Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

Toujours le Covid19, mais nous avons la solution. Enfin des négociations pour former un gouvernement en Catalogne. Information partiale.

RADIO ARRELS – 30 mars 2021 – Chronique d’actualité 237

Après une année de Covid19 sans remèdes il y a la solution par la vaccination. Rétrospective de l’évolution de l’épidémie jusqu’à des niveaux inimaginables il y a un an. Pendant la première session d’investiture le candidat d’ERC Pere Aragonès n’a pas été investi faute d’un accord de législature qui rapproche les programmes des partis indépendantistes. Le nanosatellite catalan est annoncé à Madrid comme un succès espagnol sans citer son nom Enxaneta, ni la Generalitat, ni la Catalogne.

Sempre Covid19, però tenim la solució

Sempre parlarem i continuarem parlant del Covid19

És al març de l’any passat, fa just un any quan sembla que sigui a un altre segle, que se va començar a estendre l’epidèmia del coronavirus i que va començar el primer confinament. Allavontes ningú no sabia què fer. No hi havia medicaments, no hi havia vacunes, teníem el sentiment d’una enorme impotència, fins i tot se podia dubtar de la ciència. Només se podia recollir els malalts -quan era possible- i dona’ls-hi oxigen quan s’estofaven massa i deixarlos morir.

Mirava les estadístiques que havia notat per la primera crònica on vaig parlar de l’epidèmia del coronavirus, que no se deia encara Covid19. Sembla realment un altre món i se veu fins a quin punt nos hem acostumats amb els morts i la contaminació, com una fatalitat que alguns assumeixen fins al punt de refusar els gestos de protecció i les limitacions de desplaçament i de reunió. Doncs a finals de març del 2020 a França teníem 676 morts per coronavirus i divuit mil casos censats, Espanya ja era a 2.182 morts i trenta-tres mil casos, sobretot a Madrid i a Barcelona, i Itàlia era la més tocada amb seixanta mil casos i 6.500 morts, nombre que espantava tothom.

Un mes després, a finals d’abril, el nombre de morts havia estat multiplicat per vint a França, per deu a Espanya i per quatre a Itàlia, tots tres Estats amb de dinou a vint-i-quatre mil morts. En realitat eren molt més car només se comptabilitzaven els morts comprovats en els hospitals, cosa que continua fent Espanya, minorant doncs les xifres reals. Els governs no sabien què fer. Molta gent angoixada i terroritzada i arreu un sentiment d’impotència. Començava la contagió forta als Estats Units on Donald Trump deia que amb la primavera tot s’acabaria, i arreu del món. Egoisme i lluita entre països per aconseguir mascaretes i productes pels hospitals, Un sentiment general de tornar enrere, com en les pel·lícules de ciència ficció.

Però no havíem conegut el pitjor. Arreu al novembre, a la tardor durant el segon confinament, eren lluny els pocs milers de morts de la primavera ja que a França érem a cinquanta-dos mil morts, tots comptabilitzats, Espanya amb quaranta-quatre mil, però prop de la meitat no comptats, i dos cents setanta mil als Estats Units. Sempre cap remei ni medicaments eficaços per combatre la malaltia, cap perspectiva, llevat de l’anunci d’assaigs en curs de vacunes a diversos països. Un horitzó tapat.

És al desembre i al gener, sense creure-hi massa, que hi ha una petita llum d’esperança. Al mig de dubtes i de polèmiques -que personalment m’han fet dubtar dels metges i científics que se venen a contradir cada dia a la televisióarriben les primeres vacunes. Si sempre no hi ha remei però hi ha la solució, la vacunació per a tothom. És el que va passar fa seixanta anys contra les malalties contagioses que abans mataven i que s’han erradicat amb la vacunació obligatòria pels nins a l’escola i pels homes joves que feien el servei militar, allavontes tothom. Nos trobem avui en la mateixa situació: no tenim remei però tenim cada vegada més vacunes fiables i disponibles.

Per qui tindria dubtes sobre aquesta necessitat, on en sem del balanç a finals de març del 2021? Pensi a Donald Trump que per se treure de sobre l’acusació de mala gestió de la crisi deia, agafant les xifres més extremes de les previsions, que amb cent o dos cents mil morts haurien fet el job. Doncs el job no ha estat fet car són avui són avui cinc cents cinquanta mil morts, mig milió. França n’és a noranta cinc mil, vint mil més que fa quatre mesos i continua, Itàlia a cent deu mil i el Regne Unit a prop de cent trenta mil, o sigui, o sigui trenta mil més que fa quatre mesos. Alemanya, que fa sis mesos semblava que se’n sallia millor que els altres és a setanta sis mil morts, més de vint mil que fa quatre mesos. S’entén que la cancellera Merkel se faci dolent sang.

Per tant l’epidèmia és sempre tant forta, i fins i tot s’accelera, quan les vacunacions comencen a tocar més gent i progressivament reduiran l’epidèmia. Però són encara sis mesos de situació intermediària a aguantar. Ara bé, aquesta vegada és cert que hi ha la solució, individual i col·lectiva. Quan podreu, quan serà el vostre torn, feu-vos vacunar. No hi ha cap més remei. Qui no ho farà hi té dret, però significa que accepta per ell, pels seus i pels altres el coronavirus per anys o per sempre. Com per altres coses, la llibertat té un preu.

Per fi, negociacions per formar govern a Catalunya

Reflexions del nostre cronista Joan Becat sobre l’actualitat al voltant del Covid19. L’actualitat política passa per la Generalitat, on per fi hi ha negociacions per formar govern a Catalunya.

Divendres la primera sessió del nou parlament de Catalunya va acabar sense la investidura de Pere Aragonès. Van votar a favor els diputats d’ERC i de la CUP, se van abstenir els diputats de JuntsxCat i evidentment va votar en contra l’oposició. L’argument de Junts era que no hi havia cap acord de govern o de legislatura, cosa que s’entén car no hi ha cap coalició de govern, a Catalunya com a França o altres llocs sense qui hi hagi abans un pacte o un acord de compromís entre els diferents partits, on tots fan concessions.

No era el cas per ERC on, en el seu discurs de programa, Pere Aragonès va desgranar el programa electoral d’ERC, sense cap concessió al de Junts, i els acords amb la CUP. Hem vist la setmana passada que les concessions a la CUP no eren gaire, essencialment socials i no polítiques. Per tant mantenien intacte el programa d’ERC, basat sobre diferir la independència i sobre el diàleg amb l’Estat, que fa un any i dos mesos que teòricament hi és però que no s’ha produït.

Pere Aragonès entrant al parlament. Il·lustració de l’article d’Odei Etxearte a Wilaweb: “El
primer no a Aragonès: el temps juga contra ERC i la fotografia, contra Junts” (font: vilaweb.cat,
27/03/2021).

En el debat s’ha sentit la portaveu de la CUP retreure a Junts la seua abstenció, dient que ells havien fet els deures. Era una nota humorística – suposi involuntària- veure la CUP retreure a un altre partit independentista el que ella havia fet fins ara, abstenir-se.

Com s’ha arribat a una investidura sense acord de govern, quan fa un mes i mig que s’han fet eleccions? De fet, per imposar el seu programa, és a dir descartar la línia i la persona de Carles Puigdemont i el Consell de la República, va jugar el rellotge, retardant la negociació amb Junts i privilegiant durant dues setmanes els contactes amb els Comuns, els socialistes i la CUP per fer un govern d’esquerres. Fins i tot els socialistes van proposar a ERC que fessin un govern sols i que ells s’abstindrien. Però la condició era abandonar la independència. Tot i que ERC la vulgui postposar era massa gros per acceptar-ho. Només quedava l’acord entre els tres partits independentistes.

Allavontes ERC va provar de fer una altra tàctica política coneguda, el cop del billar a tres bandes. És a dir negociar un acord amb la CUP i, sense negociar amb Junts -llevat de les places al govern- obligar-los a votar la investidura en nom de l’independentisme. No s’ha fet car implicava liquidar tot el que se feia des de l’exili. Els esculls principals eren dos: el Consell per la República que no vol ERC, tot i que hi té un representant, i els diners, en aquest cas les ajudes d’Europa per superar la crisi del Covid19 que ERC vol guardar, quan les finances haurien d’anar a Junts, és a dir l’invers del que s’havia fet amb el govern precedent.

Per tant avui dimarts si hi ha un acord de govern entre ERC i Junts -poc probable- que admeti clarament el Consell per la República, que ERC ha boicotejat quan hi podia participar amb molta influència, Pere Aragonès serà investit president de la Generalitat. O bé no s’ha arribat a cap acord de legislatura i la investidura no se farà.

Què pot passar? Doncs el que ha passat a l’inici del 2018 quan s’ha refusat la investidura de Carles Puigdemont, després la de Jordi Turull, per acabar votant la de Quim Torra. Doncs continuar negociant i fer una nova sessió del parlament quan hi hagi acord de govern. Hi ha per això dos mesos, car sinó hi haurà noves eleccions. Les podem descartar car els tres partits independentistes s’han d’entendre. Així ho han dit els ciutadans de Catalunya que han enviat trenta-dos i trenta-tres diputats per Junts i per ERC. No hi ha un vencedor clar, sinó gairebé un empat. Els electors han enviat un missatge. No rebutgen cap dels dos programes sinó que obliguen a una entesa i a una barreja de les dues propostes. Ho seguirem.

Informació parcial

Abans d’acabar parlem d’una informació parcial?

El nanosatèl·lit català Enxaneta enviat a l’espai el dilluns de la setmana passada funciona i envia cada dia les informacions que recull dels censors repartits sobre tot el territori de Catalunya. Us vaig dir que era una iniciativa de la conselleria de política digital de la Generalitat i de l’Institut d’Estudis Espacials format per les tres principals universitats de Catalunya.

Però com explicar aquesta informació des de Madrid? Ho ha reeixit, amb molt poca objectivitat i esbiaixant la realitat el diari Expansión, reprenent una informació de Actualidad aeroespacial, una revista especialitzada espanyola, amb el mateix títol: “Un cohete Soyuz2 con el satélite español de Sateliot fue lanzado desde Baikonur”.

En un twitt el conseller Puigneró utilitza la ironia: “I tot el nanosatèl·lit es converteix en un gran èxit espanyol”. En aquests articles no sallen les paraules Enxaneta, Generalitat ni Catalunya. Si per les coses més neutres s’esbiaixen i se censuren les informacions, com voleu que hi hagi a Madrid una informació correcta dels esdeveniments socials o polítics que passen a Catalunya?

Referència àudio: https://www.radioarrels.cat/podcast/1078/la-cronica-dactualitat-de-joan-becatdimarts-30-de-marc-del-2021

Commenter

Articles récents

Jean Castex obtiendra le TGV Perpignan- Montpellier ? L’indépendantisme occupe à nouveau la rue. Les parcs à thème ou comment réinterpréter l’histoire.
14 septembre 2021
Les altérations du lit de la Tet. Tous les papiers de Salamanca ne sont pas revenus.
7 septembre 2021
Vers un nouveau référendum en Écosse. La fin des guerres coloniales.
31 août 2021
L’aéroport de Barcelone, extension, polémiques et solutions. L’Université Catalane d’Été, focus de la politique catalane.
24 août 2021
En Afghanistan l’histoire se répète. Aurons-nous un jour Perpinyà-Platja ? Faire du catalan une langue normale.
17 août 2021