RADIO ARRELS – 29 juin 2021 – Chronique d’actualité 250
L’assemblée du Conseil de l’Europa approuve la résolution qui demande de fermer tous les procès contre l’indépendantisme, et de réformer la législation et le système judiciaire espagnols. Pour essayer de dissimuler la condamnation européenne Pedro Sánchez signe une grâce partielle et réversible des prisonniers politiques catalans. On commente les résultats du second tour électoral et la composition de l’assemblée départementale.
Espanya condemnada pel Consell de l’Europa
Parlarem a continuació d’Espanya que ha estat condemnada pel Consell de l’Europa.
El Consell de l’Europa posa Turquia i Espanya en el mateix sac. Un Estat autocràtic sense respecte pels drets humans i democràtics, la Turquia d’Erdogan, i un Estat que tampoc no respecte aquests drets, Espanya, que queda classificada amb els Estats criticats i al marge de les democràcies. No sé si podrà mai canviar l’etiqueta que li acaba de col·locar el vot de dilluns passat el Consell de l’Europa.
La resolució redactada per la seua Comissió de drets humans ha obtingut setanta vots favorables, vint-i-vuit en contra i dotze abstencions. El text va ser redactat per Boris Cilevics, un diputat socialista de Letònia, que ha visitat els presos, però també els jutges i fiscals del Tribunal Suprem i ministres del govern espanyol amb una missió del Consell de l’Europa. Quan l’informe s’ha fet públic i presentat a l’assemblea, en va ser el relator.
El text aprovat és una condemna en forma del que passa a Espanya. Demana l’alliberament immediat dels presos i el retorn dels exiliats i afirma que no havien de passar ni un dia empresonats, car tot el que han fet és en el marc i en compliment del seu mandat, que els crims de rebel·lió i de sedició que justificaven l’empresonament i la condemna no se poden aplicar a les opinions, a un referèndum o a manifestacions pacífiques. Com a màxim se’ls podia perseguir per desobediència amb una pena molt lleugera.
Afirma també que no se pot dir que les manifestacions pacífiques són una rebel·lió i que la multitud de gent no és no revolta ni pressió sinó un dret democràtic. A més dels indults i de la cessació de totes les causes, demana que Espanya de canviar la seua legislació penal i de reformar el Tribunal Suprem i el Poder judicial per fer-los conformes a l’estat de dret democràtic. Demolidor i molt clar, amb segurament conseqüències car el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg, ell mateix creat pel Consell de l’Europa, hi recollirà quan examini els recursos dels represaliats catalans.
És interessant veure qui ha votat per o contra la resolució. Primer cal saber que l’Assemblea parlamentària de Consell de l’Europa és integrada pels diputats i senadors dels quaranta-set Estats que en són membres, en proporció dels seus habitants. Dins aquests delegats hi ha elegits de tots els partits parlamentaris de cada Estat, també en proporció dels seu nombre. Per tant hi ha membres amb sensibilitats de dreta o d’esquerra, ecologistes i també d’extrema dreta o dels partits del règim com per Turquia o Rússia.
Els diputats espanyols del Partido Popular i del PSOE, tots presents, van presentar una sèrie d’esmenes per a edulcorar el text, treure els exiliats o la condemna del president Torra, etc. Tot va ser objecte de debat i d’intervencions, on el nostre François Calvet ha fet una intervenció densa, clara i concreta a favor de l’informe i contra les pràctiques de l’Estat espanyol. Brillant. Les esmenes van ser rebutjades i el text aprovat.
En els vint-i-vuit que s’hi van oposar trobem els diputats d’Espanya, de Turquia i del seu aliat Azerbaidjan, que acaba d’ajudar dins la seua guerra contra Armènia, més sis diputats: un demòcrata suec -però dos altres han votat a favor-, un rus del partit de Vladimir Putine i quatre diputats neofeixistes o d’extrema dreta d’Itàlia, Romania i Sèrbia. Ara bé, cinc italians i tres romanesos van votar a favor. És a dir que els suports d’Espanya van ser els turcs i l’extrema dreta europea. Un adagi diu: “Dis-moi qui tu aimes, je te dirai qui tu es”.
Llevat de l’absència significativa de diputats hongaresos, els representants de tots els Estats de la Unió Europea han votat a favor dels presos polítics catalans i exiliats, més els suïssos, els islandesos i els representants del microestats: San Marino, Liechtenstein i Andorra.
És el primer gran fracàs d’Espanya en el marc internacional, i n’hi haurà d’altres si no canvia d’actitud i no reforma la seua justícia, cosa que sembla impensable avui dia. Per tant vindran altres bufetades, altres fracassos per ella.
Els presos polítics indultats a mitges
Un altre tema que volem posar al davant avui són els presos política catalans que han estat indultats… a mitges?
Per intentar dissimular un poc la condemna europea, Pedro Sánchez ha utilitzat els indults parcial dels presos. Efectivament se’n va parlar més a Espanya que no pas del Consell de l’Europa. Primer el dia mateix de la seua reunió i del vot, també a la tarda, fa una conferència al teatre del Liceu de Barcelona davant d’un públic de membres del seu partit, dels comuns i del món empresarial seu per anunciar que firmarà un indult, mentre a fora una manifestació el xiulava. Anuncia que farà propostes per Catalunya però no diu quines. Comèdia en un teatre i blablabla. El cop li serveix per a atenuar mediàticament la condemna europea car la premsa madrilenya, el Partido Popular i Vox no parlen que dels indults. A correcuita l’endemà un consell de ministres els aprova i el dimecres els presos sàllen després de tres anys i mig de presó.
En realitat són indults parcials i revocables fins al final de la pena, és a dir per encara cinc a nou anys. Queden condemnats i el tribunal de comptes els pot despullar de tots els seus bens i recursos. Són sempre inhabilitats per càrrecs públics.
Llur sallida se va fer al mig d’una gentada vinguda a acollir-los. Van sàller portant un cartell que deia “Freedom for Catalonia”, Llibertat per Catalunya. Van fer breus discursos on van afirmar que calia amnistia, llibertat i independència, que no havien canviat de conviccions i que calia defensar l’1 d’octubre i la independència.
Ha resumit clarament la situació Jordi Cuixart, el president d’Òmnium Cultural: “L’Estat no ha pogut aguantar la pressió”. Queda a veure si aquesta concessió fa baixar la dinàmica popular o si, al contrari, anima el moviment independentista a anar més lluny.
Segona volta de les departamentals i regionals
Vet aquí per la política sud catalana i espanyola. Ara volem tornar sobre la segons volta de les eleccions departamentals i regionals.
La segona volta de les eleccions regionals ha confirmat el que se dissenyava a la primera volta i tots els presidents sortint han estat reelegits. A les ràdios i televisions no semblava pas uns comentaris sobre les regionals sinó que se parlava de les eleccions presidencials de l’any vinent on diversos presidents de regió pensen presentar-se … i ho han dit. Fins i tot la Sra. Carole Delga, de qui havia dit per broma la setmana passada que podia ser la candidata socialista!
A la meua gran sorpresa, per l’elecció departamental el Rassemblement National no ha aconseguir cap elegit quan, amb la gran diferència de vots a la primera volta, me pensava que aconseguirien Perpinyà 1, l’Alt Vernet, i Perpinyà 4, el Molí de Vent. Va ser molt ajustat al Vernet, amb només 23 vots, i més clar al Molí de Vent, amb prop de 52%. Feliciti l’Anabelle Brunet i el seu col·lega Benoit Castanedo i el binomi Romain Grau i Isabelle de Noell Marchesan, que han barrat la ruta a l’extrema dreta. Enhorabona.
Ho vaig veure al meu bureu de vot, ja que voti a Perpinyà 4. Hi va haver 6% més de votants. Pot semblar poc però han fet canviar les coses i s’han portat més cap a Grau-Marchesan que cap al Rassemblement National També bona part dels electors de les altres llistes eliminades a la primera volta han votat per ells. Ha funcionat el front republicà que alguns deien mort.
Entre les dues voltes hem tingut la sorpresa de veure maniobres dignes de les estratègies militars del gran Napoleó, del qual se celebra aquests dies el bicentenari de la seua mort. Concerneixen la dreta i el Rassemblement National, o més ben dit el “débauchage” dels electors del RN per la dreta. Primer, per desavinences amb Louis Aliot, l’adjunt RN del barri nord de Perpinyà -l’Alt Vernet- dimiteix de la seua funció de batlle de barri. Evidentment desafavoreix el candidat Rassemblement National.
De segon van ser les declaracions de Jean Sol en una conferència de premsa (trad.): “Sem disposats a treballar amb el conjunt dels elegits”. En llenguatge clar: tant amb el Rassemblement National com amb l’esquerra. Però el seu col·lega Del Poso precisava després d’ell (trad.): “No hi ha sots-elegits, no hi ha sots-electors”. Cosa que significava: és amb els elegits del Rassemblement National que volem treballar i fer una majoria.
Aquest estratègia no era nova, doncs tenia credibilitat, car el president de la regió Llenguadoc-Rosselló Jacques Blanc l’havia dirigida en aliança amb el Front National, a qui havia deixat la cultura. Segur que les associacions catalanes se’n recorden, elles que havien vist les seues subvencions anul·lades. Però no ha servit de res aquest diumenge car l’esquerra ha guanyat el departament i la Sra. Malherbe, des de Tuïr, repetirà de presidenta.
Moltes gràcies Joan Becat, i hem de destacat que aquesta era la crònica número 250. Dues centes cinquanta cròniques sobre Catalunya, Catalunya Nord, França, Espanya et Europa i, quan toca, el món.
Referència àudio:
https://www.radioarrels.cat/podcast/1249/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-29-de-juny