RADIO ARRELS – 13 juillet 2021 – Chronique d’actualité 252
Au cours d’une tournée en Suisse et à Strasbourg, Oriol Junqueras et les prisonniers graciés d’ERC se sont réunis à Waterloo à la Maison de la République avec Carles Puigdemont et Toni Comin. Le Comité Champagne français proteste contre une loi russe qui réglemente les appellations de vins. On rappelle les procès contre le xampany catalan, devenu cava, et les situations en Xina et aux États Unis. Quelques commentaires sur l’intervention télévisée du président Macron.
Oriol Junqueras visita Carles Puigdemont
Avui parlarem d’Oriol Junqueras, que ha visitat Carles Puigdemont a Waterloo.
No va ser una cimera sinó una trobada personal amb testimonis, com un nou casament, o belleu un divorci amigable. Oriol Junqueras i Carles Puigdemont s’han reunit a la Casa de la República. No estava previst que Oriol Junqueras vingués car la trobada s’havia de fer a Estrasburg, al Parlament Europeu, un lloc neutre on Junqueras i Romeva van ser diputats en el passat i on el primer va ser elegit fa dos anys, sense que hi pugui anar.
Però Puigdemont no s’hi va desplaçar amb l’excusa que no hi tenia de fer cap intervenció en el ple. Per tant, tothom cap a Waterloo. És com si el president Puigdemont hagués volgut que el seu vicepresident Junqueras vingués a constatar l’existència de la casa que abriga el Consell per la República, que fa dos mesos Junqueras i el seu president Aragonès volien liquidar. Per tant, tot i la cordialitat i els somriures davant la premsa, continua el: “M’estimes? Jo tampoc!”
Malgrat la cooperació en els governs de la Generalitat, de sempre hi ha poca sintonia i discrepàncies de línies entre els dos líders, amb retrets, acusacions de deslleialtat, com s’ha vist en els llibres que l’un i l’altre han escrit des del 2017. Amb el periodista Xavier Xirgo que el seguia, Carles Puigdemont ha publicat dos volums de memòries en forma de dietaris: “M’explico”, on recorda el dia a dia dels anys 2016 i 2017 de la seua presidència, és a dir de la seua elecció fins al referèndum i la proclamació de la República. El segons, amb títol “La lluita a l’exili”, cobreix els anys 2018 a 2020. Oriol Junqueras ha escrit amb Marta Rovira, exiliada a Suïssa: “Tornarem a vèncer” l’any passat, sense comptar dos llibres més personals: “Parlant amb tu d’amor i llibertat”, i pels seus fills Lluc i Joana: “Contes des de la presó”, que m’ha sorprès molt agradablement de part d’un home polític.
A Waterloo Oriol Junqueras era acompanyat pels indultats d’ERC, Raül Romeva, Dolors Bassa i la presidenta del parlament Carme Forcadell. Els dies anteriors havien vist a Suïssa Marta Rovira i Anna Gabriel que hi són exiliades. Eren presents a la trobada Toni Comin i el raper Valtònyc, exiliats a Bèlgica.
Aquestes visites per Europa són, de fet, una nova presa de contacte amb la política exterior, que Oriol Junqueras no vol deixar al sol Carles Puigdemont. Ara bé, tot i les malfiances i el passiu, és un primer contacte personal des de feia 1.341 dies sense veure’s, des del 27 d’octubre del 2017, l’exili de l’un a Bèlgica i l’empresonament de l’altre. Se tornaran a veure a Elna aquest divendres. M’agradaria que durin els contactes i que passin a una real cooperació.
Xampany rus, català, xinès, californià… i francès
Serà aquest divendres a Elna pel seixantè aniversari de la creació d’Òmnium Cultural. No sabem si per aquest aniversari brindaren amb xampany ni si aquest xampany serà rus, català, xinès o francès.
Sent a Elna, personalment preferiria Banyuls, Maurí o muscat de Ribesaltes. Parlem de xampany. Són escandalitzats. Qui? Doncs el “Comité Champagne”, una associació de productors francesos de xampany d’Epernay i de Reims que defensen aquesta joia de la identitat francesa, com diuen ells, seguits per tota la premsa i fins i tot pel nostre Indépendant, a qui agrada els títols a tendència humorística. Aquesta vegada ho aconsegueix car titulen: “La Russie sabre la champagne français en s’appropriant son nom”. Russos dolents! i se veu una foto amb el Vladimir Putine que brinda amb xampany. El més que dolent!
S’explica que Rússia ha fet una llei que reglamenta les apel·lacions de vins sobre el seu territori, tant la producció com les importacions. És el seu dret, França ha fet el mateix. Pel xampany, que els francesos comercialitzaven no amb en nom de Champagne, sinó amb una etiqueta especial amb el nom escrit amb l’alfabet ciríl·lic a la moda russa. La llei diu que la paraula “shampanskoe” quedarà reservada a la producció russa de vins escumosos que se fa al sud i a Crimea segons la “méthode champenoise”, és a dir amb la fermentació dins l’ampolla. També és el seu dret car la paraula champagne té una forma en moltes llengües, xampany en català, amb una x al davant i ny al final. També doncs en rus.
Per tant el xampany francès s’haurà de comercialitzar a Rússia amb l’etiqueta en francès o amb la indicació “vin pétillant” en rus. Sacrilegi! En realitat són els productors francesos que ells mateixos havien renunciat a la seua marca car no comercialitzaven amb el seu nom sinó amb un nom rus, que facilitava la confusió. El que volen ara és que els russos renunciïn a la seua forma pròpia.
No és la primera vegada que això passa. Fa uns trenta anys van fer la mateixa guerra contra el nom xampany en català posat a les ampolles de cava, nom xampany que era tradicional des de feia un segle. Van anar als tribunals europeus que van donar la raó a França. Era a finals dels anys vuitanta i el president de la cambra d’agricultura de Perpinyà Renat Joan Camó m’havia demanat un informe sobre aquest tema i els vins de cava. És en aquest moment que se va inventar el nom de cava per a designar el xampany català, amb una regulació de la Generalitat l’any 1991 que acaba de fixar el nom.
Però la cosa no se va acabar aquí, car les etiquetes de cava -maracdes Cava- indicaven en petit “méthode champenoise”, que és el nom conegut a tot el món per fer aquest vi escumós. Re-tribunals i re-victòria francesa. Ja que era cava, un humorista va proposar d’escriure sobre les ampolles “méthode cavanoise”.
Va anar encara més lluny i el que segueix demostra que els productors francesos de xampany no tenen escrúpols i són bandits comercials com els altres. El xampany s’ha fet molt car i en falta. Fins i tot els xampanys més dolents són fora de preu i tenen la competència internacional del Cava i de les produccions californianes. Pel preu del més dolent xampany es té el millor dels Cava, que pot ser comparat a un bo i excel·lent Champagne. Per tant els productors francesos van comprar empreses de cava de Sant Sadurní i de Vilafranca del Penedès per a completar la seua oferta. Quina etiqueta posen? Doncs evidentment Cava. I a sota i ben visible? Doncs el seu nom evidentment francès i la seua adreça, limitada a la paraula Champagne, també en francès. Això fa que el comprador arreu de món el pot confondre amb una ampolla de xampany francès. Manipuladors i falsos. Ep! són ells que donen lliçons de moralitat a tothom i als russos!
Només són els russos que s’apropien el nom de xampany? No, ni de lluny. A Xina produeixen xampany amb acords de joint venture amb cases de cava de Catalunya, com Codorniu i Freixenet. Són associacions on un aporta els elements locals, aquí la terra, la producció i la comercialització, i l’altre la seua tècnica, el seu savoir-faire. La Xina té una legislació de propietat intel·lectual per a protegir les seues produccions, però al mateix temps és el primer país d’origen de les imitacions, des contrefaçons, amb 80% dels embargaments a les fronteres de la Unió Europea.
Això és tot? No, perquè hi ha el xampany de Califòrnia, ja tradicional, amb cases creades fa més d’un segle i vins molt bons i coneguts a tots els Estats Units. En diuen “California Champagne”, amb la paraula directament escrita en francès, com també és en francès sobre l’etiqueta “Méthode champenoise”. És legal als Estats Units car cap llei no ho prohibeix mentre s’indica l’origen del vi. Els productors francesos no gosen afrontar-s’hi.
Per tant nos hi podem perdre amb tot això. Pel Comité Champagne els russos són els dolents, i també els catalans, els xinesos, els americans, sense comptar amb als xilens, els australians i els altres. I si finalment només eren els francesos de Champagne els únics bons que hi hagi en el món?
“J’ai entendu votre message”
La diplomàcia i el xampany… Gairebé seixanta anys després del “Je vous ai compris” del de Gaulle avui ens parles de “J’ai entendu votre message”.
És amb aquesta frase que el president Macron ha tancat la seua intervenció d’ahir a la televisió. No sé pas si era una conclusió de tot el que ha dit o més bé la línia de la seua campanya per la seua reelecció. M’ha fet pensar a una altra frase que té el mateix sentit, però aquesta cèlebre: “Je vous ai compris”, del general de Gaulle a Alger. Aquest “J’ai entendu votre massage” fa tothom content, cada u l’interpreta com vol, però al final deixa les mans lliures a qui la diu. Per cert m’ha enlluernat, no tant pel seu discurs, que estava bé, sinó perquè portava un vestit d’un blau fluorescent, i he notat que el seu pentinat procura amagar un inici de calvície.
L’informatiu de Ràdio Arrels us ha donat el contingut: pass sanitari pels espectacles, les visites i els transports de l’estiu, proves pagant a la tardor (doncs gratuïts pels turistes aquest estiu), balanç de la represa econòmica -que és real- i necessitat de vacunar-se. Donarem vacunes als països més pobres i cita els Balcans i Tunísia, és a dir als llocs pròxims d’on poden venir immigrants. Per tant és autoproteguir-se. De passada notem que Catalunya Nord i Catalunya tenen el trist rècord del contagi a França i a Espanya. Cal vacunar-se.
Però l’anuncia major del president Macron és que la reforma de les jubilacions, de les retretes serà ajornada per temps, quan la pandèmia sigui controlada i la represa econòmica ben instal·lada. Per tant una tardor tranquil·la i probablement també la campanya electoral. Belleu que és això el “Je vous ai compris” gaul·lià a la manera moderna: “J’ai entendu votre message”. Jo també.
Referència àudio:
https://www.radioarrels.cat/podcast/1268/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-13-de-juliol