Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

La Diada sanctionne les partis politiques. Aiguat au Pays Valencien. Le prince Emmanuel et les andorrans sont contents.

RADIO ARRELS – 17 septembre 2019 – Chronique d’actualité 157

La Diada démontre que la base est ferme et que les vicissitudes ne font pas changer d’opinion les gens de la rue qui ont voté le 1er octobre. La presse de Madrid a cherché à la minorer alors que la presse internationale parle de marée humaine. Une dépression méditerranéenne entre le Maghreb et le Pays Valencien a provoqué un fort aiguat d’automne, avec des dégâts et des victimes mortelles. Il est semblable à l’Aiguat de 1940 en Catalogne Nord. Au cours d’une visite réussie, le coprince Emmanuel Macron a promis d’aider à boucler un traité d’association de l’Andorre à l’Union Européenne et a pris position sur la dépénalisation de l’avortement.

La Diada sanciona els partits polítics

Començarem comentant la Diada, que sanciona els partits polítics.

S’ho mereixen. La Diada d’enguany aixecava moltes expectatives. Com aniria? Que se diria sobre els partits independentistes que no s’entenen? Com reaccionaria la gent? Els dies abans diverses declaracions de líders polítics, essencialment d’ERC, criticaven que els partits no siguin al davant de la manifestació i fins i tot atacaven l’ANC. Són opinions que cal respectar, és clar, però personalment ho he trobat lamentable. El lema de la Diada era “Objectiu independència” i efectivament se va criticar els partits i reclamar unitat. He vist cartells que deien “Respecte a la voluntat del poble. Unitat”, o bé “La nostra sentència, independència”. Quan a les 17h14 la gent se va posar a cridar repetidament “Independència !”, la Gran Via era un sol clam a fer tremolar les parets de les cases.

Com sempre hi ha la batalla del nombre de manifestants. La policia ha dit 600.000, que és enorme, però un poc menys que l’any passat. Jo no n’estic convençut i crec que n’hi havia més, car la gent era tant els uns contra els altres que era impossible circular entre els manifestants, i això sobre quilòmetres i a tots els carrers adjacents. Hi havia molts joves, famílies amb els fills, gent gran. Vaig constatar que, tot i sent crítics com he dit, eren molt determinats a voler la independència. Demostraven que la base era ferma i que les vicissituds judicials o polítiques no feien canvia l’opinió dels independentistes de base, la gent del carrer, els que van votar l’1 d’octubre.

La premsa de Madrid ha procurat minorar la importància de la diada, insistint sobre la desunió, sobre un fracàs que no s’ha produït. Fins i tot certs diaris han posat fotos preses una hora abans de la manifestació per demostrar-ho, és a dir quan la gent arribava i l’avinguda no era plena. Manipulació total. Si prenem aquestes mentides al peu de la lletra, és a dir que per la premsa madrilenya 600.000 persones és un fracàs, que són allavontes les 150.000 persones comptades per la gran manifestació per la unitat d’Espanya de fa dos anys i que va ser presentada com un gran èxit ? Realment, nos prenen per tontos, a nosaltres com els seus lectors.

Durant la Diada de l’Onze de Setembre, a la Gran Via al davant de la Universitat de Barcelona, els nombrosos manifestants esperen 17h14 (foto J. Becat).

La premsa internacional va ser més objectiva car, de manera unànime, ha notat la importància de la manifestació. En efecte és el doble dels manifestants de Hong Kong i és la més gran manifestació que s’hagi fet al món aquest any. Això constatat, la interpretació varia. Le Figaro o Le Point insisteixen sobre la divisió dels partits, i els altres sobre l’èxit malgrat les circumstàncies, parlant de marea humana, de manifestació impressionant. Per exemple el Washington Post posa en titular : “Manifestació massiva per la independència de Catalunya a Barcelona”, i La Stampa, a Itàlia, posa : “Impressionant marea humana”.

A més, tot el dia hi havia davant del parlament una manifestació alternativa no tan gran, de la CUP i dels independentistes d’extrema esquerra, per una acció immediata cap a la independència. Molts joves i un veritable setge. Amb enormes lletres blanques de més d’un metre se llegia : “Traïdors” i “Botiflers”. Anava dirigit cap als diputats catalans acusats de covardia i de connivència amb l’Estat espanyol – efectivament la seua actitud és aquesta – i aquests qualificatius van acabar cridats contra els Mossos d’Esquadra que protegien el parlament. Per tant, una diada per tots els gustos.

Aiguat al País Valencià

Aquesta és la conclusió després d’aqueixa Diada de l’Onze de Setembre a Barcelona. Baixarem més cap al sud i ens interessarem per aqueixes pluges torrencials i l’aiguat que ha tocat el País valencià.

De dijous a dissabte, molt menys el diumenge, doncs durant tres dies, una depressió mediterrània se va quedar centrada entre l’Algèria i el País Valencià, enviant contínuament núvols i pluja i provocant un fort aiguat de tardor.

Com ja us ho he explicat, aquestes depressions giren en sentit invers de les agulles d’un rellotge i, per tant envien vers el continent aire calent i que se carrega d’humitat passant a sobre del mar. Al País Valencià, com a casa nostra, hi ha muntanyes que accentuen les pluges. A més hi havia en altitud una gota freda. El contrast entre aquestes baixes temperatures a dalt i l’aire calent i humit a baix han accentuat les pluges diluvianes. És el guió dels aiguats mediterranis de tardor.

Aquest aiguat que ha fet sis morts emportats dins el seu cotxe o amb la seua moto, ha inundat i fet moltes destrosses. Però per sort – si se pot dir amb aquest balanç – la depressió no se va quedar sempre al mateix lloc. El primer dia era més cap al nord, i és la part central del País Valencià que va rebre de 300 a 500 mm de pluja, o sigui més que a l’Auda l’any passat. El segon dia va anar una mica cap al sud, i va afectar Alacant, al sud del País Valencià, i Múrcia. El tercer dia va tornar cap al nord i se va atenuar, cap a les Balears, el nord del País Valencià i el sud de Catalunya.

És el mateix guió que per l’Aiguat del 40 a Catalunya Nord, amb l’element agreujant a casa nostre que allavontes la depressió se va quedar tres dies al mateix lloc del Mediterrani, enviant les enormes pluges sobre el mateix sector : el Canigó, el Vallespir, el Conflent i l’Alt Empordà, amb un total fenomenal de 1000 a 1500 mm de pluges cumulades en tres dies.

L’aiguat del País Valencià nos recorda que aquestes desgràcies poden tornar a passar aquí o a qualsevol lloc del Mediterrani occidental. Amb l’agreujant avui que, amb el rescalfament climàtic i les canícules de l’estiu, la mar és més calenta i allibera més energia i més humitat quan hi passa a sobre una depressió, accentuant doncs el fenomen de l’aiguat de tardor, que pot passar al setembre, a l’octubre o al novembre.

La pregunta és: Estem a punt ? Sabem el que hem de fer ? Els habitants de les zones vermelles amb perill d’inundació de Catalunya Nord sabem que hauran d’evacuar la seua casa en només una o dues hores ? Sobretot saben que no cal circular en votura o prendre la seua votura quan ja ha començat la inundació, car cal marxar abans, que cal anar cap amunt i no salvar-se cap avall. En l’aiguat del País Valencià s’han vist vídeos filmats per testimonis on un riu boig s’emportava cotxes amb els llums encesos, doncs amb la gent a dins.

A Andorra també durant l’aiguat del 1982 una desena de persones van morir negades dins la seua votura car, per fugir, van baixar carretera avall cap a Andorra la Vella i van caure dins el riu Valira car no van veure que la carretera havia desaparegut, emportada per les aigües furioses.

Personalment no crec que la prevenció i la informació de la gent a Catalunya Nord sigui a l’alçada del perill que tenen.

El príncep Emmanuel i els andorrans estan contents

Unes imatges impressionants són les que han deixat aquests aiguats al País Valencià. Últim tema que comentaren ara, d’un altre estil, és el príncep Emmanuel Macron i els andorrans, que estan contents.

Sembla que el príncep Emmanuel 1er d’Andorra hagi marxat satisfet de la seua visita al seu Principat. Sembla també que els andorrans siguin contents del seu copríncep republicà. L’editorial d’un diari d’Andorra posava com a títol : “Amable, proper i sense eludir els grans temes d’Andorra”. N’en jetez plus, la cour est pleine ! El príncep Emmanuel Macron s’ha posat tothom a la butxaca, però no tant el bisbe d’Urgell, que és l’altre copríncep.

He dit el príncep Emmanuel 1er car anteriorment els andorrans han tingut el príncep François 1er el Gran, Mitterrand, que els hi va donar la constitució i va acceptar de perdre els seus poders. Després va venir el príncep Jacques 1er Chirac, que no era Gran però sí que era alt. El va seguir el príncep Nicolas 1er d’Andorra, Sarkozy, que també va visitar les Valls. Ell no era ni Gran ni alt. Després va venir el príncep François II Hollande, el Petit, tant per la talla com pel fet que no ha fet gran cosa per Andorra.

Ara tenen doncs el príncep Emmanuel 1er, que belleu serà també el Gran, car ha promès de posar tot el seu pes per ajudar a tancar un tractat d’associació d’Andorra a la Unió Europea que li sigui favorable. Els punts més fàcils ja són negociats, sobre l’economia o el lliure accés. Falten els temes més peluts, pels quals el príncep Emmanuel ha dit que no cal tenir por d’Europa car ell actuaria per què se reconeguin les especificitats d’Andorra. Traducció : que el tractat inclogui el que va millor als andorrans.

Evidentment se’l va passejar per totes les set parròquies – a Andorra són els municipis. A Encamp va dir que els accessos amb França eren una prioritat (recordem l’esllavissada que ha tallat durant setmanes l’accés al Pas de la Casa). Se va deixar fer selfies amb tothom. Fins i tot n’ha fet un ell mateix amb una avia que no sabia gaire com calia fer amb el seu mòbil. Ha firmat, ha tocat manetes. A la Massana va dir que a totes les parròquies havia estat impressionat per la forta presència de la història i de les institucions del país. És veritat, però ja us havia dit que els andorrans en sabien molt de rebre com cal els seus coprínceps. A la Casa de la Vall d’Andorra la Vella s’ha trobat amb el copríncep episcopal Joan Enric Vives, que l’esperava. Per tant, tot va ser perfecte.

Ara bé, el debat actual a Andorra és el dret a l’avortament. No se n’havia de parlar, però el copríncep Macron ho ha fet per contestar a unes militants discretes que, sense crits, havien aixecat mocadors on se demanava. Cal saber que Andorra és un dels Estats més atraçats pel que fa als drets de les dones. L’avortament és penalitzat i no se permet ni en cas de violació, ni en cas de malformació del fetus o de perill per la mare. Res de res. El copríncep episcopal no ho vol. Ha parlat de línies vermelles, que no és la imatge més adequada per aquest tema. Fins i tot s’hi ha posat el papa. El Vaticà ha informat Andorra que la despenalització de l’avortament portaria a la renúncia del copríncep episcopal. Hi ha doncs xantatge a les institucions. Cal saber que les lleis votades pel parlament andorrà, el Consell General, han de ser firmades pels coprínceps per ser vàlides.

El príncep Emmanuel se n’ha sallit prou bé i ha pres posició, cosa que pressiona el bisbe. En el seu discurs públic a la Plaça del Poble d’Andorra se va dirigir un moment a les manifestants. Va dir : “Com a home i ciutadà sempre he defensat el dret de les dones a disposar del seu cos. Com a president de la República Francesa he fet de la igualtat home-dona la gran causa del quinquennat.” Va afegir : “Qui seria jo per dir-vos el que heu de fer ? Us pertany a vosaltres, quan hi ha eleccions, d’obtenir la majoria que us permetrà procedir a les evolucions en les quals creieu.” Això significa : si voteu la llei, jo la firmi. A Andorra mai cap polític havia estat tan clar sobre la seua posició, llevat evidentment del bisbe que havia dit : ni parlar-ne. Doncs, ara és parlem-ne.

Referència àudio:
https://www.radioarrels.cat/podcast/365/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat-dimarts-17-de-setembre-del-2019

Commenter

Articles récents

Que sortira-t-il aux législatives en Catalogne Nord? Un tournant dans la guerre en Ukraine?
31 mai 2022
Le gouvernement nouveau est arrivé. Plus de Catalangate. Extraditions, fugues i migrations de travail.
24 mai 2022
La trame du Catalangate est à découvert. Quelques brèves notices du front électoral.
17 mai 2022
Législatives : rien n’est simple, tout se complique. Le président Puigdemont choisit le Conseil pour la République.
10 mai 2022
Le scandale du CatalanGate, de proportions internationales. Le ballet des stratégies pour les législatives.
3 mai 2022

Archives