Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

L’année politique 2010-2021 en Catalogne. La 53ème UCE à Prada ce mois d’août. Le Rassemblement National, une affaire de famille.

RADIO ARRELS – 6 juillet 2021 – Chronique d’actualité 251

Avec l’été s’achève en Catalogne une année politique animée et pendant longtemps indécise. On en revoit les principaux événements. L’UCE aura lieu en présentiel á Vallroc, avec des cours dans la ville de Prada et par le campus virtuel. On indique les thèmes traités. Le congrès du RN désigne sens surprises Marina Le Pen candidate pour les présidentielles. On évoque le réseau familial qui dirige ce parti.

L’any polític 2010-2021 a Catalunya

Avui tractarem d’actualitat política amb l’any polític 2020-2021 a Catalunya.

A Catalunya com a França i a Europa, amb l’estiu s’acaba un any polític i al setembre s’obra un nou any. L’estiu és tot sovint com un parèntesi pels polítics com per la gent. Voldria donar un darrer cop d’ull a l’any polític 2020-2021 a Catalunya, que ha estat especialment interessant i indecís en els últims mesos.

L’estiu 2020 s’ha semblat molt a l’estiu 2021 que comença. Les limitacions degudes a la lluita contra el coronavirus s’aixequen ,és a Catalunya i a Espanya que a Catalunya Nord i a França. El 2020 se preparava una nova onada que esclatarà al setembre, i probablement més d’hora enguany. A la tardor 2020, amb disposicions cap endavant i cap endarrere, com un pas de tango, torna el confinament fins fa només unes setmanes. A Madrid és el caos car l’ajuntament i la comunitat, a mans del Partido Popular, se refusen a confinar, fins al punt que hi ha una altra vegada un col·lapse per enterrar els morts pel Covid19. Mentrestant la vacunació comença al mig de reticències, com a casa nostra, i després continua malgrat la manca de vacunes disponibles.

A Espanya com a Catalunya s’aixeca el confinament més d’hora i no hi ha gaire respecte -sovint cap respecte- de les normes de seguretat. En efecte a Espanya, doncs a Catalunya, se privilegia l’economia per sobre de la salut de la gent, car l’Estat té les caixes buides i no té la capacitat financera ni la confiança dels mercats com Alemanya o França.

El resultat és la represa del contagi des de fa un parell de setmanes. Per exemple fa uns dies se va registrar dos mil cinc cents casos de contagi -per seixanta-set milions d’habitants-, quan a Catalunya van ser més de cinc mil per set milions i mig d’habitants. És enorme, car si fos el mateix a França serien setanta mil casos.

L’any polític català va començar l’any passat a la Universitat Catalana d’Estiu on el president Carles Puigdemont anuncia la creació d’un partit nou, Junts per Catalunya. Seguirà una pugna i una ruptura amb el PDCat, és a dir els hereus de Convergència. El PDCat no tindrà cap elegit a les eleccions que seguiran, però farà que JxCat no pugui arribar primer i que de poc ERC tingui la responsabilitat de formar el govern autonòmic.

A la tardor el major Trapero és absolt pel TSJC car segons la sentència les acusacions contra ell no eren fonamentades, quan és sobre la mateixa base que el Tribunal Suprem ha condemnat el conseller Joaquim Forn a dotze anys de presó. Ho entengui qui pugui. Al desembre el Consell per la República pren forma amb l’assemblea de representants dels elegits de Catalunya, des dels batlles fins als diputats. Falta la segona meitat, la dels ciutadans, on podran votar aquest desembre 2021 la gent de Catalunya però també dels Països Catalans i els catalans de l’exterior. Per cert, hi podeu participar. Podeu adherir com a membre d’aquest consell, donar suport i votar. Teniu el vostre carnet d’Identitat Digital Republicana? El podeu demanar a la web: consellrepublica.cat.

La campanya electoral de gener-febrer a Catalunya va donar un espectacle lamentable, on s’estripaven JxCat i ERC. Les eleccions del 14 de febrer van donar 52% de vots favorables a l’independentisme. Si els partits no són a l’altura, la gent se manté ferma i decidida, com també les entitats de la societat civil, com diuen a Catalunya. La formació del govern va costar molt, fins que l’ANC i Òmnium Cultural diguin: prou jugat, a fer els deures.

A Europa la justícia i el govern espanyols topen contra les sentències de Bèlgica, que refusa l’extradició de Lluís Puig car no tindria un judici just, del TJUE que manté la immunitat de Carles Puigdemont, Toni Comin i Carme Ponsatí malgrat el vot del suplicatori d’Espanya contra ells. Fa dues setmanes és el Consell de l’Europa que condemna la justícia espanyola, cosa que provoca que el primer ministre Pedro Sánchez firmi els indults dels presos polítics catalans i que obri una taula de negociacions teòricament oberta des de fa un any i mig.

Mentrestant Jan Laporta és elegit president del Barça, l’USAP és campiona de Pro-D2 i puja en primera divisió, els Dragons Catalans comencen una bona temporada i les eleccions departamentals i regionals a casa nostra me fan pensar a la mare de família que diu al seu fill: “T’ha agradat la sopa que t’he fet? Doncs aquí en tenes un altre plat”.

Aquest agost la 53a UCE a Prada

Deies que l’any polític comença després de l’estiu, a partir la la Universitat Catalana d’Estiu. En parlarem ara: aquest agost la 53a edició.

Com l’any passat la Universitat Catalana d’Estiu s’adapta a les circumstàncies. El programa serà complet i els cursos seran en part en presencial i a través de l’UCE virtual. La base serà una altra vegada Vallroc i les seues instal·lacions car no se poden utilitzar ni el liceu Renouvier ni el col·legi. La novetat serà que els cursos se faran dins Prada, a Vallroc sota tendals, al cinema Le Lido, a la sala del Pessebre i al Casal Català del Conflent, tocant a la plaça i a l’església de Sant Pere. Per tant el lligam de l’UCE amb la vila de Prada serà més fort, amb més animació pels carrers.

 

El cartell de la 53a UCE, obra de Pascal Comelade (font: uce.cat).
El Lema és “Fer dels Països Catalans un país normal”.
El text és el poema “Les gorges” de Joan Salvat Papasseit, de l’any 1923:
“A Sant Martí del Canigó
la veu ressona que us esglaia
Diu: Catalunya!
i la remor
sempre contesta: Esclava a Espanya. Si prens coratge
els ulls al cel
i alces el braç -gest de venjança,
a Sant Martí sents una veu
i a cau d’orella:
També a França.”

 

Tots els cursos en presencials seran filmats i difosos pel campus virtual. Us hi podeu inscriure per un preu moderat i beneficiar de tots els cursos, actes, conferències i debats. Aquests seran oberts i se faran al cinema Le Lido i difosos en streaming.

Per assistir als cursos la gent de Catalunya Nord, que pot anar a dormir a casa seua, ho tindrà més fàcil, car a Vallroc només se podran allotjar cent persones. Hi seran prioritaris els estudiants joves que tenen beques i que venen de tots els Països Catalans, amb un grup fornit que és anunciat des de la universitat d’Alacant, al sud del País Valencià. Les altres persones podran assistir als cursos i activitats però s’hauran d’allotjar pel seu compte a hotels, locacions o al càmping.

Com sempre l’oferta de cursos és atractiva, amb cicles sobre la ciència al servei de la biomedicina, sobre l’estat del medi natural, sobre les pandèmies i el canvi climàtic, sobre el Tribunal Europeu de Drets Humans, sobre la maternitat, les ideologies rupturistes o la música i el desig de llibertat.

Tindrem les més altes personalitats culturals i polítiques. S’ha convidat el nou president de la Generalitat Pere Aragonés, ell mateix antic estudiant de l’UCE. Se retrà homenatge al músic i compositor Déodat de Séverac pel centenari de la seua mort a Ceret i s’atorgarà el premi Canigó a la Vila de Prada per la seua acció a favor del català. Us hi esperem.

El Rassemblement National, un afer de família

Un bon programa per aqueixa 53a edició de l’UCE a Prada. En parlarem evidentment amb detalls a Ràdio Arrels. Tornem ara sobre el Rassemblement National, un afer de família.

Aquest dissabte i diumenge va tenir lloc en Congrés del Rassemblement National al Palau de congressos de Perpinyà, la vila del batlle Louis Aliot. Era normal car és la més gran ciutat guanyada pel partit de Marine Le Pen, just un any després de llur separació. Quan he vist on se feia he recordat que hi havíem celebrat el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, ja fa uns anys, i diverses Nits de Sant Jordi.

Per a protestar una trentena d’organitzacions polítiques i sindical havien convocat una manifestació Plaça de Catalunya i pels carrers de Perpinyà, essencialment d’esquerres: 650, 2000, 3000 participants. Tant se val. Perquè les mateixes formacions no se van entendre l’any passat per barrar l’entrada a la Casa de la Vila al Rassemblement National quan, a la primera com a la segona volta, l’esquerra reunida tenia una bona opció de guanyar la vila?

Pel Rassemblement National el context polític no és bo després dels mals resultats de la setmana passada a les regionals a tot França i a les departamentals a Perpinyà. El que havia de ser un llançament triomfal de la campanya presidencial de Marine Le Pen no va anar com previst. Ara bé, ella és sempre l’amo, reelegida amb gairebé 100% dels vots dels delegats i sempre amb la mateixa línia. Pugna per saber qui seria el vicepresident que la substituiria durant la campanya electoral: Jordan Bardella o Louis Aliot? Marine Le Pen ha proposat el primer. El segon haurà d’esperar.

El Rassemblement National, com ho era el Front National, és un afer de família, una mena de PME on tot se fa entre parents. i aliats. Jean-Marie Le Pen ha tingut tres filles. La més gran, Marie-Caroline Le Pen, és la mare de Nolwenn Olivier, la neboda de Marine i la companya de Jordan Bardella. La segona filla Yann Le Pen és la mare de Marion Maréchal (que ha abandonat el nom Le Pen), la segona neboda de Marine, que espera que la seua tia fracassi l’any vinent per a tornar a entrar en política. La tercera és la Marine Le Pen, presidenta del Rassemblement National i durant deu anys companya de Louis Aliot, que també espera el seu torn per a dirigir el partit. Qui més? Per ara ningú més, però no se sap mai.

Referència àudio:

https://www.radioarrels.cat/podcast/1259/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-6-juliol

Commenter

Articles récents

Jean Castex obtiendra le TGV Perpignan- Montpellier ? L’indépendantisme occupe à nouveau la rue. Les parcs à thème ou comment réinterpréter l’histoire.
14 septembre 2021
Les altérations du lit de la Tet. Tous les papiers de Salamanca ne sont pas revenus.
7 septembre 2021
Vers un nouveau référendum en Écosse. La fin des guerres coloniales.
31 août 2021
L’aéroport de Barcelone, extension, polémiques et solutions. L’Université Catalane d’Été, focus de la politique catalane.
24 août 2021
En Afghanistan l’histoire se répète. Aurons-nous un jour Perpinyà-Platja ? Faire du catalan une langue normale.
17 août 2021