Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

Toujours des polémiques autour de la cloroquine. Tourisme et déconfinement. Cocus et payer les musiciens.

RADIO ARRELS – 26 mai 2020 – Chronique d’actualité 193

La cloroquine est utile depuis longtemps contre la malaria et fait polémique pour le Covid19. Mais des études plus sérieuses commencent à sortit aux États Unis et en Catalogne. L’Espagne déclare s’ouvrir au tourisme étranger le 1er juillet, comme la Grèce, et l’Italie le 3 juin, pendant que le Royaume Uni déclare fermer ses frontières aux visiteurs. Pedro Sánchez a fait un pacte avec Ciudadanos à condition que ne soit pas reprise la table de dialogue avec la Catalogne. ERC a permis son investiture et s’est faite toréer.

Sempre polèmica al voltant de la cloroquina

L’actualitat vista pel nostre cronista. Começarem amb la polèmica al voltant de la cloroquina. 

Personalment no tinc una opinió decidida sobre aquest tema, car hi ha avisos molt contrastats dels especialistes, que sovint fan pensar que els uns passen comptes amb els altres, en el món sense pietat, “le monde impitoyable” dels professors de medicina, que són com el Dallas del famós J.R. Ewing. Però vaig seguint la qüestió, com tothom, marcant punts. 

Amb l’epidèmia del coronavirus hem après que la cloroquina era un medicament conegut des de fa molt de temps i eficaç contra el paludisme, és a dir la malària. També hem sabut que un derivat, l’hidroxicloroquina, s’utilitza ja fa temps a Europa per tractar la poliartritis i algunes al·lèrgies. Per tant se coneix perfectament aquesta molècula, els seus efectes positius, que acabi de dir, i les seues contraindicacions. 

La principal és que augmenta els riscos cardíacs per la gent que té el cor fràgil. Per tant no els hi cal donar, per la malària com pel coronavirus. Doncs, no trobi lògic que els professors oposats al professor marsellès Didier Raoult retreguin que la cloroquina augmenta la mortalitat per insuficiència cardíaca. “La belle affaire”, no els hi calia donar que se sabia que era una contraindicació ! Per tant aquest contraargument cau per mi, cosa que no vol dir que la cloroquina és un bon medicament contra el coronavirus. 

Pres sota la pressió mediàtica, el decret del govern francès del mes de març que autoritzava el seu ús me sembla molt suspecte. Des de l’inici l’he vist com una trampa, com se’n fan tantes en el món universitari. Constati primer que el professor Raoult ho recomanava a l’inici de la malaltia. A Barcelona l’epidemiòleg Oriol Mitjà, especialista del paludisme i altres malalties tropicals, també el va utilitzar a l’inici< per a evitar la contagió. Però, curiosament, el ministre de la salut francès, ell mateix metge, només ho va prometre per les formes greus, al final, gairebé pels malalts condemnats pel Covid19. Evidentment és lògic que no sigui eficaç i això no demostra rec. Especialment no demostra que la cloroquina sigui ineficaç, car per comprovar-ho calia fer proves serioses amb malalts a l’inici de lla seua infecció. Que sapigui, no s’ha fet a gran escala. 

Diumenge nos van arribar dues notícies més. La primera és un estudi d’investigadors americans publicat a una revista científica anglesa que posa en dubte l’eficàcia de l’hidroxicloroquina dins el tractament del coronavirus. Nota també els casos de morts per problemes cardíacs. Se basa sobre les observacions de centenars d’hospitals a tots els continents. Per tant té una base sòlida. No se li pot retreure la improvisació ni les maniobres que hem presenciat a França. Diumenge mateix L’Indépendant en feia la seua portada i el ministre francès de la salut Olivier Véran, basant-se sobre aquest estudi, porta el cas davant del Consell de la Salut Pública, que molt probablement dirà el mateix i aconsellarà que se tregui el decret que l’autoritzava pel coronavirus. 

L’altra notícia nos arriba de Barcelona. S’està esperant els resultats d’un estudi seriós que s’hi ha fet sobre l’ús de l’hidroxicloroquina a l’inici de la malaltia. Sota els auspicis de l’OMS, l’Organització Mundial de la Salut, l’assaig clínic ha mobilitzat 150 investigadors, que han seguit 3.000 malalts. És Oriol Mitjà que ha informat de la seua pròxima presentació. Aquest epidemiòleg català ha estat encarregat pel president Torra d’assessorar la Generalitat. Ha estudiat si el tractament per hidroxicloroquina de la gent pròxima d’un malalt amb coronavirus podia reduir el risc de propagació de la infecció. És la intuïció del professor Raoult, en les condicions que ell proposava, i no com se va permetre a França en els hospitals. Me triga de saber que dirà per tenir, després de l’estudi americà, una segona opinió fidedigna. 

Ara bé, que els perillosos i poderosos titelles, els guignols d’en Donald Trump i Jair Bolsonaro diguin que prenen cloroquina no és per jo cap prova ni cap assaig clínic, sinó una nova pantalonada d’aquests dos sinistres individus, responsables d’un desastre sanitari al seu país. 

Turisme i desconfinament 

Aqueixa és la situació. Continuarem parlant del coronavirus amb turisme i desconfinament. 

Evocàvem la setmana passada la importància del turisme pels Països Catalans i les decisions abruptes de Pedro Sánchez sobre el tancament de les fronteres terrestres espanyoles. Nos demanàvem, dins el pols que oposava sobre aquest tema Emmanuel Macron i Pedro Sánchez, qui baixaria primer els pantalons. Doncs la resposta no ha trigat gaire : és Pedro Sánchez que ha posat el seu cul a l’aire. Ha anunciat que els turistes estrangers seran admesos dins l’Estat espanyol a partir de l’1 de juliol, és a dir com Grècia. Hauria pogut ser abans, com a Itàlia que ho farà el 3 de juny sense quarantena. Com aquest senyor que accepta de fregar els plats a condició de tenir aigua calenta, doncs ho farà, però més tard. Na ! Què s’ha cregut aquest Macron ! 

Ara és el Boris Johnson que fa la guitza al nostre Macron. Com ho va declarar Pedro Sánchez la setmana passada, ara és el primer ministre anglès que bloqueja la seua frontera i imposa una quarantena a qualsevol persona que entri al Regne Unit. Immediatament l’Emmanuel Macron ha fet servir la mateixa contraataca que li ha reeixit amb Espanya : França aplicarà la mateixa mesura per les persones provinent del Regne Unit que vinguin al continent per França. Això el pot molestar bastant car bloquejarà de fet les relacions a través del túnel sota la Mànega, entre Dover i Calais. 

Fet i fet, són com els episodis del Zorro que nos tornen a passar cada setmana a la televisió. També ho seguirem per episodis. 

Cornuts i pagar el ball 

De Pedro Sánchez en parlarem encara amb el pacte que ha fet amb Ciutadans. 

No s’entén on vol anar Pedro Sánchez, que canvia les seus aliances d’un dia per l’altre, com si volgués que se tit fora el seu govern. Davant la negativa d’ERC de votar o d’abstenir-se per la reconducció per quinze dies més l’estat d’alarma, que dona més poders al govern de Madrid i treu competències a les autonomies, doncs a la Generalitat, Pedro Sánchez ha buscat altres aliats. ERC demanava en compensació que la Generalitat tornés amb les seues competències i que se reprengui la taula de diàleg amb Catalunya. 

Pedro Sánchez se’n ha sallit amb una nova pirueta política. Primer, com sempre, ha comprat el vot dels bascos amb més inversions, i segon ha pactat amb Ciudadanos, que han acceptat de votar per Pedro Sánchez l’estat d’alarma a condició que no se reprengui la taula de diàleg amb Catalunya. Han sallit a la premsa com els salvadors de la pàtria, l’espanyola és clar. 

Doble avantatge per Pedro Sánchez, D’una banda aconsegueix l’acord amb Ciudadanos, que volia des de l’inici. Recordareu que va pactar amb ERC perquè Ciudadanos havia rebutjat la seua oferta. Ara els té al costat. No deixa de ser estrany veure junts l’esquerra més esquerrana de Podemos amb la dreta dura de Ciudadanos. Salvar la pàtria s’ho val tot. 

D’altra banda Pedro Sánchez té l’excusa per desfer-se dels compromisos amb ERC, que li havien permès de formar govern, fa només cinc mesos. El gran argument d’ERC per fer Pedro Sánchez cap de govern era la famosa taula de diàleg Generalitat-Estat, que de fet no haurà funcionat mai. 

Això vol dir que ERC s’ha fet passejar, que s’ha fet torrejar. És una cosa que se veia venir. El punt fort d’ERC era que aconseguia un diàleg amb l’Estat, donant el seu suport sense compromisos reals de Pedro Sánchez, Aquest havia aprovat la repressió a Catalunya i en dos anys havia canviat sovint de posicions. Se sap que no té paraula. Se’n té una altra prova. 

La fotografia oficial després de l’acord entre el cap de govern socialista Pedro Sánchez i la
presidenta de Ciudadanos Inés Arrimadas (font: catalunyadiari.com).

I ara, què farà ERC ? Tornar cap a la línia Puigdemont i vers la in dependència ? O bé empassar-se totes les colobres per quatre inversions – que després no se compliran, com ja ha passat – i jugar avui el trist paper que tant ERC ha retret a Convergència en el passat, no fa encara gaire temps ? 

Referència àudio: https://www.radioarrels.cat/podcast/647/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat-dimarts- 25-de-maig-del-2020

Commenter

Articles récents

Pedro Sánchez et Emmanuel Macron font le bras de fer. Tensions ultras dans la rue à Madrid. La vie politique de toujours revient en France.
19 mai 2020
Barcelone redeviendra une grande ville de congrès et de foires. En Europa, déconfinement à la carte.
12 mai 2020
La pandémie continue. L’Europe se déconfine. L’indépendantisme catalan devra s’adapter au coronavirus.
5 mai 2020
La Generalitat de Catalogne a finalement son budget. La pandémie du Covid19 s’approfondit dans le monde.
28 avril 2020
Déconfinement et coronavirus pour longtemps. Jean Castex, le nord-catalan de l’année. Les militaires espagnols devraient se taire.
21 avril 2020