RADIO ARRELS – 17 novembre 2014 – Chronique brève 6 – Joan BECAT
Pour six des cartes dites de randonnées de l’IGN les noms sont bien écrits en catalan. Les instructions de cet organisme d’État, qui favorisent les corrections des cartes en service sont expliquées.
Bon dia. Si mireu de prop els mapes de l’IGN, aquests mapes blaus plegats a escala de 1:25.000, dits cartes de randonnées, que utilitzen els excursionistes, la gent que fa caminades, veureu que per un munt d’ells els noms són ben escrits en català.
És el cas dels mapes de Perpinyà, de Banyuls de la Marenda, de Ceret, de Prada, de Cerdanya i de Capcir, dits de Font-romeu i de Montlluís. Mes n’hi han dos que tenen encara els noms del territori i dels còrrecs mal escrits, els de Tuïr i del Canigó.
Doncs us ho expliqui. Des de fa exactament trenta anys, és a dir des del 1984 l’IGN, l’Institut Geogràfic Nacional, aquest organisme oficial francès amb seu a París, doncs fa trenta anys que l’IGN corregeix els seus mapes cada cop que els torna a fer i hi posa una grafia catalana correcta, amb una excepció: els noms dels municipis, perquè són els sols a tenir una forma oficial. És així.
Vos cal saber que únicament aquests tenen forma oficial: tots els altres noms no són oficials, que siguin al cadastre o als panells de les rutes. Per tant se poden canviar i corregir a n’importa quin moment. Així ho fa l’IGN i també el servei del cadastre de Perpinyà.
Perquè els noms eren mal escrits i ho són encara massa sovint? Doncs perquè els primers mapes o plans cadastrals, al segle XIX, van ser fets per gent que no coneixia la llengua del país. Observem que malgrat tot, en general, no van traduir aquests noms: a la seva manera els van respectar, car van fonetitzar a la manera francesa els noms catalans, com era el costum allavontes. Per exemple les catalanades d’Un Tal, que probablement coneixeu o que n’heu sentit a parlar, van ser escrites d’aquesta manera, fonèticament.
Quan corregim un cadastre, sovint me diuen: ”vous mettez les noms français en catalan”, per exemple el “Boulouna” de Sant Feliu d’Avall, que escrivim Volonar, o la “Couloumine”, que cal escriure Colomina. I jo els hi dic que no, que en cada cas els dos noms són catalans, amb la diferència que el primer és mal escrit i el segon ben escrit. En efecte, què és un “Boulouna” o una “Couloumine” en francès?
Quina és la doctrina de l’IGN? Doncs que cal respectar els noms perquè són patrimoni de tots i de França, i que els cal escriure correctament, és a dir pels noms catalans amb una grafia catalana. És la feina remarcable que fan des de fa temps, cada cop que poden. Al final, tot serà corregit i ben fet. Dit d’una altra manera, és perquè sem a França que cal escriure els noms en català. L’IGN dona l’exemple.
