RADIO ARRELS – 13 août 2019 – Chronique d’actualité 152
Présentation du programme de l’UCE avec de nouveaux thèmes de réflexion et d’actualité, où les habitants du Conflent et de Catalogne Nord peuvent aller à tout moment sans réserver leur place. Dans une étude sur les investissements étrangers, la nouvelle direction de la Chambre de commerce de Barcelone révèle que l’État espagnol a fabriqué de fausses informations en 2017, qu’il a diffusées lui-même pour combattre le processus d’indépendance et faire peur aux catalans. Pour Donald Trump, peu importent les conséquences pour son pays et le monde entier s’il est réélu i gagne des voix en flattant les instincts les plus primaires de la population. Il est entré dans une guerre commerciale avec la Chine, qui lui répond en utilisant la monnaie.
Aquest dissabte comença l’UCE a Prada
Avui parlarem de l’UCE, que comença aquesta setmana.
Comença la Universitat Catalana d’Estiu aquest 17 d’agost i acabarà el 24. Com cada any hi ha un programa totalment renovat i temes nous de reflexió i d’actualitat.
Sabeu que si no dormiu a l’UCE, és a dir si seu de Prada, del Conflent o de Catalunya Nord i hi aneu durant el dia no heu de reservar un lloc, hi aneu quan voleu i no us cal inscriure. Podeu anar als cursos del matí, de les 9 a les 12, amb un curs diferent a cada hora, als debats i actes del migdia i de les 5 de la tarda, als tallers i, evidentment, als espectacles a la plaça de Prada la nit. Si us voleu quedar tot el dia, podeu dinar al menjador. Només heu d’anar a comprar un tiquet al secretariat i anar a fer cua amb tots els participants i els professors. Hi trobareu gent de tots els Països Catalans. Si voleu informació sobre els cursos i activitats de cada dia, aneu a uce.cat i ho trobareu tot. Us hi esperi.
No faltaran els actes més vistosos de cada dia, que omplen l’amfiteatre o el gimnàs. Per la inauguració farà un exposat Pere Barrios, el vicepresident de la nova direcció independentista de la cambra de comerç de Barcelona: “Empresa i compromís de país”. Tot un programa que pensen realitzar. Hi haurà Alba Vergés, consellera de salut de la Generalitat i membre d’ERC. També tindrem un professor de ciències polítiques anglès per parlar del dret a la independència. El dia 20 el president Quim Torra serà a Prada per cloure l’any del cinquantenari de la Universitat Catalana d’Estiu. Ramon Gual parlarà de l’exili a Prada de Pompeu Fabra, on va morir i on és enterrat, al cementiri vell de la ruta de Clarà.
Us recomani d’assistir el 22 d’agost a la taula rodona sobre “Catalunya Nord i el procés” on són anunciats el senador François Calvet, el batlle de Pesillà de la Ribera Jean-Paul Billes, Hervé Py i dos cronistes de Ràdio Arreles, Pere Becque i Iu Escape. També vindrà a l’UCE Gonzalo Boye, l’advocat del president Carles Puigdemont. Josep Bargalló, conseller d’educació de la Generalitat i antic professor de l’UCE de Prada farà la cloenda.
Els cursos us poden interessar. Hi aneu quan voleu. Us en citaré uns quants. En ciències de la natura parlaran de la situació dels boscos dels Països Catalans, a l’àrea de salut de les pandèmies, aquest epidèmies que poden tocar tot el món, com fa cent anys exactament la grip espanyola, o avui dia ébola. En dret evocaran els drets fonamentals, que precisament no respecte Espanya, com els drets de reunió, de manifestació, de lliure expressió, de participació política, d’autodeterminació.
En història és original, car parlaran dels mossos d’esquadra, aquest cos de seguretat i policial de la Generalitat, creat fa uns segles i hereus del sometent, és a dir dels ciutadans armats cridats per defensar el país. Aquest any hi ha una àrea de gènere amb el tema del pensament feminista. I podria citar encara la llengua, la literatura, la música, la història de l’art, sense descuidar la coneixença de Catalunya Nord d’Alà Baylac, amb aquest any l’evocació de la poetessa nord-catalana Simona Gay. Fins i tot teniu una introducció a la llengua occitana.
Els tallers són sempre a la tarda, amb alguns de nous : teatre, foto digital, dansa, sardanes amb Pere Mias, cançons populars amb Ramon Gual fill, muntanyisme amb Jordi Taurinyà, i fins i tot podreu aprendre a fer doblatge de pel·lícules en català. Veniu a Prada.
L’Estat espanyol fabrica fake news oficials
Prada serà doncs notícia la setmana vinent. Ara dius que hi ha fake news oficials ?
Les fake news són falses notícies fabricades i difoses expressament per enganyar la gent i contrarestar altres notícies, elles veritat, que un vol que aquesta gent no se les faci seves. Com que la fake news pertorba i diu el contrari, crea dubte i destrueix la bona. Les xarxes socials són el lloc privilegiats de les fake news, però no sempre. S’acaba de saber que el 2017, al moment del referèndum i de la declaració d’independència de Catalunya, l’Estat espanyol ha fabricat falses notícies, que ell mateix ha difós a Espanya i arreu del món, per a combatre el procés i fer por als catalans.
Se va saber gràcies al canvi de direcció a la cambra de comerç de Barcelona i l’elecció de Joan Canadell. El nou president ha demanat un estudi sobre les inversions estrangeres a Catalunya des de fa deu any. Habitualment Catalunya era al primer lloc d’Espanya per aquestes inversions, amb més de 20% del total de l’Estat. Però el 2017, al mig de les pressions per fer marxar la seu social d’empreses de Catalunya vers Madrid o altres llocs d’Espanya, amb totes les pressions de Mariano Rajoy i del rei, el govern espanyol va publicar xifres alarmistes sobre la disminució fins al només 13% de les inversions estrangeres a Catalunya, quan pujaven molt a Madrid. Era per atemorir la gent i les empreses, fer perdre confiança en la independència i mostrar que a l’estranger veien malament el procés.
Doncs aquesta és la fake news, la falsa notícia car el 20017 Catalunya va quedar la primera regió amb inversions, amb sempre més de 20% del total. Com us ho havia comentat només hi va haver un retard a l’últim trimestre, compensat per un any 2018 excepcional. Per tant el procés no fa por i no desanima les empreses estrangeres. Tot el contrari.
Com ha fet l’Estat per a crear aquest fake news ? Doncs en lloc de comptabilitzar les inversions al lloc on s’afectaven, les va comptabilitzar al lloc on se firmaven el conveni, l’acord o l’autorització de fer la inversió, és a dir principalment a Madrid on hi ha el govern de l’Estat. Com que moltes firmes se fan a Madrid, fins i tot si els diners de les inversions anaven a Catalunya, a València o a la Rioja.
En l’estudi, Joan Canadell va demanar que se prenguin les xifres del govern espanyol i que se miri el detall dels contractes i dels llocs on anaven les inversions estrangeres. Resultat: el 2017 van anar a Catalunya 22% de les inversions i no el 13%, i a Madrid només el 17%. Ara se sap que les xifres oficials de l’Estat eren falsos i manipulats i que es tenia sempre confiança amb Catalunya. Però el mal de la fake news ja està fet. Quantes persones a Catalunya, a Espanya, a França diuen, creuen i continuen comentant que el procés d’independència és perillós per l’economia de Catalunya, quan no és veritat i que Catalunya, avui com el 2017 i des de fa molts anys és el lloc on hi ha més inversions estrangeres.
Fins a on anirà el populisme de Donald Trump?
Tancarem amb el president Trump i el seu populisme.
Els Estats Units ens han acostumat a personatges de vegades curiosos, com el cowboy Ronald Reagan, o el productor de cacauets Jimmy Carter, o George Walker Bush, que presentaven com a molt limitat. Però tots tenien el seu sentit de l’Estat i del paper dels Estats Units en el món. És clar que el sistema americà de llargues primàries obertes provoca assalts de propostes demagògiques i de populisme per atreure els electors com sigui. Ara bé, mai s’havia arribat als extrems de Donald Trump, per qui tot va ser bo per ser elegit i que no sembla tenir cap altra doctrina que de quedar-se al poder. Tant se valen les conseqüències pel seu país i pel món sencer. No recordi el la història dels Estats Units cap president tan insòlit i potencialment perillós, per qui sembla tant li fa el que pot passar mentre guanya vots festejant els instints més primaris de la població.
Des de l’inici del 2019 tot el que fa, diu i decideix com a president dels Estats Units, dins el seu país com al món, va cap a una única finalitat, que és clau per entendre les seues decisions sovint aberrants: vol ser reelegit. I és possible que ho sigui. Va anar contra els immigrants, que els Estats Units necessiten, car li porten vots d’extrema dreta i de la gent modesta. Va ser retirar-se dels acords de París. Tant se val per ell el rescalfament climàtic mentre tregui vots i tingui aire condicionat a casa. Ara ha entrat el lluita contra la Xina.
El comerç dels Estats Units és molt deficitari amb la Xina, que els hi ven tres vegades més que no li compra. Per tant el vol reequilibrar perquè lluitar contra la invasió xinesa és popular als Estats Units. En lloc de veure les causes i de procurar portar-hi remei, o de negociar, utilitza la manera brutal i unilateral : decideix pujar molt els drets de duana sobre els productes xinesos, per fer pujar llur preu de venda als Estats Units i fer disminuir les compres. Xina ha respost fent el mateix, amb prou moderació, tot i marcant el cop. Trump respon a la cowboy dels westerns, traient la pistola i puja encara més els drets de duana que afecten ara la quasi totalitat dels productes xinesos. És la guerra econòmica, que comença a tenir efectes colaterals a tot el món.
Com ha respost Xina fa sis dies ? Doncs amb un atac sobre un punt sensible pels Estats Units, la moneda. Ho ha fet com qui res, com qui no fa la guerra, sense declaracions, però amb un resultat fort en un sol dia. Com ? Ha fet variar a la baixa el valor de la seua moneda, el yuan, no per una decisió autoritària que seria interpretada com una agressió, sinó no fent res. Com que Trump ha pujat els drets de duana, els especuladors pensen que afectarà el comerç xinès i ataquen el yuan. En lloc de defensar-lo el banc central xinès el deixa baixar i perd 2% en un dia. Provoca una baixada del conjunt del indexes borsaris a tot arreu, i del 4% a Nova York. És doncs una devaluació encoberta que fa els productes xinesos més barats encara als Estats Units i compensa la pujada dels drets de duana : Xina vendrà sempre als americans. Trump protesta i amenaça. Però què pot fer ?
Car queda a la Xina una altra arma potent. Amb el dèficit comercial dels Estats Units, que paga el dòlars, Xina té la més gran part del deute americà al món. Si se posava a vendre’l, enfonsaria l’economia americana i probablement també la seua pròpia. És un joc de pòquer mentider. Al final pelarem tots per aquest imbècil inconscient ?