RADIO ARRELS – 16 mars 2016 – Chronique brève 40 – Joan BECAT
En relation avec le changement climatique, que peut-il se passer d’ici dix ou vingt ans dans les Alpes et également en Cerdagne et Capcir.
Bon dia. Se parla molt del canvi climàtic, que sembla molt teòric per un munt de gent. Doncs avui voldria evocar amb vosaltres què pot passar d’aquí deu o vint anys a les estacions d’esquí als Alps i també a casa nostra, a Cerdanya i Capcir.
Tots els especialistes coincideixen que és a muntanya on els efectes del rescalfament climàtic se faran notar primer. De fet, ja han començat i se nota clarament. Les glaceres disminueixen ràpidament, reculen dins les altes valls dels Alps i desapareixen al Pirineu.
També se nota clarament des de l’inici del segle XXI que hi ha canvis dins el règim de la neu, als Alps com al Pirineu: a tot arreu i a qualsevol altitud la « saison », la temporada, és més curta, sobretot al seu inici, i hi ha menys neu. Evidentment, de tant en tant, hi ha alguna nevada forta o un any prou nevat, mes això no pot amagar que el gruix, que el total de neu acumulada durant tot l’hivern disminueix regularment si s’observa un període de deu anys i que, cada vegada més, hi ha dificultats per fer una bona capa de neu artificial a finals de novembre i al desembre, car no fa prou fred.
Ja moltes estacions de mitja muntanya, al Jura, al Massís Central, a les Vosges i fins i tot als Alps, veuen la seva temporada de neu reduïda a poques setmanes, i algunes d’elles tanquen.
Les estacions d’esquí que són més altes també són afectades, i no poden atreure la gent durant tant de temps com abans. Això preocupa sobretot les més grans que tenen moltes residències, hotels, comerços i instal·lacions de lleure altres que l’esquí, que no poden rendibilitzar. A casa nostra és el cas sobretot de Font-romeu.
Quines estratègies tenen aquestes grans estacions enfront d’aquesta evolució ineluctable? Doncs principalment dues.
Primer, com que tenen més mitjans financers que les altres, i més influència política que les petites, procuren fer inversions – des investissements – per a diversificar les atraccions altres que la neu: esports d’aventura, parcs temàtics, pistes artificials d’esquí amb plàstic o materials sintètics per a esquiar sense neu, etc.
De segon, les grans estacions intenten anar a cercar la neu on és, és a dir a més altitud si poden, o bé dins les valls veïnes quan aquestes tenen més neu, perquè són més altes o perquè són més fredes. Fan noves juncions amb telecabines de vall a vall per guardar el client a casa seua i enviar-lo a esquiar directament a casa dels altres, sense passar per les carreteres.
Una variant d’aquesta tàctica és d’annexar les estacions més petites que tenen bona neu i que l’evolució climàtica fa més fràgils. En efecte, tot i tenir més neu, amb un sol any dolent poden tenir problemes financers: les estacions més grans tot simplement les compren o les absorbeixen.
Tot això passa dins els Alps sobretot, a França com a Suïssa i a Àustria. Me sembla que també comença a passar al Pirineu. En tot cas, sembla que sigui l’estratègia de Font-romeu per a sobreviure. Però d’això en parlarem un altre dia.
