RADIO ARRELS – 8 juin 2021 – Chronique d’actualité 247
Le TJUE redonne leur immunité aux eurodéputés catalans jusqu’à ce qu’il décide sur le fond et le Comité des droits de l’homme du Conseil de l’Europa a fait public le rapport où il condamne l’Espagne et la Turquie. La loi Molac ne cite pas les langues concernées. Il est fait le point sur les langues régionales de l’État français, y compris les dialectes du français. Pour les élections régionales, la presse régionale du groupe La Dépêche fait campagne électorale pour la présidente sortante.
Novetats a Europa pels exiliats i presos catalans
Molts temes damunt la taula per comentar. Començarem amb les novetats a Europa pels polítics catalans represaliats.
Aquesta setmana dues bones notícies han arribat d’Europa. Una concerneix la immunitat dels eurodiputats catalans i l’altra el resultat d’una investigació del Consell de l’Europa sobre la justícia espanyola, a qui demana un canvi radical i immediat.
Recordeu que fa dos mesos el parlament europeu va votar el suplicatori d’Espanya, malgrat una forta oposició, per treure la immunitat parlamentària a Carles Puigdemont, Toni Comin i Clara Ponsatí. Quedaven diputats però no podien sàller de Bèlgica car podien ser detinguts a petició d’Espanya, sobretot a França. Els seus advocats van demanar mesures cautelars -a France recours en référé-, és a dir de no aplicar la decisió mentre el Tribunal de justícia de la UE hagi donat sentència.
Doncs aquest tribunal acaba de les atorgar, cosa que mai havia passat fins ara. Ho ha fet perquè aquesta setmana hi ha la primera sessió del parlament a Estrasburg des de l’inici de la pandèmia i els tres diputats podien ser arrestats. Doncs ara recobren la seua immunitat i poden circular a tota Europa, menys a Espanya que s’entossudeix a no reconèixer les decisions europees. És una bufetada per la justícia espanyola car els advocats dels exiliats han argumentat que era un cas de persecució política i que el parlament europeu i la seua comissió especialitzada no havien respectat els procediments i no havien fet prova d’imparcialitat.
Això s’afegeix a altres queixes dels exiliats, la primera quan just després de llur elecció se’ls hi va prohibir l’entrada al parlament i refusar les seues credencials. Se va corregir uns mesos després però van patir un dany, ells i els seu milió d’electors. Van portar queixa.
També el jutge Llarena ha fet una falta enorme quan va dipositar una qüestió prejudicial prop del tribunal europeu per saber si podia perseguir els eurodiputats amb un euroordre. És una falta car, fent això, ha posat a les mans del tribunal europeu la causa dels exiliats a Espanya. Ara a Espanya tenen por, i amb raó, que l’alt tribunal segueixi les sentències favorables del Slesvig- Holstein i de Bèlgica.
Tot això fa que més va i més se pensa a Europa que a Espanya no hi ha una justícia democràtica, car no respecta les normes ni els drets de les persones, és a dir que no hi ha una justícia justa sinó política. Això va ser confirmat la setmana passada pel Consell de l’Europa. No el cal confondre amb la Unió Europea. Aquest consell aplega més Estats, les seues resolucions no s’apliquen obligatòriament, però té una gran influència moral car és encarregat de vetllar sobre la democràcia i els drets humans. Per exemple és ell que ha fet la Carta europea de les llengües minoritàries i regionals.
Doncs el seu Comitè de drets humans ha ordenat una investigació sobre Espanya i Turquia, que utilitzen la justícia contra els polítics catalans i kurds. L’informa s’ha fet públic, que ha de ser votat pel ple de l’assemblea. És una condemna ferma i total de la justícia espanyola. Demanen que se reformin els delictes de rebel·lió i de sedició per tal que no serveixin a penalitzar referèndums o manifestacions pacífiques. Diu també que les penes dels presos són desproporcionades i demanen que se’ls tregui de presó o que se faci un indult immediat. Demanen finalment que se deixi de perseguir els exiliats i els altres processats -més de tres mil- en relació amb el referèndum del 2017.
Més va i més l’Estat espanyol s’apropa de la vergonya de veure la seua justícia -doncs els polítics que l’han utilitzada- condemnada per la justícia europea. Penseu que encara, tot i que demanarà anys, han de venir les queixes dels presos al Tribunal europeu de drets humans d’Estrasburg. Per això Pedro Sánchez parla d’indults, car no sap més què fer.
Quines són les llengües regionals a França?
Aqueixa és la situació pels presos i exiliats catalans. Aquestes setmanes hem parlat molt de l’ensenyament immersiu de les llengües regionals però, veiam, quines són aquestes llengües regionals a l’Estat francès?
La llei Molac permet avançades, especialment el reconeixement de les llengües regionals en un text legislatiu. Però té alhora unes mancances notables, la principal sent que les llengües no hi són anomenades. No hi ha la seua llista. Al meu entendre és conseqüència de les negociacions en preparar la llei, per deixar una imprecisió que permet evitar problemes o, com se diu popularment, embolicar la troca per més tard crear confusió i eventualment problemes interns.
La llei Deixonne, l’any 1951, citava quatre llengües regionals, el basc, el bretó, el català i la llengua occitana. Faltaven el cors i l’alsacià, considerats com dialectes de l’italià i de l’alemany. El fet de descuidar-ne una no és un obstacle car més endavant s’hi van afegir quan se va autoritzar-ne l’ensenyament.
Avui dia n’hi ha una llista oficial mitjançant el concurs del CAPES que és obert per set llengües: el basc, el bretó, el català, el cors, l’alsacià, l’occità i el crioll, és a dir la llengua de les illes franceses del Carib, de la Guaiana i, a l’Oceà Indi, de les illes de la Reunió i Maurici. Falten només el flamenc parlat a una petita zona tocant a Bèlgica i el franco-provençal parlat a la Savoia i a la Vall d’Aosta.
Falta també el francès com a llengua regional, és a dir les seues variants a diverses regions, conegudes com a llengües d’oïl. En realitat no són llengües sinó dialectes que el francès oficial ha gairebé eliminats, encara més que ho ha fet per les llengües regionals no franceses. Se tracta del francien parlat del Loire a París, que ha donat el francès oficial, i les variants de Picardia, Xampanya, Lorena, Borgonya, Franc Comtat, Anjou, Poitou-Charente i Normandia per les principals. A més d’intentar matar les llengües regionals, el francès ha matat les seues pròpies variants regionals, que feien la seua riquesa lingüística.
I els pocs universitaris que estudien el francès regional, el picard o els altres dialectes? Doncs us semblarà increïble car s’han inscrit a la secció 73 del Consell Superior de les Universitats, la secció de les llengües regionals per abrigar-se, car ningú, ni la secció del francès no els protegia.
Propaganda electoral sense vergonya i cara dura
Doncs moltes gràcies per aquests aclariments sobre les llengües i dialectes, que sovint no queda massa clar a l’Estat francès. Ara, per acabar, propaganda electoral sense vergonya? De què parlem?
La senyora Carola Delga vol ser reelegida i tot s’hi val per això. No fa ni tres masos us vaig parlar d’una emissió a la televisió La Chaîne Parlementaire, on la presidenta de la regió Occitanie era interrogada per tres periodistes -hep! els directors- de La Dépêche de Tolosa, del Midi Libre de Montpeller i de L’Indépendant de Perpinyà. De manera humorística ho havia batejat: “Una lliçó d’objectivitat”, per dir evidentment que era tot el contrari. Cap pregunta comprometedora, una manera de fer valer a tres mesos de les eleccions. El que més xocava és que els tres diaris pertanyen al grup La Dépêche de Tolosa, propietat de la família Baylet que ha promocionat des de fa anys la carrera política de la senyora Delga.
Doncs fa dos dies els mateixos han fet la mateixa maniobra amb un interviu publicat en els diaris paper i internet. I no pas poca cosa, dues planes d’autopromoció a dues setmanes de les eleccions. Ho heu vist fa dos dies, el diumenge. A veure si faran el mateix pels altres caps de llista dels altres partits. Si no és així, haurem de treure’n la conclusió que la premsa regional ha pres una posició política i no informativa.
A més la senyora Delga no hi va pas “avec le dos de la cuillère”, sinó que com sempre passa comptes i designa qui li fa oposició. Ella és el bé i els altres són els dolents. Sobre Occitània diu que el concepte no és una qüestió de nom de departament o de regió. I tant que ho és! Per això s’ha fet un recurs al Consell d’Estat contra la seua decisió i la del seu acòlita el primer ministre d’allavontes Manuel Valls.
Afegeix: “J’ai eu la contestation et j’étais face à un catalanisme très replié sur lui-même”. Aquesta sí que és grossa, i insultant. Ella és oberta i per això refusa País Català, i els altres són tancats perquè volen que se respecti la seua identitat i que el nom de la nova regió faci referència a l’occità i al català ja que la regió anterior feia referència a les regions històriques del Llenguadoc i del Rosselló. Per ella, fora! que és tancament.
Doncs me permeti de li recordar que dins aquesta gent “repliée sur elle-même” hi havia dins els demandants el Consell Departamental per un vot unànime, presidit pels seus col·legues socialistes, que hi havia dotze comunitats de municipis i 223 municipis. Doncs tots vosaltres, amics meus, seu per ella gent tancada, retrògrada. Ella us donarà lliçons d’obertura i de modernitat. Vosaltres, oients de Ràdio Arrels, si heu participat el 2017 a la campanya per Occitània- País Català, doncs també seu retrògrades per ella.
A més a tots vosaltres, elegits i electors, us demana el vostre vot. Ara bé cal recordar que l’interviu a dues planes senceres és per tota la regió, és a dir el Pirineu Oriental i dotze altres departaments. Picar sobre els catalans és fer demagògia. Seria per fer plaer als electors de la resta de la regió? En les dues llargues entrevistes que va tenir amb ella el comitè del recurs, ja haviem constatat que tenia una dent contra Catalunya -probablement per enveja- i contra País Català que considerava com a polític. Ara veig que té la mateixa manera de pensar que el seu mentor Manuel Valls.
A més diu del pas de Perpignan la Catalane a la Rayonnante: “C’est très dommage, c’est une vision différente que j’ai”. Però ella, que no ha fet el mateix pel nom de la regió i pel seu logo? Increïble. Ara que arriba la temporada de les hortalisses, no li caldrà comprar pebrots, que ja en té.
Referència àudio:
https://www.radioarrels.cat/podcast/1221/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-08-de-juny