RADIO ARRELS – 30 janvier 2018 – Chronique d’actualité 72 Joan BECAT avec Rafel RENYÉ
Tout tourne autour de Carles Puigdemont, reviendra-t-il et sera-t-il élu? Pendant ce temps Madrid est sur les nerfs. Il manque encore trois secteurs à corriger sur les cartes de l’IGN, mais sur Geoportail tout est corrigé pour l’ensemble de l’aire catalane du département. Les inondations à Paris, longues et progressives, contrastent avec la violence des aiguats chez nous et en Méditerranée, dont la fréquence augmentera.
La setmana a Catalunya
La setmana a Catalunya gira als voltants de l’elecció o no de Carles Puigdemont.
Efectivament, fa dies que tot gira per saber si Carles Puigdemont serà elegit o no president de la Generalitat, si per això tornarà o no a Espanya, si se’l posarà a la presó. Té tot el govern Rajoy excitat, que ha perdut el cap. Volen que torni i alhora bloquegen la frontera, els aeroports i el mar perquè no pugui entrar. Què volen finalment?
De fet volen guanyar amb maniobres judicials i polítiques el que han perdut a les eleccions. Va fins a extrems increïbles. A un aeroport de província a Toledo, al fons de la Castella, hi ha l’anunci que arriba un vol privat procedent de Brussel·les. Immediatament la Guàrdia Civil dona l’assalt, l’envesteix per veure si és Carles Puigdemont i capturar-lo. M’imagini la cara del pobre senyor que baixa de la seua avioneta i que cau al mig d’una nova batalla d’Okinawa entre japonesos i americans.
Per mantenir la majoria independentista al parlament, tres dels elegits exiliats a Brussel·les han renunciat a la seua acta de diputat i seran substituïts pels següents de la llista, car no podien delegar el seu vot. La intervenció del Consell d’Estat i del Tribunal Constitucional procuren impedir l’elecció i pressionen, però no ho aconsegueixen. És vergonya pel govern de l’Estat ja que volien prohibir el que encara no està fet i suprimir els drets dels diputats per intencions suposades. Cada dia el senyor Rajoy s’allunya més dels drets democràtics.
De fet, l’important no és el que passarà, sinó el fet que el govern espanyol és sobre les cordes i que, passi el que passi a la reunió del parlament d’avui, hi haurà motiu per anar al davant del Tribunal dels Drets Humans europeu d’Estrasburg. Vull acabar amb una notícia que ha passat gairebé desapercebuda enmig d’aquest bullici: els tres partits independentistes han pactat la creació d’una assemblea constituent de la República.
Tanquem amb una anècdota divertida. Carles Puigdemont va publicar ahir una foto del Passeig Picasso, un carrer tocant al parlament, i immediatament un helicòpter de la Guàrdia Civil se va enlairar per inspeccionar el barri i procurar localitzar-lo. Sembla increïble d’estupidesa, però és veritat.
Mapes IGN i Geoportail
Hem parlat dels mapes de l’IGN. Altres elements?
Sí, més elements sobre els mapes de l’IGN i Geoportail. Fa uns quinze dies us vaig informar de la publicació per l’IGN del mapa del Canigó amb tots els noms catalans corregits. Us recomanavi de comprar-lo. Insisteixi amb aquesta recomanació si ja no ho heu fet. Serà per vosaltres un plaer de mirar el mapa i els noms, i de seguir les vostres passejades i excursions. Penseu que feia més d’un segle i mig que els noms eren mal escrits, amb faltes i molts errors. És una gran satisfacció de tenir els noms tal com els habitants i els avantpassats els van donar, des de fa segles.
Ara bé, a Catalunya Nord encara hi ha sectors que encara no estan corregits. L’IGN ha simplement reeditat el mapa anterior, sense correccions. Són tres zones. Primer una franja de l’alt Conflent, que va de Nyer, Toès i Fontpedrosa al sud fins a les Garrotxes al nord. És llàstima, car tots els municipis del Conflent tenen llur cadastre corregit amb els noms en català, per decisió de Jean Castex i de la seua Comunitat de comunes del Conflent. Falta també el mapa de Tuïr-Illa, quan gairebé tots els municipis han fet l’esforç de corregir els noms del seu cadastre: Tuïr i Illa, els dos Corbera, Sant Miquel de Llotes, Millars, els dos Sant Feliu, el Soler, Pesillà i Cornellà, Estagell, etc. Finalment falta un tros del mapa de Tuchan-Corbières-Leucate amb la meitat nord del municipi de Salses, Òpol i Vingrau.
Ara bé, us demani de fer aquesta experiència. Aneu al portal internet de l’IGN, que se diu Geoportail, on tenen els seus mapes publicats junts per tot França, i aneu a un dels pobles dels sectors que acabi de citar: veureu que tots els noms ja hi són correctament escrits en català. Doncs als mapes paper els noms són mal escrits i al mapa de Geoportail són correctes. Què passa? Simplement que els mapes editats en paper se refonen i canvien cada vint o trenta anys, amb entretemps reedicions amb algunes modificacions de detall. Però com que l’IGN tenia les nostres propostes de correcció pels mapes que faltaven, les van introduir ja als mapes de Geoportail per tenir una coberta homogènia i correcta per tot Catalunya Nord. Això deixa pensar que, quan vindrà el moment de refer els mapes que falten i que us he citat, aquests també seran corregits. Fins ara això ha passat només a casa nostra de manera sistemàtica i en llengua dita regional.
Inundacions a París
Acabarem amb les inundacions que afecten París i la seua regió.
Més que de detallar el que està passant, voldria comparar les fortes inundacions a París i els aiguats a casa nostra, vora el Mediterrani. Si us fixeu, fa quinze dies que plou a la conca del Seine. El nivell del riu va creixent, 20 centímetres un dia, trenta un altre, ara desborda i inunda els barris pròxims, tindrà el seu màxim d’aquí una setmana i ens diuen que li costarà quinze dies per tornar a entrar en el seu llit. Se veu doncs que les crescudes són progressives, previsibles i que, si inunden molts espais, no s’emporten les cases ni la gent. És perquè són països de clima atlàntic on, si hi ha episodis de fortes pluges, aquestes se reparteixen en molts dies sense provocar crescudes sobtades dels grans rius.
Aquí, contràriament al nord de França i a les zones de clima atlàntic, no hi ha un temps d’espera de dies i setmanes abans que l’aigua baixi pels rius. És immediat i sempre hi ha violència i rapidesa de la pujada de l’aigua car les pluges són més intenses i que el relleu muntanyós que envolta les planes ho afavoreix. En podeu fer l’experiència cada vegada que plou fort. Aquesta brutalitat de l’aigua amb les pluges mediterrànies se pot comprovar sovint, gairebé cada any quan hi ha a un lloc o altre un dels episodis dits cevenols per la meteorologia francesa, perquè afecta sovint el rerepaís de Nomes i Montpeller, i que designem per aiguats dins l’àrea catalana. Són dos-cents o tres-cents mil·límetres d’aigua en un dia o algunes hores.
Se poden citar moments memorables. Per exemple, durant l’Aiguat d’en 40, va ploure més de mil mil·límetres a l’alt Vallespir i més de 600 al Conflent. La Tet va pujar de sis metres al Pont de Pedra de Perpinyà en sis hores, entre finals de tarda i mitjanit. També una pujada semblant va passar durant l’aiguat del 1982, que va afectar la Cerdanya, Andorra, l’Alt Urgell, el Pallars i provocar molts danys. El Segre i els seus afluents van conèixer una crescuda enorme i el pantà d’Oliana, que era gairebé buit, se va omplir el catorze hores. L’aigua acumulada en tan poc temps va exercir una pressió sobtada sobre la muntanya de banda i banda i va provocar un terratrèmol que l’observatori Fabra de Barcelona va enregistrar.