Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

Vers une guerre totale en Ukraine. Répercussions dans la vie politique en France.

RADIO ARRELS – 15 mars 2022 – Chronique d’actualité 332

Avec la forte résistance ukrainienne l’armée russe passe au bombardement indiscriminé des villes assiégées et va vers une guerre totale. La guerre en Ukraine change le style de la campagne électorale française et le candidat Macron déstabilise les autres candidats.

Cap a una guerra total a Ucraïna

Parlem de la guerra a Ucraïna. Anem cap a una guerra total?

Sí. Les imatges de la guerra a Ucraïna fan fredor, especialment les dels bombardeigs i de la població civil sota les bombes, dels morts, dels ferits, segurament molt més que el que se diu, dels que fugen. Però això és només un començament i tot indica que anirà a pitjor, car els generals russos de Vladimir Putin apliquen la tàctica que han assajat a Síria.

Com que troben resistència i que l’exèrcit rus té bastantes pèrdues, se passa a l’assetjament sistemàtic amb l’objectiu d’arrasar tot, matant tot el que es pugui, civils i militars, per a facilitar l’entrada de les tropes que assetgen.

Això passa perquè la resistència ucraïnesa és forta, eficaç i determinada. L’exèrcit ucraïnès no té prou potència, tancs, canons, i no té més avions per esperar guanyar la guerra, però és prou combatiu i armat, espacialment de míssils contra tancs i avions pels Estats europeus i els americans per fer molt costosa la victòria russa.

Els ucraïnesos anunciaven fa dos dies 1800 morts militars -deuen ser més- i els russos en reconeixen un poc menys de cinc cents, nombre molt minorat. En efecte, comptant les carcasses de tancs i vehicles russos destruïts, amb llurs carcasses visibles sobre les fotos des de satèl·lits, i comptant només els equipatges s’arriba a prop de deu vegades més. En aquest sentit, si no canvia les perspectives de la guerra, l’ajuda militar a Ucraïna ha portat fruits.

Per aquestes raons Vladimir Putin ha canviat d’estratègia, car els cadàvers de soldats joves comencen a arribar a llurs famílies a Rússia. Cal recordar que la revolta de les mares de soldats morts a l’Afganistan va ser un dels elements que va provocar la retirada de l’exèrcit rus d’aquest país. Per això Vladimir Putin acaba de prohibir les associacions de mares i les seues manifestacions públiques.

Perquè decidir bombardejar civils?

És el mateix que durant la segona guerra mundial, on s’han utilitzat els bombardeigs aeris massius de ciutats per atemorir la població, sense que tinguin resultats. Va començar Hitler contra Londres i les ciutats angleses quan va veure que no podria aconseguir la superioritat aèria, doncs que no podria fer una invasió.

Els anglesos i els americans van fer el mateix, no únicament sobre objectius dits militars com fàbriques. Equipaments, estacions de trens, ports, etc., sinó arrasant ciutats sense altre motiu que fer por i procurar que el govern cedeixi amb la pressió de la gent. Un general britànic ho va fins i tot teoritzar.

Són els aliats que tenen ara per ara el rècord de morts civils sense objectius militars ni necessitat de fer-ho. Hi ha molts exemples, com al juliol des 1943 el bombardeig de Hamburg amb desenes de milers de morts, o al final de la guerra el bombardeig sistemàtic de ciutats d’Alemanya. A Dresden seran 25.000 morts. A Mayence se tiraran més de 500.000 bombes en menys d’una hora. En total a Alemanya seran vuit cents mils morts civils, principalment per bombardeig.

Tot això no ha servit de res car la guerra se va acabar quan els aliats van avançar prou, quan els russos van prendre Berlin i Hitler se va suïcidar. Allavontes només els seus generals se van rendir.

L’únic cas on els bombardeigs de població civil van aconseguir la rendició d’un país són les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki que van provocar la rendició del Japó, amb un nombre de morts estimat a uns 220.000. Les raons són les mateixes que avui dia a Ucraïna. Els japonesos no volien rendir-se i lluitaven sempre, cosa que feia preveure molts morts americans per a conquerir el país. Per tant no poden donar lliçons a ningú.

Parlem ara de la nova estratègia russa.

El bombardeig de la ciutats ucraïneses obeeix a una altra estratègia. Atacar una ciutat amb tancs i tropes a peu és difícil i costós en vides de soldats. Se va comprovar ja en la conquesta d’Itàlia durant la segona guerra mundial. Per tant, una vegada assetjada, se la bombardeja indiscriminadament en dues fases. La primera per fer por als civils i provocar un èxode, i la segona per arrasar-la abans d’enviar les tropes d’assalt.

Com que fins i tot així hi pot haver massa pèrdues, Vladimir Putin ja ha enviat Txetxens, que en saben d’aquesta guerra bruta, i ara hi vol enviar mercenaris sirians, que també han fet i fan una guerra atroç al seu país. La conquesta de les ciutats ucraïneses se farà amb matances terribles, exaccions, cap pietat car a més, amb txetxens i sirians se pot pensar que serà també una oposició de creences i de civilitzacions. Me fa pensar a les tropes marroquines del general Franco durant la guerra civil, que tanta por feien a Espanya per la seua violència i ferocitat.

 

Vicent Partal a “La Pissareta” comenta la guerra de Rússia contra Ucraïna (font: VilaWeb, 08/03/2022).

 

Per tant nos hem d’esperar a partir d’ara a una guerra total a Ucraïna, sempre més difícil de suportar, pels ucraïnesos com per tots els europeus que la veuen sense possibilitat de canviar-ne l’evolució ni de parar-la.

Aquesta guerra nos obligarà també a fer tots una revisió de consciència. Nos havíem acostumats a veure les altres guerres recents o actuals com un espectacle, com qualsevol film documental sobre la segona guerra mundial o la del Vietnam. No pertorbaven gaire les opinions a França o a Europa. La gent més sensible al patiment dels afectats donava diners o medicaments, quedava marcada un temps i tothom passava a altra cosa.

Vaig insistir la setmana passada sobre el canvi que provoca l’agressió russa a Ucraïna en la nostra visió de les coses. Tenim la guerra com a casa. Els refugiats no són pobles llunyans i diferents per la civilització o les creences, que han suscitat vergonyoses reaccions xenòfobes a molts Estats d’Europa, a començar per França, tot i que no hagi rebut gaires refugiats sirians o afganesos.

Els refugiats ucraïnesos són europeus, d’un país de civilització cristiana, cosa que ha canviat la visió per l’opinió pública en general. L’esforç per a ajudar i acollir-los és remarcable i nos honora. Suposi i desitgi que d’ara endavant nos canviarà la visió de totes les guerres i de totes les poblacions que les pateixen.

Repercussions dins la vida política a França

Aquest conflicte entre Rússia i Ucraïna també repercussions dins la vida política a França.

Ho heu pogut constatar, la vida política interior és trasbalsada per la guerra a Ucraïna. Moltes coses que eren a debat o a primera plana de les informacions han desaparegut o passen al segon pla. És com si ja no interessaven tant les picabaralles polítiques a França i a Catalunya, i segurament que passa el mateix a tot arreu. Fins i tot el Covid19 ha esta desallotjat de la preocupació principal.

A França influeix directament sobre la campanya política de les eleccions presidencials, a favor del president Macron i en contra dels altres candidats, sigui perquè alguns s’han de defensar de ser antics amics o admiradors de Vladimir Putin, els Mélanchon, Zemmour o Le Pen, sigui perquè no són més audibles.

Per la seua banda Emmanuel Macron és, segons com gira el seu barret, el candidat Macron o el president Macron. Ha suprimit els seus mítings, fa reunions puntuals i visites aquí o allà, donant cada vegada elements del seu programa, i se dedica principalment a la gestió de la crisi ucraïnesa. No hi ha res a dir. Se’l criticaria si la negligia però li va molt bé, tant perquè evita els afrontaments directes amb els altres candidats com per la posició que li dona per sobre d’ells, a la de Gaulle.

Se li retreu sobretot de no participar a cap debat de la primera volta, només a la segona volta quan se coneixerà el seu contrincant. Perquè no ho faria? Primer, a diferència dels precedents que eren en una situació sense crisi, ell ha de gestionar la més gran crisi europea des de la segona guerra mundial. Segon, el 2017 cap president sortint no se presentava, car el president Hollande s’havia desistit. Calia doncs una confrontació entre els candidats. Ara no, encara que els altres li retreguin.

Hem vist un debat Zemmour-Pécresse. Segons les interpretacions Valérie Pécresse ha fet front o bé Zemmour se l’ha menjada crua. Triareu. Els organitzadors del debat a la tele han dit després que havien convidat els altres candidats. Mélanchon ha dit que sí i després que no i els altres han refusat. No els interessa parlar entre ells de programes i debatre. El que tots volen és tenir Macron al davant per li fotre garrotades, i res més.

Efectivament, llevat de Zemmour i Pécresse que han oposat els seus programes i prioritats -se’ls ha d’agrair- no se parla gaire de programes. Qui ho fa, destil·lant propostes, és curiosament el candidat Macron, que d’aquesta manera és mestre del temps.

Ha començat amb la proposta de supressió de la taxa audiovisual. És secundari però toca tothom i ha distret el galliner un parell de dies. Va passar després a una proposta de primer pla, la jubilació a 65 anys, com gairebé a tots els països d’Europa. França és un dels països on la jubilació és més d’hora, a 62 anys, amb Suècia i Noruega, però a aquests Estats a condició d’haver fet els anys de treball necessaris. És 65 anys a Espanya, Suïssa, Bèlgica, Àustria, Polònia. És 66 anys als Països Baixos, Portugal, Irlanda, Regne Unit, i és a 67 anys a Itàlia i Islàndia.

Aquest anunci ha fet parlar molt, amb un doble efecte positiu pel candidat Macron. És ell que fixa els temes que l’interessen i tothom se troba en l’obligació d’opinar. Continuarà així fins al final. De segon, sobre les jubilacions els mitjans de comunicació no han fet parlar els altres candidats, que d’una certa manera passen al segon pla, sinó els sindicalistes, la CGT al davant. Ells no se presenten i només han pogut repetir els seus arguments de fa dos anys i prometre una tardor calenta, i no feien referència al canvi climàtic.

Referència àudio:

https://www.radioarrels.cat/podcast/1614/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-15-de-marc-de-2022

Commenter

Articles récents

Que sortira-t-il aux législatives en Catalogne Nord? Un tournant dans la guerre en Ukraine?
31 mai 2022
Le gouvernement nouveau est arrivé. Plus de Catalangate. Extraditions, fugues i migrations de travail.
24 mai 2022
La trame du Catalangate est à découvert. Quelques brèves notices du front électoral.
17 mai 2022
Législatives : rien n’est simple, tout se complique. Le président Puigdemont choisit le Conseil pour la République.
10 mai 2022
Le scandale du CatalanGate, de proportions internationales. Le ballet des stratégies pour les législatives.
3 mai 2022

Archives