RADIO ARRELS – 14 juin 2022 – Chronique d’actualité 345
Faible participation, succès relatif de la NUPES et une majorité des duels du second tour où rien n’est joué. En Catalogne Nord le RN est partout premier et s’opposera à la NUPES et à Ensemble. Outre l’énorme déficit fiscal de la Catalogne l’Etat y exécute seulement un tiers des investissements budgétisés alors qu’il presque le double des prévisions á Madrid.
Una primera volta de les legislatives conforme a les previsions
Tornarem amb tu em aqueixa primera volta de l’elecció legislativa.
És conforma a les previsions. Feien ja moltes eleccions on els sondeigs i els comentaristes s’equivocaven, entre poc i molt, però aquesta vegada ho han encertat. Se preveia més de la meitat d’abstencions a tot França. Ha esta el 52,5% i si fa no fa el mateix a Catalunya Nord. Se deia que la NUPES, portada per la dinàmica de la unió i pel discurs del Jean-Luc Mélenchon faria un bon resultat. Ha esta el cas. En la situació després de la primera volta se li atribueix una possibles 170 a 220 escons, és a dir lluny de la majoria absoluta a l’assemblea, que és de 289 dels 577 diputats.
No és per això que el Mélenchon baixa de cavall car afirma que tindrà majoria, fent una barreja entre presències a la segona volta i nombre d’elegits possibles. Però tothom sap que els duels no són tots guanyadors car a la segona volta cal reserva de vots i tenir una primera volta favorable. No és el cas a moltes circumscripcions on s’oposaran candidats de la NUPES i d’Ensemble. Llevat que pensi que votants dels candidats RN eliminats se decantaran cap a ell, de la mateixa manera que se sap que a les últimes eleccions votants Insubmisos van aportar el seu vot al RN a la segona volta.
Però passi el que passi la NUPES ha fet tremolar la majoria presidencial car els dos són a 25%, amb menys de mig punt d’avança per Ensemble, el nom de les llistes de Renaissance-LREM, del MODEM del François Bayrou i d’Horitzó de l’Edouard Philippe.
Se preveia que belleu Ensemble no tindria la majoria. Les projeccions per la segona volta li atribueixen de 260 a 300 escons. O sigui que li podrien faltar una trentena d’escons per la majoria i hauria de fer aliances al cas per cas per fer passar les lleis i el pressupost, o bé la passaria de deu o vint escons, és a dir molt just. Ara bé tot dependrà del vot dels Republicans i8 de l’esquerra en els 107 duels Ensemble-RN, i sobretot del vot de les dretes i de l’esquerra anti- NUPES en els 280 duels Ensemble-NUPES. Hi haurà només vuit triangulars.
En conjunt és la majoria presidencial que serà present en la majoria de duels, seguida de prop per la NUPES. El RN només serà present a uns cent seixanta duels amb Ensemble o amb la NUPES, dels quals se li pronostiquen només una trentena de guanyadors. Finalment, com previst els Republicans se’n salliran, amb un 10% de votants i unes previsions de cinquanta a setanta escons, o sigui la meitat dels que tenien. Estan contents d’aquest mal resultat, cosa que significa que s’esperaven a pitjor.
Per acabar aquest repàs de la primera volta a França, direm que només deu dels setanta candidats socialistes dissidents que s’afrontaven a la NUPES han passat a la segona volta. Però, com a casa nostra a la circumscripció Vallespir- Albera, han privat cada vegada la NUPES d’una segona volta.
Això és a nivell estatal. Fem un cop d’ull a Catalunya Nord?
A Catalunya Nord també s’han complert les perspectives que dissenyàvem a les dues últimes cròniques amb vosaltres a Ràdio Arrels. L’abstenció de més de la meitat dels electors ha tocat tots els partits, més o menys de la mateixa manera. Això és una petita originalitat de Catalunya Nord, car les candidatures RN han conservat els seus percentatges de la primera volta de Marine Le Pen, evidentment amb menys vots. Però no hi ha hagut l’enfonsament del RN que s’ha vist en general a França, on ha baixat de cinc punts.
Una interrogació era si els candidats NUPES beneficiarien de tots els vots dels altres partits d’esquerra. Com se podia pensar després de les reaccions anti- NUPES de responsables socialistes i comunistes departamentals, no ha esta el cas. Els hi ha costat de no ser a dues circumscripció per un punyat de vots. Com previst el RN és primer arreu.
A la primera circumscripció, de Perpinyà i la seua primera corona, serà un duel entre Sophie Blanc i Romain Grau, el diputat sortint, és a dir RN- Ensemble. Els dos han millorat el percentatge de Marine Le Pen i d’Emmanuel Macron. Francis Daspe també ha millorat el percentatge de Jean-Luc Mélenchon, però ha perdut els dos terços dels vots dels altres partits d’esquerra. La segona volta serà ajustada car si Grau pot tenir més vots, Blanc té els vots en reserva del candidat de Zemmour i de l’extrema esquerra.
És a la segona circumscripció, Aglí-Salanca, que el RN ho té més fàcil car les dues candidates RN i Ensemble, Anaïs Sabatini i Frédérique Lis, han repetit els percentatges Le Pen-Macron, doncs amb una gra diferència entre l’una i l’altra, 37 i 20%. Aquí també David Barrué no suma els percentatges de les esquerres.
Les dues altres circumscripcions van ser decidides pels vots obtinguts per candidats dissidents o filibusters que, de fet, passaven comptes amb el candidat Ensemble o amb el candidat NUPES. Com per les dues primeres, ser a la segona volta s’ha jugat a pocs vots.
Doncs a la tercera circumscripció, que va del Riberal al Conflent i a la Cerdanya, la segona volta oposarà les candidates del RN i de la NUPES, que fan totes dues 27% dels vots, quan Le Pen i la suma de les esquerres feien 30% a la primera volta de les presidencials. Qui podia passar amb també 27% és Pierre Bataille, el batlle de Font-rabiosa. Però la candidatura pirata dels batlles de Vernet i d’Eus -sembla que passaven comptes per eleccions anteriors i investidures- li han tret exactament el 3% que li ha faltat. La segona vo9lta sembla igualada. Els votants de Pierre Bataille i d’Henri Gitard hauran de triar entre els dos extrems, car la candidata NUPES és Insubmisa, o quedar-se a casa.
Mateix escenari però inversat a la quarta circumscripció, Vallespir-Albera, on la segona volta oposarà Michèle Martinez, una paracaigudista enviada pel Louis Aliot, i el diputat sortint Sébastien Cazenove. Si l’una fa menys percentatge que Le Pen i l’altre més que Macron, són malgrat tot separats per vuit punts. El candidat NUPES fracassa car la candidatura socialista dissident d’Alexandre Reynal fa uns 10% i el priva de segona volta. Però aquests bons resultats i la suma dels dos -que supera el vot RN- demostra que aquesta circumscripció podia ser guanyada per l’esquerra, com ho era tradicionalment des de fa dècades, si la NUPES havia deixat una possibilitat als socialistes a Catalunya Nord. La candidata RN tindrà probablement els vots de la candidata Zemmour. Pel Cazenove, tot dependrà dels vots Reynal i dels Republicans. No trigarem gaire a saber-ho.
A Espanya tot per Madrid
Deixem les eleccions legislatives i parlem ara de l’actualitat a l’Estat espanyol on tot és per Madrid i Catalunya és perjudicada per sistema.
He insistit sovint en aquesta crònica sobre el dèficit fiscal de Catalunya, del 8% del seu PIB. És enorme i no hi ha cap exemple a cap Estat d’Europa on la punció sobre una regió arribi ni a la meitat del que pateix Catalunya. El dèficit fiscal és la diferència entre els impostos i contribucions que paga Catalunya i el que rep de l’Estat en infraestructures, funcionaris, salut, escola, etc.
És a dir que cada any l’Estat li pren 8% del seu PIB, de la seua riquesa per redistribuir-la a altres territoris. Cada any Catalunya ha de compensar aquesta pèrdua perquè l’any després li tornin a robar. Quan el 2017 Catalunya declarava la seua independència, ho va expressar clarament el líder del principal sindicat d’Andalusia (trad.): “Si Catalunya és independent, qui pagarà per nosaltres?” Més clar, l’aigua clara.
A més Catalunya pateix d’un gran dèficit d’inversions. Fa uns anys rebia només el 13% del total de l’Estat quan la seua economia era del 20%. Inversions que, any rere any, no s’acabaven d’executar. Doncs les estadístiques de l’Estat pel 2021 mostren un agreujament enorme, com si se volia castigar-la i fer-ne aprofitar la capital Madrid. Malgrat l’aparença, els socialistes són pitjors que el Partido Popular.
De fet Madrid viu del que recupera i punciona de tot l’Estat. Té poc a veure amb París -que també és privilegiada- però que és la primera regió econòmica i en població, que dinamitza l’economia, quan Madrid parasita l’economia espanyola.
Si recordeu, fa una any, per justificar que li votava el seu pressupost a Pedro Sánchez, ERC i el seu titella a Madrid, un tal Rufian -us parli de Gabriel Rufian i no del nom comú rufià/rufián- havien negociat unes inversions excepcionals. Us deia allavontes que Pedro Sánchez no ho respectaria. Doncs està fet. A finals del 2021 les inversions s’havien executat només al 36%, o sigui que se n’havia perdut els dos terços.
Mentrestant sempre al 2021 a Madrid se n’havia executat el 184%, és a dir gairebé el doble que el que era pressupostat. Dit d’una altra manera, s’hi ha fet inversions i obres que no eren previstes ni pressupostades. M’imagini el que hauria passat a França si el govern Castex havia jugat aquest joc. Aquestes coses descarades només poden passar a Espanya.
Referència àudio:
https://www.radioarrels.cat/podcast/1725/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-14-de-juny-de-2022