RADIO ARRELS – 12 juin 2018 – Chronique d’actualité 91 Joan BECAT avec Rafel RENYÉ
Le juge Llarena est accusé par les conseillers exiliés à Bruxelles. Quelles perspectives pour le gouvernement de Pedro Sánchez? L’automne peut voir une flambée de l’indépendantisme et les mouvements citoyens y travaillent pour l’Onze septembre et le 1er octobre. Trois empoisonnés et un mort car ils ont confondu l’aconit avec le coscoll. On décrit ces plantes et les propriétés d’autres plantes de montagne.
El jutge Llarena encausat
Molts temes damunt la taula avui. Començarem amb el jutge Llarena.
El famós jutge Llarena és encausat pels consellers exiliats a Brussel·les i per Carles Puigdemont davant la justícia belga, que el cita a declarar pel 4 de setembre. Com que és encausat, és a dir amb un cas judicial pendent que el concerneix amb unes persones que ell mateix persegueix, se demana que se li retiri el cas català i que passi a un altre jutge. Com pot ser? El terrible jutge Llarena citat per un jutge belga! És la conseqüència de dos fets. El primer és el rebuig de l’euroordre de detenció per la justícia belga. Carles Puigdemont i els consellers a l’exili són doncs lliures a Bèlgica però continuen perseguits a Espanya. El segon són les seues declaracions a Astúries davant de la premsa on se posava en evidència que considerava culpables de rebel·lió els consellers de la Generalitat i Carles Puigdemont. Per tant no respectava la reserva necessària i faltava a la presumpció d’innocència i a un judici just.
El govern de Pedro Sánchez
La justícia belga s’haurà de pronunciar. Parlem ara del govern de Pedro Sánchez.
Presentat dijous passat, el govern de Pedro Sánchez se revela dolent per Catalunya, com se podia preveure, degut al pes de l’aparell del PSOE i pel seu compromís amb l’article 155. Quins ministres ha posat en els llocs claus? Pels tres que concerneixen Catalunya, malament! Josep Borrell és als afers exteriors i a penes nomenat tira oli al foc amb declaracions polèmiques, la vicepresidenta Carmen Calvo va ser la negociadora del PSOE amb Mariano Rajoy pel vot de l’article 155, el ministre d’interior Fernando Grande, doncs responsable de la policia i de l’ordre públic, havia permès tortures quan era jutge. A més la ministra del medi ambient Teresa Ribera és la persona que va autoritzar les perforacions submarines Castor al Mediterrani en front de Tarragona, que van provocar sismes.
Pedro Sánchez presenta el seu govern com a “progressista, modernitzador i europeista”, progressista car hi ha moltes dones, i europeista per intentar rentar la cara d’Espanya a l’exterior i contrarestar la mala imatge adquirida des de fa un any pel govern de Mariano Rajoy. Visiblement no és un govern per resoldre el cas de Catalunya, sinó per treure-li un poc d’agressivitat, tot i mantenint la inflexibilitat de fons, car uns quants ministres semblen aquí per garantir l’immobilisme en front de Catalunya, malgrat tot el que Pedro Sánchez pugui dir i els encontres que pugui fer.
Perspectives per a l’independentisme
Amb aquest escenari, quines són les perspectives per l’independentisme?
N’hi ha unes quantes, que no vol dir proclamar la República, car ja està fet, sinó tornar cap a un procés vers la independència. Pregunta: el govern Sánchez negociarà de debò o només hi haurà un diàleg, paraules, paraulotes – aquestes del ministre Borrell – i encontres per no fer res? Parlar de coses secundàries, és a dir rebaixar un poc la tensió i provar d’ensorrar amb el temps l’independentisme? Si és així i si d’aquí a la tardor no ha passat res de significatiu sembla cert que hi haurà una revifalla de l’independentisme.
Ja els moviments ciutadans, especialment l’ANC presidida per Elisenda Paluzie, treballen amb aquesta perspectiva, procurant mobilitzar la gent per la diada nacional de l’Onze de Setembre i per l’1 d’octubre, dia aniversari del referèndum durament reprimit per les policies de l’Estat espanyol. És evident que si hi ha una diada com les altres, sense res d’especial ni molta gent, això aturaria el procés i incitaria encara més els partits principals, ERC i el PDECat, a abandonar el procés d’independència i a fer una pausa llarga, per no dir indefinida, com ho ha confirmat Artur Mas a Perpinyà la setmana passada. En el cas contrari, amb molta participació i força, el president Quim Torra seria confortat en les seues intencions de tirar endavant la República i exigir més del govern espanyol. Permetria també de posar en plaça més fàcilment l’Espai lliure de Brussel·les, si finalment Alemanya desestima l’euroordre i l’extradició del president Carles Puigdemont.
Fins i tot hi ha altres oportunitats en perspectiva per demostrar la força de la gent. Són els judicis contra els empresonats, Oriol Junqueras, Carme Forcadell i els consellers i conselleres del govern de Carles Puigdemont. Si no hi ha canvis de jutges ni d’acusacions, aquests judicis s’hauran de fer encara que ara per ara no se perfilin. Se preveu que seran a finals de tardor o durant el pròxim hivern, és a dir d’aquí sis mesos. També l’ANC prepara campanyes i manifestacions dins aquesta perspectiva.
Aquest moment traumàtic, sobretot si se’ls acusa de rebel·lió i sedició, delictes que han rebutjar ja tribunals d’altres Estats europeus, només pot fer pujar a Catalunya el rebuig de l’Estat espanyol i de la seua injusta justícia. També Europa s’haurà de pronunciar. Pot ser fins i tot un bon moment per fer noves eleccions per ampliar la majoria independentista, com ho va predir Carles Puigdemont, i ser més forts en front del dèbil govern espanyol.
Acònit i coscoll
Vet aquí l’actualitat sud catalana. Ara tornarem a Catalunya Nord amb un fet dramàtic, un home d’Alenyà mort i dues dones en estat greu, intoxicats desprès d’haver menjat el que se pensaven coscolls.
Acònit i coscoll, és clàssic. S’ha produït l’enverinament de tres persones, una de les quals malauradament s’ha mort, car van confondre l’acònit amb el coscoll i en van menjar en enciam. Ha passat altres vegades, sempre amb aquesta confusió. S’ha de dir i de repetir, com pels bolets: si no esteu segurs del que és, no colliu i no mengeu herbes i bolets del bosc o de la muntanya.
És veritat que per una persona poc coneixedora les dues plantes se poden confondre quan són tiges joves, encara sense gaire fulles desenvolupades i, evidentment, sense flors. Car quan són desenvolupades, són radicalment diferents. Les dues creixen a llocs frescos de muntanya, a zones de prats i pedres, de tarteres. Quan arriba a la primavera la bogeria de collir coscolls molta gent hi va sense ser prou coneixedora.
L’acònit, Aconitum napellus diuen els botànics, és la torra en català, o el matallops (aconit tue-loups en francès). Fa unes flors boniques i vistoses, d’un blau intens que va cap al violat, amb tot un reguitzell de flors al cim de la tija. Hi ha també una varietat blanca. La flor se reconeix fàcilment car el seu pètal superior té una forma de casc de guerrer antic. És una planta extraordinàriament tòxica que secreta una substància, l’aconitina, que pot matar amb només uns quants mil·ligrams ingerits. S’entén que mati quan se la menja en enciam. Però la seua acció sobre el sistema nerviós, que mata la gent, fa que se la va utilitzar en medicina, evidentment a dosis molt petites.
El coscoll, dit també angèlica salvatge, és molt diferent quan és desenvolupada. És una gran umbel·lífera, és a dir que té molt petites flors reunides per desenes i centenes formant un pom obert com una ombrel·la. Els botànics en diuen Molopospermum cicutarium, és a dir amb fulles amb forma de cicuta. Les seues tiges joves, tallades en tires primes que se recargolen, són delicioses i molt apreciades, amb un gust pronunciat i inconfusible. És de la gran família de les umbel·líferes, que donen bastantes plantes comestibles amb gust fort i sovint agradable.
Algunes són conreades com l’api que perfuma les nostres sopes i que se pot menjar cru en tires fines com el coscoll. També se cultiva l’angèlica oficinal que s’utilitza per la pastisseria o els bombons. És també aromàtica i medicinal, car és un estimulant, però les dones embarassades no n’han de menjar car té una acció abortiva si se’n menja massa. S’atribueix també aquestes propietats abortives a una umbel·lífera salvatge que creix als prats de muntanya, el meu o l’herba del meu, dit Meum athamanticum pels botànics. És una petita planta amb flors blanques, discretes i fulles molt dividides, com el julivert “frisé”. Té un olor semblant a l’api. És medicinal i provoca la menstruació a les dones que tenen regles difícils. També és abortiva i moltes dones l’han utilitzada en el passat per aquest motiu.
A muntanya hi ha de tot, car hi ha també una planta – podríem dir – d’efecte invers, contrari, és la fullaraca o la pampa, l’Heracleum pyrenaicum dels botànics. És una gran umbel·lífera d’un metre o metre i mig, que creix als prats de dall de muntanya, amb grans umbel·les blanques, una tija gruixuda i fulles molt amples que li donen el seu nom en català, la fullaraca. Quan se dallen els prats se troba barrejada amb l’herba i les seues grosses tiges no s’acaben mai d’assecar. Després pot provocar fermentacions dins el paller i acabar provocant incendis.
Diuen que la fullaraca té propietats afrodisíaques. Però mai he trobat ningú que m’ho pugui certificar o que accepti de menjar-ne, evidentment amb finalitats d’experiència científica. També tinc preguntes pel bàlec, la ginesta de muntanya que cobreix i colora de groc els solans a la primavera. Se diu Genista purgans en llatí, genêt purgatif en francès, probablement pel seu olor acre i amarg. Però n’és realment de purgatiu? És clar que les cagarades, les tifes de les vaques a la muntanya no són la prova que és purgatiu car són animals que mai van restrets i, per tant, que no necessiten mai laxatius. Tampoc no he trobat cap voluntari – ni jo mateix – per fer-ne una prova.
Per acabar només torni sobre el coscoll un moment. He sentit a dir que cal ben mirar al moment de collir car hi ha el veritable coscoll i el fals coscoll. És l’acònit?
És l’acònit. Ara bé el coscoll creix sempre en mata, amb una sèrie de tiges i l’acònit, encara que a llocs n’hi pugui haver molt, són tiges separades. L’acònit és més aviat de prat i el coscoll de roques i tarteres, però també se poden trobar barrejats, tot i que quan hi ha coscoll, n’hi ha més que d’acònit. Efectivament se’ls pot confondre i per tant cal ser realment molt bon coneixedor.