RADIO ARRELS – 24 décembre 2019 – Chronique d’actualité 171
Le Tribunal de Justice de l’Union Européenne déclare sans ambages qu’Oriol Junqueras est député européen avec immunité depuis le jour de son élection. Le lendemain Carles Puigdemont et Toni Comin sont accrédités au parlement européen. Le Tribunal Suprême espagnol appliquera-t-il la sentence ? Le PSOE passera-t-il à la voie politique ? Le juge a absous le coq Prince, qu’un voisin d’Arles, dérangé par son chant matinal, avait attaqué devant le tribunal. D’autres plaintes de personnes inciviles contre des animaux ou des arbres sont évoquées.
Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comin són diputats europeus
Si parlem d’actualitat política, evidentment no podem no parlar dels eurodiputats catalans Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín.
Ara és clar : són diputats europeus. La setmana ha estat molt moguda i tot ha anat molt de pressa. El dimecres el partit del Barça-Madrid – un partit horrible, com a partit de futbol – va ser envoltat de polèmiques, debats i fake news per la convocatòria del Tsunami Democràtic. Desenes de milers de ciutadans se van concentrar al voltant de l’estadi i les càrregues violents de les Brimo dels Mossos d’Esquadra van provocar aldarulls. S’ha parlat d’un aspecte i de l’altre a tota la premsa esportiva mundial. Objectiu aconseguit.
Però la notícia major, el dijous al matí, és la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que declara sense embuts que Oriol Junqueras és diputat europeu amb immunitat des del dia de l’elecció i de la proclamació dels resultats. Doncs no se l’havia de jutjar ni de condemnar. El tribunal demana que Espanya protegeixi els parlamentaris europeus i el deixi lliure. És un terratrèmol, encara més que un tsunami. De fet, la justícia europea condemna la justícia espanyola i li demana que rectifiqui la seua posició.
Precisament, Joan Becat, què diu aquesta sentència ?
La sentència no pot ser més clara. Diu : “una persona que resulta elegida al Parlament Europeu adquireix la condició de membre des del moment de la proclamació dels resultats electorals, de manera que gaudeix de les immunitats”, i afegeix : “l’elecció dels membres del Parlament Europeu és l’expressió del principi constitucional de democràcia representativa”. Aquesta sentència és molt important car mai s’havia decidit sobre aquest punt fonamental i farà jurisprudència. Se parla ja de la “doctrina Junqueras” i d’ara endavant s’hi farà referència. El Tribunal ha preferit dir la justícia, costi el que costi, en lloc de cedir a les pressions espanyoles com ho havia fet pa presidència anterior del parlament i de la Comissió Europea. La sentència critica també el president Antonio Tajani, del grup popular, que havia prohibit l’entrada al parlament de Carles Puigdemont i Toni Comin, que pensen perseguir-lo en justícia per aquest motiu.
Tot i que llur cas faci part d’una altra causa, prevista pel febrer, l’actual president del parlament el socialista David Sassoli ha estat clar i rapidíssim. El dia mateix reconeixia Oriol Junqueras com a diputat en una sessió del parlament, i exigia que Espanya acati la sentència. També, sense esperar més, autoritzava l’entrada a Carles Puigdemont i Toni Comin. El divendres al matí, o sigui menys de 24 hores després de la sentència, anaven tots dos al Parlament Europeu a recollir la seua acreditació, acompanyats per una eurodiputada belga flamenca, al mig de molts mitjans de comunicació. Carles Puigdemont va exigir que s’alliberés Oriol Junqueras, declarant : “Espanya té segrestat un eurodiputat”.
Les reaccions han estat múltiples i de diferents colors.
Les reaccions van ser immediates, dels partits polítics i dels mitjans de comunicació. La més destacada és d’ERC, que va aturar les negociacions fins que el PSOE digui si acata la sentència del tribunal de Luxemburg. Però se veu que d’amagat les negociacions han continuat, Per tant tot això deixa una mica de perplexitat. El Punt-Avui ha posat en portada : “Europlantofada”, i el Períodico : “Varapalo al Supremo”, és a dir cop de bastó al Suprem. A Madrid va ser molt diferent. O bé van evitar de parlar de la sentència, amagant-la darrere l’aturada de les negociacions, o bé parlen d’insult a Espanya, d’atac a la seua sobirania. És la reacció de tancar-se dins un bunker, com sota el franquisme. Fins i tot a l’extrema dreta s’ha demanat un “spexit” o un “spainxit”, és a dir marxar de la Unió Europea, com el Regne Unit. Ja s’havia demanat després de la sentència del tribunal alemany de Sleswig-Holstein que havia rebutjat l’euroordre contra el president Puigdemont. Si aquest “spainxit” se feia – que és improbable – podríem tenir una situació a la britànica, on Espanya voldria ser fora de la Unió Europea i Catalunya demanaria un referèndum per quedar-s’hi. Detall humorístic, “Spanxit” és també una marca de llenceria (de lingerie) femenina per fer més minsa la talla i la panxa.
El diari madrileny El Mundo ha titulat : “La UE golpea la Justícia española”, que és una constatació evident, però afegeix una informació més preocupant : segons fonts del Tribunal Suprem diu que no s’alliberarà Oriol Junqueras i que se demanarà la suspensió de la immunitat de Carles Puigdemont. És la premonició de la decisió del Tribunal Suprem ? Ho veurem d’aquí pocs dies.
Pel que fa de les reaccions podem també recomanar l’article de Jean Quatremer de Libération. I que en diu el PSOE ?
El que diu el PSOE és el més important car només ell pot formar govern i actuar eventualment en el cas català. La vicepresidenta del govern espanyol en funcions, Pilar Calvo, que negocia amb ERC, ha estat clara : “El Suprem ha d’acatar i complir la sentència del TJUE, que és també un tribunal per als espanyols”. Efectivament és el que s’ha de fer. Pedro Sánchez ha estat molt evasiu, dient que respectava la justícia, l’europea com l’espanyola, i que era al Tribunal Suprem de decidir. S’escapa, però sobre el mecanisme té raó.
Cal saber que el tribunal europeu de Luxemburg és per sobre de la justícia dels Estats membres de la Unió Europea. Doncs les seues sentències s’imposen als tribunals estatals, que li són inferiors, i les han de complir. Però el TJUE no ho pot fer ell mateix. A Espanya és al Tribunal Suprem d’aplicar la sentència europea. Aquest l’acatarà i alliberarà Oriol Junqueras ? O bé trobarà un subterfugi i el deixarà a la presó ? Si fos el cas seria una vergonya i aixecaria protestes a tot Europa i al Parlament Europeu, i marginaria Espanya. Els advocats d’Oriol Junqueras haurien de recórrer aquesta nova decisió. El cas tornaria al TJUE per que, aquesta vegada, anul·li la sentència espanyola.
Crec que el més important que cal veure, més per sobre de la sentència ella mateixa, és que el Tribunal europeu, condemnant la decisió judicial espanyola, està condemnant la via judicial contra el procés iniciada per Mariano Rajoy i el Partido Popular, que Pedro Sánchez i el PSOE tenen en herència i en són presoners. Acatant la sentència, se’ls hi ofereix en realitat la possibilitat de passar a una via política i negociada, sense que sembli que cedeixen davant la pressió política. No sé si ho faran, però el cert és que la via repressiva judicial no porta a cap lloc i que, sentència rere sentència, serà tombada per la justícia europea. Pedro Sánchez ho entendrà ?
Prince, el gall d’Arles, passarà un bon Nadal
Acabarem amb una nota més d’actualitat tradicional, ja que aquest vespre hi haurà la missa del gall a molts llocs. Volem parlar del gall d’Arles.
Al setembre us havia comentat que un veí d’Arles, molestat pel cant d’un gall de matinada, havia portat queixa contra ell i la seua mestressa. Volia que se tanqués el galliner, que se tregui el gall Prince o que se’l posi al forn o a la cassola. La compareixença davant del tribunal de Perpinyà va tenir lloc a l’octubre passat. Poca broma. Suposi que se n’ha calgut de poc que el gall comparegués entre dos gendarmes per prestar declaració sota jurament. Imagini l’escena. Si jo fos guionista de tires dibuixades ja sé el que faria. Finalment, fa uns dies, el jutge va rebutjar la queixa. Per tant el gall Prince podrà passar un Nadal tranquil i feliç i saludar al matí el dia que d’ara endavant creixerà. La perspectiva de la cassola de “coq au vin” s’ha allunyat.
No és la primera ni la darrere vegada que tenim queixes a propòsit d’animals de part de torracollons (és la paraula que havia utilitzat al setembre, en francès “des emmerdeurs”), a Catalunya Nord i a altres llocs. He guardat la referència de l’agost del 2018 d’una queixa de turistes que havien llogat una casa dins un poble del Var, a Provença, a prop del batlle car no suportaven el cant de les cigales i li demanaven quin insecticida les podia fer callar ?
A casa nostra recordi la queixa prop del batlle de Sansà del propietari d’una residència secundària que no volia que el ramat d’ovelles del pastor del poble passés pel carrer de davant de casa seua perquè deixaven cagarotes. Un humorista havia suggerit que se compressin bossetes a penjar a la cua de cada feda. Finalment, va fer tanta pressió que va tenir guany de causa i el ramat va ser obligat de fer la volta grossa a l’entorn del poble per anar al cortal.
També a Arles (era la mateixa persona que pel gall ?) i a Prada, gent se van queixar pel soroll de les campanes de l’església que tocaven les hores. A jo m’encanta, i la nit m’estalvia de mirar el despertador per saber l’hora. Per sort, en aquests casos, els batlles van resistir.
A Prada també, ja fa prou anys, havia vist un atac descarat contra una platana. Un senyor s’havia fet construir una casa nova a la vora d’una avinguda vorejada de grans platanes, aquests que evocava Pau Casals dins el seu Cant dels Ocells. Doncs aquest senyor havia posat l’entrada del seu garatge just al darrera d’una platana i, després, se va queixar al batlle que l’arbre li prohibia d’entrar i sàller la seua votura. Com que era adjunt i “copain-coquin” amb el batlle, li van treure. En aquest cas, si trobeu una paraula més forta que torracollons, ja me la fareu saber.
Bon Nadal al gall Prince i a tots vosaltres.
Referència àudio: https://www.radioarrels.cat/podcast/438/la-cronica-dactualitat-de-joan-becatdimarts-24-de-desembre-del-2019