Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

Catalunya Ràdio prépare la rentrée politique. Politique catalane depuis la Catalogne Nord. Ada Colau : “Tu m’aimes ? Moi non plus !”

RADIO ARRELS – 1er septembre 2020 – Chronique d’actualité 207

Dans la perspective des prochaines élections, la démission de Mònica Terribas du “Matí de Catalunya Ràdio” marque un tournant dans la ligne éditoriale, jugés jusqu’à présent trop favorable au processus d’indépendance par la direction de la radio. En août la Catalogne Nord a été présente dans la politique catalane. Les lignes du programme de JxCat se dévoilent peu à peu. Pirouettes à la mairie de Barcelona pour retirer la Médaille d’Or au roi Juan Carlos, où les Comuns et la mairesse Ada Colau s’abstiennent, tout en se présentant comme leaders d’une majorité républicaine de laquelle ils n’ont pas fait partie.

Catalunya Ràdio prepara la rentrada política

Avui per començar ens parles de Catalunya Ràdio que prepara la rentrada política ?

A Catalunya els temes principals d’informació són el Covid19, com a França, amb la propagació del virus, la gestió dels joves que fan la festa i no se posen prou la mascareta i la rentrada escolar i les seues inquietuds. Però hi ha també tot de signes de la rentrada política propera, que serà bastant interessant, durant els dos o tres mesos que segueixen. Tothom escalfa motors, els partits polítics i els mitjans de comunicació se posen en ordre de batalla. Car hi haurà la batalla d’unes eleccions al parlament de Catalunya, doncs a la presidència de la Generalitat.

Una ràdio, la principal audiència a Catalunya, s’ho ha preparat de lluny. És Catalunya Ràdio. El 17 de juliol tothom va ser sorprès per la dimissió de Mònica Terribas, que portava des de feia set anys el Matí de Catalunya Ràdio amb un èxit sempre creixent. Va fer molt rebombori en el món mediàtic i polític català, car va declarar que no plegava per motius personals, ni de salut o de família sinó, segons les seues, perquè “l’engranatge grinyola” a Catalunya Ràdio. És a dir per desavinences amb Saül Gordillo, el director de Catalunya Ràdio des de feia quatre anys, amb qui mai no se va entendre. Aquest va treballar al Punt i al Periódico de Cataluña, un diari d’esquerres espanyoles poc inclinat cap a l’autodeterminació. És a dir que al darrere hi havia discrepàncies sobre la línia editorial, massa favorable segons la direcció al procés a Catalunya.

El pretext, o la gota que va fer desbordar el got, va ser que Mònica Terribas no va fer passar en directe la declaració de Roger Torrent, l’insignificant i poruc president del parlament de Catalunya, d’Esquerra Republicana, quan va protestar per haver tingut el seu mòbil punxat pels serveis secrets. És el paper dels serveis secrets de punxar tothom. Esdeveniment secundari per un personatge poc rellevant, però a qui el director Raül Gordillo volia donar relleu, probablement perquè se parlava de Roger Torrent per encapçalar la futura llista d’ERC a les eleccions. Per tant li feia la promoció. Finalment ERC va triar Pere Aragonés i crec que se’n portarà millor. Roger Torrent havia fet més tard que l’horari previst i, per necessitats de la programació, Mònica Terribas va fer començar un altre programa. Suposi que el senyor Roger Torrent i el seu suporter a la direcció de Catalunya Ràdio se pensaven prou notoris per interrompre qualsevol programa. Me fa pensar a les bromes de Nicolas Canteloup a la televisió francesa que, al mig dels seus sketchs, fa tocar la Marsellesa i diu : “Nous interrompons nos programmes pour une déclaration du président de la République”, i apareix Canteloup imitant Emmanuel Macron per dir qualsevol bajanada. Veig Roger Torrent i el seu Gordillo de la mateixa manera.

En realitat, darrere les discrepàncies editorials, hi ha probablement una lluita entre els dos principals partits independentistes per controlar el principal mitjà de comunicació de Catalunya. Se pot interpretar l’episodi Torrent que, als ulls del director, Mònica Terribas no feia prou passar ERC al davant. Dit d’una altra manera, feia olor de preparació de la rentrada política, evitant que Catalunya Ràdio sigui massa Puigdemont.

N’hem tingut confirmació fa quatre dies, aquesta setmana, quan s’ha anunciat la nova programació de Catalunya Ràdio, evidentment sense Mònica Terribas i amb una nova línia que , segons ho han presentat, amb “més dinamisme, entreteniment i humor”. Us ho tradueixi. Significa que no hi haurà tanta política, menys debats, menys intervius d’opinió , o si voleu més ben triats, és a dir que cal entretenir la gent (diuen entreteniment i humor) sense els hi omplir l’esperit de coses que els faria pensat massa. Resumint, menys autodeterminació i menys independència. Ha passat el mateix amb les intervencions quotidianes de Pilar Rahola a TV3, limitades a una per setmana i substituïdes per comentadors més neutres.

La pregunta és : qui té interès a aquest canvi ? Evidentment qui vol més tranquil·litat, pocs problemes i diàleg amb l’Estat espanyol, bons aliments i una vida més vegetativa pels oients. Hi ha una entrada gratuïta per Visa pour l’image a qui ho endevini. Telefoneu a Ràdio Arrels.

Política catalana des de Catalunya Nord

És la mirada sobre la política sud catalana del nostra col·laborador Joan Becat, amb qui tractarem també ara de política local de Catalunya Nord.

En relació amb la política catalana. Aquest estiu la vida política de Catalunya s’ha desplaçat en part a Catalunya Nord. És habitual que l’UCE de Prada sigui l’inici de la rentrada política a Catalunya. Ho ha estat encara més enguany. Ja hem parlat de la conferència del president Carles Puigdemont a l’UCE. Aquest dia hi havia present la plana major del nou partit JxCat a Prada. No han desaprofitat el temps car aquests dies, passada l’UCE, hi ha novetats sobre llur programa polític.
Catalunya Nord ha estat també durant l’agost un lloc de reagrupament familiar pels exiliats polítics catalans a Bèlgica. Toni Comin, Clara Ponsatí i Carles Puigdemont hi han retrobat llur família. Ens ha valgut la seua presència entre nosaltres, de Toni Comin i Clara Ponsatí a l’hora solidària a Perpinyà, de Carles Puigdemont a la Maternitat d’Elna i, fa pocs dies, a una reunió a la Casa de la Vila de Pesillà de la Ribera amb una trentena de batlles i elegits nord catalans que han firmat la carta de suport als presos i exiliats polítics catalans.

El president Carles Puigdemont, el batlle Joan-Pau Billes i els elegits nord catalans reunits el 28 d’agost a Pesillà de la Ribera. (font: twitter.com/KRLS, de Carles Puigdemont).

A l’UCE Carles Puigdemont ha parlat de confrontació intel·ligent sense precisar com. Ara se’n sap una mica més. Se coneixen les línies principals del full de ruta, del programa del nou partit JxCat, preparat per Jordi Sànchez i membres de la nova directiva. És una proposta de ponència que han rebut els afiliats del nou partit per fer-hi esmenes i propostes pel congrés del 3 d’octubre. Serà una “revolta democràtica” basada en la “confrontació democràtica, pacífica i no violenta”. Com és habitual en un text d’intencions, no s’entra en el detall de les accions concretes. Ja veurem més endavant.

Malgrat tot se menciona que la confrontació se farà per les institucions i per la societat civil, amb mobilitzacions i desobediència. Els instruments seran el Consell per la República i l’Assemblea de càrrecs electes, és a dir per la base, tots dos relacionats amb Waterloo i per tant sense pressió del govern espanyol.

A la confrontació intel·ligent del discurs de Carles Puigdemont a l’UCE de Prada s’afegeix la revolta democràtica del preprograma, és a dir que se va desgranant idees i paraules claus del nou discurs per guanyar les pròximes eleccions al parlament de Catalunya i per liderar la reactivació del moviment independentista. Per ara, Esquerra Republicana no ha revelat els seus propis temes de campanya, llevat d’exigir l’obertura de la taula de diàleg amb el govern de Pedro Sánchez, que fa com si no sentia res. Ho seguirem.

Ada Colau : “M’estimes ? Jo tampoc !”

Evidentment en farem un seguiment. Ara ens vols parlar de política a Barcelona ?

Precisament d’Ada Colau. N’hauríem de parlar més car les seues actituds i les seues reflexions valen sous, car sovint impresentables. És potser bona persona, fa bona cara però té un pèl de demagògia. A demanda d’ERC i de JxCat el ple de l’ajuntament de Barcelona s’ha reunit dijous i ha aprovat de retirar la Medalla d’Or i els títols honorífics atorgats per la ciutat a l’ex-rei Juan Carlos de Borbón. La proposta era presentada per Ernest Maragall i Elsa Artadi, els líders dels dos partits a l’ajuntament. El text deia : “La monarquia espanyola s’ha caracteritzat històricament pels seus escàndols. Durant les últimes setmanes, en plena crisi sanitària i social, el rei Felip VI va admetre, sense vergonya, l’existència de possibles irregularitats en els comptes del rei emèrit”. Parla dels cent milions de Suïssa, de la fortuna personal de dos mil milions d’euros que el rei té a l’estranger, i demana a més que l’Estat investigui la corrupció de la monarquia i reafirma el dret a l’autodeterminació de Catalunya. No costa res de dir-ho.

Però el més interessant és el resultat del vot, que va ser positiu però d’un sol vot, amb només els quinze vots d’ERC i JxCat, contra catorze als partits monàrquics, PSC, PP i Ciudadanos, i l’abstenció dels deu regidors dels Comuns, entre ells la batllessa Ada Colau, que no han votat per treure la medalla. I Manuel Valls ? Doncs va ser absent. Segur que tenia ganes d’anar al lavabo al moment del vot, com han fet a Perpinyà en el passat certs consellers departamentals.

La batllessa de Barcelona Ada Colau durant el ple sobre la medalla d’or del rei Juan Carlos. Il·lustració de l’editorial de Vicent Partal a Vilaweb, títol : ”Colau i l’eterna inconsistència de l’esquerra caviar”, subtítol : “Colau és el paradigma d’una esquerra de fireta, inconsistent i flonja, que en realitat és poca cosa més que pura posa i gesticulació”. (font: Vikipèdia).

La història no s’acaba aquí car l’endemà, després de no aprovar la proposta, Ada Colau fa un twitt per tots els seus seguidors i per la premsa, en castellà (tradueixi) : “A Barcelona existeix ara una ampla majoria republicana que és a favor no únicament de retirar els honors a Juan Carlos I, sinó també que s’investiguin a fons les males pràctiques de la monarquia i impulsar els canvis legals per acabar amb la impunitat de la monarquia”. És collonut ! No vota a favor i se posa en capdavantera de la iniciativa. Protegeix la monarquia en no vota contra ella, i diu públicament el contrari. És realment impudència, ser poca vergonya i molt cara dura.

De fet, no és una novetat pels comuns, que són els campions de l’ambigüitat, a Barcelona, a Catalunya i a Madrid. Fa quatre anys que passa el mateix amb l’autodeterminació de Catalunya. Diuen que són a favor, però no la suporten i no han votat mai a favor al parlament. No parlem de la independència. En principi no són contra, però amb tantes condicions que la fan impossible. Mai no han dit francament que no la volen, car dins els seus votants hi ha independentistes com antiindependentistes. És exactament la posició del cul entre dues cadires. Amb a més, pel twitt d’Ada Colau, la hipocresia i l’engany de la gent. Me fa pensar a la dita : “M’estimes? Jo tampoc !”, “Tu m’aimes ? Moi non plus !”

Vet aquí comentaris sense embuts del nostre col·laborador Joan Becat. Moltes gràcies.

Referència àudio:

https://www.radioarrels.cat/podcast/802/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-01-de-setembre-del-2020

Commenter

Articles récents

Le message politique du président Quim Torra. Sur le coronavirus en Espagne et en France. La Croix de Sant Jordi à Aire Nou de Baó.
29 septembre 2020
Le président Torra comparait devant le Tribunal Suprême. Rentrée avec coronavirus en Europe et dans le monde. Un slovène gagne le Tour de France.
22 septembre 2020
Un 11 Septembre insolite, comme l’est aussi l’année. Quelle ligne politique suivra l’indépendantisme catalan ?
15 septembre 2020
Perspectives du processus d’indépendance de la Catalogne
12 septembre 2020
Le panorama politique de Catalogne. De la nécessité de maintenir les écoles ouvertes.
8 septembre 2020