Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

Canigó Grand Site. Gasoducs en Roussillon. Les élections en Catalogne et Rajoy.

RADIO ARRELS – 21 novembre 2017 – Chronique d’actualité 62 Joan BECAT avec Rafel RENYÉ

Canigó Grand Site doit renouveler son label. La limitation du transit automobile dans le massif et les équipements ont fait augmenter la fréquentation et les séjours. Le projet de connexion entre la France et la Catalogne par gazoduc à travers le Roussillon ressort. Le point sur les élections en Catalogne.

Canigó Gran Paratge

Ens retrobem per parlar d’actualitat.

Avui de Canigó Gran Paratge, de Canigó Grand Site. És un label que distingeix paratges excepcionals, pel seu valor estètic com pel seu valor patrimonial. S’atorga a condició que els municipis i els habitants col·laborin i aportin una millora, tant al medi com a l’economia de la regió. No és únicament una etiqueta per fer bonic, estil “Monuments historiques”, sinó que implica una participació. Per tant cal definir una política del paratge. Aquest label s’ha de renovar, no és per sempre. Cada cinc anys cal tornar a fer un dossier, amb un balanç del que s’ha fet . Venen gent per comprovar-ho i se fan noves propostes: noves activitats, canvis d’orientació, etc. S’ha de passar a una altra fase.

Recordi que és en Cristià Bourquin que va obtenir aquest label. S’hi va dedicar. Sent de Sant Feliu d’Amunt i tenint amb el seu germà propietats del seu pare al pla del Mas Comte, al damunt del poble, tenia el Canigó tot el dia al davant d’ell. Com per tota la gent de la plana, t’inspira, ho tens al cor. Ho ha obtingut amb l’ajuda dels batlles del voltant del Canigó, que coneixia, que visitava, amb qui s’entenia molt bé. Va pujar a París amb el Jaume Taurinyà de Vallestàvia, Daniel Baux de la Bastida i uns altres que en podien parlar. També va imposar i dipositar oficialment el nom Canigó i no pas Canigou.

Segons una senyora de l’organització dels Grands Sites, a una reunió on vaig assistir, aquest comitè considera que Canigó Gran Paratge és un dels més ben gestionats a França, i un dels pocs amb molta implicació de la gent i dels municipis. Sembla que la renovació se presenti bé. És degut a tot l’esforç fet per implicar tothom i els batlles a l’esforç de protecció i a la valoració turística. Per exemple pel nou dossier hi ha reunions d’informació a tot arreu, amb un equip reduït però de persones molt implicades.

El Canigó des de la plana, amb els presseguers en flors (foto canigo-grandsite.fr)

La novetat és que s’eixampla l’àrea, amb els “balcons”, és a dir els municipis dels voltants. És una molt bona idea: són els que veuen el Canigó i que són a prop. Per exemple al nord Arboçols, Eus, Catllar, que tenen el Canigó plantat al davant. Per tant qui fa un passeig, una caminada per allà beneficia del paisatge del lloc més la visió estètica i simbòlica del Canigó. Altres balcons al Vallespir, també pels pobles que no són directament dins el massís però que el veuen. Permet de promoure circuits turístics diversos, pedestres o en VTT, i fins i tot en cotxe, amb punt on pots tenir panorames i elements locals interessants, de vegetació com de monuments. És el cas a Arboçols, a Eus, a la Bastida o a la vall del Tec. També se vol afavorir circuits als pics i crestes que envolten el Canigó, com per exemple al Tres Esteles, a les crestes del nord, a Serrabona i Santa Anna dels Quatre termes, que poca gent coneix i que és un lloc magnífic, entre Glorianes, Bula d’Amunt i la Bastida. Se vol repartir activitats a tot el territori.

Se tracta també, i ja han començat a fer-ho, de controlar i limitar l’accés dels vehicles rodats al Canigó mateix, per limitar els danys i les alteracions del medi i de la fauna.

És un tema polèmic.

No ho és gens. S’han creat ja pàrquings dissuasius, al peu o a mitja muntanya. S’ha constatat que ha disminuït el nombre de vehicles i ha pujat el nombre de persones que van al Canigó, als refugis i pels camins. Hi ha més visitants. Limitant els cotxes, hi ha més gent que hi va a peu, que visita i que s’ho passa bé. No és més l’anar i venir ràpid en cotxe i fora, amb una costellada a qualsevol lloc. S’ha notat també l’augment de la freqüentació dels refugis. Són ells que fan viure el massís. Si no tens un lloc on pots abrigar-te, menjar una cosa i eventualment dormir, va malament. Ara hi ha una xarxa de refugis a tots els voltants. La gent s’ha de posar al cap que no pot en cinc hores anar en cotxe, pujar al Canigó i tornar a marxar. S’agafa tranquil·lament tot el dia, i eventualment dos dies amb una nit a un refugi. És un altre concepte. S’ha constatat que la gent ho valida, car hi van més nombrosos. Per exemple podeu deixar el cotxe una mica abans de Marialles, pujar, fer la pausa al refugi si volen, i continuar fins al pic. Aquesta manera de fer s’apropa més del que era tradicional quan s’anava a la muntanya, i encaixa amb l’ideal dels excursionistes. Tampoc no cal espantar-se, car les distàncies són molt raonables. Sempre se pot agafar una plaça als jeeps habilitats, que ells sempre poden pujar fins als Cortalets.

Gasoductes al Rosselló

Doncs el Canigó per començar. Parlem ara del gasoducte al Rosselló.

Torna a sàller el projecte de connexió França-Catalunya de conducte de gas enterrat. com que han vist que per la MAT, la molt alta tensió, han tingut problemes al Rosselló, doncs el volen enterrar. Per on ha de passar? Diverses possibilitats, però és sempre el mateix des dels elefants d’Hannibal, s’ha de passar pel mig de la plana del Rosselló. El Pirineu no és penetrable fàcilment, Per tant se passa al nord pel Pas de Salses o les Corberes, al sud pel Pertús, i al mig talla pel Rosselló. Va ser el cas per l’autopista, pel TGV, per la MAT, i ara pel gasoducte, i un dia belleu per conductes d’aigua.

La plana és intensament utilitzada i poblada. Per tant qualsevol infraestructura provoca danys. El que se tria és el dany menor, però on piquen se pica fort. Sempre hi ha constants: com que se vol evitar Perpinyà – no imaginem un gasoducte passant pel Bulevard dels Pirineus – queden dos itineraris, segons es travessa la plana, pel més recte o més ample. Un passa per Ribesaltes, amb un pas entre Sant Esteve, Baó o Vilanova de la Ribera i, de l’altra banda de la Tet, pel Soler, a l’oest o a l’est del poble. L’altre passa per Baixàs i després vers Illa, Nefiac, Millars. Desprès, sempre, sempre, els dos han de passar pel Pertús.

Se poden fer comitès de defensa, manifestacions, però és ineluctable: serem sempre els sacrificats entre França i Catalunya i Espanya. Observi que dins les negociacions no hi ha mai què s’obté en compensació, quins elements econòmics. Es discuteix per on passa i on farà menys danys, i amb això quedem contents. No. S’hauria de negociar quines inversions se fan a Catalunya Nord per compensar les pèrdues i les molèsties. Mai ho he vist. Ara bé depèn del pes, de la visió i dels projectes dels polítics, evidentment.

Les eleccions a Catalunya i Mariano Rajoy

Entrarem ara en qüestions més polítiques, amb les llistes electorals a Catalunya sud.

Només perquè hi ha obligació de fer-ho, car és la setmana on s’han constituït les llistes. S’ha triat per la multiplicació de les llistes. Cada partit fa les seves. Del costat dels independentistes hi ha la CUP, Esquerra Republicana de Catalunya, que pensa guanyar i portar la batuta, i Junts per Catalunya amb Carles Puigdemont al davant, que reprèn el tema de Junts pel Sí però sense ERC. Els partits en contra fan el mateix i se presenten per separat.

Com que no hi ha llista única, tots els observadors, a dins i a fora, se fixaran amb el nombre total de vots per bàndol: hi haurà 50% o no a favor de la independència? Ja tots els esforços de l’Estat espanyol van per aquí. Se torna a intentar bloquejar el vot dels catalans a l’estranger, perquè n’hi hagi el mínim, car se sap que són més per la independència. Hi ha intoxicació i s’intenta desanimar la gent. Se tornen a pressionar els batlles i els municipis. No hi ha argument a favor de l’unionisme, només s’intenta fer baixar el percentatge a 49, 48 o 47%, quan se sap que n’hi ha més de 50 quan se fa un referèndum. S’està desenvolupant un joc brut.

Aquí no és culpa de Rússia.

No. En tot cas tenen molt humor. Me pensavi que a Rússia, amb el Putin, poca broma, però veig que tenen bons humoristes.

Acabarem amb les relacions entre la Unió Europea i el govern espanyol.

Ens hem fixat que la Unió Europea, els caps d’Estat i de govern en el seu conjunt, han recolzat el seu col·lega Rajoy. Ens estranyava que Rajoy hagi fixat la data de les eleccions a una data tan pròxima, quan havia dit que les volia fer a una primavera llunyana. Doncs les relacions entre la Unió Europea i el senyor Rajoy i el seu govern són més complexes del que sembla. Han estat solidaris amb ell però amb condicions: cap més violència, se li ha prohibit, i els presos polítics han de ser alliberats abans de les eleccions. A veure si ho fa o no.

També ha tingut l’obligació de fer eleccions al més aviat possible, perquè volen saber el que pensa la gent. Cal saber que a l’interior del Consell Europeu hi ha discrepàncies sobre aquesta línia. Hem vist que caps d’Estat o altres instàncies europees critiquen d’haver dimitit davant de la violència i l’actitud de l’Estat espanyol. Tot això porta a dir que les eleccions a Catalunya seran també crucials per Espanya. Se pot formular la hipòtesi que se produeixin l’any vinent noves eleccions a Espanya. Si el vot independentista guanya, el senyor Rajoy tindrà un problema: continuar a aplicar l’article 155 o què? Una solució és fer eleccions i demanar que Espanya el recolzi per la seua política repressiva a Catalunya. Si Catalunya no dona un vot majoritari a l’independentisme, per exemple un 48% com el 2015, i si vol fer alguna concessió, també li caldrà un mandat. Ara, Mariano Rajoy és en una situació fràgil, lluny de la majoria, car governa amb només un quart dels vots. Per tant no se poden descartar unes eleccions generals espanyoles.

Referència àudio:

https://soundcloud.com/radio-arrels/joan-becat-21112017-canigo-gran-paratge- gasoductes-eleccions-a-catalunya-i-rajoy

 

Articles récents

Le Conseil Constitutionnel sanctionne la loi Molac. Le gouvernement de Pere Aragonès.
25 mai 2021
Le tango de la formation du gouvernement de la Generalitat.
18 mai 2021
L’indépendantisme gagne à nouveau les élections écossaises. Les fascistes de Vox au gouvernement de la Communauté de Madrid.
11 mai 2021
Jordi Turull vers le Tribunal européen des droits de l’homme. Les pseudo-arguments juridiques contre les langues régionales
4 mai 2021
Recours contre la loi Molac devant le Conseil Constitutionnel. La Déclaration d’indépendance de Catalogne en trente langues.
27 avril 2021