Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

Pedro Sánchez et Emmanuel Macron font le bras de fer. Tensions ultras dans la rue à Madrid. La vie politique de toujours revient en France.

RADIO ARRELS – 19 mai 2020 – Chronique d’actualité 192 

Pedro Sánchez ferme les frontières terrestres de l’Espagne aux visiteurs étrangers, avec une quatorzaine de confinement obligatoire. Le président Macron en fera de même pour les Espagnols qui entreront en France. Mettant à profit la crise du coronavirus, la droite espagnole et l’extrême droite de Vox essaient de faire démissionner Pedro Sánchez et cherchent à créer une atmosphère tendue dans les rues de Madrid. Avec le second tour des élections municipales fin juin viendra une normalité politique retrouvée.

Pedro Sánchez i Emmanuel Macron fan el pols 

Ens vols parlar avui dia de Pedro Sánchez i d’Emmanuel Macron que fan el pols. 

Efectivament, el primer ministre espanyol i el president de la República Francesa fan el pols aquesta setmana, fan “un bras de fer”, a veure qui cedeix el primer. Cal dir que Pedro Sánchez té un do personal, una capacitat política realment original, la de posar-se a l’esquena els dirigents dels principals Estats de la Unió Europea. Fa poc hi havia el Regne Unit que feia la guitza a tothom. Ara, amb els dirigents de Hongria i de Polònia, Pedro Sánchez és un dels pocs a tenir aquest desencert. I ho fa amb molta consciència. 

Fa unes setmanes va criticar molt durament la posició d’Alemanya, qualificant- la d’egoista i poc solidària, cosa que va molestar molt la senyora Angela Merkel. Com a política d’experiència no va contestar ella mateixa, sinó que ho va fer el seu partit mitjançant la fundació Conrad Adenauer que, en un informe demolidor basat sobre fets reals, criticava la gestió de la crisi del coronavirus per Pedro Sánchez. El deixava més baix que terra. 

Ara, li ha passat pel cap de decidir de tancar les fronteres terrestres d’Espanya, és a dir amb França i Portugal, als visitants estrangers, imposant una catorzena de confinament obligatòria. Quin visitant per raons de comerç i negocis, quin turista que vol passar uns dies a Catalunya o a Espanya hi anirà si queda tancat durant catorze dies ? És tancar les fronteres al turisme de manera molt directa, quan és un dels principals recursos de l’Estat. Caldria rellançar-lo, al contrari.

Aquest sacrifici del turisme toca les comunitats autònomes espanyoles de manera molt diferent. Dels 83 milions de turistes de l’any 2019 un quart van a Catalunya, la principal regió turística d’Espanya, seguida per les Illes Balears i pel País Valencià. Aquestes tres comunitats catalanes representen més de la meitat del total. La resta se reparteix entre les catorze altres comunitats. Per tant aquesta mesura penalitza els Països Catalans de l’Estat espanyol i principalment Catalunya. Evidentment ningú no creurà que se tracta de posar-la de genollons davant del govern central. 

Per quin argument Pedro Sánchez tanca les seues fronteres terrestres ? Doncs perquè no vol que els visitants estrangers vinguin a contaminar els espanyols i portin el coronavírus a Espanya. Faria riure si la cosa no fos tant seriosa. És un argument al·lucinant car Espanya és de lluny l’Estat amb més gent contaminada. Per tant hauria de ser el contrari que passés, car hi ha molt més risc amb els espanyols que vindrien a França i a Europa, que no pas amb els francesos i altres europeus cap a Espanya. 

En efecte, dijous passat, quan Pedro Sánchez va anunciar la seua decisió, Espanya tenia 489 contaminats per cent mil habitants, un quart més que a Itàlia i al Regne Unit, i el doble de França i del Portugal, que són els dos Estats més afectats pel tancament d’Espanya. 

La resposta del president Macron va ser fulgurant, com si ell fos en Lucky Luke. El dia mateix un comunicat de la presidència de la República fa saber que, en resposta a les mesures de quarantena volgudes per Espanya pels estrangers entrant al seu territori, França imposarà una quarantena a les persones en provinença d’Espanya que entrarien en territori francès. El comunicat afegeix que França no ho posarà en pràctica immediatament, sinó que ho farà el dia on Espanya apliqui la decisió de Pedro Sánchez. És com quan dos nins se barallen, quan un amenaça l’altre i aquest li contesta : “Chiche ! Fes-ho si tenes collons !” 

Tot això vol dir que el president Macron és bastant enfadat amb Pedro Sánchez, com ho va se abans d’ell l’Àngela Merkel. Per tant tenim un pols, un “bras de fer” entre Pedro Sánchez i Emmanuel Macron. Qui baixarà primer els pantalons ? 

Aquesta seriosa picabaralla passa la mateixa setmana on Itàlia anuncia que obrirà les seues fronteres a inicis de juny al turisme estranger, i que vol una concertació al nivell europeu. Cara i creu de la mateixa moneda : Espanya tanca unilateralment la frontera i no parla amb ningú, ni als Estats veïns directament afectats, i Itàlia vol obrir-se i parlar amb els seus socis. Ho seguirem. 

Tensions ultres al carrer a Madrid 

Aqueixa és la situació. Ara ens vols continuar portant cap a l’Estat espanyol, a Madrid hi ha tensions ultres al carrer. 

En un ampli article del dissabte passat, el diari anglès The Guardian oposa les situacions a Madrid i a Barcelona, les dues ciutats molt castigades pel coronavirus. El títol és explícit : “Ira a Madrid i calma a Barcelona” (“Anger in Madrid but calm in Barcelona”). Oposa l’ambient tranquil de Barcelona, la calma de la gent i el paper de la consellera de sanitat Alba Vergès a la situació tensa i a les manifestacions al carrer de Madrid. 

A Madrid molta gent està descontenta de la gestió de la crisi per Pedro Sánchez, de les moltes defuncions, del col·lapse dels hospitals, de l’abandó de les cases de jubilats. El descontentament és espacialment fort a certs barris populars més castigats per l’epidèmia i per les seues conseqüències econòmiques. Amb raó en culpen la gestió del govern de Pedro Sánchez. 

La dreta espanyola, el Partido Popular, i l’extrema dreta de Vox, que governen a Madrid, surfen sobre aquest gran malestar i en volen treure beneficis polítics. Se tracta d’intentar fer dimitir Pedro Sánchez, que governa en minoria. Qui procura més crear un ambient tens al carrer és Vox. Els ultra dreta han esta cridats al carrer per manifestar, fer cassolades, insultar socialistes i “comunistes”, com tracten Iglesias i Podemos. Per ara han estat manifestacions més aviat modestes, de quatre cents persones aquest cap de setmana, però creen un clima de tensió. S’ha vist que la policia, en lloc de dispersar els manifestants, hi mantenia bon tracte, visiblement de simpatia. Ja sabíem que dins la policia espanyola hi ha simpaties franquistes. 

En parlen amb preocupació a Barcelona el diari digital El Nacional : “Les protestes ultres pugen de to”, i Vilaweb, on Gonzalo Boye, l’advocat de Carles Puigdemont i de Quim Torra, que s’està a Madrid, hi veu una situació que li recorda les manifestacions ultres a Xile contra el president Alliende, que van ser el pretext del cop d’Estat del general Pinochet. Com que va nàixer a Xile, belleu és influenciat pel drama que va viure el seu país. Diu : “A Madrid, hi ha grupuscles que volen forçar una situació de cop d’estat”. És probablement exagerat, però Vicent Partal, al seu editorial d’ahir, fa la predicció que “Madrid esclatarà”, amb un esclat “d’odi i de violència”. 

Cal reconèixer que, si l’odi està present a Madrid, la violència encara no hi és, llevat evidentment de la violència d’Estat, recolzada per l’opinió pública espanyola, contra Catalunya després del referèndum de l’octubre del 2017. Vicent Partal lliga les dues coses i ho atribueix al fet que la repressió policial i després judicial ha posat l’Estat per sobre de la democràcia i dels drets humans. La violència política en va ser legitimada. Per ell, se’n veuen les conseqüències avui dia a Madrid. Pensi com ell i us ho he comentat sovint. 

Tot i que no és encara descontrolada, la situació tensa a Madrid s’haurà de seguir en les setmanes que venen. 

Torna a França la vida política de sempre

Per acabar, tornem a l’Estat francès, que torna a la vida política de sempre. 

Ja era hora !” o “ai las !” segons les vostres opinions. Si tot va bé sembla fet que hi haurà la segona volta de les eleccions municipals a finals de juny. El primer ministre consulta els líders de tots els partits i hi haurà un debat amb probablement un vot a l’assemblea de diputats i al senat. Amb aquesta segona volta torna el debat polític tradicional i el “train-train” de les declaracions dels polítics i les controvèrsies acostumades. Dit d’una altra manera entrem realment en el postconfinament i tornem en la vida política de sempre. 

La gestió de la crisi ha donat molt protagonisme als batlles, i cal insistir que ho han fet molt bé d’una manera general. Van ser a la primera fila durant el confinament, i ho són encara més amb el desconfinament, ja que el pla Castex se basa sobre els municipis i els batlles. Bastants batlles se n’han aprofitat, entre altres ciutats a París i a Perpinyà mateix. “C’est de bonne guerre” diuen a França. Per exemple hem rebut a casa nostra, a Perpinyà, mascaretes gratuïtes pel desconfinament, enviades per l’ajuntament. Però en sobre no portava “de la part de la mairie” o del consell municipal, sinó : “De la part du maire”. Molta gent pensarà : mira com se cuida de nosaltres el nostre batlle. D’aquí a pensar que el cal guardar hi ha només un pas. 

El batlle de Perpinyà se preocupa de la salut dels seus administrats (foto J. Becat, 18/05/2020).

Per tant, en els municipis on caldrà una segona volta i on el batlle o l’equip sortint se tornen a presentar, hi ha objectivament un avantatge per ells, que d’una manera general és merescut. Com que LREM i Macron tenen pocs municipis i que la gran majoria són dels Republicans i dels socialistes, amb uns quants als centristes, als mélanchonians i als lepenistes, tots els partits volen evidentment una segona volta al juny.

Nos en caldrà recordar, car després hi haurà molt probablement crítiques per una decisió del govern que ells hauran fortament pressionat. Segur que teniu presentes a l’esperit les polèmiques vergonyoses després de la primera volta. Ho vaig subratllar en una de les cròniques de l’inici del mes de març. Vaig ser xocat per la cara dura dels líders dels partits francesos d’oposició. Si recordeu, el president Macron no volia fer les eleccions municipals i post-posar-les al setembre o a l’octubre. Són els partits polítics, tots, Mélanchon, socialistes, Republicans, lepenistes i el titella de Dupont-Aignant, que van reclamar la primera volta quan començava l’epidèmia. Van retreure pocs dies després al president Macron la decisió que ells havien demanat i exigit, per imprudent i inapropiada. Suposi que passarà el mateix al mes de juny. Ha tornat la política de sempre. Signe de normalitat retrobada. 

Referència àudio: https://www.radioarrels.cat/podcast/636/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-18-de-maig-del-2020 

Commenter

Articles récents

Le message politique du président Quim Torra. Sur le coronavirus en Espagne et en France. La Croix de Sant Jordi à Aire Nou de Baó.
29 septembre 2020
Le président Torra comparait devant le Tribunal Suprême. Rentrée avec coronavirus en Europe et dans le monde. Un slovène gagne le Tour de France.
22 septembre 2020
Un 11 Septembre insolite, comme l’est aussi l’année. Quelle ligne politique suivra l’indépendantisme catalan ?
15 septembre 2020
Le panorama politique de Catalogne. De la nécessité de maintenir les écoles ouvertes.
8 septembre 2020
Catalunya Ràdio prépare la rentrée politique. Politique catalane depuis la Catalogne Nord. Ada Colau : “Tu m’aimes ? Moi non plus !”
1 septembre 2020