RADIO ARRELS – 21 juin 2022 – Chronique d’actualité 346
Avec une forte abstention et l’aide des votes de droite et de gauche, les législatives portent quatre députés RN en Catalogne Nord et aucune majorité ni unions prévisibles en France. Réflexions sur la démagogie et l’illégitimité du président Macron selon Mélenchon et celle de ses députés si on leur applique ses critères. La première ministre Nicola Sturgeon annonce un référendum unilatéral sur l’indépendance de l’Écosse en 2023 si Londres ne l’accepte pas.
Catalunya Nord a l’extrema dreta i França ingovernable
Tornarem sobre aquesta primera volta de les legislatives.
A Catalunya Nord com a tot l’Estat menys participació i bastant vots blancs, com per la segona volta de les presidencials. Això i uns quants vots anti- Macron (el tema major dels candidats RN per recuperar vots Mélenchon) fan que l’extrema dreta tingui els quatre escons de Catalunya Nord. Ja arribava primera arreu a la primera volta, de molt a tres circumscripcions i de poc a l’altre. Però per aquesta, del Riberal a la Cerdanya, bastants electors d’esquerra, centre i dreta clàssica no volien una insubmisa de la NUPES. Per guanyar-la calia presentar una altra esquerra. Nos trobem doncs dins els nous espais RN, amb l’Auda, la Provença, el nord i el centre-est.
Si mireu els resultats d’un punt de vista català, deixant de banda les afinitats que puguem tenir uns i altres amb tal o tal partit, doncs a Catalunya Nord hi perdem molts. Els dos diputats que havien votat la llei Molac, Sebastià Cazenove i Romain Grau, no han estat elegits. Per aquesta llei tots els partits de van repartir entre vots sí, vots no i absents voluntaris, llevat de dos partits que van tenir una actitud homogenis, els Insubmisos i el RN.
Els Insubmisos eren tots presents i van votar tots contra la llei Molac, Mélenchon al davant. Aquests no estimen les llengües regionals, el bretó, el basc, el català, l’occità i les altres. El segon és el RN, on tots els diputats van ser voluntàriament absents. Tan els hi feia. Tot això vol dir que d’ara endavant només podem comptar amb nosaltres, és a dir com abans i com hem fet sempre.
Per França tothom ha dit que seria ingovernable. És u7na evidència que salta als ulls. Si nos fixem amb les previsions -que han tornat a la seua mania d’equivocar-se- el conjunt presidencial Ensemble té 245 diputats, és a dir menos que el previst. Falten tants diputats que serà difícil governar i, de mocions de confiança a dificultat de pactar, pot portar a una ràpida dissolució i noves eleccions el 2023.
La NUPES té cent trenta diputats, és a dir menos de la meitat del que caldria per governar. Tot i que clami victòria el bluf del Mélenchon apareix clarament. El líder comunista Fabien Roussel ho ha dit immediatament. “La NUPES n’a pas dépassé son plafond de verre”. Socialistes, verds i comunistes tindran grups parlamentaris i els Insubmisos uns setanta diputats, és a dir menos que el RN, que serà el segon partit de l’assemblea. Passant de vuit a prop de noranta diputats el RN és el sol a poder cantar victòria. Més endavant analitzarem les perspectives que se presenten.
La legitimitat segons Mélenchon i d’altres
Joan Becat, un poc de filosofia ara amb la legitimitat segons Mélenchon i d’altres.
No n’he volgut parlar abans per no interferir amb l’opinió i el vot de la part dels oients de Ràdio Arrels que volien votar per Mélenchon o pels candidats Insubmisos de la NUPES, ni deixar creure que feia anti qui sigui. Se diu que en política tot s’hi val i que només compta el resultat, ser elegit o no. Però no estic d’aquest parer. Pensi que no9 cal posar en dubte el que vota la gent que participa a una elecció democràtica, la que sigui.
Tinc clavada en la memòria la declaració del Jean-Luc Mélenchon on, després de l’elecció del president Macron, deia que era el president més mal elegit de la 5a República i que no era legítim. Personalment no m’agraden aquestes afirmacions a l’estil Donald Trump car són desencertades i contribueixen a la desafecció dels votants. Afebleixen l’expressió democràtica mitjançant el vot. N’hi ha d’altres com el referèndum, però per elles totes no cal afeblir la participació ni contribuir a l’abstenció, tot criticant-la. A França tenim un règim de llibertat de vot, on se pot votar o abstenir-se per les raons que siguin, com a posicionament contra el sistema i bé per desinterès. Però l’abstenció no treu la legitimitat dels ciutadans que voten ni la dels elegits.
A la segona volta de les eleccions presidencials d’enguany hi va haver efectivament 28% d’abstencions. Tot i que és un poc més que a les eleccions precedents trobi que s’ha votat molt. Ës el 74% dels ciutadans que ha votat, doncs una gran majoria, cosa que als meus ulls legitima amplament l’elecció i l’elegit. Dir que és mal elegit és dir que aquestes tres quartes parts dels ciutadans no són res, que el seu vot no val.
La segona part de la crítica que feia el Jean-Luc Mélenchon era que el 58,5% dels votants obtinguts pel president Macron, o sigui una majoria prou ampla, només representava el 39% dels inscrits i que, per tant, la majoria dels francesos no l’havien votat. És evidentment un argument fal·laciós. En la perspectiva de les legislatives volia passi el que passi deslegitimar el seu adversari utilitzant el que sigui.
Per demostrar que és fal·laciós, apliquem el seu raonament a ell mateix i al seu projecte “Mélenchon premier ministre”. Si la seua coalició hagués guanyat seria legítima? I ell com a primer ministre?
Primer element: a la primera volta de les legislatives l’abstenció va ser del 52,5%, un rècord. Per tant seguint el seu raonament aquesta elecció en el seu conjunt no és legítima i tots els diputats no seran legítims ni la seua majoria. Però en aquest cas no ho diu. A més si pel president Macron hi havia el 74% dels ciutadans que votaven, aquí eren només el 47,5%, per tant una minoria de votants i no la gran majoria de les presidencials.
Segon element: la seua coalició NUPES hi ha obtingut el 25,7% d’aquest 47,5% de vo9tants, o sigui només el 12% dels ciutadans francesos. En criteris melenchonians no hi ha més mal elegits fins ara sota la 5a República. S’ha autoaplicat el seu raonament? Ha declarat els seus diputats com a il·legítims i mal elegits? No, en cap moment. A la segona volta han obtingut el 34% dels només 46% de votants, o sigui el 15% dels inscrits. Malgrat això hagués governat tranquil·lament amb ells si hagués pogut.
Al meu parar són tan legítims el president de la República com els diputats, car els francesos han votat lliurement. No hi ha cap altra menera d’elegir que votant. Resumint: Macron ha obtingut 58% dels votants i 39% dels inscrits, Mélenchon i la NUPES han obtingut 25% dels votants i 12% dels inscrits. Entre 12 o 15 i 39, quin és el menys bé elegit?
Això me fa recordar una polèmica contra el president Artur Mas aixecada fa uns anys pel primer ministre espanyol Mariano Rajoy. Ell anava més lluny, però l’esperit i el raonament era el mateix. Deia que la consulta del 9 de novembre del 2014 sobre la independència era un fracàs car només representava el 30% de la població. Seguint el seu raonament ell governava mentre representava no més el 23% dels espanyols. Objectius semblants, desqualificar l’adversari polític, mètode semblant, aplicar als altres el que no s’aplica a ell mateix. Rajoy i Mélenchon mateix combat.
Escòcia pren la via unilateral
Deixem les eleccions legislatives i l’actualitat francesa i anem a Escòcia que tria la via unilateral.
Nicola Sturgeon, la primera ministra de la regió autònoma d’Escòcia dins el Regne Unit, acaba de dir que el referèndum que tenia previst el 2023 se farà amb l’acord del govern britànic o sense el seu acord. És a dir que al cap de vuit anys del primer referèndum, ell acordat, Escòcia pren la via unilateral, com Catalunya.
Aquest primer referèndum, del 18 de setembre del 2014, havia esta acordat entre el primer ministre britànic David Cameron i Àlex Salmond, primer ministre escocès. El seu partit l’SNC, Scottish National Party, tenia 69 escons sobre els 129 del seu parlament autonòmic, és a dir quatre més que la majoria absoluta. La pregunta era clara: “Escòcia hauria de ser un país independent?” El No va guanyar amb 55,3% dels vots i el Sí va tenir el 44,7%, o sigui el mateix de les eleccions que li havien donat majoria parlamentària.
Però des d’allavontes l’SNP i la seua nova dirigent Nicola Sturgeon han guanyat més clarament les eleccions i sembla que hi hagi avui dia una clara majoria per la independència. Per això el primer ministre anglès no vol cap altre referèndum. Escòcia havia votat majoritàriament no al Brèxit. Ara que se’n noten realment els efectes negatius ha portat més electors per la independència. Per exemple els pescadors a qui Boris Johnson havia dit que seria bo per ells i que vendrien millor el seu peix són escanyats pel Brèxit car la majoria de les vendes anaven a Europa i ara tenen dificultats.
Us deia fa un any que Escòcia anava cap a un nou referèndum car l’SNP havia guanyat les eleccions generals del 2019 amb 80% dels escons que li eren afectats. Guanya les eleccions autonòmiques i governa amb majoria absoluta amb els verds, també independentistes. Nicola Sturgeon ha fet votar l’any passat una legislació escocesa sobre el referèndum, com Carles Puigdemont havia fet a Catalunya, amb a més les lleis de desconnexió. Era previst pel 2023, a mitja legislatura. Ho havia posposat després per la pandèmia del Covid19. Ara que l’epidèmia sembla que va baixant reprèn la data del 2023.
El 191è president de la Generalitat Quim Torra li ha escrit una carta que acaba de publicar els diari The National. Hi recorda l’entrevista que van tenir a Edimburg el 2018, afirma que Escòcia i Catalunya són nacions germanes i acaba dient: “Voldríem tenir un horitzó de llibertat com el que proposeu”.
Referència àudio:
https://www.radioarrels.cat/podcast/1735/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-21-de-juny-de-2022