan hi ha tres preguntes, o dos i dos com per la consulta de fa dos anys, és sempre per enfonsar una de les propostes, i en general la que es procura enfonsar és la de la independència. Amb dues possibilitats i una pregunta clara, la decisió serà també més clara i sense interpretacions diverses. La pregunta serà: “Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?” La paraula república apareix i, probablement, el rei s’ha enganussat quan l’haurà llegida. Car hi ha qui deia: perquè no fer com a Anglaterra on la reina ho és de diversos Estats i territoris? La pregunta serà en els tres idiomes oficials, en català i aranès – que és una forma d’occità, del gascó -, les dues llengües oficials de Catalunya, i en castellà car és la llengua de l’Estat espanyol.

A notar que el president Puigdemont compleix les promeses fetes fa un any, quan va ser elegit i es va aprovar el full de ruta: d’aquí divuit mesos tindrem consulta, i fa dos mesos quan va dir que no passaria juny sense fixar data i pregunta. Aquest 9 de juny ha començat la prova de força, el braç de ferro amb el govern espanyol. L’expectativa és: què farà el govern espanyol? Per ara, res.

Ara bé, el temps que passa conforta la consulta. La seva excusa és que són anuncis orals i que espera de veure un text escrit per prendre mesures. No sé si això vol dir que ha renunciat a actuar violentament, posar entrebancs, o bé si espera per fer un cop gros. De totes maneres, el punt de no retorn és passat. Ara es podran desenvolupar els arguments a favor de la independència. Tot el que no s’ha dit clarament a la gent fins ara, per exemple que se podran pagar les pensions, etc. Hi haurà moltes coses per regular, però no serà el daltabaix que anuncia el govern espanyol. S’ha d’explicar per treure les pors, fins i tot de la gent que està a favor.

 

El president de la Generalitat Carles Puigdemont anuncia el dia i la pregunta del referèndum, al Pati dels Tarongers, envoltat de la presidenta del Parlament Carme Forcadell i del vicepresident Oriol Junqueras (font: Sandra Lázaro, catalunyaplural.cat)

 

És també per explicar aquestes coses que va venir, el dia mateix de l’anunci, un diputat de Junts pel Sí, el més conegut per la societat nord catalana, en Lluís Llach.

Lluís Llach ha vingut a Perpinyà com a cantant, com a escriptor i ara com a diputat, convidat per l’ANC Catalunya Nord. És una persona autèntica, admirable. És intel·ligent, sap parlar i argumentar, i té cura dels altres, pensa a la gent. Sobretot és optimista, difon optimisme. Això no vol dir que no veu els problemes, car els ha explicat, com les reaccions de l’Estat espanyol, les dificultats que hi pot haver. Però per damunt, ensenyar els elements positius. Tenint una majoria de diputats i, diu ell, una majoria de votants dins el país, se pot anar endavant. Mostra els efectes bons de la independència.

Ha dit una cosa que hem dit tot sovint en aquesta crònica: Catalunya continuarà ajudant Espanya, car el seu pes dins l’Estat és tal que, en cas de separació total i brutal, Espanya se pot enfonsar. Pensa que Espanya necessitarà l’ajuda de Catalunya durant un quant temps. Feia remarcar que aquest esforç per fer-li passar el trauma era un element de negociació important. Si això no es fes, l’Estat espanyol es podria trobar amb greus problemes financers, degut al seu deute considerable.

He notat que confiava molt amb Europa. No tant per intervencions o una ajuda concreta, sinó per impedir a Espanya la violència. Violència que fa quatre segles que utilitza contra les seves pròpies regions o contra moviments. És el que ha fet el franquisme, o Primo de Rivera, i durant tots els segles XVII i XVIII. Confia que no permetrà una violència militar o una repressió política a l’Estat espanyol.

També ha mostrat confiança amb el poble espanyol.

Confiança amb el poble espanyol, que diu mal informat, però creu que són demòcrates. Confia sobretot en el poble de Catalunya, mobilitzat des de fa set anys, sempre la mateixa gent a favor de la independència i a punt de sortir al carrer. Es veu l’estratègia: si el govern espanyol utilitza la policia o l’exèrcit se mobilitzarà la gent al carrer, ocupant local o llocs i quedant-s’hi. És una gran força a nivell internacional.

Una cosa que belleu ha passat desapercebuda, per qui no llegeix Le Monde, de París. Doncs l’endemà va publicar un interviu de Raül Romeva, el conseller pels afers exteriors. Explica el que està passant, confirma el referèndum, i se li pregunta: és que Catalunya demana l’ajuda dels governs estrangers i de França? Ells contesta que no s’ha demanat mai l’ajuda de cap govern ni de cap polític exterior. Se vol informar del que se fa, de l’actitud de la gent i del bloqueig de l’Estat espanyol. Evidentment escoltar i tocar del dit el què passa, ja és una ajuda. Hi ha doncs l’actitud de no buscar complicitats efectives, doncs preus a pagar, sinó posar els governs democràtics davant de les seves responsabilitats: deixareu que passi qualsevol cosa a Espanya, o deixareu que la gent voti?

Eleccions legislatives amb canvis

Tindrem moltes setmanes per parlar-ne. Ens interessem ara per la primera volta de les legislatives.

Han confirmat el que es deia, però amb una amplitud que ha sorprès tothom. Hi havia dubtes sobre la possibilitat del president Macron de tenir una majoria. Ja era vist que aconseguiria molts diputats. Però fins a una majoria absoluta? D’altres pensaven ser una oposició forta. Doncs cap ho serà, ni tant sols els republicans, tot i que són els que se’n sallen millor. El sistema electoral ho amplifica, amb les dues voltes. Aquest sistema ha fet que tot sovint, en el passat hi hagi només dos candidats a la segona volta. Molts candidats s’ho perden per un o dos per cent, que són pocs centenars o milers de vots. És el Front Nacional que paga el preu més fort del sistema que fa emergir molts duels i poques triangulars, car a dos tot sovint hi ha una coalició contra ells, que no hi seria en l’altre cas.

Els partits que han perdut, amb els seus candidats coneguts, que sortien sempre al mitjans de comunicació i que no veurem més d’ara endavant, creen un ambient una mica trist. Ens haurem d’acostumar a no sentir parlar més d’Hamon o de Cambadélis. Han desaparegut Glavany, Guigou, Aurélie Filippetti, Cécile Duflot, Nathalie Kosiusko-Morizet. Ja va passar pels dinosaures, els de veritat, quan un esdeveniment estrany i sobtat els va fer desaparèixer. De la mateixa manera, vaig tenir la impressió que, en un moment, tot s’havia fet vell, fins i tot el Front Nacional. Ell diu nosaltres sem el canvi, la novetat, doncs també feia cara de vell. Partits que diuen sempre les mateixes coses.

Mélanchon és un polític de carrera, ho diu la seva oposant a Marsella: ell fa quaranta anys que és en política i no coneix la gent; jo els hi parli cada dia, ell, quan els veu? Però Melanchon ha guanyat a la seva circumscripció. A França, els insubmisos han baixat de meitat, han pagat de no dir clarament de votar per Emmanuel Macron contra Marine Le Pen. Ara bé, Jean-Luc Mélanchon ha volgut, i gairebé reeixit, a eliminar el partit socialista, fent passar Hamon a les primàries, i ara el partit comunista, escanyant-lo pels diners: res a les presidencials, pocs votants a les legislatives.

La recepta vella era que hi ha la dreta, hi ha l’esquerra i el Front Nacional que és contra la dreta i l’esquerra. S’ha passat a altra cosa i el debat ha canviat del tot. He sentit intervius de votants Front Nacional que eren molt decebuts de Marina Le Pen. Si és elegida, es mantindrà, però enfonsarà el Front Nacional. Aquest partit també s’haurà de renovar.

No sé per vosaltres, però per mi, després d’un any d’eleccions n’hi ha prou, estic cansat i me triga que tot s’acabi i que aquesta llarga fase electoral trobi el seu final diumenge vinent.

Referència àudio:

https://soundcloud.com/radio-arrels/joan-becat-13062017-data-i-pregunta-pel- referendum-eleccions-amb-canvis

Articles récents

Les meetings de les présidentielles commencent. Une table de dialogue sans referendum pacté.
7 décembre 2021
Panorama des pré-présidentielles en France. Création du BOC, le journal officiel de la République.
30 novembre 2021
Les misères de la vie politique en Catalogne. Nouveaux recours en Europe et plus de poursuites judiciaires en Espagne. Le Covid19 est toujours entre nous et pour longtemps.
23 novembre 2021
L’Assemblée du Conseil pour la République s’est constituée. La Résistance nord catalane pendant la Seconde guerre mondiale.
16 novembre 2021
Le Conseil pour la République brise les modèles. Le 7 novembre, la Diada et les 40 ans d’Arrels. Le 11 novembre, souvenir d’une boucherie inutile.
9 novembre 2021

Archives