Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

Le parlement européen s’invite au paso doble espagnol. La réforme des retraites, 3ème étape. Économiser les nappes phréatiques de la Salanca.

RADIO ARRELS – 14 janvier 2020 – Chronique d’actualité 174

D’affaire interne, le cas catalan est devenu une affaire européenne. Carles Puigdemont et Toni Comin entrent au parlement européen et le Tribunal Suprême désobéit à la sentence européenne et garde Oriol Junqueras en prison. Après un décembre de manifestations, d’une grève des transports publics el l’annonce de ses contenus, la réforme des retraites est dans une troisième étape, après des négociations. Les nappes phréatiques de la Salanca et de la plaine basse sont surexploitées. À Torrelles un projet pense utiliser l’eau de pluie qui court à la surface et se perd.

El parlament europeu se convida al pas doble espanyol

Comentem l’actualitat, centrada amb el que passa al parlament europeu.

Hem de fer una mica de cronologia de la setmana, que va ser molt contrastada. Amb la sentència del Tribunal de justícia de la Unió Europea la qüestió dels presos polítics i exiliats catalans no és més un tema intern espanyol, com ho afirmava des de feia dos anys la comissió europea i el seu precedent president l’inefable Jean-Claude Juncker. S’ha transformat en un afer europeu que oposa el parlament europeu a la justícia i a l’Estat espanyols. No sé si se’n han envisat a Espanya i si han pres la mida del desastre que pot ser per ells si no acaben alliberant Oriol Junqueras i si no ho fan també pels altres condemnats a presó.

El parlament europeu ha picat fort i ràpidament. Primer el seu president David Sassoli dona la seua acreditació a Carles Puigdemont, Toni Comin i Oriol Junqueras, fent com si la decisió de la JEC espanyola no existís. A continuació els tres eurodiputats catalans entren dins la web del parlament amb el seu perfil a l’espera, segons el president, de la decisió del Tribunal Suprem, és a dir que aquest tribunal espanyol compleixi la sentència del Tribuna de justícia de la Unió Europea.

El dimarts mateix el grup parlamentari dels Verds/ALE, del qual feia part Oriol Junqueras quan va ser diputat europeu fa uns anys, el tria com a vicepresident primer i l’ALE com a president seu, tot i que sigui empresonat. Significa doncs que si el Tribunal Suprem no l’allibera, hi haurà el cap d’un grup parlamentari europeu a la presó. És evident allavontes que se va cap a un escàndol de dimensions europees on Espanya tindrà pressions de tot arreu i, eventualment un pleit, un judici del grup Verds/ALE al tribunal europeu contra Espanya, sense comptar amb el pleit d’Oriol Junqueras. “Chaud devant !”, com diuen els camarers als restaurants quan porten un plat calent.

Què és aquest grup dels Verds/ALE ? És format per dos conjunts que s’han aliat per fer més pes. Tenen 75 diputats de 22 Estats, és a dir que son la quarta força al parlament. D’una banda hi ha els Verds, que no cal presentar, amb 22 diputats alemanys, onze francesos, sept anglesos (que salliran amb el Brèxit), i de un a tres per nou altres Estats. L’ALE, l’Aliança Lliure Europea (EFA en anglès : European Free Alliance) reagrupa elegits de partits diversos, tot sovint nacionalistes de regions amb identitat pròpia, com el diputat Alfonsi de Còrsega, el Partit Nacional Escocès, evidentment ERC, i altres.

Notem que Carles Puigdemont i Toni Comin han demanat a fer-ne part però que, ara per ara, són al grup dels no-inscrits, on hi ha essencialment els diputats britànics del Partit del Brèxit i els diputats italians dels moviment Cinc Estrelles.

N’érem aquí quan dijous esclata la bomba : el Tribunal Suprem espanyol anuncia que guarda Oriol Junqueras a la presó, doncs que no obeeix a la sentència europea. Com ho diu el periodista Jean Quatremer al seu article d’ahir a Libération, la guerra dels jutges ha començat : jutges espanyols – és a dir d’un Estat membre – contra jutges europeus. El cas no s’havia produït mai car sempre la justícia dels Estats havien acceptat la supremacia de la justícia europea. Espanya no. Planteja una qüestió de fons : hi ha o no una justícia europea ? Car, si Espanya acaba fent la seua, s’ha acabat el paper d’equilibri de la justícia europea que, recordem-ho, és una justícia de contenciós administratiu, d’interpretació dels tractats i de les decisions de la Unió Europea. Si al final del procediment, que durarà uns quants mesos, s’accepta aquesta rebel·lió espanyola, ja no hi haurà cap regulació a Europa ni supremacia del dret europeu sobre el dret dels Estats.

El Tribunal Suprem argumenta sobre la seua maniobra, que us havia indicat. Considera que la immunitat no s’aplica a Oriol Junqueras car el seu cas era vist per sentència abans de les eleccions europees i que després era condemnat abans que el TJUE estudiés el seu cas. És la trampa que vaig evocar aquí fa dues setmanes, quan el tribunal europeu diu clarament que no el calia jutjar.

A més, el Tribunal suprem se fot, se burla del tribunal europeu, quan el jutge Marchena li escriu que recull la seua sentència, tot i que no l’aplica a Oriol Junqueras (recordi que era dictada expressament per ell) i que l’aplicarà si se presenta un altre cas de diputat europeu elegit en un judici en el futur. És a dir d’aquí cinc anys, si hi ha encara diputats catalans a condemnar, ja veurem. Aquesta resposta m’ha fet pensar a la de la Brigitte Bardot jove quan contestava : “Et mon cul, c’est du poulet ?”

El divendres, el mateix Tribunal Suprem confirmava que el president Quim Torra no era més diputat al parlament de Catalunya, doncs destituït. Per tant s’afrontava a tot i a tothom, inclòs amb el govern de Pedro Sánchez, car el Tribunal Suprem li ensenyava qui mana a Espanya. De fet, el Partido Popular i l’extrema dreta no necessiten majoria de govern car ja decideixen a través de la justícia que han poblat de jutges de la seua ideologia.

Ara bé ahir dilluns va ser un gran dia, el de l’entrada dels diputats europeus Carles Puigdemont i Toni Comin al parlament d’Estrasburg, al mig dels mitjans de comunicació (diversos fotògrafs i cameràmans van caure de les empentes dels seus col·legues) i d’uns centenars de catalans que havien fet el viatges per a assistir a l’entrada. Una lluita de vuit mesos acabava amb una victòria política major. Pedro Sánchez ha procurat minimitzar l’esdeveniment fixant al mateix dia la presentació del seu govern.

Vilaweb del 13/01/2020 : “Gran expectació mediàtica per l’arribada de Puigdemont i Comin al Parlament Europeu” (font: vilaweb.cat, A. Salamé).

En les seues paraules als assistents Carles Puigdemont ha dit clarament : “L’afer intern, ara no ho podran dir” a Europa. Efectivament, el parlament i la justícia europeus s’han convidat al pas doble espanyol: voleu ballar senyoreta ? L’estratègia de l’exili ha donat fruits, portant el cas català a la Unió Europea, d’on no sallirà sense una solució política. Seria hora que Espanya deixés la repressió judicial. Però ara per ara no ho fa.

També Carles Puigdemont ha agraït els catalans presents ahir i al juliol per “Omplim Estrasburg” : “Mentre hi sigueu vosaltres, nosaltres hi serem”, i ha afirmat : “Avui no hi som tots. Falta Oriol Junqueras”. Evidentment Oriol Junqueras presentarà un recurs contra la decisió del Tribunal Suprem a Espanya i una altra vegada davant la justícia europea.

La reforma de les jubilacions, etapa 3

És el que passa al parlament europeu, que se reunirà fins a dijous. Continuem amb l’actualitat, que és també la reforma de les jubilacions.

La reforma de les jubilacions ha entrat des d’ahir en una tercera etapa que belleu serà la del final, abans del vot de la llei per l’assemblea on, passi el que passi, el govern té una àmplia majoria. Ja hem evocat aquí les dues primeres etapes. Va ser a l’inici de desembre una gran manifestació i l’inici d’una vaga dita general, però que no ho va ser mai, que va tocar essencialment els transports de la regió parisenca i els trens. El motiu era l’anunci d’una reforma. Tot va començar sense que se’n sapigui el contingut. Era pel principi mateix de tocar a un sistema que tenia moltes crítiques i alhora molt suport dels grups que se’n beneficiaven.

Quan per Nadal el primer ministre va finalment indicar-ne els punts principals, entre altres l’edat d’equilibri de 64 anys, va ser com una traca de petards el dia d’una festa major : tothom se va posar en contra, fins i tot els sindicats moderats.

Vaig dir textualment allavontes que semblava que sigui “una estratègia d’avançar un punt contestable per poder cedir després i treure’l, com a concessió per fer passar la resta de la reforma”. És exactament el que ha passat ahir. El primer ministre anuncia que abandona l’edat d’equilibri. La CFDT diu que estan contents i que negociaran com se resolt el finançament. La CGT fa morros i diu que continua la vaga, que va disminuint a poc a poc. Aquesta tercera etapa, que ha començat ahir, serà la última ?

Estalviar les capes freàtiques a la Salanca

Acabarem amb el darrer tema. Ens vols parlar de les capes freàtiques de la Salanca ?

He insistit diverses vegades en aquesta crònica sobre el perill de treure massa aigua de les capes freàtiques a la Salanca i a la plana baixa entre la Tet i el Tec i d’Argelers. Hi ha perill de salinització, les capes freàtiques s’enfonsen car no se renoven prou i cada estiu hi ha secades i restriccions d’aigua.

En aquest context vaig llegir dins l’Indépendant un reportatge interessant sobre una iniciativa original a Torrelles. Se tracta d’estalviar l’aigua d’aquestes capes freàtiques i d’utilitzar l’aigua de pluja que corre a la superfície i se perd. És el projecte de Patrice Ey, que no conec i a qui desitgi bona sort. Ell té una granja de gallines que alimenta en blat bio que cultiva. Per regar el blat l’estiu poua l’aigua dins les capes freàtiques, com tothom.

La seua idea és tan simple i de sentit comú que és genial. Ens podem demanar perquè no s’ha desenvolupat abans. En aquestes terres baixes inundablesquan plou, projecte excavar grans bassins per emmagatzemar l’aigua evacuada per les agulles de drenatge, que se perd. Amb un bassí de recuperació i altres per a purificar l’aigua recollida mitjançant vegetals depuradors, se podrà utilitzar-la després per regar les seues cereals bio. De fet, és efectivament un ecosistema coherent que vol constituir. Posarà panells fotovoltaics per a produir l’electricitat necessària per a fer funcionar el sistema, com ja ho ha fet a sobre de les naus de cria de gallines.

En aquests dies on tothom desitja bon any a tothom, he triat aquest tema per a desitjar a Patrici Ey que 2020 vegi la realització del seu projecte i que serveixi d’exemple per altres iniciatives.

Referència àudio:

https://www.radioarrels.cat/podcast/456/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-14-de-gener-del-2020

Articles récents

Élections coronavitriolées. Covid19, comment réactionnent les États voisins?
17 mars 2020
29 février, une affirmation politique d’une grande puissance. Manu veut revenir en France après avoir échoué à Barcelone.
10 mars 2020
Un 29 février réussi à Perpignan : une organisation parfaite, une autodiscipline impressionnante, une leçon pour Perpignan et pour la France. Combien étions-nous ?
3 mars 2020
Obstruction parlementaire. Éléments d’analyse du contexte du 29 février.
25 février 2020
Le 29 février s’approche. Maires et élus à l’honneur. Réflexions diverses sur la Catalogne.
18 février 2020