Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

Élections autonomiques reportées au 30 mai ? Le Barça reporte aussi ses élections.

RADIO ARRELS – 19 janvier 2021 – Chronique d’actualité 227

Les élections au parlement de Catalogne du 14 février sont reportées, bien que certains partis s’y opposent. Les diverses positions politiques sont examinées ainsi que les raisons qui se cachent derrière. Les élections à la présidence du Barça sont reportées avec l’accord des trois candidats, Joan Laporta, Víctor Font et Toni Freixa. Il faudra adapter le mode de scrutin.

Les eleccions autonòmiques reportades al 30 de maig?

Parlarem avui d’eleccions, les eleccions autonòmiques a la Generalitat de Catalunya, a priori reportades fins al 30 de maig.

Hi podem posar un punt d’interrogació car encara no se sap. Però les coses s’han fet clares. Les eleccions al parlament de Catalunya eren previstes pel 14 de febrer. Però des de que en parlem sempre he posat un punt d’interrogació car, ja a inicis de desembre se veia que amb tots els permisos deixats a la gent a Catalunya, per celebrar Nadal, el Cap d’Any i els Reis, se preparava una tercera onada de contagió pel gener i febrer. La tenim. És a dir que les eleccions se trobaven al mig de la pandèmia i de restriccions dels desplaçaments. No podia ser pitjor, i encara belleu serà així si la junta electoral o un tribunal refusa la decisió de la Generalitat de reportar-les al 30 de maig. Són aquests tribunals i aquesta junta que van destituir el president Joaquim Torra i que han provocat aquestes eleccions anticipades. Ja hem vist que la seua preocupació principal no sembla ser la gent sinó de pertorbar com més millor el funcionament de les institucions catalanes.

Els sondeigs apuntaven que només el 60% dels electors hagués aniria a votar el 14 de febrer, i aquest percentatge evidentment baixaria amb la tercera onada de contagió. A més se calculava que, encara que vulguéssin, cent trenta mil persones no podrien votar car contagiades i casos contactes confinats.

Curiosament els socialistes a Catalunya i el govern espanyol insisteixen per què les eleccions se facin a la data prevista, quan se va acceptar el 2020 que altres eleccions autonòmiques a Espanya siguin reportades. Perquè a Catalunya sí, i no a altres llocs? Per damunt de la protecció dels ciutadans, hi ha dues raons politicianes. La primera és que reportar l’elecció els hi desmunta l’operació Salvador Illa. Aquest lamentable ministre de salut del govern espanyol, que volien evacuar a Catalunya, se quedarà fins al maig, haurà de continuar en uns mesos que s’anuncien difícils, amb tot el desgast personal que suposa. Per tant tenen por que no faci un bon resultat, a més de ser obligats de guardar-lo, és clar.

La segona raó és que amb menys votants el 14 de febrer podien tenir més escons. Sobretot, amb menys participació, la majoria de vots independentistes que se preveu no seria considerada com a decisiva, amb l’argument de sempre: els que han votat per altres partits més els abstencionistes serien més que la meitat dels electors. Evidentment no tindrien en compte que bona part del que no podrien votar, per precaució o per necessitat, són independentistes.

El vicepresident Pere Aragonès, president en funcions, d’ERC, i Meritxell Budó, consellera de la presidència, de JuntsxCat, anuncien el trasllat de les eleccions autonòmiques. Il·lustració de l’article de Vilaweb: El govern trasllada al 30 de maig les eleccions per “preservar el dret de vot de tothom” (font: Vilaweb, 15/01/2021).

El report de les eleccions al 30 de maig ha estat consensuat entre els partits de govern, ERC i JuntsxCat, i una reunió de partits que se presenten a les eleccions. Tots ho van acceptar, menys el PSC i Vox. Acabem de veure perquè els socialistes s’hi oposen. A més han anunciat un recurs contra aquest report prop de la junta electoral o de la justícia, i és possible que se’ls hi faci cas. Per no aparèixer com els dolents de la pel·lícula, el PSC ha fet dipositar el recurs per la Lliga Democràtica, una entitat que no se presenta però que els hi és lligada. Per Vox també tenen més perspectives d’obtenir escons ara que més tard, i tenen un raonament simplista: són els independentistes de la Generalitat que volen el report, Vox és anti-independentista, doncs són contra el report.

Qui és a favor i perquè?

Els altres partits ho accepten, de vegades a contracor, per raons diferents. Qui fins fa poc era reticent és Esquerra Republicana. D’una banda perquè JuntsxCat, recentment creat com a partit i en guerra amb el PDCat -l’antiga Convergència-, quedava segon darrere d’ells. De l’altra perquè ERC gestiona a la Generalitat les conselleries que més se desgasten, que més tenen descontents dins la població car són elles que han de fer front a la pandèmia. A l’inici de la legislatura, quan no hi havia encara pandèmia, ERC ha volgut les conselleries d’ensenyament, de salut, d’economia, de treball, d’acció social, és a dir les que tenen més impacte social, on més pots fer clientela i on més pots demostrar que gestiones bé. Amb el coronavirus són les que són a primera línia i, com que la pandèmia és aquí, les que acumulen més crítiques i desgasten més el partit. Per tant més d’hora eleccions millor.

A més se sap ara que ERC havia pactat amb Pedro Sánchez una clàusula secreta per aprovar-li els pressupostos, a més dels diners: un indult pels presos polítics abans de les eleccions de febrer, per acabar d’assegurar-se la primera plaça. Doncs ara, hi haurà un indult o s’esperarà? Ara bé ERC ha finalment acceptat el report, però prou lluny, no al març sinó a finals de maig, per deixar temps a la campanya de vaccinacions. Si fa baixar el contagi en seran políticament beneficiaris car ells ho hauran gestionat, i se sap que dins l’actualitat la darrera notícia esborra sempre les precedents.

Pels altres partits les raons de voler un report són més simples. Per JuntsxCat deixarà el temps de consolidar-se, d’implantar-se més dins tot Catalunya i d’explicar la proposta de reprendre el procés on se’l va deixar a l’octubre del 2017, com ha anunciat Carles Puigdemont.

Ciudadanos, que coneixeria ara una enorme davallada, vol tenir temps per procurar atenuar-la. El Partido Popular, que havia baixat molt a les últimes eleccions pensa recuperar-se i li cal temps car és a l’oposició a Barcelona com a Madrid. Els Comuns, que els sondeigs donen de baixada, són perjudicats per la pujada del PSC que els hi menja electors. Volen esperar i aprofitar el desgast dels socialistes a tot l’Estat amb llur mala gestió de la pandèmia. Com sempre la CUP ha canviat de candidats i li cal temps per a consolidar-se. Aquí n’estem.

El Barça també reporta eleccions

Com a vegades al llarg de la història el Barça i Catalunya van lligats. El Barça tenia eleccions previstes aquest mateix diumenge i les ha hagut de reportar.

Degut al context social i sanitari i a l’evidència d’una pròxima tercera onada del Covid19, la junta gestora del Barça ha decidit de reportar les eleccions a la presidència del Barça del 24 de gener al 7 de març amb l’acord dels candidats, que són tres. Recordem que al desembre se van declarar vuit precandidats que havien de reunir més de dos mil firmes de suport dels socis i 125 milions d’euros d’aval.

Finalment són tres candidats que se presentaran: Joan Laporta, que va ser president del 2003 al 2010 i va aportar 10.267 signatures, Víctor Font amb 4.710 i Toni Freixa amb 2.822 signatures. Qui són aquests candidats? Toni Freixa és advocat a Barcelona i és el candidat continuista, dins la línia de Josep Maria Bartomeu i de Sandro Rosell la que formava part de les dues últimes llistes a la presidència. Aquestes tenien com a línia l’oposat de la línia Laporta, és a dir sense actituds massa catalanistes, o sigui no favorables a la independència de Catalunya.

Els dos altres candidats són clarament independentistes. Víctor Font és un empresari relacionat als mitjans de comunicació i va ser un dels fundadors del diari Ara. Joan Laporta, quan va presidir el Barça, li va donar un gir clarament catalanista. Després d’aquesta presidència, Joan Laporta va passar un temps per la política i va ser del 2010 al 2012 diputat al parlament de Catalunya per un moviment que s’acabava de crear, Solidaritat Catalana per la Independència, amb Uriel Bertran, el notari Alfons López Tena i l’escriptora Isabel Clara Simó. És a dir que ha promogut la independència des de l’inici del moviment social que va portar al referèndum de l’1 d’octubre del 2017, a una època on Convergència i molta gent encara no havien fet el pas. No ha canviat de parer. No pas que vulgui polititzar el Barça, sinó que per ell el Barça ha de ser en sintonia amb la societat catalana i ajudar a afirmar la catalanitat del país.

Ja al moment on se començava a parlar d’eleccions anticipades al Barça, fa prop d’un any, i ja la premsa espanyola atacava les candidatures previsibles de Laporta i de Font, que havia dir la seua intenció l’any 2018. Se llegien titulars com: “Puigdemont vol controlar el Barça” i se parlava d’una aliança entre els dos candidats, que per ara no s’ha fet. Cal dir que, tot i que no hagin fet cap declaració en aquest sentit, se considera l’un com més pròxim a Carles Puigdemont i l’altre a Esquerra Republicana.

Amb les precandidatures, al desembre entre els titulars se podia llegir: “Futbol i lluita de poder”, o “L’independentisme prepara l’assalt a la presidència del Barça”. La pancarta gegant de publicitat de Joan Laporta a Madrid és, d’una certa manera, una resposta a aquesta campanya, una mena de “Ja soc aquí”.

Efectivament, les dues candidatures amb més possibilitat d’èxit, de Joan Laporta i de Víctor Font, serien un signe fort car l’independentisme ha guanyat recentment bastions de les institucions socials catalanes. Va ser primer Joan Canadell que va ser elegit president de la Cambra de Comerç i Navegació de Barcelona, i al desembre l’elecció del professor Joan Guàrdia al rectorat -la presidència- de la universitat de Barcelona, malgrat una campanya virulent contra ell on se l’acusava d’independentisme. Amb el Barça seria “mai dos sense tres”.

Per les eleccions del Barça del 7 de març caldrà adaptar el sistema de vot. Fins ara els socis votaven a només quatre llocs, a les capitals de les quatre províncies, Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Calia desplaçar-se car no s’admetia el vot per correu, per por dels fraus eventuals. Pel 7 de març se podrà votar a més llocs, a les altres ciutats i a caps de comarques, i s’ha demanat a la Generalitat d’autoritzar el vot per correu, que no contemplen ara per ara els estatuts del Barça. Ho seguirem.

Referència àudio:

https://www.radioarrels.cat/podcast/973/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-19-de-gener-del-2021

Commenter

Articles récents

Que sortira-t-il aux législatives en Catalogne Nord? Un tournant dans la guerre en Ukraine?
31 mai 2022
Le gouvernement nouveau est arrivé. Plus de Catalangate. Extraditions, fugues i migrations de travail.
24 mai 2022
La trame du Catalangate est à découvert. Quelques brèves notices du front électoral.
17 mai 2022
Législatives : rien n’est simple, tout se complique. Le président Puigdemont choisit le Conseil pour la République.
10 mai 2022
Le scandale du CatalanGate, de proportions internationales. Le ballet des stratégies pour les législatives.
3 mai 2022

Archives