Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

La primaire de la droite et du centre. En Europe, les attitudes favorables à la Catalogne.

RADIO ARRELS – 22 novembre 2016 – Chronique d’actualité 10 Joan BECAT avec Rafel RENYÉ

Le premier tour de la primaire de la droite est le petit tremblement de terre en France de ce week-end : rébellion contre les sondages, vote de la droite catholique et volonté de sortir Nicolas Sarkozy. Une conférence de Josep Maria Terricabras a montré une attitude favorable à la Catalogne dans toute l’Europe et la déconsidération de l’Espagne.

La primària de la dreta i del centre

Aquests dies s’està parlant molt de primàries.

És la notícia, el petit terratrèmol de França d’aquest cap de setmana, la primera volta de la primària de la dreta, amb l’eliminació de Nicolas Sarkozy i el primer lloc de François Fillon, molt abans d’Alain Juppé. Hi ha dos punts comuns entre l’elecció de Donald Trump als Estats Units i aquesta primària. Un és evidentment que és la dreta més extrema, que és contra els serveis públics, contra els avenços socials és projectada al davant per la gent en els dos casos, no pels partits. L’altre i més notable és, en els dos casos, el fracàs dels sondejos que no van preveure cap dels dos resultats. Per Trump ja se sabia que podia ser ajustat, però que guanyés no. Perquè ? Doncs perquè són electors de partits i de sentiments diferents. Per tant, el marge d’error, tot i sent- hi, era més reduït. A França els electors són del mateix bàndol, del mateix partit, i per tant la permeabilitat pot ser més forta. Però a partir d’ara, qui creure?

El que diguin els sondejos, serà el contrari que passarà ?

En tot cas bastant diferent. La gent s’ha emancipat dels sondejos.

Hi ha un temps on els sondejos influenciaven els votants, en un sentit o en l’altre.

Sí. Eren fets, precisament, per incitar, per a manipular la gent. Ara es véu que en els dos casos, i probablement per altres al 2017, els sondejos no reflecteixen el que fa finalment la gent, sigui perquè ho amaguen, sigui perquè al final fan el que els hi dona la gana.

Doncs la gent menteix quan se li fa el sondeig ?

O menteix o va canviant d’opinió, la modifica. També hi ha tota la gent a més a més, els indecisos, la gent que no pensava votar i que, en aquest cas, hi van anar. Cal comptar amb les xarxes socials. Se sap avui, després de dos dies d’anàlisis dels resultats que la « manifestació per a tots », és a dir la dreta catòlica, contra l’avortament, contra el casament homosexual, ha massivament votat per François Fillon, quan no hi havia cap crida en els diaris, o poques a votar per tal o tal. Vol dir que les xarxes socials han funcionat, exactament com també en el cas de Trump.

Molts denunciaven que la premsa feia campanya per sobretot dos canditats. Al final no ha tingut cap mena d’influència.

Probablement ha tingut l’efecte contrari. Aquesta rebel·lia que hi ha ara contra els sondejos o contra les directrius ha jugat certament i, tothom ho diu però és evident, la voluntat de la gent de dreta i d’un terç dels votants (indecisos, Front National i esquerres) de votar contra el Sarkozy. Volen girar full. L’estil Sarkozy és acabat.

Reunits a la Baule el 2015, els tres primers candidats de la primera volta de la primària de la dreta del 20 de novembre del 2016: a la dreta François Fillon, arribat primer, al centre Nicolas Sarkozy, el tercer i eliminat, a l’esquerra Alain Juppé, el segon (Font: Challenges.fr)

Justament, Joan Becat, el fet que les primàries se vagin obrint a tots els ciutadans i no només als militants, és una bona cosa o es negatiu ?

Les primàries als Estats Units són obertes. Qui vol pot participar a les primàries d’un bàndol i de l’altre. O bé és la cosa clàssica, és el partit qui designa i aleshores és l’amo del partit que és el candidat, per això hi ha tantes lluites per a controlar els partits, o bé és la gent i obligatòriament s’ha d’obrir a tothom. El que és curiós és que s’anomenen primàries de la dreta i del centre, quan el centre va servir d’espantall pel Sarkozy i pels que han votat Fillon. De fet el vot Fillon és també un vot anti-centre, quan se sap que per l’elecció presidencial, on no seran els militants sinó tothom qui vota, aleshores cal els vots del centre. És qui agafa el centre o, diguem-ne els moderats, d’un bàndol o de l’altre, que passa. Per tant, si François Fillon passa a la segona volta, com mobilitzarà la gent que li faltarà – encara que tingui una victòria molt gran, suposem-ho -, com els captarà quan els seus els han rebutjats ? Després de tot el que ha dit el Sarkozy contra el centre, contra Bayrou, i el que es dirà aquesta setmana, com se deu sentir aquesta gent ? La força li vé d’un nucli dur, en aquest cas conservador, contra els serveis públics, contra els últims avenços socials, com es transformarà en una majoria dins el país ? Evidentment, el país és diferent del que ha votat la dreta en aquestes primàries. És cert que van ser ben fetes i han tingut molta participació, la cultura de la primària ara és ben implantada. És també el final dels partits que, a dit, diuen tu candidat i tu no, sigui a nivell local o de l’Estat.

I a l’esquerra ?

És probable, a les eleccions presidencials del 2017, que tingui més possibilitats de guanyar el candidat de dretes que serà designat diumenge vinent. Els programes que tenen els dos candidats volen limitar els serveis públics, els serveis socials a la gent, això és clar. Qui més o qui menys, però els dos ho volen. Sobretot, per François Fillon que té més possibilitats, hi ha la voluntat de rebentar els sindicats, de provocar l’afrontament i, amb el mètode Thatcher, dels fer plegar. És a dir que tota una sèrie de baranes i de proteccions saltaran. Per exemple el nombre d’hores de treball per setmana, que serà molt pujat, l’edat de jubilació – quan pensi que dins l’esquerra hi havia debat per si dos anys més o dos anys menys, ara tot això saltarà pels aires -, com també qui paga els impostos – s’han apujat els impostos, però paguen més els rics que els pobres comparat a fa cinc o sis anys -, la pujada de la TVA, que se sap que és un impost injust perquè ho paguen més en proporció els pobres que els rics – quan hi ha poc salari tot hi passa en consum, no hi ha estalvis o reserves que no paguen TVA.

La divisió prevista de l’esquerra entre dos o tres candidats majors, i no sé quants més de secundaris, regala el poder al grup de dretes que serà probablement el més dur. Això fa que, durant els anys que venen, el que passa a l’esquerra s’haurà de replantejar, per obligació.

A Europa, les actituds favorables a Catalunya

Parlarem ara de la independència de Catalunya i Europa. No sé si hi ha més coses a dir sobre les eleccions a l’Estat francès ?

L’essencial és dit. Queden més coses sobre les eleccions a França, però deixem la tinta al tinter. Us vull parlar de la conferència de Josep Maria Terricabras, divendres passat a la Casa de la Generalitat, sobre la independència de Catalunya i Europa. El que ha dit no és cap novetat, perquè se sabia, però encara que es digui, per exemple jo mateix diverses vegades en aquesta ràdio, la confirmació per algú que és diputat al Parlament Europeu i que és molt actiu confirma tot el que se sabia, amb uns quants elements concrets que van ser benvinguts. Per exemple que hi ha una actitud favorable a tot Europa sobre Catalunya. A França mateix, maig-juny hi ha haver dos intervius del president Carles Puigdemont pels corresponsals a Madrid del Figaro i del Nouvel Observateur. Els cal llegir: són molt favorables a Puigdemont, a la seva actitud, al que explica. Hi ha un canvi, fins i tot a l’Estat francès.

Ha insistit sobre el pragmatisme que té la Unió Europea: s’accepta el que diuen les urnes. A Espanya no en volen saber d’eleccions o de referèndums, però és la base a Europa. Això vol dir que, si el president Puigdemont i el parlament de Catalunya decreten que es fa un referèndum, encara que sigui considerat il·legal a Espanya, tindrà lloc, tindrà l’ajuda d’observadors europeus i el resultat serà considerat com a vàlid. No ha de ser oficial per ser considerat com a vàlid, ha de tenir lloc amb les garanties democràtiques i la possibilitat per tothom d’expressar-se.

Una altra cosa que se sabia i hem sovint repetit: Espanya és desconsiderada sobre el pla internacional. És a dir que no fa part dels grans Estats i se la té per poca cosa a Europa, essencialment perquè cobra, perquè és un país mal gestionat, que necessita diners. Per tant, la dita de qui paga mana també funciona a Europa. Catalunya serà un dels Estats que paga més que rep i, per tant, que fa funcionar Europa. Els elements financers seran determinants fonamentals. En aquest sentit, Catalunya que és un país ben gestionat, que pot fer aportacions i és europeista trobarà evidentment una posició favorable i ajudes a Europa. L’enigma queda, per temps, quina serà la posició de França.

Referència àudio:

https://soundcloud.com/radio-arrels/joan-becat-cronica-dactualitat- 22112016?in=radio-arrels/sets/cronica-dactualitat-joan-becat

Articles récents

Que sortira-t-il aux législatives en Catalogne Nord? Un tournant dans la guerre en Ukraine?
31 mai 2022
Le gouvernement nouveau est arrivé. Plus de Catalangate. Extraditions, fugues i migrations de travail.
24 mai 2022
La trame du Catalangate est à découvert. Quelques brèves notices du front électoral.
17 mai 2022
Législatives : rien n’est simple, tout se complique. Le président Puigdemont choisit le Conseil pour la République.
10 mai 2022
Le scandale du CatalanGate, de proportions internationales. Le ballet des stratégies pour les législatives.
3 mai 2022

Archives