Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

Perspective de crise sanitaire et économique aux États-Unis. L’Allemagne critique la gestion du Covid19 de Pedro Sánchez. Une anecdote bourbonienne imaginaire.

RADIO ARRELS – 14 avril 2020 – Chronique d’actualité 187

Avec de grandes différences selon les États, l’épidémie progresse aux États-Unis où les afro-américains et les hispaniques sont les plus affectés. La crise économique s’amplifie au-delà de ce qui était prévu, avec des possibles répercussions mondiales. Un rapport de la fondation Adenauer critique les erreurs de la gestion de Pedro Sánchez et les restrictions des droits personnels et civils en Espagne. Une anecdote en forme de scénario imaginaire avec les Bourbons d’Espagne et la République Française.

Perspectiva de crisi sanitària i econòmica als Estats Units

Entre els temes dels quals parlem avui hi ha la perspectiva de crisi sanitària i econòmica als Estats Units i a la resta del món.

És el problema major que se planteja ara, a més evidentment de la crisi sanitària. La setmana passada us vaig alertar sobre la ràpida difusió de l’epidèmia del coronavirus als Estats Units i sobre els dos factors que l’afavorien, el sistema sanitari pagant, amb un terç de la població que no està coberta, i la gestió incoherent i perillosa del seu president Donald Trump. La situació s’ha agreujat molt aquesta setmana i tot deixa pensar que continuarà així les setmanes vinents.

Ja hi ha mig milió de persones contaminades, o sigui el terç del total mundial, i s’ha passat en una setmana de 9.500 a 22.000 defuncions, especialment a New York, on el ritme ha estat de un mort cada minut i mig. Com ha passat a Espanya, a les zones més afectades les empreses funeràries són desbordades. Com que molts difunts són persones de pocs recursos, s’han obert fosses comunes, grans trinxeres on s’acumulen els fèretres els uns contra els altres i se tapa el conjunt amb terra posada al buldòzer. Impressionant.

Us vaig explicar que el sistema sanitari americà no protegeix els més modestos. Els aturats perden la protecció social al mateix temps que la feina. Són aquests que donen els contingents més nombrosos d’infectats pel Covid19 i de morts, en particular els afroamericans (ara no se pot dir més el negres o els homes de color, però sempre són els més desafavorits) i els hispans, és a dir la gent vinguda del Carib, de Sud-Amèrica i del Mèxic. Són tres vegades més afectats que els blancs americans, bàsicament per la precarietat i la falta de protecció social.

La situació és bastant diferent segons els Estats, sigui perquè l’onada de l’epidèmia no hi ha encara arribat, sigui perquè s’han pres mesures de confinament. En efecte, moltes disposicions canvien d’un Estat a un altre car la salut i la gestió de la població i de l’ordre públic són competència de cada Estat federat, doncs del seu governador elegit. Per exemple a Califòrnia les mesures de confinament bastant semblants a les franceses s’han pres molt d’hora, al primer mort. La progressió hi és controlada, amb menys defuncions i els hospitals no hi són saturats. A l’oposat, a New York, o a la Louisiana on se va permetre un carnaval tradicional, o a l’Ohio i el Michigan industrials on no s’ha pres cap mesura precoç i ni tan sols ara, l’epidèmia té proporcions considerables i el sistema sanitari no pot fer front.

Capes successives de feretres dins una trinxera a l’illa de Hart Island, “l’illa dels morts”, al nord de Manhattan, on s’enterren habitualment els morts no reclamats. Il·lustració de l’article : “Coronavirus : New York enterre les victimes dans une fosse commune” (font: valeursactuelles.com, 10/04/2020).

A més, d’una manera general, no hi ha coordinació ni cooperació entre els hospitals. Són majoritàriament privats i són un negoci com un altre. Doncs res de cooperació i ajuda, com les que hem vist a França entre públic i privat, entre regions o amb els Estats veïns com Suïssa, Alemanya, Luxemburg i Àustria. 

Les constants declaracions de Donald Trump i de la premsa conservadora que el suporten continuen escampant notícies diverses, tot sovint polèmiques i contradictòries. Donald Trump ha triat de polititzar l’epidèmia del coronavirus i fa campanya descaradament per la seua reelecció aprofitant-se de la situació. Com que l’enorme crisi que viuen els Estats Units li pot costar la reelecció, declara que les crítiques que li fan són per fer-lo perdre, que són interessades i falses, quan és ell que diu tot sovint notícies falses. Per tant en lloc de ser per o contra la gestió de l’epidèmia, diu que són per o contra Amèrica i el seu president. Embolica que fa fort. 

Però ara, el que preocupa més els dirigents dels sistema capitalista americà no són els morts i l’epidèmia, sinó és la crisi econòmica que s’amplifica i s’estén. Les empreses continuen obertes però amb la crisi de vendes, de consum, amb el confinament a molts Estats, hi ha un descens de l’economia. El resultat immediat són els prop de vint milions d’aturats més en poques setmanes, doncs de gent sense assegurances, sanitat ni recursos. Ni parlar a Amèrica d’un Estat providència que pagaria l’atur forçós com a França. La crisi econòmica s’estén doncs més lluny del previsible i preocupa les grans empreses, la borsa i la finança, i el propi Trump per qui és la qüestió major, no la salut. Si la crisi s’aprofundia més, com és possible, les conseqüències afectarien també l’Europa i l’Àsia car els Estats Units són la primera economia del món i molts països viuen del comerç amb ella. Una crisi americana s’afegiria a la crisi interna que se dibuixa a tots els països afectats per la pandèmia. 

Des de fa una desena d’anys se parlava d’una bombolla d’especulació borsària a Wald Street i arreu del món. Les borses havien pujat massa i artificialment, especulant sobre perspectives. Se deia que un dia o l’altre la bombolla petaria, és a dir que hi hauria un descens brutal, una rectificació necessària. Curiosament, d’una altra manera que en les crisis anteriors, és un virus aportat per un pangolí, un animal en perill d’extinció, que ha portat aquesta correcció. Però la baixada de les borses va més lluny que el necessari segons els economistes, ara tots molt preocupats. Hi ha qui diu que l’economia és només congelada i que tot pot reprendre quan l’epidèmia passi. Toquem fusta. 

Alemanya critica la gestió del Covid19 de Pedro Sánchez 

Dels estats Units passem a Europa, amb Alemanya que critica Pedro Sánchez. 

He insistit diverses vegades sobre la gestió desastrosa de la crisi del coronavirus pel govern de Pedro Sánchez, les seues decisions tardanes, el seu refús d’aïllar Madrid, a partir de la qual l’epidèmia se va estendre a tot Espanya. Per exemple va deixar fer les manifestacions massives al carrer quan ja s’escampava la malaltia, entre altres va permetre el Dia de la Dona a inicis de març a Madrid, quan el Centre europeu de les malalties ja havia classificat el risc d’alt. S’hi van contaminar Irene Montero, ministra i companya de Pablo Iglesias, la dona de Pedro Sánchez i la vicepresidenta del govern Carmen Calvo. 

Doncs Alemanya s’ha posat també a criticar la gestió Sánchez. És un informe de la fundació Conrad Adenauer, lligada al partit demòcrata-cristià de la senyora Merkel. Diu que ha comés molts errors en la gestió de la crisi sanitària, que per aquesta raó Espanya és el país europeu més afectat. És a dir que se culpa Pedro Sánchez de la crisi enorme a Espanya. Diu també que Pedro Sánchez procura amagar aquestes faltes criticant la Unió Europea, Alemanya i els Països baixos que no volen pagar un pla d’urgència. Diuen textualment “això distreu l’atenció de les seues errades”. 

També l’informe insisteix sobre “les restriccions de drets personals i de la vida pública” preses pel govern espanyol, “les més severes de la Unió Europea”. En efecte us havia dit que la crisi del coronavirus havia estat un pretext per recentralitzar l’Estat espanyol, per fer-ne un país sota control policial i militar, per treure competència a les autonomies, precisament en sanitat on el ministre Salvador Illa ha demostrat la seua incompetència. 

Mentrestant, a més de la gent, qui paga el preu són les empreses, l’artesania, els pagesos… i la gent que serà a l’atur per culpa de la reducció d’activitat durant mesos. Això no passarà tant a França on l’atur parcial és pagat per l’Estat, on s’instal·len ajudes diverses, que el president Macron confirmava ahir mentre anunciava un altre mes de confinament. França tria la salut de la gent. 

A Espanya res d’això i res d’ajudes. Els treballadors hauran de recuperar els dies de confinament : vol dir que se’ls hi ha pispat les vacances. Sota la pressió de la patronal i de l’ala dreta del PSOE – jo no sé més si té encara una ala esquerra – Pedro Sánchez ha decidit la represa de l’activitat econòmica a partir d’ahir dilluns, quan l’epidèmia no està controlada i pot incrementar-se encara més. Pedro Sánchez, ell, ha triat l’economia abans de la salut dels seus conciutadans, a l’invers d’Emmanuel Macron. Ho ha fet sense consultar el comitè científic que finalment havia creat. Doncs de què serveix ? 

A Espanya els generals informen en lloc dels científics, que per altra banda se descarten. És clar, car dirien que encara cal confinar. Fa dues setmanes me preguntavi si aquest comitè científic seria format a l’espanyola, de membres del partit que governa o afins. És més simple encara, no se l’escolta i no serveix. 

Una anècdota borbònica imaginària 

Tenim encara una mica de temps per parlar d’una anècdota imaginària. 

Després d’anècdotes de veritat, en calia fer una de broma. A mitges car si< el final no ha passat, hagués pogut passar. No és una anècdota sinó una elucubració meua d’un dia de confinament on sembla permès tenir un poc de fantasia. Té un inici de veritat i un final imaginari. Cal somriure malgrat la situació. 

si tornem a l’inici, tindríem republicans espanyols, els Iglésias, contaminant la monarquia espanyola borbònica que, de retruc, contamina la República Francesa. A dos cents anys d’interval seria la revenja dels Borbons contra aquests republicans francesos que van decapitar un rei borbó. Seria un episodi digne de la sèrie de televisió “Les dessous de l’Histoire”. Qui se tira a l’aigua i en fa un conte o una novel·la ? Personalment, cedeixi els drets d’autor. 

Referència àudio: https://www.radioarrels.cat/podcast/585/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-14-dabril-del-2020 

Commenter

Articles récents

Nouvelle étape dans la guerre de la Russie contre l’Ukraine. Parlons de migrations.
27 septembre 2022
La Generalitat historique et la Catalogne Nord. Madrid, l’Espagne et la dette de l’État. La rentrée parlementaire en France.
20 septembre 2022
La Diada du 11 Septembre déborde les partis. La tentation de l’écologisme de crèche de Noël.
13 septembre 2022
L’Espagne accusée de vulnération des droits politiques. La distillerie de Sant Feliu d’Avall en débat. Le “Mess des Officiers” de Perpignan.
6 septembre 2022
Une UCE d’un niveau exceptionnel. La Catalogne Nord, le pays catalan qui n’avait pas de nom.
30 août 2022

Archives