Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

Jean Castex, premier ministre. Le roi Juan Carlos poursuivi en Suisse et en Espagne.

RADIO ARRELS – 13 juillet 2020 – Chronique d’actualité 200

La nomination de Jean Castex a surpris les commentateurs politiques parisiens. On rappelle le rôle du président et du premier ministre sous la Ve République. La justice suisse enquête sur l’ex-roi Juan Carlos à propos d’argent illégal dans une banque du pays. À sa demande le Tribunal Suprême intervient mais décide de se limiter aux années postérieures à l’abdication, donc après les faits. Òmnium Cultural porte plainte en Espagne et en Suisse.

Jean Castex, primer ministre

Hem de parlar d’un dels personatges més públics darrerament, el Joan Castex.

El nou primer ministre. Quan el batlle de Prada Jean Castex va ser encarregat de preparar el desconfinament per tot l’Estat francès vaig designar-lo com a nord català de l’any en la meua crònica del 21 d’abril a Ràdio Arrels. Allavontes no me pensavi que arribaria tan alt. Vaig recordar el seu suport a l’UCE i el que havia fet per que tots els municipis del Conflent tinguin els noms dels seus cadastres corregits en grafia catalana correcte. Deia : “Si el desconfinament se passa prou bé i té l’assentiment general, tindrà un gran prestigi i moltes perspectives a nivell estatal.”

Li ha sallit bé, segons diu tothom. Quan jo parlavi de perspectives per ell pensavi a un poste, una cartera de ministre en el govern postcoronavirus, com el de salut o el d’interior. Ja s’havia parlat d’ell quan se va designar Christophe Castaner per aquest ministeri. Entre parèntesis, posar una persona que se diu Castaner, és a dir repartidor de castanyes, era efectivament una bona tria per l’amo de les forces de l’ordre.

Doncs ha sallit tan bé a Jean Castex que el president Macron l’ha triat com a primer ministre. Sorpresa, orgull per la gent de Prada, probablement cares de pomes agres per alguns altres, com el proviseur del liceu Renouvier de Prada que, per l’obertura d’unes obres al liceu sense avisar els serveis municipals, va enviar el batlle Jean Castex a fer punyetes. Ara deu riure groc. Sorpresa als mitjans de comunicació estatals i brometes o somriures parlant del seu accent meridional, com si calia parlar pointu o parisenc per ser seriós o competent. Suposi que aquesta prevenció ja us ha passat, a molts de vosaltres també. Ja se sap que a França, com recordava Coluche, tothom és igual, però n’hi ha que són més iguals que d’altres.

El que no se podrà retreure a Jean Castex com a primer ministre és de no anar de pressa ja que en pocs dies ha fet el govern, fixat la declaració de política general i pres els primers contactes polítics i sindicals, i passejar-se per tot el terme. Després, evidentment, vosaltres com jo mateix, tindrem la nostra opinió sobre el que farà, positiva o negativa.

El 3 de juliol del 2020, a l’entrada de l’Hotel Matignon a París, residència del primer ministre francès, la transmissió de poders entre Édouard Philippe, a l’esquerra, i Jean Castex, a la dreta. (font: lopinion.fr).

Però el dia mateix de la nominació i els dies següents he trobat poc encertades les crítiques dels mélanchinistes, de certs socialistes – a la regió parisenca altres eren contents que havien treballat ja amb ell pels jocs olímpics – i de certs de dreta que li retreien de ser un primer ministre a les ordres del president Macron. O aquesta gent no coneix la constitució, i seria estrany, o són de mala fé, que és el que crec. Prenen els francesos per tontos.

A veure, sota la V República és el president qui fixa la línia del govern i no el primer ministre. Per tant, de De Gaulle a Macron, el primer ministre és sempre a les ordres del president de la República. És constitucional i, a més, el president és elegit directament pels ciutadans, doncs legítim, i el primer ministre nomenat. És només quan hi ha cohabitació que el primer ministre fixa la línia, i encara no totalment car el president conserva la política exterior i les relacions internacionals. Amb el canvi de durada dels mandats, que han passat a cinc anys pel president com pels diputats, la subjecció del primer ministre al president és encara més forta i, dins la pràctica, el règim és encara més presidencialista. Va ser iniciativa del president Chirac l’any 2000, i en va ser el primer beneficiari.

Quan els que critiquen ara aquest fet van ser al poder, l’esquerra amb Mitterrand o Hollande, la dreta amb Sarkozy, sempre el primer ministre i els ministres eren triats per aplicar la línia política fixada pel president de la República. Ho ha dit d’una manera molt directa i pedagògica en el seu temps Jean-Pierre Chevènement : “Un ministre, ça démissionne ou ça ferme sa gueule”. La norma no ha canviat. Per tant Jean Castex és primer ministre per aplicar la línia fixada pel president Macron, com ho havia fet abans d’ell Edouard Philippe.

Ara bé, la majoria dels comentaristes polítics parisencs, aquests de la boca petita, remarquen la seua forta personalitat i un estil directe que li és propi, amb l’afany de parlar de temes concrets. Per exemple se’n ha sallit prou bé en el que diuen el Segur de la salut, amb la firma d’un acord amb tres sindicats per la revalorització de 180 euros per tots els personals hospitalaris. S’ho mereixien.

Consensuat com sempre amb el president, el seu govern ha fet parlar molt d’ell, i continuarà fent-ho, especialment amb l’advocat sovint polèmic i mediàtic Eric Dupont-Moretti com a ministre de la justícia. Amb l’accent de Jean Castex i el seu posat, els nous ministres Dupont-Moretti i Roselyne Bachelot, i els clàssics Jean-Michel Blanquer i Bruno Le Maire, els humoristes i els imitadors tenen una bona collita pels seus esquetxos.

El rei Juan Carlos investigat a Suïssa i a Espanya

Polèmic i públic és el següent personatge del qual parlem, el rei Juan Carlos I, que és investigat a Suïssa i a Espanya.

Ex-rei d’Espanya que, recordem-ho no succeïa al seu pare o al seu avi, que havia dimitit i no era més rei, sinó designat pel dictador Franco. És un rei a l’origen dins un règim feixista. Hem parlat ja de la investigació de la justícia suïssa sobre l’ex-rei d’Espanya Juan Carlos I per frau i tràfic de diner negre que ha posat en bancs d’aquest Estat per amagar-los. Parlem de cent milions d’euros. Vindrien d’una comissió il·legal, és a dir un suborn, que hauria cobrat de l’Aràbia Saudita per la concessió de línies i de materials de TGV a empreses espanyoles. Fa uns mesos va ser un escàndol. No passen dies o setmanes que la premsa suïssa no faci noves revelacions i faci muntar l’allioli, com cantava el malaguanyat Joan-Pau Giner. Fa uns dies també n’ha parlat France-Inter en un bitllet : “Le roi est nu”. Podeu escoltar-ho per internet. Se’n parla igualment a Anglaterra, en termes poc elogiosos, a la BBC i al Times: “El Rei d’Espanya investigat per corrupció”.

Com passa habitualment, la justícia d’un Estat – Suïssa – no pot investigar directament dins un altre – Espanya. Demana doncs que la seua justícia investigui i documenti les preguntes que se li fan. Per tant la justícia suïssa ha demanat a la justícia espanyola d’investigar les sospites de malversació i de frau del rei Juan Carlos. Mentre passava només a Suïssa, la premsa espanyola no n’ha parlat gaire, llevat com sempre per protestar contra les ingerències estrangeres i defensar la monarquia. Però el Tribunal Suprem espanyol s’ha vist obligat d’obrir el cas i de fer investigacions. Escàndol, crítiques. També preocupació del rei Felipe, que veu el seu tron trontollar. Uns monàrquics destacats fan pinya al seu voltant, per a protegir-lo. Fins i tot publiquen a diaris madrilenys que el millor seria que Juan Carlos marxés en exili voluntàriament a la República Dominicana, que no te conveni d’extradició amb Espanya, per evitar de comparèixer. És dir si veuen la cosa seriosa.

En realitat, crec que la investigació del Tribunal Suprem, del famós i manipulador jutge Marchena, serà per limitar l’acusació i per tapar tot el que se podrà. “Circulez, y a rien à voir!” Per exemple la primera decisió que ha pres és que només investigarà després de l’abdicació del rei l’any 2014, car abans era protegit per la seua funció de cap d’Estat. Però els fets qui li són reprotxats són anteriors al 2014. Per tant no se poden investigar a Espanya. Heu entès la maniobra o cal fer un dibuix ?

Són els catalans que intenten de contrarestar la maniobra. Com a acusació particular, Òmnium Cultural ha denunciat el rei Juan Carlos a Espanya davant del Tribunal Suprem i a Suïssa, a Ginebra, on se fa la instrucció sobre l’origen dels cent milions d’euros provinents d’Aràbia Saudita, per delictes de frau fiscal, de blanqueig de capitals i de corrupció. Si el Tribunal Suprem, com hem dit, investiga després de l’abdicació, la denuncia d’Òmnium Cultural cobreix tot el regnat de Juan Carlos, del 1975 al 2014. Òmnium ha demanat també a la justícia suïssa de bloquejar tots els comptes del rei sospitosos de frau.

Aquesta denúncia entra en la campanya “Fem-la caure”, contra la monarquia. Marcel Maurí, vicepresident d’Òmnium Cultural, ha declarat que era “una ofensiva política i jurídica per acabar amb una monarquia corrupta” que “ha legitimat la violència de l’1-O contra la ciutadania”. Serà un camí llarg. L’anirem seguint. Han obert un #CoronaCiao i una web coronaciao.cat. Us recomani de visitar aquesta pàgina web, car és molt interessant.

Segons Òmnium Cultural era necessari denunciar el rei per a evitar que els seus delictes tinguin prescripció. Pot sorprendre que la denúncia utilitzi el rei Felipe VI com a prova contra el seu pare Juan Carlos car, declarant públicament fa uns mesos que renunciava a aquesta herència, confirmava al mateix temps l’existència dels diners fraudulents. És amusant, no ?

Referència àudio:

https://www.radioarrels.cat/podcast/742/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dilluns-13-de-juliol-del-2020

Commenter

Articles récents

Le message politique du président Quim Torra. Sur le coronavirus en Espagne et en France. La Croix de Sant Jordi à Aire Nou de Baó.
29 septembre 2020
Le président Torra comparait devant le Tribunal Suprême. Rentrée avec coronavirus en Europe et dans le monde. Un slovène gagne le Tour de France.
22 septembre 2020
Un 11 Septembre insolite, comme l’est aussi l’année. Quelle ligne politique suivra l’indépendantisme catalan ?
15 septembre 2020
Perspectives du processus d’indépendance de la Catalogne
12 septembre 2020
Le panorama politique de Catalogne. De la nécessité de maintenir les écoles ouvertes.
8 septembre 2020