RADIO ARRELS – 8 janvier 2015 – Chronique brève 9 – Joan BECAT
Les événements qui ont marqué l’année 2014 en Catalogne.
Bon dia. Quins esdeveniments han marcat l’any 2014 a Catalunya?
Per Catalunya és evidentment el vot del 9 de novembre a favor d’un Estat propi i independent. No sé si ha quedat prou clar per a tothom que, amb aquest vot, se tancava una etapa, començada l’any 2010 amb la manifestació milionària del mes de juliol amb el lema “Nosaltres decidim”. Venia desprès del refús d’un nou Estatut d’autonomia de Catalunya pel Tribunal Constitucional espanyol.
Per cert, qui havia portat la queixa al Tribunal Constitucional era el Partit Popular, dirigit per Mariano Rajoy, que és ara cap de govern, i que utilitzava l’anticatalanisme com a instrument per a conquerir el poder. Sembla que no hagi canviat d’opinió.
L’endemà del 9 de novembre 2014 s’obria una nova etapa: primer cal verificar per les urnes, és a dir votant, que la consulta de principi “Voleu un nou Estat?” se transformi en una majoria de diputats que puguin crear jurídicament aquest nou Estat. De la mateixa manera, precedentment, la gran manifestació de l’11 de setembre del 2012 reclamant l’autodeterminació va ser verificada per les eleccions dos mesos més tard, que van enviar al parlament una majoria de diputats per a posar-la en pràctica. Van efectivament pactar la consulta i la pregunta del 9 de novembre.
Per tant, 2015 veurà aquesta nova etapa, però no el final del camí. Des del mes de desembre s’està parlant si cal una llista unitària o llistes separades, i de qui hi entrarà. De fet crec no té cap importància.
Com pel 9 de novembre no importava si seria un referèndum oficial, una consulta autoritzada o una consulta espontània, car l’important era saber que diria la gent, de la mateixa manera, per les eleccions al Parlament de Catalunya que segons sembla es convocaran el 2015, l’important és únicament saber si hi haurà o no una majoria de diputats a favor d’un nou Estat, i no pas amb quina etiqueta es presentaran.
En un cas com aquest, la pluralitat és una força, car demostra a l’estranger que se tracta de la voluntat d’un poble i no d’un sol partit.