RADIO ARRELS – 13 février 2015 – Chronique brève 12 – Joan BECAT
Nous en avons eu une démonstration concrète à travers le cas Pujol, où la commission du Parlement de Catalogne a sauté les normes diplomatiques et internationales entre États en convoquant des andorrans. Le gouvernement andorran y a remis bon ordre.
Bon dia. Ja sabem que Andorra és un Estat independent. Mes n’hem tingut una demostració concreta a través del cas Pujol.
No es tractava pas del batlle de Perpinyà – vosaltres sabreu si ell és un cas – sinó de l’expresident de la Generalitat i dels diners que la seva família ha amagat a Andorra. No parlaré del cas mateix ni de la instrumentalització política que se’n fa, a l’Estat espanyol i a Catalunya, ja que la justícia està fent la seva obra.
Us vull parlar de la Comissió parlamentària constituïda pel Parlament de Catalunya i presidida per un diputat de la CUP, aquest petit partit independentista, anti-sistema i de Països Catalans. Doncs aquesta comissió ha cridat a comparèixer Jordi Pujol i tot una llista de persones, entre les quals uns quants andorrans, ja que els diners incriminats són a Andorra. Per tant, van enviar convocacions.
La resposta no va venir dels convocats andorrans, sinó del Govern d’Andorra, que va fer saber al Govern espanyol (el seu homòleg com a Estat independent) i al Parlament de Catalunya que Andorra és sobirana, que els seus ciutadans són protegits pel seu Estat i que no han de donar comptes a ningú altre que a la justícia del seu país llevat que, en el marc dels tractats internacionals subscrits per Espanya com per Andorra, i a través dels governs i de les ambaixades, es facin les demandes adequades. Mentrestant, res de res.
Quina lliçó, quina bufetada! Amb tota la raó, Andorra ha recordat que no és un annex de Catalunya, que no se la pot tractar com qualsevol ajuntament o comarca de Catalunya o com una colònia, sinó com un país sobirà, cosa que no és Catalunya, tot i que la majoria dels seus ciutadans ho vulguin.
En trec la conclusió que els diputats de Catalunya – a la comissió hi ha diputats de tots els partits parlamentaris – han de fer reciclatges, ràpidament, per no fer faltes com aquesta si Catalunya es fa independent. Han de pensar com a elegits d’un país que vol ser sobirà i que respecta la sobirania dels altres.
Andorra no ha refusat que compareguin ciutadans andorrans a fora del seu Estat, simplement diu que els Estats democràtics i sobirans tenen normes dins les seves relacions i les han de respectar, car sinó no hi ha més relacions harmonioses possibles, ni seguretat de les persones.
Andorra és un Estat independent, membre de les Nacions Unides des del 1993, o sigui més de vint anys, i que no deu la seva independència a ningú. Són els seus ciutadans i els seus elegits els qui la van obtenir. Per tant Andorra no té cap deute envers ningú, car ningú els ha ajudat, ni de Catalunya ni de cap altre país.
Malgrat això el seu Cap de govern, Òscar Ribas Reig, en el seu discurs d’entrada a les Nacions Unides el juliol del 1993, va reivindicar la catalanitat d’Andorra i la seva pertinença a l’àrea catalana. Va dir: “El català és el nostre idioma oficial. És la llengua de Ramon Llull, Ausias Marc i Salvador Espriu, la que es parla des de Fraga fins a Maó i des de Salses a Guardamar, és en aquesta llengua, la catalana, que he vingut davant aquesta assemblea a parlar de pau, llibertat i fraternitat.”
