Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

Nous connaissons la défense des prisonniers politiques. Macron écoute les maires… et parle aux patrons. Pedro Sánchez, roi de la communicació.

RADIO ARRELS – 22 janvier 2019 – Chronique d’actualité 123 Joan BECAT avec Rafel RENYÉ

Le procès des prisonniers politiques catalans commencera bientôt et les leurs avocats présentent publiquement les axes de leur défense. Après d’un an de n’en faire aucun cas, seul devant des gilets jaunes, le président Macron réunit les maires et s’y appuie pour le Grand débat. À Versailles, il réunit les grands patrons de l’ensemble du monde pour promouvoir l’économie française. Pedro Sánchez va à Strasbourg essayer de prouver, sans succès, la démocratie espagnole.

Coneixem la defensa dels presos polítics catalans

Començarem amb l’actualitat sud catalana. Ja coneixem les defenses dels presos polítics.

El judici començarà aviat a Madrid, on seran transferits d’aquí pocs dies els presos polítics catalans. Aquesta setmana s’han presentat públicament les defenses enviades per escrit al Tribunal Suprem. Ja ho havien anunciat amb declaracions els presos durant les últimes setmanes. No vindran amb el cap baix a demanar la clemència d’un tribunal que els vol condemnar per raó d’Estat, sinó que vindran a acusar l’Estat i el tribunal de no respectar els drets polítics ni la democràcia.

El cas de Jordi Cuixart és a part car ell no s’ha presentat a cap elecció. No és un polític. És acusat només per la manifestació del 20 de setembre del 2017 on més de quaranta mil persones van intentar prohibir, per la seua presència pacífica, les perquisicions de la Guàrdia Civil a quatre departaments de la Generalitat. L’escrit de defensa de Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, va ser doncs presentat dimarts pel seu equip d’advocats. És una defensa en onze punts basada sobre la vulneració per l’Estat espanyol dels seus drets fonamentals, socials, polítics i humans, sobre arguments polítics i sobre la jurisprudència del propi Tribunal Suprem, del Tribunal Constitucional espanyol i del Tribunal Europeu. Demana l’absolució car no hi ha rebel·lió, ni sedició, ni cap delicte, sinó pacifisme i defensa de la no-violència. Només demanava desobediència civil, que no és un crim sinó un dret ciutadà. De fet, més que una defensa, és un atac contra l’Estat i el govern Rajoy, contra la instrucció del jutge Llarena – del qual desmunta els arguments i posa en evidència les faltes i abusos jurídics – i contra el propi tribunal.

La defensa de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Joaquim Forn, enviada igualment al Tribunal Suprem, va ser presentada per llur advocat Jordi Pina també aquest dimarts en una conferència de premsa. Afirma que és “un judici contra les urnes i la democràcia i contra els drets fonamentals dels ciutadans”. Els acusats assumeixen el que han fet car volen sempre la sobirania de Catalunya i la seua independència. Són gent valenta. L’escrit rebat els arguments de l’acusació i diu que els delictes imputats no són penals. Per tant és un judici polític. Se demana el testimoniatge del rei Felipe VI, de l’exprimer ministre Mariano Rajoy, del president Carles Puigdemont – que ho hauria de fer per videoconferència-, i de seixanta participants al referèndum de l’1 d’octubre del 2017.

Ara bé, tot i la validesa dels arguments, sembla que el cas sigui ja decidit. Seran condemnats amb fortes penes. Pel president del Tribunal Suprem la condemna no fa cap dubte i ho diu tranquil·lament a la premsa… i per això no se l’inhabilita. La justícia espanyola és realment sorprenent.

Se li demanava al president del tribunal perquè el judici se feia tant d’hora, a finals de gener i no a la primavera o a l’estiu com s’havia dit inicialment. Va contestar tranquil·lament que havia de ser tancat abans de les eleccions europees car Oriol Junqueras s’hi volia presentar. Recordem que ell ja va ser diputat europeu, com Raül Romeva, i que la llista d’ERC tindrà elegits, com a cada elecció europea. Per tant és cinisme pur i una jugada bruta feta per un jutge que hauria de ser neutre i no ho és. En efecte, si el judici fos més tard, Oriol Junqueras, tot i sent a la presó, seria elegit diputat europeu. A Espanya se poden empresonar consellers de la Generalitat, diputats elegits, i no respectar la inviolabilitat dels elegits, com s’ha vist pel cas català. Però el parlament europeu ho acceptaria? És clar que no. Per això fan el judici ara. Però en qualsevol judici l’acusat pot sàller eventualment lliure. Doncs si l’han avançat és perquè el president del tribunal sap ja ara que la sentència serà una condemna, hi hagi o no arguments vàlids o acusacions que no s’aguantin.

És ben trist i revoltant veure aquest simulacre de justícia. En tot cas el cert és que els acusats seran acusadors i que demostraran que és un judici polític per raons d’estat. Se’n parlarà molt a tot arreu.

El president Macron parla als batlles…

La data més probable seria el 5 o 6 de febrer. Passem a l’actualitat a l’Estat francès. El president Macron compareix davant dels batlles.

La setmana passada el president Macron va participar a dues reunions organitzades en el marc del debat nacional, a Normandia i dins el departament de l’Olt (le Lot), cada vegada amb sis cents batlles, en un gimnàs o una sala polivalent, com n’hi ha a tot arreu. Els participants eren en cercle i ell al mig, sobre una cadira com tothom, durant sis o set hores. Cal dir que les dues vegades ha escoltat molt més que no ha parlat. En efecte, sumant les intervencions, ha parlat dues hores i ha escoltat cinc hores.

“Emmanuel Macron face aux maires normands”, il·lustració d’un article de L’Opinion (font: lopinion.fr, 16/01/2019).

Se l’estimi o no, no se li pot retreure de no haver deixat que els elegits s’expressin. Eren de tots els partits o tendències i li va tocar sentir batlles que, d’una manera pausada però ferma, li van dir les quatre veritats i van fer propostes. Era un bany dins la realitat quotidiana de la gent i dels territoris. Ell ho va assumir, va intentar explicar-se sobre certs punts i va notar els altres. Observi que tot el que reclamen les armilles grogues va sàller. Va afirmar que s’estava a l’inici d’una segona part del quinquenni, que seria diferent però que guardaria el seu cap, la seua línia reformista, però amb més atenció a les conseqüències de les adaptacions. Ja és hora. En el primer debat la seua entrada se va fer al mig d’un silenci fred, però va ser aplaudit al final. En sap de gestionar aquestes situacions. També ha quedat clar que posa els batlles al davant, com a interlocutors i representants del poble.

… i parla als patrons d’arreu del món

Va ser ahir mateix al Palau de Versalles, “excusez-moi du peu”, per un encontre i un sopar. En diuen “les fastes de la République”. Cal dir gràcies a Lluís XIV, car Versalles estava previst per les fastes del rei. Eren cent cinquanta grans patrons convidats, molt majoritàriament estrangers, per incitar- los a fer inversions a França i per pal·liar la mala imatge que han donat les violències de les manifestacions de les armilles grogues.

Finalment, si mala imatge hi ha sembla que no afecti greument les inversions car, com diu el proverbi, “En terra de cecs el borni és rei”, que és l’equivalent del proverbi francès “Au royaume des aveugles, les borgnes sont rois”.

En efecte, ara per ara pels grans amos, on fer inversions a Europa, que és el primer mercat del món? A Gran Bretanya hi ha el brèxit que el tallarà de la Unió Europea. A Itàlia preocupa el govern d’aliança entre populistes i extrema dreta, que presenta un pressupost estrafolari i que no se sap a on va. Espanya no és el millor lloc on fer inversions – llevat de Catalunya, com se veu – i fins i tot Alemanya té problemes de governança amb les dificultats polítiques internes de la senyora Merkel. Això fa que, a França, tot i les armilles grogues – que tothom sap que s’acabarà un dia o l’altre – no és un mal lloc per fer inversions i negocis. Qui ho havia de dir?

Pedro Sánchez és el rei de la comunicació

Abans d’acabar, un mot de Pedro Sánchez ?

Pedro Sánchez havia demanat a comparèixer al Parlament Europeu per explicar que Espanya era un Estat democràtic que respectava els drets humans, amb una justícia independent. Jo pregunti: perquè ho havia de fer? M’ha fet pensar a la dita de casa nostra: “És la gallina que canta que ha fet l’ou”. Si realment Espanya és com ell diu no ho hauria de justificar. Si canta, és que Espanya no respecta els drets democràtics i la justícia.

Això dit, quan va comparèixer l’hemicicle era poc guarnit. El Parlament Europeu compta 751 diputats. Quants penseu que eren presents per escoltar aquesta alta personalitat espanyola campiona de la democràcia i de la independència judicial? Doncs ni la meitat dels 751 diputats, ni el quart, ni 10%, ni 5%, en total eren 15 diputats europeus presents. O sigui que va ser una operació de comunicació molt reeixida, car hauria pogut passat que no n’hi hagués cap, de diputat.

Se li van fer preguntes sobre Catalunya i els presos polítics. En nom del PPE, el Partit Popular Europeu, se li va retreure que governi amb el suport dels independentistes i de l’extrema esquerra (volien dir Podemos). La representant dels Verds europeus li retreu que dos antics diputats del seu grup, Oriol Junqueras i Raül Romeva, siguin injustament empresonats.

Últimament Pedro Sánchez fa el ple de crítiques a cada lloc on va, a Barcelona, ara a Europa… No us fa pena? Tan content que se’l veu de ser cap de govern i tan poc cas que li fan! A més se li tiren a sobre. Només li falta una closca d’ou sobre el cap, per ser el nou Calimero.

Referència àudio:

https://www.radioarrels.cat/podcast/231/la-cronica-de-joan-becat-dimarts-22-de- gener-del-2019

Articles récents

Que sortira-t-il aux législatives en Catalogne Nord? Un tournant dans la guerre en Ukraine?
31 mai 2022
Le gouvernement nouveau est arrivé. Plus de Catalangate. Extraditions, fugues i migrations de travail.
24 mai 2022
La trame du Catalangate est à découvert. Quelques brèves notices du front électoral.
17 mai 2022
Législatives : rien n’est simple, tout se complique. Le président Puigdemont choisit le Conseil pour la République.
10 mai 2022
Le scandale du CatalanGate, de proportions internationales. Le ballet des stratégies pour les législatives.
3 mai 2022

Archives