Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

La manifestation “No tinc por” à Barcelone. Macron et les autres. Le clocher de Cotlliure.

RADIO ARRELS – 29 août 2017 – Chronique d’actualité 50 Joan BECAT avec Rafel RENYÉ

La manifestation “No tinc por” après les tueries de la Rambla et de Cambrils a rappelé celles de Paris et d’autres grandes villes européennes. Elle a rendu hommage aux services d’urgence et aux Mossos d’Esquadra. Le fonctionnement erratique de la policia a l’État espagnol a été aussi mis en évidence. Malgré sa baisse de popularité, le président Macron ne sembla avoir guère d’opposition. Le mythique clocher de Cotlliure se dégrade et préoccupe tout le monde.

La manifestació “No tinc por” a Barcelona

A Catalunya sud l’actualitat ha esta marcada per la gran manifestació “No tinc por” a Barcelona.

Després dels atemptats de la Rambla i de Cambrils, s’ha convocat a Barcelona una gran manifestació pacífica de cinc-cents mil persones, segons la Guàrdia urbana, de centenars de milers segons la premsa francesa que deien “No tinc por”. Eren presents el rei i el primer ministre Rajoy, que van ser escridassats i xiulats. Cada vegada que se’ls veia a les pantalles gegants, tornaven els xiulets. Se retreia al rei la seva amistat amb l’Aràbia Saudita i la venda d’armes d’Espanya a un país que finança l’islamisme radical. Aquest país és també amic de França: els diners i el petroli són amos de tot. Se sap que és una de les dues monarquies que financen el terrorisme i els imams que escalfen els seus feligresos, l’altre és Qatar. Ara que el Qatar, a través del Paris Saint-Germain, ha comprat Neymar, són també els reis de França.

Els xiulets han valgut que a France-Info el seu corresponsal a Barcelona digui textualment: “Le roi n’est pas le bienvenu en Catalogne”. Això entra en aquesta línia dels diaris, ràdios i televisions francesos, on ara diuen el que passa a Catalunya en lloc de veure-ho des de Madrid.

El manifest era molt bonic, un crit a la pau i una crítica a tot el que havia passat. Va ser llegit per Rosa Maria Sardà, una actriu molt coneguda, i la Míriam Hatibi, en un català perfecte. És una jove musulmana de la fundació Ibn Battuta, que ajuda els immigrats, sobretot dels països àrabs i musulmans, a integrar-se en la societat europea, explicant quins són els costums, les normes, i facilitar així la seva inserció. Que s’associï tan estretament la gent musulmana contra el terrorisme, no ho he vist a França a les manifestacions semblants.

Feies referència al seu català perfecte …

Era el cas també del terroristes, que van ser educats a l’escola i desprès radicalitzats. És una generació que coneix perfectament el català i el castellà, a més de la llengua de casa, que és l’àrab o una de les seves varietats, segons de quin país venen. Precisament, parlem de l’imam de Ripoll. La policia espanyola tenia informacions d’Europol: havia fet presó i era vigilat, i la policia catalana no en sabia res.

Ho ha dit el major dels Mossos Josep-Lluís Trapero, i sembla confirmat que la policia i el govern espanyols no donaven accés als Mossos d’Esquadra a les dades d’Interpol com, fins al mes de juny, a la policia basca. És irresponsable i criminal car és posar en perill la vida dels ciutadans de Catalunya. De dues coses una: o bé s’han traspassat competències de policia a un cos regional, i aleshores ha de ser informada car és ella qui protegeix la gent, i no la guàrdia civil o la policia nacional, o bé l’Estat no dona aquesta competència i la policia estatal continua a protegir tothom. Aquí hi ha una cosa que no arribi a entendre: que se jugui amb la vida de la gent.

Sobretot que l’Ertzaintza té accés a aquestes dades. Hi ha qui diu que hi ha al darrere maniobres polítiques. Efectivament, ara se saben les raons. No és perquè el govern espanyol digui: aquests són bons car no demanen la independència, doncs els doni la competència i la informació. No, és simplement perquè el Partit Nacionalista Basc ha votat el pressupost del senyor Rajoy. No arribi a creure que sigui possible, car és un xantatge al terrorisme: tu me votes el pressupost i te donaré els elements que te permetran de protegir la teua població; tu no me’l votes, doncs que mori la gent de casa teua. És un xantatge caracteritzat. Me sembla impossible que un Estat, que uns polítics estatals puguin actuar d’aquesta manera, però sí que passa a Espanya. És realment xocant.

Macron i els altres

Avui, en l’actualitat, volem parlar també de l’Estat francès i de la popularitat de Macron, que va baixant.

La popularitat, la fama del president Macron va de baixa. Diria que no n’hi ha per tant. Passa per tots els presidents. Quan són elegits hi ha eufòria, i ràpidament els sondejos baixen quan la realitat arriba, simplement perquè tal mesura o tal altra molesta a tal grup o tal altre, que se posen descontents. La gent no se recorda que el programa d’Emmanuel Macron preveia austeritat i restriccions, exactament com el de François Fillon. Només en preveia menys. Si el pressupost té alguna retallada, només compleix amb el seu programa. De la mateixa manera, la llei sobre el treball, passi el que passi, sigui una bona llei o una llei dolenta – no ho sabem encara -, molestarà una part de la gent i hi haurà previsibles manifestacions, que partits polítics instrumentalitzaran. Doncs baixa la popularitat.

Però el sorprenent no és aquí: on és l’oposició? Habitualment, quan n’hi ha que baixen, d’altres pugen, i alguns líders n’aprofiten per fer la seva publicitat: jo faria així o això. No se veu cap líder d’oposició que emergeixi a la dreta o a cals socialistes, on hi ha només segones espases. Són encara estramordits per les desfetes de les presidencials i de les legislatives. Com previst, sense grup parlamentari, el Front Nacional i la Sra Le Pen no són visibles i són inaudibles.

Queda el Sr Mélanchon que procura ocupar el buit, ajudant-se del carrer, car a l’assemblea poca cosa pot fer ja que només té un petit grup parlamentari i poca audiència. En conjunt, una situació estranya i inèdita.

El campanar de Cotlliure

En l’actualitat, Joan Becat ens vol parlar del campanar de Cotlliure.

El campanar de l’església de Cotlliure se degrada i s’han de fer consolidacions i tractaments urgents. No és estrany: té els peus dins la mar i les parets reben el polsim d’aigua de les onades i les tempestes. Tothom sap que la sal és terrible per les pedres, pel ciment i la calç. La sal no ataca només la part exterior, sinó que també penetra la roca i l’acaba alterant de l’interior.

El batlle fa una crida a la generositat de la gent. Me sembla que la comunitat de municipis corresponent i el Sr Aylagas haurien d’ajudar fortament el que és un lloc emblemàtic de la Costa Vermella, i que la regió hauria de donar una grossa subvenció, ja que utilitza Cotlliure per a donar notorietat al nom Occitània, que ell no en té gaire. Seria de justícia que ajudés.

Aquest campanar de l’església parroquial de Santa Maria de Cotlliure és separat de la nau. És en realitat un antic far que assenyalava el port, al qual s’ha afegit la part de dalt. Se veu la diferència amb les pedres. Se va afegir a sobre una cúpula arrodonida i rosa quan se’l va restaurar a finals del segle XIX, cosa que li dona un aire fàl·lic, de sexe en erecció, si me permeteu. Recordi un dibuix humorístic dins el setmanari Truc, de fa uns quants anys, on el campanar s’inclinava, com si destrempava, car un vaixell de bromur s’havia enfonsat en el port. Havia aixecat moltes polèmiques. Aveure ara si no s’inclina i cau de debò, per altres raons. Esperi sincerament que no i que serem a temps per salvar-lo.

 

Dibuix del quinzenal humorístic Truc, nº 79, p.6, setembre 1977.

Referència àudio:

Articles récents

Jean Castex obtiendra le TGV Perpignan- Montpellier ? L’indépendantisme occupe à nouveau la rue. Les parcs à thème ou comment réinterpréter l’histoire.
14 septembre 2021
Les altérations du lit de la Tet. Tous les papiers de Salamanca ne sont pas revenus.
7 septembre 2021
Vers un nouveau référendum en Écosse. La fin des guerres coloniales.
31 août 2021
L’aéroport de Barcelone, extension, polémiques et solutions. L’Université Catalane d’Été, focus de la politique catalane.
24 août 2021
En Afghanistan l’histoire se répète. Aurons-nous un jour Perpinyà-Platja ? Faire du catalan une langue normale.
17 août 2021