RADIO ARRELS – 26 octobre 2021 – Chronique d’actualité 267
On évoque les noms attribués à la partie de Catalogne annexée par le roi de France au Traité des Pyrénées jusqu’à la création récente de Catalogne Nord. La manifestation pour les écoles catalanes a été réussie. Au-delà de l’appui à la Bressola elle a été une défense de l’enseignement du catalan. La justice espagnole est comme ces régimes autoritaires qui tuent jusqu’à la fin. On examine les affaires actuelles.
L’origen del nom de Catalunya Nord
Avui parlarem de casa nostra i de com li hem de dir. D’on vé el nom de Catalunya Nord?
Catalunya Nord és un nom contemporani creat per joves militants nord catalans i adoptat per la gent de Catalunya Nord després de fortes oposicions anticatalanes. Ä gent d’aquí l’ha utilitzat i l’ha fet seu abans que s’imposi a altres Països Catalans. Per això és insuportable que alguns nos vinguin a donar lliçons. He pensat que valia la pena explicar d’on ve el nom de Catalunya Nord.
Abans del Tractat del Pirineu el que és avui dia Catalunya Nord no tenia cap nom, car no calia. Quan se parla dels Comtats és la part del Principat de Catalunya, al nord però de banda i banda de la frontera actual: Comtats de Rosselló, d’Empúries, de Conflent, de Besalú, de Cerdanya, d’Urgell i altres. Érem simplement una part de Catalunya.
Després del 1659 la part annexada pel rei de França no va rebre cap nom específic que correspongui a la seva realitat històrica o geogràfica. Per la seua gestió se van reunir els territoris annexats per fer-ne la Intendència del Rosselló. És habitual de designar un territori que té diferents parts pel nom de la regió més important o que té la vila principal o la capital. Així s’acostuma a parlar d’Anglaterra i no de Regne Unit, o bé de Holanda i no de Països Baixos. Aquí el Rosselló era la comarca de Perpinyà.
Però això no vol dir que l’administració del rei de França no coneixia el país. Només un exemple. Quan el 2 d’abril del 1700, o sigui quaranta anys després, Lluís XIV firma l’edicte que prohibeix l’ús del català dins la justícia i l’administració , escrit textualment: “Depuis plus de quarante ans Nous possédons en pleine Souveraineté les Comtés & Vigueries de Roussillon & Conflans, qui nous ont été cédés avec une partie du Comté de Cerdaigne, par le Traité de Paix des Pirennées”. Per tant sabien molt bé que hi havia diversos comtats, avui comarques.
Va continuar així fins a la Revolució Francesa que, amb la creació dels departaments, va voler esborrar les referències a l’antic règim i a les províncies. Vam ser allavontes el departament del Pirineu Oriental, on se va afegir una part del Fenolledès que feia part abans del Llenguadoc. Més o menys dos terços, car el Fenolledès anava fins a Atsat, és a dir la vall de l’Auda. El departament tenia el número 63 del 83 que configuraven allavontes França. Durant el segle XIX hi haurà la creació d’un departament, l’escissió d’un altre, l’annexió de Niça i la Savoia i acabarem amb el número 66. Quan se diu que no se pot canviar el nom d’un departament ni l’ordre, són falsos arguments car s’ha fet moltes vegades durant el segle XX.
A finals del segle XIX i durant la primera meitat del segle XX torna a aparèixer Rosselló, en record de l’antic règim, promogut pels nostàlgics dels reis, la gent de dreta o extrema dreta, els ambients catòlics, essencialment per antirepublicanisme, contra Pirineu Oriental que era un nom de la Revolució. També, per tradicionalisme i retrobar arrels, Rosselló va ser una moda que va seguir el catalanisme literari -sovint conservador i elitista- i el moviment catalanista del sud. A Catalunya el costum de designar-nos com a Rosselló va durar fins als anys 2000, i per molts continua encara.
El nom de Catalunya Nord serà utilitzat a finals dels anys 30 del segle XX pel moviment polític -el primer a casa nostra- i la revista Nostra Terra. Aquest moviment reunia gent d’opinions variades, de la dreta catòlica fins a l’esquerra. Amb la guerra desapareix. Alguns dels seus membres van ser col·laboradors de Vichy, d’altres participaran a la resistència.
La naixença del nom i del concepte actual de Catalunya Nord, i la seua adopció per la gent del país, és una conseqüència del Maig del 68. És també dins la línia dels canvis i de la creació de noms al sud pels seguidors del pensament de Joan Fuster, del seu llibre Nosaltres els Valencians i de la lluita contra el franquisme. Així apareixen País Valencià i Països Catalans. A casa nostra el Maig del 68 marca un abans i un després en la presa de consciència de la llengua i del que era el país, amb l’emergència d’un catalanisme modern i militant en tots els àmbits.
El símbol mateix és la creació d’un nom, Catalunya Nord, que no havia tingut mai un nom que correspongui al que era. Apareix en un llibre militant de Llorenç Planes i Montserrat Biosca, El petit llibre de Catalunya-Nord, editat per La Falç l’any 1974. Se tractava d’afirmar clarament la catalanitat i la modernitat com a altres llocs d’Europa i del món on moviments nacionals o identitaris volien, com aquí, una ruptura amb els noms utilitzats fins allavontes.
Editat per Terra Nostra l’any 1977 l’Atlas de Catalunya Nord, d’un tal Joan Becat, contribuirà a reforçar i a generalitzar el nom. En aquests anys setanta una gran polèmica s’instal·larà dins la premsa i obres suscitades pels partidaris de Rosselló. Els més implicats i agressius eren els “rossellonistes”, anticatalans notoris, que en realitat tant els hi feia Rosselló, el que volienera que no hi hagi cap referència al català o a Catalunya.
Tot això contribuirà a instal·lar el nom definitivament. El seu ús progressarà prou ràpidament dins la societat i fins i tot el món polític departamental. Als anys noranta i fins ara serà el nom d’aquestes terres catalanes, conegut de tothom. El seu ús habitual li va fer perdre progressivament el seu caràcter militant, fins al punt que al nord com al sud progressa l’apel·lació “Catalunya Sud” per designar el Principat de Catalunya.
Manifestació per les escoles catalanes
Aquest dissabte a Catalunya Nord hi ha hagut una manifestació a Perpinyà per les escoles catalanes i el seu liceu.
Convocada per la Bressola i el conjunt de les entitats catalanes, aquest dissabte una gran manifestació per les escoles catalanes va anar de la Plaça de Catalunya fins a la Casa de la Vila de Perpinyà. Se tractava de dir clarament al batlle del Rassemblement National Louis Aliot que no podia anar en contra de l’ensenyament del català a la seua ciutat.
La premsa i Ràdio Arrels han amplament evocat el motiu. La Bressola vol creat un col·legi i liceu a Perpinyà i hi havia una opció de compra amb les monges clarisses pel convent de Santa Clara al Vernet. A notar que les Calendretas occitanes, les Ikastolas basques i l’ensenyament bretó de Diwan tenen ja ensenyament secundari fins al liceu. Ja s’havia fet la paga i senyal, les arrhes. El batlle Louis Aliot ha fet preempció, sense altre projecte que de bloquejar un ensenyament de català, que tracta d’extremistes. Efectivament, pel que li toca, és un expert en la matèria.
La manifestació ha estat tot un èxit, amb més de dues mil persones. Ha fet la volta per la Barra i la Llotja fins al Castellet, omplint literalment el centre de Perpinyà. Com sempre quan hi ha manifestacions catalanes l’ambient era festiu amb una geganta hortolana, castellers, molta gent jove, moltes banderes i moltes banderoles i cartells dibuixats , amb com a tema més repetit per tothom: “Avui, demà, escola en català”. Cap policia llevat de tres que paraven les votures quan se passava davant d’un altre carrer. Quina diferència abismal de to i de comportament amb el que vaig veure altres anys amb les armilles grogues i aquestes setmanes amb els antivac. És evident que a més del suport a la Bressola, la manifestació era també un toc d’alerta pels que voldrien anar contra el català a qualsevol tipus d’ensenyament.
La justícia espanyola dispara sense mirar on
Altre tema d’actualitat, la justícia espanyola dispara sense mirar on.
És el farwest a Espanya. La justícia espanyola me fa pensar a aquests règims autoritaris que maten fins al final, fins al moment de caure, com ha fet per exemple el règim franquista, que la posar en plaça. Considera que l’Estat és en perill i que tot s’hi val, que se respectin o no les pròpies lleis, el codi penal o el dret de les persones. Perquè? Essencialment perquè Catalunya vol ser independent i que se l’ha vista el 2017 a punt d’aconseguir-ho. Per tant repressió i justícia com els xerifs de l’oest dels westerns americans, disparant a tot arreu sense mirar qui cau.
El vaixell Espanya fa aigües de totes parts, però sempre hi ha polítics i institucions per a posar el dit per tapar alguns dels forats, mentre d’altres s’obren. Van ser les euroordres contra els exiliats, els fracassos davant de les diverses justícies europees, l’episodi de l’intent d’arrestar Carles Puigdemont a l’Alguer.
Aprofitant aquests episodis i el context nou de la Polònia que s’ha posat en marge de les lleis europees, els diputats catalans exiliats i llur advocat Gonzalo Boye intenten fer aparèixer que Espanya també és fora de les lleis europees. Com que el Tribunal Suprem ha confirmat les euroordres contra ells, doncs que s’oposa al tribunal europeu de Luxemburg, han dipositat un recurs perquè el jutge Marchena faci una qüestió prejudicial prop de la justícia europea. Si ho fa Europa podrà directament examinar com funciona la justícia espanyola. Si no ho fa és un nou motiu per anar al Tribunal de drets humans d’Estrasburg.
Altra forat: Artur Mas anirà davant d’aquest Tribunal de drets humans. En efecte el Tribunal Constitucional espanyol ha confirmat la seua condemna per haver convocat la consulta popular del 9 de novembre del 2015 sobre la independència de Catalunya. Com que cinc dies abans el govern de Mariano Rajoy havia dipositat un recurs, el president Mas i les conselleres Joana Ortega i Irene Rigau van ser condemnats a dos anys d’inhabilitació i a una multa.
Artur Mas va fer un recurs prop del Tribunal Suprem que, evidentment, va confirmar la sentència, i ara és el Constitucional que ho ha fet, sempre per unanimitat. Aquest camí de creu és necessari -i pren temps- per anar davant de la justícia europea, car abans cal eixugar totes les possibilitats dins el seu Estat. Ara Artur Mas pot recórrer a Europa. Un altre forat dins el vaixell Espanya.
Ara bé, de forats, també se’ls fan tots sols. És el que passa aquesta setmana a Madrid amb l’afer del diputats de Podemos que el jutge Marchena, el Zorro espanyola, però ell més dolent, vol inhabilitar. Perquè? Doncs fa set anys, va ser condemnat a una multa de 460 euros per un suposat cop de peu a un policia dins una manifestació. Com que no l’ha pagada mai, el Tribunal Suprem l’acusa de desobediència i diu que se li ha de retirar el seu mandat de diputat.
És exactament el que va passar pel president Quim Torra. Però allavontes el PSOE i les dretes aplaudien car era contra l’independentisme català. Ara és el jutge Marchena, posat en plaça pel Partido Popular, que fa la guerra a la coalició parlamentària del PSOE i Podemos que governa l’Estat. Com sota el franquisme, després d’anar contra “los separatistes”, ara va contra “los rojos”, i tant se val si abans eren units contra Catalunya. Encara més fort, el jutge Marchena amenaça la presidenta de les Corts madrilenyes Meritxell Batet de desobediència ella també si nom posa fora el diputat de Podemos.
Referència àudio:
https://www.radioarrels.cat/podcast/1439/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-26-doctubre-del-2021