Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

Tout est à point pour le 14F en Catalogne. Nous avons des vaccins contre le Covid19. Carles Puigdemont joue à James Bond ?

RADIO ARRELS – 29 décembre 2020 – Chronique d’actualité 224

Les sondages prévoient une majorité absolue de l’indépendantisme en sièges et en voix, avec ERC devant JuntsxCat. Les lignes de ces deux partis divergent comme aussi leur interprétation du 1er octobre. Les vaccinations contre le coronavirus commencent, avec une relative tranquillité en France et chauvinisme d’État en Espagne. Le jour de Noël Carles Puigdemont se moque des services secrets espagnols et va seul en moto à Amer visiter sa famille.

Tot a punt pel 14F a Catalunya

Tractarem d’actualitat en aquest espai i començarem parlant de les eleccions del dia 14 de febrer a Catalunya sud.

Són eleccions autonòmiques, és a dir al parlament de Catalunya. Va ser com un regal de Nadal car, en els deu dies precedents se van conèixer totes les candidatures i qui les encapçalaria. Ja s’havien perfilat fa temps, però quedaven dubtes. Ha començat el tango dels sondeigs, passos endavant i passos en darrere. No en faltaran durant el més i mig que falta. Així sí, suposant que les eleccions se facin el 14 de febrer, perquè amb el Covid19 present i una nova onada previsible, és possible que siguin per més endavant.

Ara per ara, les principals previsions són que l’independentisme guanyarà, amb més diputats i amb una majoria absoluta de vots, cosa que no ha passat mai. S’apropava anteriorment del 50% però mai no l’havia traspassat. Evidentment hi ha canvis segons els partits, tant del cantó independentista com del cantó espanyolista, per utilitzar la terminologia del sud.

Seria Esquerra Republicana qui seria al davant, passant de 32 a 34 escons, i JuntsxCat vindria al darrera amb l’invers, passant de 34 a 31 escons. Ara bé, el sondeig és anterior a la candidatura de Carles Puigdemont, que pot introduir una nova dinàmica, com va passar fa tres anys pel 21 de desembre del 2017. La CUP pujaria de quatre a set escons. Però un govern ERC-JuntsxCat no tindria una majoria parlamentària si la CUP fa com per la legislatura que s’acaba, és a dir si s’absté o de vegades vota contra el govern.

Dins l’oposició molt més canvis. Esfondrament de Ciudadanos, que passaria de 36 diputats a només tretze, i belleu a deu. És una Berézina. Se’n aprofiten el Partido Popular, de quatre a set escons, els socialistes que passarien de disset a vint-i-set. Pot semblar molt però en realitat retrobarien els nivells anteriors. Vox entraria al parlament català, després d’entrar als parlaments de l’Estat i de gairebé totes les autonomies. El virus feixista també s’estén.

Això dit i esperant el pròxim sondeig, el que apassiona la premsa és saber qui arribarà primer d’ERC i de JuntsxCat i, per tant, qui presidirà la Generalitat i quina línia política l’emportarà. De tota manera sembla cert que tornaran a formar un govern junts perquè no tenen més remei. Esquerra Republicana parlava fa un any d’un nou tripartit amb els socialistes i els Comuns, que són els hereus dels comunistes, diverses esquerres i verds, però el candidat d’ERC Pere Aragonès ha declarat fa uns dies que era impossible governar amb els que retenen els presos polítics -i el seu líder Oriol Junqueras- a la presó. És lògic i té fins i tot moralitat política. Ara bé això no ha prohibit a ERC de votar el pressupost de Pedro Sánchez a Madrid, d’aquests mateixos socialistes, que fa tres anys que guarden els presos polítics a la presó. Recordi que van ser empresonats set mesos sota el govern de Mariano Rajoy i 31 mesos sota els socialistes. Se pot transformar l’adagi de Blaise Pascal: “Vérité en deçà des Pyrénées, erreur au-delà”, en: “Veritat a Madrid, error a Barcelona”. Si és JuntsxCat que arriba primer serà més senzill car no tenen cap altre soci de govern que ERC i la CUP, si s’hi volia posar.

Habitualment és el cap de la llista de la província de Barcelona que és el candidat a la presidència de la Generalitat, doncs Pere Aragonès i Carles Puigdemont. S’entén perquè aquesta circumscripció té 85 diputats sobre els 135 del parlament, quan Tarragona en té divuit, Girona disset i Lleida quinze. Les capçaleres de les dues llistes són molt diferents. A Esquerra Republicana són tres fidels militants al partit, que hi han fet carrera. Pere Aragonès, que acaba de fer 38 anys el mes passat, ha viscut pel partit i del partit des de l’edat de setze anys. Sempre ha tingut càrrecs dins el partit i n’ha viscut. La segona, Laura Vilagrà, alcaldessa de poble i diputada, és també una política de professió. El tercer, Roger Torrent, és l’inconsistent president sortint del parlament. A JuntsxCat, després de Carles Puigdemont hi ha Laura Borràs, professora universitària de lingüística i recentment consellera de la Generalitat i diputada a Madrid. El tercer és Joan Canadell, l’empresari independentista que ha guanyat la Cambra de Comerç de Barcelona a les forces conservadores i de dretes.

Els principals punts de discrepància entre les dues formacions independentistes són la línia política i la interpretació que fan de l’1 d’octubre. ERC té una línia de prudència i d’espera (d’attentisme dirien en francès) basada sobre la gestió de l’autonomia i el pacte amb el govern de l’Estat. JuntsxCat té a l’invers una línia voluntarista de confrontació amb l’Estat, a Catalunya, a Madrid i a Europa. Esquerra Republicana diu: no sem prou, cal més votants i esperar encara més eleccions. Considera que l’1 d’octubre va ser una etapa i que cal girar full, cal passar a altra cosa i cercar un altre camí. JuntsxCat considera que el referèndum de l’1 d’octubre és vàlid, que és un mandat i que la declaració d’independència del 27 d’octubre 2017 s’ha de fer efectiva a partir d’ara, dins la pròxima legislatura. Per JuntsxCat el referèndum ha donat més votants que qualsevol altre referèndum fins ara a Espanya o que el Brèxit, tot i que va ser estroncat. És veritat car el Sí al referèndum per la independència és el 38% de tots els electors i el Sí al Brèxit va ser només del 37%, tot i que era majoritari entre els votants. Sobre aquesta base de 37% el Regne Unit s’ha separat de la Unió Europea i no s’ha fet cap altre referèndum. Per tant Junts diu que la base de 38% del referèndum de l’1 d’octubre és vàlida i que el resultat s’ha d’aplicar.

Aquestes dues línies van ser afirmades recentment. Per JuntsxCat és el programa “Preparem-nos” fet públic fa una setmana i del qual hem parlat la setmana passada. Per Esquerra Republicana és un interviu del cap de llista Pere Aragonès de fa deu dies on diu que cal “sumar molta més gent a la causa”, i en el seu llibre: “Pere Aragonès, l’independentisme pragmàtic”, diu que han de ser 70 a 80% a favor d’un altre referèndum i no un 50%. Fa tres mesos el president del partit, Oriol Junqueras, sempre a la presó, declarava: “Una confrontació amb l’Estat espanyol porta a perdre”. Queda clar que ERC no se vol confrontar a l’Estat. Per tant dos punts de vista oposats per, en principi, un mateix objectiu. Ho seguirem.

Ara tenim vacunes contra el coronavirus

Ens interessa un altre fet important d’actualitat com és el coronavirus.

Els últims dies han arribat les primeres vacunes a tots els Estats europeus, arreu el mateix dia des del laboratori belga que les fabrica sota llicència americana, llevat d’uns quants països de l’est de l’UE on arribaran d’altres laboratoris. Són productes gratuïts i pagats per la Unió Europea que ha negociats per tots els Estats membres la quantitat i el preu, per assegurar igualtat entre tots els ciutadans europeus. Una molt bona cosa, on tothom pot veure la utilitats de ser units i que hauria de passar per altres temes.

Les caixes i containers de vacunes congelades van ser filmades arreu. Llur arribada a cada Estat i les primeres persones vacunades van sàller a les televisions de tots els països, com si fos un regal de Nadal. Això ha fet aparèixer un detall. A tot arreu les caixes de cartró portaven com és normal i útil les mateixes indicacions del laboratori i del contingut, llevat d’Espanya on el govern havia pagat caixes especials que portaven a tot color la bandera espanyola, l’escut de la monarquia i “Gobierno de España”. Tenien por que se perdéssim les vacunes? Era Espanya que havia fet la vacuna? Tot simplement era propaganda. Significava: mireu el que fa el govern d’Espanya per vosaltres i no recordeu més les desenes de milers de morts que ha provocat aquest govern per la seua incúria.

A França s’ha començat a vacunar, però com feia camí la tortuga de la faula de La Fontaine, a poc a poc. Unes quantes vacunes ara per les fotos, després deixarem passar festes, després seran els pensionaris de les EHPAD, que durarà tres mesos, a la primavera la gent gran i cap a l’estiu qui vulgui. Com si s’esperés que arribin altres vacunes, com la de l’Institut Pasteur, a finals del 2021. Això significa que, si la gent vacunada serà protegida, el coronavirus continuarà escampant-se sempre durant tot el 2021. Haurem de continuar a ser prudents i és probable que coneixerem encara restriccions de moviments i tancaments de comerços i activitats. Però aquesta vagada amb l’esperança al final d’una solució real.

Il·lustració de l’article de Vilaweb del 26 de desembre: “El vaccí arriba a tot Europa, però a l’estat espanyol porta bandera” (foto: Ministeri de sanitat d’Espanya).

Carles Puigdemont fa de James Bond

Tornem a parlar de política, de Carles Puigdemont que fa de James Bond?

És l’anècdota de la setmana, i és efectivament digne de les pel·lícules d’en James Bond. Se’n parlat i se’n parlarà, però no resisteixi al de us ho explicar, com qui sall d’un cinema i ho comenta als amics. És el diari internet La República d’ahir, dia dels Sants Innocents, que ho explica en exclusiva en un article de Gerard Sesé, amb fonts i fotos de l’entorn del mateix Carles Puigdemont, segons diu.

Se sap que el president Puigdemont ha passat els dies de Nadal a Catalunya Nord. És seguit en permanència pels serveis secrets, la policia i l’exèrcit espanyols, amb espies, com a les pel·lícules. Exactament. Té els seus telèfons punxats. Això és el decorat. Ara què ha fet? Doncs el dia de Nadal ha decidit anar a veure la seua família a Amer, el seu poble de la Selva, tocant a l’Empordà, ja que era tant a prop, a Catalunya Nord. S’hi jugava molt car a Espanya podia ser detingut a tot moment. Ara les peripècies.

Per trampejar els espies i deixar creure que era sempre a Catalunya Nord ha deixat els seus telèfons mòbils oberts i funcionant a dues cases de Tesà i de Cotlliure. La policia espanyola podia creure -i ha cregut- que se quedava a casa com tothom el dia de Nadal. A més, pels que vigilaven l’edifici va posar un ninot, un maniquí, una silueta dins la casa, visible per la finestra per deixar creure que descansava, com qui llegeix o mira la tele. Mentrestant, sall per la porta del darrere i amb un amic puja dins una furgoneta que el porta a Prada. Aquí agafa una grossa moto, vesteix un equipament de motorista amb casc i marxa sol cap a Catalunya. La persona que li ha deixat la moto vol quedar desconeguda. L’article de La República només dona una pista. Seria un entrenador català que se cuida d’un equip de futbol anglès. Realment, ningú no podria suposar qui és i el seu anonimat queda ben preservat.

En moto, Carles Puigdemont ha passat per Prats de Molló, el Coll d’Ares i cap al seu poble d’Amer on l’esperava la família. Al cap d’unes hores i d’intercanviar WhatsApp i fotos amb Pilar Rahola, va tornar a Catalunya Nord, sempre sol i en moto. Un pam de nas als serveis d’intel·ligència espanyols -que d’intel·ligència molt poca- i un gran risc, car podia ser detingut.

De fet va anar d’un pèl. A Molló, a la frontera, en el marc dels controls que se fan aquests dies pel coronavirus, va ser aturat per una parella de Mossos d’Esquadra per un control de rutina. Va ensenyar el seu carnet d’identitat, no el seu de Carles Puigdemont sinó el fals, com fa el James Bond, amb el nom de Pere Junqueras. El van deixar passar. L’article diu que quan marxava, segons rumors, un dels Mossos li hauria dit: “Bon Nadal, president”.

Però evidentment hem de precisar quan aquesta notícia va ser publicada, el 28 de desembre.

Ahir, el dia dels Innocents.

Doncs La República fa fort per aquest dia.

Exactament.

Sembla que sigui per cinquè any consecutiu la notícia més comentada de les innocentades.

Sí. M’agrada i m’ha fet plaer de us ho dir.

Referència àudio:

https://www.radioarrels.cat/podcast/950/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-29-de-desembre-del-2020

Commenter

Articles récents

Que sortira-t-il aux législatives en Catalogne Nord? Un tournant dans la guerre en Ukraine?
31 mai 2022
Le gouvernement nouveau est arrivé. Plus de Catalangate. Extraditions, fugues i migrations de travail.
24 mai 2022
La trame du Catalangate est à découvert. Quelques brèves notices du front électoral.
17 mai 2022
Législatives : rien n’est simple, tout se complique. Le président Puigdemont choisit le Conseil pour la République.
10 mai 2022
Le scandale du CatalanGate, de proportions internationales. Le ballet des stratégies pour les législatives.
3 mai 2022

Archives