RADIO ARRELS – 18 septembre 2018 – Chronique d’actualité 105 Joan BECAT avec Rafel RENYÉ
La Diada a rempli de bord à bord les six kilomètres de la Diagonal à Barcelone. La justice espagnole condamne durement Valtònyc et la justice belge refusa son extradition. L’ambassadeur d’Espagne en France reproche l’accueil du président Torra par le maire de Perpignan, qui lui donne une leçon de démocratie. Succès de l’exposition “55 urnes pour la liberté”. Albert Rivera, chevalier blanc des diplômes des autres, s’est attribué une thèse et des masters qu’il n’a pas.
Èxit de la Diada de l’11 de setembre
Tractarem diferents temes d’actualitat, i l’Onze de Setembre per començar.
Com se podia preveure, la Diada Nacional de Catalunya de l’11 de setembre va ser tot un èxit. Molta gent, tranquil·litat, ambient festiu, “bon enfant” i imatges espectaculars de la Diagonal plena de gom a gom sobre sis quilometres. Us recomani de mirar els vídeos de TV3 que són penjats a internet, on van filmar la manifestació de cap a cap. Impressionant. No hi ha cap altre lloc a Europa on manifestacions semblants se produeixin. La gent ha pres possessió del carrer i tornem exactament a la situació de fa un any. Malgrat la repressió, els empresonaments, els exilis i els intents de fer por, el poble independentista és sempre aquí, sempre convençut que cal fer la República. És un missatge clar a Madrid com als partits polítics catalans. Pels primers queda clar que tot el que ha fet Mariano Rajoy i el Partido Popular no ha servir de res políticament. Pels segons queda clar que s’han de moure i prendre iniciatives.
Com sempre hi ha la batalla dels xifres de participació. Aquesta vegada val la pena car la diferència és enorme. Per la policia hi havia un milió de persones. Succès de la Diada. Sentence pour Valtònic. L’ambassadeur d’Espagne et le maire de Perpignan. Les 55 urnes pour la liberté. L’arroseur arrosé.
Com se sap la policia té per costum de donar xifres poc optimistes i, per tant, se pot considerar que hi havia bastant més de un milió de manifestants. Però més fins a quants? Una empresa especialitzada en els comptatges sobre fotografies aèries, “Aerial recount incorporated” ha fet el recompte sobre la base dels vídeos filmats en continu sobre tot el recorregut i ha arribat al nombre de 1.860.000 participants. No sé quin mètode han utilitzat ni si són fiables, però el que és segur és que hi havia molt, molt més que un milió de manifestants.
Ara bé, l’associació d’extrema dreta que organitza les manifestacions antiindependentistes a Barcelona, Societat Civil Catalana, ha publicat el dia mateix que hi havia només 220.000 manifestants, o sigui menys de la meitat dels preinscrits a la Diada. Tenen molta cara. Sembla impossible que sigui així. És pura propaganda.
Juguem al seu joc. Doncs prenem les seues estimacions de les seues manifestacions a Barcelona, com la que van fer a la Via Laietana. Recordeu” És aquesta manifestació on l’inefable Manuel Valls va parlar contra la independència i on l’actual i també inefable ministre d’afers exteriors Josep Borrell va declarar que calia primer curar les ferides, és a dir reprimir, abans de parlar. Doncs en aquesta manifestació van autodeclarar un milió de manifestants. És impossible car la Via laietana plena conté només cent mil persones. Per tant, quan ells manifesten multipliquen el nombre real per deu, i quan són els altres, ells divideixen per cinc. M’imagini el que haurien declarat si fossin ells qui haguessin organitzat la Diada d’enguany: amb el seu sistema serien deu milions de manifestants, o sigui més que la població total de Catalunya, Se deslegitimen ells mateixos.
El que és cert és que la capacitat de mobilització de l’independentisme ha crescut i que hi ha sempre una gran determinació per fer la República.
Sentència per Valtònyc
D’un èxit passarem a un fracàs per la justícia espanyola, la sentència sobre el cantant Valtònyc.
El jutge belga refusa l’extradició de Valtònyc, el raper mallorquí. Escriu que les lletres de les cançons són protegides per la llibertat d’expressió. Aquesta vegada és un jutge de Gand que rebutja l’euroordre espanyol. Ara bé, la justícia espanyola pot presentar recurs a una instància belga superior. Pel jutge belga no hi ha ni terrorisme ni incitació al terrorisme.
Observem que per lletres semblants de fortes, després d’una primera queixa, la justícia espanyola havia decidit el 2015 la mateixa cosa que el jutge belga. Com pot ser que hi hagi a Espanya un tal canvi de criteris, que vagin d’una absolució el 2015 a una condemna a tres anys i mig de presó el 2018?
Crec que és la conseqüència del procés a Catalunya, que ha fet endurir la justícia espanyola quan se tracta de la monarquia. El rei és en perill amb la voluntat de crear una República de Catalunya i, per tant, q qui critica la monarquia i el rei li toca rebre. I això que Valtònyc no és independentista. Se’l pot classificar de llibertari, anticonformista, anarquista si es vol, però no d’independentista. Doncs significa que la justícia espanyola té un problema ètic gros: no només és injusta amb la gent que vol autodeterminació, sinó també amb el respecte dels drets de l’home i de la llibertat d’expressió.
L’ambaixador d’Espanya i el batlle de Perpinyà
Tornem a Catalunya Nord i aquestes correspondències entre l’ambaixador espanyol i el batlle de Perpinyà.
Crec que és el tema gros de la setmana. L’escàndol va esclatar dijous passat. L’ambaixador d’Espanya a París ha escrit una carta al batlle de Perpinyà Jean- Marc Pujol on li retreu d’haver rebut a l’ajuntament el president de la Generalitat Quim Torra i de portar un llaç groc al seu vestit. Diu també que el president Torra era “inconstitucional”, cosa que és falsa car va ser regularment elegit per una majoria de diputats, ells mateixos elegits en unes eleccions convocades i controlades pel propi govern de l’Estat espanyol. No hi ha més legítim que el president Torra. Explica també que no hi havien presos polítics i que no calia posar en dubte la independència de la justícia espanyola. Supèrbia i imperialisme.
La resposta del batlle Jean-Marc Pujol va ser clara i digne. Va escriure i declarar: “Depuis quand les élus des collectivités territoriales (françaises) doivent-ils se justifier auprès de l’Espagne?”. Afegeix: “Pour moi, Quim Torra a été élu démocratiquement et je ne vois pas pourquoi on devrait m’influencer sur le sujet. Il s’agit d’une ingérence déplacée.” Té tota la raó i el feliciti per la lliçó pausada i ferma que dona a l’ambaixador espanyol.
La qüestió va pujar d’un grau quan aquest ambaixador va ser convidat el divendres a explicar-se a France-Info. Podeu escoltar l’interviu integral a internet, com ho he fet. Aquest poc eixerit d’ambaixador s’ha enfonsat encara més. Ha tornat a repetir el que deia en la seua carta i, collat pel periodista, ha repetit cinc vegades que Espanya era una democràcia i que no se podia dubtar de la independència de la justícia espanyola. Ho ha dit tantes vegades que per tothom, ara sí que hi ha un dubte, que ell ha confirmat.
Quan se li retreia d’intervenir prop d’un elegit de la República – a França tothom fa pinya quan hi ha intervencions estrangeres – l’ambaixador va dir: “Jo faig la meua feina com a ambaixador, i ell fa la seua com a batlle de Perpinyà”. Això vol dir, si ho entenc bé, que el batlle Jean-Marc Pujol feia el que havia de fer rebent el president Quim Torra i que ell, ambaixador d’Espanya a França, tenia com a feina d’intervenir dins els afers interiors d’un Estat estranger. Realment, l’han triat poc llest, poc eixerit.
Les 55 urnes per la llibertat
Comentaris d’actualitat amb Joan Becat. La setmana passada vas evocar l’exposició de les 55 urnes i de l’emoció quan la vas visitar.
L’exposició “55 urnes per la llibertat” ja ha rebut milers de visites, és un rècord absolut a Perpinyà i no és acabat car se quedarà fins al 25 de setembre. L’heu d’anar a veure a la Casa de la Catalanitat, l’edifici dels antics arxius. És realment interessant i us sorprendrà.
L’exposició serà a Barcelona a l’octubre i al novembre, al Centre Arts Santa Mònica, a baix de les Rambles, prop del museu de les Drassanes i de l’estàtua de Colom, que com sabeu ensenya amb el dit la direcció oposada a Amèrica, on va finalment anar. Com voleu fer confiança a una persona que s’equivoca d’aquesta manera?
És molt fàcil d’anar-hi car és molt cèntric. Hi ha tocant l’estació de metro Drassanes. La inauguració serà precisament l’1 d’octubre. Segur que tindrà un gran èxit de públic a Catalunya. Serà un dels moments de la tardor. El Comitè nord català de solidaritat amb els presos ha encertat la seua aposta.
L’arroseur arrosé
Acabarem amb una anècdota.
Albert Rivera, el líder de Ciutadanos, és per la transparència, contra el frau, segons diu ell. Ha collat molt per fer dimitir els membres del Partido Popular que tenien diplomes falsos, màsters no comprovats, com el de l’actual president del PP, Pablo Casado. Dimecres mateix ha criticat molt el cap de govern Pedro Sánchez pel seu doctorat d’economia, demanant que s’ensenyi el text. És a dir que posa en dubte la seua existència car corren rumors que ha fet plagiat.
Però dijous Xavier Sala Martin, que sempre destapa fets i té visió clara del que passa, ha enviat un twitt devastador per l’Albert Rivera, el cavaller blanc dels diplomes dels altres. En efecte resulta que en el seu CV de 2015, quan va ser diputat a Madrid, sallen un doctorat i dos màsters, un d’ells als Estats Units. Recentment l’ha modificat i sall només que és llicenciat: al 2015 tenia un doctorat i dos màsters, el 2016 només dos màsters, i el 2018 només una llicenciatura.
Doncs el doctorat i els dos màsters eren falsos? Seria divertit que Pedro Sánchez – que té realment un doctorat, fins i tot si se pot posar en dubte la seua redacció – demanés ara a Albert Rivera de produir el text del seu doctorat i dels seus dos màsters que tenia fa pocs anys. És el gag de “l’arroseur arrosé” dels germans Lumière, a l’inici del cinema mut. Fins i tot ara ha sallit la presidenta de la Universitat Autònoma de Barcelona dient que Albert Rivera ni és doctorant! Perquè els polítics espanyols tant volen tenir diplomes, reals o falsos? Creuen que els fa més creïbles? Jo no crec. Són les idees polítiques que els fan creïbles i no els diplomes suposats.
Referència àudio:
https://www.radioarrels.cat/podcast/176/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-18-de-setembre-del-2018