Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

La grève de la faim continue. Le Conseil de la République. Monarchie ou République? Les gilets jaunes à une croisée.

RADIO ARRELS – 11 décembre 2018 – Chronique d’actualité 117 Joan BECAT avec Rafel RENYÉ

Il y a sept et neuf jours que les prisonniers politiques sont en grève de la faim. Ils reçoivent de nombreux soutiens en Catalogne et en Europa. Le Conseil de la République a été constitué à Waterloo, inspiré de l’administration électronique de l’Estonie. À Madrid et en Espagne se déroulent des consultations sur la monarchie ou la République. Les gilets jaunes dérivent vers la violence et le président Macron a cédé, annonçant une concertation et des mesures économiques et sociales.

Continua la vaga de fam

Analitzem i comentem l’actualitat, començant per la vaga de fam a la presó de Lledoners.

Fa nou dies que Jordi Sànchez i Jordi Turull fan una vaga de fam a la presó de Lledoners, prop de Manresa, al centre de Catalunya, i fa set dies que la fan també Josep Rull i Joaquim Forn. Divendres van firmar el seu testament vital. No és un testament clàssic, sinó un text en el qual designen una persona que els representarà si perden el coneixement a conseqüència de les privacions i on diuen quin tractament mèdic acceptarien de rebre. Vol dir que la situació és greu i va per temps. Evidentment només ho saben les persones que han designat i el metge. Recordem que fan una vaga de fam per denunciar el Tribunal Constitucional espanyol per bloquejar el seu accés a la justícia europea, un dret de qualsevol ciutadà europeu.

Amnistia Internacional segueix la vaga de fam i, als voltants de la presó de Lledoners on són tancats, hi ha sempre gent que protesta fent campament i dejunis col·lectius per solidaritat. També diputats fan dejunis d’un o dos dies per marcar el seu suport, amb la gent que se va quedar tancada al convent dels caputxins de Sarrià, lloc simbòlic on se van tancar demòcrates i antifranquistes catalans durant la dictadura del general Franco. El paral·lel és evident. És l’episodi conegut com la caputxinada. Ahir i avui a Montserrat, el president Torra fa dos dies de dejuni, és a dir sense menjar, en solidaritat amb els quatre vaguistes de fam empresonats.

Se compten bastantes reaccions a Europa, entre altres la solidaritat dels quaranta diputats de la plataforma pel diàleg UE/Catalunya. Però poques o cap reacció a Espanya, com si no passava res. Com us ho vaig dir la setmana passada, us podeu solidaritzar amb els presos vaguistes inscrivint-vos a la web vagadefam.cat.

El Consell de la República

És una bona manera de donar suport. Us podeu apuntar també al Consell de la República.

Com previst, el Consell de la República s’ha constituït dissabte a Waterloo. Hi eren presents els partits independentistes, grans o petits, menys la CUP que ho havia anunciat, tots els polítics catalans exiliats, el president Quim Torra i tot el seu govern vinguts de Barcelona. L’objectiu principal és fer efectiva la República de Catalunya en marge de les institucions espanyoles. La seua legitimitat vindrà dels ciutadans que s’hi inscriguin. Ho han fet gent de Catalunya però també dels Països Catalans, que també s’hi poden apuntar, i de la resta del món. Us hi podeu inscriure si ho voleu, a consell.republicat.cat.

 

Els presidents Carles Puigdemont i Quim Torra, consellers i diputats a la presentació del Consell de la República a Brussel·les (font: vilaweb.cat, 09/12/2018).

 

El seu funcionament s’inspira de l’administració electrònica d’Estònia. Utilitza internet i els telèfons mòbils de la gent que s’hi apunta. Evidentment escapa a la pressió i a la violència de l’Estat espanyol. Així ho han explicat el president Carles Puigdemont i Antoni Comin, que és encarregat del seu funcionament. Seguirem informant-vos i comentant les pròximes etapes.

Monarquia o República?

Seguirem informant-vos i comentant les pròximes etapes.

Una pregunta ara, Monarquia o República?

Jo he triat, és República, i els meus avant-passats republicans se regirarien en la tomba si fos altrament. Monarquia o República a Espanya, és clar, on hi ha una monarquia quan el règim legítim abans era una república, durant els anys trenta. Ja us havia parlat de la consulta popular sobre aquest tema feta fa uns mesos a un barri de Madrid. Mentre a Brussel·les se fan passos endavant per la República catalana, a Madrid, el rei Felipe VI pot començar a fer-se cabells blancs car se desenvolupen consultes sobre la monarquia o la república. Us recordeu que ha començat a Vallecas, un barri popular del sud de Madrid. Doncs ho han fet també els estudiants d’una universitat de la capital espanyola, amb molta participació i 84% dels votants que volen l’abolició de la monarquia. S’anuncien consultes dins 26 altres universitats de l’Estat espanyol. Diumenge de la setmana passada se van celebrar consultes a cinquanta barris i municipis, amb cues de gent per votar a les 82 meses instal·lades al carrer mateix sota el lema “MR, Monarquia o República”.

Pregunti: passarà a Espanya com a Catalunya, on tot va començar per la consulta d’Arenys de Munt, per continuar a molts pobles i ciutats de Catalunya i, al cap d’uns anys, va desembocar sobre un moviment independentista? La monarquia espanyola té els anys comptats? En tot cas la República no és més un tabú a Espanya. D’evidència és una conseqüència dels fets de Catalunya.

Les armilles grogues a una cruïlla

Tornarem ara a Catalunya Nord i a l’Estat francès amb la mobilització de les armilles grogues.

Crec que les armilles grogues són a una cruïlla. He constatat amb tristor que hi ha una deriva cap a la violència. Fins quan? He constatat també que els seus representants o les persones que passen a les ràdios i televisions han canviat. Són més intransigents, jusqu’auboutistes, i alguns d’ells marcats a l’extrema dreta. Dissabte s’han vist violències a París i a moltes ciutats, a Tolosa, Bordeus, Marsella i altres. Personalment estic molt trist de veure que gent que eren pacífics a l’inici s’hagin tornat violents. Ja sé que molts no ho són, però accepten la violència dels altres i sembla que els hi vagi bé. Mentre no ho fan ells, l’accepten. Doncs de fet la justifiquen.

Finalment se constata que la violència paga ja que les concessions hi són. Això també me fa molt trist i estic criticant el govern i el president: perquè prèviament no negociar amb els sindicats? perquè no prendre en compte les manifestacions i la gent quan se mobilitza? És l’actitud intransigent des de fa un any del govern i del president Macron. Però no ha començat amb ell. A Catalunya Nord també nos vam mobilitzar contra el nom de la regió Occitanie i per Pays Catalan. El govern Hollande-Valls no ens va fer cas, ell també. I ara se veuen a tot arreu panells Occitanie a l’autoruta, als liceus i altres llocs. Ens els mirem enrabiats. Una persona deia: si fos al País Basc o a Còrsega, ja fa temps que algú els hauria fet petar i que no gosarien posar-los. És probablement veritat. Personalment estic en contra d’aquests mètodes i me fa trist de pensar que hi ha dirigents que, si no hi ha violència, no fan cas als ciutadans.

Veig també una gran diferència amb Catalunya. Us deia dimarts passat que França té una tradició de violència popular, del país, i davant la violència l’Estat cedeix. A Espanya la gent de Catalunya és pacífica, però és segur que l’Estat no tindria cap mania a utilitzar la força davant manifestacions com les que coneixem actualment aquí. Una cosa com l’altra me revolta, la violència de la gent a França com la de l’Estat a Espanya.

En la seua al·locució d’ahir al vespre, el president Macron ha cedit, bastant, en tot cas molt més que si hagués cedit a l’inici del moviment o després del primer dissabte de manifestacions. Va començar condemnant la violència per després fer el seu mea culpa: “No he pogut en un any donar les respostes al malestar del país, un malestar de més de quaranta anys, que ve de lluny i que tenim aquí”. Ha anunciat mesures econòmiques i mesures socials, algunes immediates i altres durant l’any 2019. No se parla més de les taxes sobre la gasolina, se millorem les jubilacions, hi ha cent euros més per l’SMIG quan fa uns dies se deia que no se podia tocar, menys impostos per les pensions de menys de 2.000 euros, etc. Se consulten els batlles, els sindicats. És un gir dins la manera de governar. Va acabar amb la proposta d’un “nou contracte per la nació”, que s’assembla a un nou contracte social. Doncs ha cedit bastant.

Serà suficient per les armilles grogues? Per alguns és cert. Però me fa l’efecte que si hagués donat la lluna, per la majoria no n’hi hauria prou. Senzillament perquè les enquestes i sondejos mostren que, si el moviment és molt divers – estic parlant dels que són als giratoris o a les manifestacions -, malgrat tot la seua majoria no ha votat Macron sinó Mélanchon, Le Pen o no ha anat a votar. Per tant, a més de les reivindicacions comunes i concretes, tenen altres objectius, més polítics, o com a mínim s’oposen per principi.

Ara bé, els crits de “Macron démission” sonen una mica com “Puigdemont a la prisión” al sud. Tots dos no tenen sort amb el seu cognom que facilita les rimes en “on”. Observem que seria el mateix si havien guanyat François Fillon o Jean-Luc Mélanchom, car “Fillon démission” o “Mélanchon démission” sonarien molt bé igualment. En aquest sentit els manifestant tenen sort, car la rima del seu eslògan seria molt més difícil si el president francès s’hagués dit Emmanuel Macrin o el president català Carles Puigdevall.

Referència àudio:
https://www.radioarrels.cat/podcast/208/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat-dimarts-11-de-desembre-del-2018

Articles récents

Les meetings de les présidentielles commencent. Une table de dialogue sans referendum pacté.
7 décembre 2021
Panorama des pré-présidentielles en France. Création du BOC, le journal officiel de la République.
30 novembre 2021
Les misères de la vie politique en Catalogne. Nouveaux recours en Europe et plus de poursuites judiciaires en Espagne. Le Covid19 est toujours entre nous et pour longtemps.
23 novembre 2021
L’Assemblée du Conseil pour la République s’est constituée. La Résistance nord catalane pendant la Seconde guerre mondiale.
16 novembre 2021
Le Conseil pour la République brise les modèles. Le 7 novembre, la Diada et les 40 ans d’Arrels. Le 11 novembre, souvenir d’une boucherie inutile.
9 novembre 2021

Archives